Anàlisis de la lectura i l'escriptura.

Introducció.

l treball que hi ha a continuació està realitzat a partir de l’anàlisi de l’escriptura i la lectura de dos infants en Miquel de 8 anys i la Itziar de 6 anys.

En Miquel, té dos germans més grans i tots tres viuen amb la seva mare, ja que els seus pares es van separar fa uns 5 anys aproximadament, és a dir quan ell tenia 3 anys. Respecte a la seva llengua materna, aquesta és la llengua castellana, però no té problemes de parlar en català, encara que presenta alguna dificultat alhora d’escriure’l.

En Miquel és un lector habitual, encarà que el tipus de lectura que actualment llegeix no és molt variat, ja que es limita als llibres del conegut detectiu ratolí “Gerónimo Stilton” de Elisabetta Dami encara que signa com a Geronimo Stilton ja que representa que els llibres els escriu el protagonista.

Pel que fa a l’escola, és alumne del centre escolar “Els Ametllers” de Sant Joan de Vilatorrada, que es un municipi colindant a la ciutat de Manresa, que és la capital del Bages. Aquesta escola és pública, i la seva oferta educativa va des de P3 fins a 6è de primària.

En Miquel fa tercer de primària. La llengua vehicular a l’aula és la llengua catalana en quasi totes les seves assignatures. Pel que fa a la assignatura de la llengua catalana, es segueix un llibre de text que marca les pautes i fites a aconseguir durant el curs, però no marquen les dinàmiques i exercicis que es realitzen per aprendre els coneixements, ja que es realitzen activitats de manera grupal, tant en gran com en petit grup, o de forma individual. En Miquel destaca que un cop a la setmana durant trenta minuts aproximadament els fan llegir una mica d’un llibre o conte, alternant aquesta activitat que la van fent de manera individual o col·lectiva on parlen de les lectures llegides. En relació a l’escriptura, cada dia quan arriben a l’escola els mestres els hi deixen una estona per escriure’s missatges entre ells, explicant-se per exemple que han fet el dia anterior. En relació a la llengua Castellana, les dinàmiques són totalment diferents, ja que no imparteix el mateix mestre, i aquest es limita a seguir les pautes proporcionades pel llibre de text.

Les notes d’en Miquel en aquestes assignatures són molt bones, i el nivell que té d’escriptura i lectura es correspon a la seva edat i al seu curs.

Partint d’aquest context, creiem molt oportú realitzar l’activitat que hem dissenyat, aquesta activitat consisteix en que en Miquel ens llegeixi un fragment d’un conte el qual ell no coneix, així podem observar quines estratègies segueix per exemple quan es troba amb una paraula que no coneix. Finalment, també li hem proporcionat una carta que suposadament ha escrit un amic seu, encara que ha estat escrita per nosaltres, on podem observar com en Miquel haurà d’escriure una resposta al seu amic. D’aquesta manera podrem veure una activitat semblant a la que solen dur a terme a l’aula i observar quin processos segueix en Miquel a l’hora d’escriure un text inventat o creat per ell mateix, a diferència de com es realitzaria en un dictat.

La Itziar té un germà petit i tots dos viuen amb el pare i la mare, és a dir que viuen tots junts. Aquests progenitors ajuden als seus fills en les tasques escolar, amb això ens referim a que fomenten la lectura i l’escriptura des de casa ja que abans d’anar a dormir els hi fan llegir mirar un conte amb ells al seu costat. Pel que fa a la llengua materna, aquesta és el Castellà, ja que tant el pare com la mare els hi parla en Castellà, tot i que tant la Itziar com el seu germà Unai entenen i parlen perfectament les dues llengües, tant el català com el castellà.  

Així doncs, la Itziar és una lectora habitual, la qual no té problemes alhora d’escollir una lectura ja que està molt oberta a qualsevol novetat o canvi de gènere.

En quant a l’escola, la Itziar va l’escola “Mare de Déu de Montserrat”, la qual està situada al terme municipal de Súria a uns 15 de Manresa, és un centre públic el qual oferta els cursos des de P3 fins a 6è de primària.

