Introducció.
l treball que hi ha a continuació està realitzat a partir de l’anàlisi de
l’escriptura i la lectura de dos infants en Miquel de 8 anys i la Itziar de 6
anys.
En Miquel, té dos germans més grans i tots tres viuen amb la seva mare, ja
que els seus pares es van separar fa uns 5 anys aproximadament, és a dir quan
ell tenia 3 anys. Respecte a la seva llengua materna, aquesta és la llengua
castellana, però no té problemes de parlar en català, encara que presenta
alguna dificultat alhora d’escriure’l.
En Miquel és un lector habitual, encarà que el tipus de lectura que
actualment llegeix no és molt variat, ja que es limita als llibres del conegut
detectiu ratolí “Gerónimo Stilton” de Elisabetta Dami encara que signa com a
Geronimo Stilton ja que representa que els llibres els escriu el protagonista.
Pel que fa a l’escola, és alumne del centre escolar “Els Ametllers” de Sant
Joan de Vilatorrada, que es un municipi colindant a la ciutat de Manresa, que
és la capital del Bages. Aquesta escola és pública, i la seva oferta educativa
va des de P3 fins a 6è de primària.
En Miquel fa tercer de primària. La llengua vehicular a l’aula és la
llengua catalana en quasi totes les seves assignatures. Pel que fa a la
assignatura de la llengua catalana, es segueix un llibre de text que marca les
pautes i fites a aconseguir durant el curs, però no marquen les dinàmiques i
exercicis que es realitzen per aprendre els coneixements, ja que es realitzen
activitats de manera grupal, tant en gran com en petit grup, o de forma
individual. En Miquel destaca que un cop a la setmana durant trenta minuts
aproximadament els fan llegir una mica d’un llibre o conte, alternant aquesta
activitat que la van fent de manera individual o col·lectiva on parlen de les
lectures llegides. En relació a l’escriptura, cada dia quan arriben a l’escola
els mestres els hi deixen una estona per escriure’s missatges entre ells,
explicant-se per exemple que han fet el dia anterior. En relació a la llengua
Castellana, les dinàmiques són totalment diferents, ja que no imparteix el
mateix mestre, i aquest es limita a seguir les pautes proporcionades pel llibre
de text.
Les notes d’en Miquel en aquestes assignatures són molt bones, i el nivell
que té d’escriptura i lectura es correspon a la seva edat i al seu curs.
Partint d’aquest context, creiem molt oportú realitzar l’activitat que hem
dissenyat, aquesta activitat consisteix en que en Miquel ens llegeixi un
fragment d’un conte el qual ell no coneix, així podem observar quines
estratègies segueix per exemple quan es troba amb una paraula que no coneix.
Finalment, també li hem proporcionat una carta que suposadament ha escrit un
amic seu, encara que ha estat escrita per nosaltres, on podem observar com en
Miquel haurà d’escriure una resposta al seu amic. D’aquesta manera podrem veure
una activitat semblant a la que solen dur a terme a l’aula i observar quin
processos segueix en Miquel a l’hora d’escriure un text inventat o creat per
ell mateix, a diferència de com es realitzaria en un dictat.
La Itziar té un germà petit i tots dos viuen amb el pare i la mare, és a
dir que viuen tots junts. Aquests progenitors ajuden als seus fills en les
tasques escolar, amb això ens referim a que fomenten la lectura i l’escriptura
des de casa ja que abans d’anar a dormir els hi fan llegir mirar un conte amb
ells al seu costat. Pel que fa a la llengua materna, aquesta és el Castellà, ja
que tant el pare com la mare els hi parla en Castellà, tot i que tant la Itziar
com el seu germà Unai entenen i parlen perfectament les dues llengües, tant el
català com el castellà.
Així doncs,
la Itziar és una lectora habitual, la qual no té problemes alhora d’escollir
una lectura ja que està molt oberta a qualsevol novetat o canvi de gènere.
En quant a
l’escola, la Itziar va l’escola “Mare de Déu de Montserrat”, la qual està
situada al terme municipal de Súria a uns 15 de Manresa, és un centre públic el
qual oferta els cursos des de P3 fins a 6è de primària.
La Itziar
actualment va a primer de primària, a l’aula la llengua vehicular per
excel·lència és el català en totes les matèries excepte la de castellà. En quan
a la matèria de llengua catalana, tenen un llibre de text el qual guia l’aprenentatge
dels alumnes, però no marca la dinàmica ni els exercicis que es duen a terme a
l’aula per adquirir els coneixements ja que la metodologia que utilitza el
mestre és força activa i participativa, els alumnes majoritàriament treballen
en petits grups. La Itziar destaca que cada dia que els hi toca aquesta
assignatura, els deixen una estona per llegir-se algun dels contes de la
biblioteca de l’aula de manera individual o bé per parelles, però sense fer
soroll per no destorbar als altres companys i companyes. També ens ha fet saber
que en aquesta assignatura després de llegir-se el conte els hi deixen una
estona perquè els alumnes escriguin allò que han entès de la lectura
realitzada. Pel que fa a la llengua castellana, en aquesta segueixen la mateixa
dinàmica que en el cas de la llengua catalana, és a dir que també els hi deixen
estones per llegir però en aquest cas de manera col·lectiva, i tot seguit la
mestra els hi fa preguntes sobre el que han llegit.
Partint
d’aquest context, a la Itziar li hem realitzat la següent activitat, la qual
consisteix en que ens llegeixi un conte fixant-se només en les imatges, és a
dir que ens expliqui el què hi veu, què passa, entre d’altres preguntes que si
li van fent tot guiant la lectura. Seguidament se li proposa que escrigui el
nom dels membres de la seva família, una paraula que coneix el seu significat
però que no és tant habitual com per exemple “papallona” i, finalment, que
escrigui una frase. D’aquesta manera podrem observar quines estratègies i
processos segueix tant en la lectura del conte com en l’escriptura.
Anàlisi de l’activitat.
En aquest apartat intentarem analitzar i aprofundir en els processos que
realitzen els dos infants per desenvolupar les activitats proposades. Per
dur-les a terme hem tingut en compte les edats dels infants i creiem que les
tasques que han realitzat han estat les adequades envers la seva franja d’edat.
Anàlisi de l’escriptura.
En el procés de producció del text
escrit d’en Miquel, vam observar com en un principi en Miquel realitzava una
pausa, on ell es plantejava la planificació del text abans de començar a
escriure. En aquest procés en Miquel pensa el que vol escriure i com el vol
escriure per poder expressar correctament el que vol manifestar. En aquesta
planificació té molta importància el context, ja que l’escrit a realitzar és
una petita carta o missatge a un amic, és per aquest motiu que el context és
molt important, ja que creiem que les cartes ha de tindre molt en conte aquest,
perquè el destinatari és molt important i la forma d’expressar de l’emissor
també.
També varem observar que durant la
producció de l’escrit, en Miquel va realitzar altres pauses que nosaltres vam
considerar que formaven part de la planificació.
Una vegada en Miquel va finalitzar
d’escriure el missatge per el seu amic, que va ser ràpida perquè no li vam
donar moltes pautes, és a dir, ni un mínim ni un màxim de paraules perquè
l’activitat fos el més natural possible i es centres en l’escriptura i la seva
producció sense que hagués més interferències a part de la nostra presència i
la de la càmera, vam visualitzar el
vídeo amb el Miquel i li vam preguntar per què feia aquestes parades durant
l’escrit. La seva