La Itziar actualment va a primer de primària, a l’aula la llengua vehicular per excel·lència és el català en totes les matèries excepte la de castellà. En quan a la matèria de llengua catalana, tenen un llibre de text el qual guia l’aprenentatge dels alumnes, però no marca la dinàmica ni els exercicis que es duen a terme a l’aula per adquirir els coneixements ja que la metodologia que utilitza el mestre és força activa i participativa, els alumnes majoritàriament treballen en petits grups. La Itziar destaca que cada dia que els hi toca aquesta assignatura, els deixen una estona per llegir-se algun dels contes de la biblioteca de l’aula de manera individual o bé per parelles, però sense fer soroll per no destorbar als altres companys i companyes. També ens ha fet saber que en aquesta assignatura després de llegir-se el conte els hi deixen una estona perquè els alumnes escriguin allò que han entès de la lectura realitzada. Pel que fa a la llengua castellana, en aquesta segueixen la mateixa dinàmica que en el cas de la llengua catalana, és a dir que també els hi deixen estones per llegir però en aquest cas de manera col·lectiva, i tot seguit la mestra els hi fa preguntes sobre el que han llegit.

Partint d’aquest context, a la Itziar li hem realitzat la següent activitat, la qual consisteix en que ens llegeixi un conte fixant-se només en les imatges, és a dir que ens expliqui el què hi veu, què passa, entre d’altres preguntes que si li van fent tot guiant la lectura. Seguidament se li proposa que escrigui el nom dels membres de la seva família, una paraula que coneix el seu significat però que no és tant habitual com per exemple “papallona” i, finalment, que escrigui una frase. D’aquesta manera podrem observar quines estratègies i processos segueix tant en la lectura del conte com en l’escriptura.

Anàlisi de l’activitat.

En aquest apartat intentarem analitzar i aprofundir en els processos que realitzen els dos infants per desenvolupar les activitats proposades.  Per dur-les a terme hem tingut en compte les edats dels infants i creiem que les tasques que han realitzat han estat les adequades envers la seva franja d’edat.

Anàlisi de l’escriptura.

En el procés de producció del text escrit d’en Miquel, vam observar com en un principi en Miquel realitzava una pausa, on ell es plantejava la planificació del text abans de començar a escriure. En aquest procés en Miquel pensa el que vol escriure i com el vol escriure per poder expressar correctament el que vol manifestar. En aquesta planificació té molta importància el context, ja que l’escrit a realitzar és una petita carta o missatge a un amic, és per aquest motiu que el context és molt important, ja que creiem que les cartes ha de tindre molt en conte aquest, perquè el destinatari és molt important i la forma d’expressar de l’emissor també.

També varem observar que durant la producció de l’escrit, en Miquel va realitzar altres pauses que nosaltres vam considerar que formaven part de la planificació.

Una vegada en Miquel va finalitzar d’escriure el missatge per el seu amic, que va ser ràpida perquè no li vam donar moltes pautes, és a dir, ni un mínim ni un màxim de paraules perquè l’activitat fos el més natural possible i es centres en l’escriptura i la seva producció sense que hagués més interferències a part de la nostra presència i la de la càmera, vam  visualitzar el vídeo amb el Miquel i li vam preguntar per què feia aquestes parades durant l’escrit. La seva resposta va ser que es parava per pensar com s’escrivien algunes de les paraules. Aquesta resposta ens va servir per adonar-nos que no eren pauses que formaven part del procés de planificació de la producció del text, sinó que aquestes pautes formaven part del procés de contextualització.

En el procés final del text, en Miquel va tornar a llegir el text i no va canviar res del seu escrit. També li vam demanar que buscava amb la revisió del text produït, i ell ens va contestar que principalment buscava faltes d’ortografia, però que també que al llegir-lo s’entengués el que volia dir.

Al realitzar la revisió, sense que ningú li demani, el Miquel té assumit que aquesta part forma part de la producció del text, i a nosaltres he serveix per reafirmar que la lectura i escriptura formen part d’un mateix procés.

Després de realitzar l’activitat i tornats a veure la gravació, basant-nos al estudi de Ferrerio i Teberosky que recull el llibre “Llegir i escriure per viure” de Montserrat Fons Esteve, on es fa una petita síntesis dels nivells en el desenvolupament de l’escriptura, creiem que és evident que el Miquel es trobaria al cinquè nivell d’escriptura per la seva edat i el curs que està realitzant i que ja comença a superar aquesta fase d’aprenentatge. Trobem que ha realitzat un anàlisis alfabètic estricta. Podem apreciar que hi ha una representació gràfica a cada so, encara que alguns sons no estan bé representats gramaticalment. En conclusió creiem que el Miquel es convertirà en un escriptor expert amb la pràctica i treballant la part més gramatical de l’escriptura.

L’activitat d’escriptura de la Itziar consistia en que havia d’escriure el nom dels membres de la seva família, el de la seva millor amiga, la paraula papallona i finalment, una frase la qual no li vam donar directrius. En la primera part de l’activitat va escriure els noms correctament, ja que tots començaven en majúscula i no els hi mancava cap lletra ni tenien cap falta d’ortografia. Referent a la paraula papallona, també l’ha escrit correctament ja que estaven totes les lletres i no li mancava cap, així que si ho relacionem amb l’article d’Emilia Ferreiro, podem observar que Itziar ja es troba en la fase alfabètica ja que ha superat el fet de separar les paraules per síl·labes i les escriu amb totes les lletres sense oblidar-se’n cap i amb l’ordre correcte. A més hem de destacar que totes elles les ha escrit amb lletra lligada, aspecte que ens informa de que ja es troba en una fase més avançada perquè aquesta tipologia d’escriptura és més complexa que la lletra majúscula o de pal. En quant a la frase, aquesta li manca la lletra majúscula, és a dir hi ha faltes d’ortografia però en quant a l’estructura és correcta, ja que té un significat i es compren correctament.

A partir d’aquests indicis i comparant-ho amb el temari realitzat a l’aula, creiem que la Itziar es troba en la cinquena etapa, és a dir, la d’escriptures alfabètiques, la qual ens indica que la nena entén i té interioritzat que a cada consonant i a cada vocal li correspon una lletra però encara hi ha aspectes referents a la ortografia que desconeix o bé no sap com aplicar-ho.

Tot i això, hem de destacar l’alt nivell de motivació de la Itziar envers la realització d’aquesta activitat, ja que només proposar-li la va realitzar ràpidament i amb ganes. Per tant, creiem que aquest també ha estat un factor important alhora de desenvolupar aquesta tasca amb èxit ja que es mostrava molt participativa i activa en tot moment, fet que ha facilitat la realització de l’activitat.

Pel que fa el procés que ha seguit la Itziar per duu a terme la tasca, primerament i abans d’escriure va estar un parell de minuts pensant i a continuació va començar a escriure tot allò que li havíem demanat de manera bastant ràpid i seguidament ho va llegir, és a dir que hem pogut observar que hi ha un procés intern de planificació abans d’escriure, però també al final hi ha una revisió de la producció en busca d’errors, tal i com ens va fer saber. Durant l’activitat, la Itziar només es va aturar en el moment en que va començar a escriure la frase, i tal i com vam poder comprovar més tard a través de la realització d’una pregunta, això ho va fer perquè no s’enrecordava com començava la paraula “era”.  Així que podem concloure que aquests anàlisis ens fan pensar que en Miquel i la Itziar tot i la diferència d’edat es troben en nivells molt semblants.

Anàlisis lectura.

En el cas d’en Miquel, per realitzar aquesta activitat hem utilitzat un llibre que hem considerat adient per la franja d’edat del Miquel i que ell no el conegui. Aquest llibre intercala a les seves pàgines la narrativa més convencional, ja què es una novel·la infantil i el còmic, molt més gràfic.

En la primera part de l’activitat de lectura a analitzar hem volgut treballar el procés de predicció sense un acompanyament gràfic, només li dèiem el títol del llibre i el del capítol que hauria de llegir. Em pogut observar que només amb els títols, en Miquel ha realitzat una anticipació sobre el llibre, i ja s’ha fet una idea del tema del llibre molt propera al que posteriorment havia de llegir, tant pel títol del llibre, com pel títol del capítol.

Una vegada realitzada la lectura, on el Miquel ens demostra que llegeix correctament a part de no respectar alguna pausa marcada per algun punt o per alguna coma, però adequada als seus coneixements i a la seva edat.

A la finalització de la lectura li hem demanat que es fes un petit resum del text llegit, i ens ho ha explicat. Hem comparat la seva predicció abans de llegir i el contingut del text. L’hi hem comentat si considerava que al imaginar-se que podia passar l’ajudat alhora de llegir, i ell diu que per llegir no, però que l’ha encuriosit. Aquesta curiositat ha motivat en Miquel, i ha estat més predisposat a llegir, per aquest motiu creiem que  és important en la lectura, que hi hagi una motivació, una bona actitud per llegir. La lectura que es fa obligada o sense ganes no s’interioritza, no hi ha una comprensió i la lectura es pot considerar estèril.

Posteriorment hem realitzat dues preguntes sobre dos paraules que hi sortien a la lectura del capítol. La primera és verb o expressió “Xalava” (segons els diccionari de la llengua catalana aquesta paraula no existeix) i la següent era l’adjectiu “industrial”. Ell ens ha dit que no entenia el significat correcte d’aquestes paraules. Llavors hem preguntat com ho faria per saber el seu significat i ens ha demanat tornar a llegir la frases on sortien aquestes paraules. Després li hem demanat que significaven i la primera paraula ha dit que era parlar, i la segona li ha costat explicar-ho però s’entenia que coneixia el seu significat. Finalment hem preguntat si era necessari conèixer el significat d’aquestes paraules per entendre el text i ell a considerat que no ho eren. Amb aquestes respostes considerem que en Miquel ja té establerta la segona fase del aprenentatge de la lectura, que és la fase alfabètica, i que ja es troba en la fase posterior que és la fase ortogràfica, on la lectura no es basa en desxifrar el codi. Sinó que és molt més global, s’ha de comprendre el significat del conjunt de les paraules, i utilitza les estratègies més adients per resoldre les dificultats que es poden presenta en la lectura del text. Posteriorment ha tornat a llegir el text, i aquest li ha resultat molt més senzill, perquè ja el coneixia i identificava algunes paraules anticipant el seu significat abans de llegir-les. Per aquest motiu pensem que en Miquel s’està convertint en un lector expert.

En el cas de la Itziar, hem escollit el llibre de “El petó de l’Antonieta” de Gemma Armengol i Oscar Juve ja que aquest no el coneixia, a més a més aquest conte és adient a la seva edat perquè està dirigit a primers lectors. Amb això volem dir que en les seves pàgines hi predominen les imatges però hi ha una petita part de text en lletra lligada.

La primera part d’aquesta activitat consistia en que la Itziar llegís el títol del conte i ens expliqués què creu que passaria, d’aquesta manera volíem veure si era capaç de fer una predicció sobre el llibre que a continuació ens explicaria. En un primer moment, ella no sabia què respondre, així que seguidament se li va guiar perquè mirés una mica les imatges ja que amb la càmera de gravar al davant li feia una mica de vergonya, però finalment va dir que a la marieta li ferien un petó. Aquí podem observar com la Itziar duu a terme una estratègia de comprensió a partir del procés de predicció el qual realitza correctament però encara amb una mica d’acompanyament gràfic. Seguidament li vam demanar que ens expliqués el conte a partir de les imatges, sense tenir en compte el text, d’aquesta manera volíem treballar el fet de que els alumnes que encara no han aprés el procés de descodificació poden entendre igualment un llibre partint de l’element gràfic. Així, doncs, hem pogut observar que ha interpretat correctament les imatges, ja que després de que ens l’expliqués ella mateixa el va llegir, i va poder comparar el text amb les imatges. A més, hem de destacar que tenia un alt grau de motivació per realitzar aquesta activitat ja que quan li vam explicar el què havia de fer de seguida va començar i en acabat, ens va voler llegir ella mateixa el conte. Així que va ser decisió seva llegir el text després d’haver-nos explicat les imatges ja que va manifestar que sentia curiositat per saber si el que havia dit era el que hi havia en el text.

Un cop que la Itziar ja ens l’ha explicat i l’hem comparat, hem pogut observar que pel que fa a la lectura es trobaria en el nivell número dos, és a dir en la fase alfabètica ja que ella descodifica amb força agilitat, però encara se centra en aquest procés, per tant, de vegades ha agut de tornar a llegir-ho per entendre-ho. A més hem de destacar, que quan la Itziar es trobava davant d’una paraula coneguda, aquesta ja la reconeixia i la llegia amb més destresa que la resta, tot i això, fa servir una estratègia de lectura ja que utilitza el dit per guiar-se en el text i no perdre’s tal i com ens va fer saber. Un aspecte rellevant a destacar de la seva lectura és que amb l’ajuda del dit anava lligant mica en mica el so de les lletres, fins aconseguir tenir la paraula completa, així que aquest fet el podem relacionar amb el principi de relació entre el llenguatge escrit i l’oral. Tot i que per la seva edat llegir força bé, com és comprensible encara li queda molt per practicar i millorar.

Els aspectes anteriorment comentats els podem relacionar amb el llibre de la Montserrat Fons Esteve “Llegir i escriure per viure”, el qual parla sobre un autor anomenat Smith que al 1990 en un article va que tant la informació visual com la no visual eren necessàries per el bon desenvolupament de la lectura, així que podem observar com en aquest cas es veu de manera explícita ja que la Itziar a partir del text intenta buscar un significat, però si no el troba el busca en les imatges; quan ja s’ha adonat de significat ella fa una pausa com si estigués estructurant el que ha llegit però interiorment. És en aquest punt on podem veure que hi ha una relació entre coneixements previs els quals s’han de modificar a partir de la lectura del text per tal de que hi hagi un nou o millorat coneixement i, per tant, es doni la comprensió.

En conclusió, la Itziar a l’hora de llegir intenta lligar el text amb el seu significat, ja que utilitza diverses estratègies per resoldre problemes com per exemple quan no entenia una paraula la tornava a llegir i si no la coneixia preguntava el seu significat després de buscar-lo en l’acompanyament gràfic, a més podem observar que ella descodifica correctament envers la seva edat i nivell. Per aquest motiu pensem que la Itziar, a mesura que practiqui més la lectura superarà aquest nivell i aconseguirà ser una bona lectora ja que hem de tenir en compte que els seus progenitors es mostren molt actius envers aquest aspecte.

Reflexió Iñaki:

En aquest treball d’observació el que he après i el que m’ha sorprès està molt lligat, perquè són les respostes dels infants i sobretot la manera de resoldre i respondre el que m’ha sorprès.

He trobat com hem parlat a les diferents sessions de classe que no hem de diferenciar tant l’aprenentatge de l’escriptura i la lectura, que tots dos no ha de ser dos processos diferents sinó que aquests formen un sol procés-. Crec que això ens ho han demostrat els dos infants en les seves activitats, és com si ho tinguessin interioritzat sense adonar-se d’això.

Dels infants també m’han ensenyat que no he de donar res per suposat, perquè amb les seves respostes alguns aspectes que jo pensava que no farien o no hi arribarien a algunes conclusions, si ho han fet, com per exemple quan en Miquel repassa l’escrit no simplement per les faltes, sinó perquè aquest text ha de tindre significat per a ell, ja que així tindrà significat pel receptor de la carta.

Tant en Miquel com la Itziar han fet un plantejament dels seus escrits, no fan les coses sense un perquè. A l’igual passa a la lectura es plantegen hipòtesis, prediccions dels textos per imatges o per el títol, convertint-se aquestes prediccions en fets motivadors per la lectura i la descoberta de les històries que amaguen els llibres, tots dos van voler llegir-se els llibres posteriorment a la nostra activitat.

En conclusió crec que em falta molt per descobrir com funciona l’alfabetització dels infants, però també m’ha servit per no posar límits i acotar les capacitats i mètodes per ajudar-los en el seu desenvolupament.

Reflexió Esther:

L’activitat que se’ns va proposar en un principi va ser interessant però no sabíem com encarrilar-la ja que en un principi no disposàvem de cap infant el qual tingués una edat compresa entre els 4 i els 8 anys, així que aquest fet ens va preocupar força, però finalment i després de donar-li moltes voltes vam aconseguir dos infants ja que nosaltres volíem no només analitzar un escrit o una lectura sinó que ens interessava més veure el procés en si. Així que per treballar això vam pensar que seria adient comparar les dues edats dels nens i, d’aquesta manera intentar reflectir les nostres conclusions en aquest treball. Una dificultat en la qual no vam pensar va ser el temps d’exposició ni el marge de pàgines per realitzar-ho ja que quan ens quedava aproximadament la meitat de l’espai vam ser conscients i llavors, vam modificar en la mesura del possible les activitats plantejades per realitzar a la Itziar.

Un aspecte interessant a destacar és l’actitud dels nens per ajudar-nos en aquest treball, ja que quan els hi vam explicar què havien de fer i perquè, de seguida van mostrar-se molt més interessats ja que els hi vam fer saber que faríem un video en el qual ells són els protagonistes. Fins i tot la nena es va canviar de roba i li va demanar a la seva mare que l’ajudés a pentinar-se.  

Una dificultat afegida va ser el fet de que a la Itziar li va fer molta vergonya que la gravéssim i, per tant, l’actitud que ens va mostrar va ser totalment diferent a l’habitual.

En quant als aprenentatges propis, principalment he aprés a analitzar un text i una lectura ja que no sabia per on començar i actualment, després de realitzar aquest treball ja puc com a mínim parlar de diversos aspectes que abans eren totalment desconeguts per a mi. Un altre aprenentatge ha estat que com a futura mestra penso que és molt important el diàleg en el procés que fan els nenes quan escriuen o llegeixen ja que hem preguntat coses als infants ells ens han resolt molts dels dubtes que teníem, per tant, el diàleg és fonamental per a la comprensió.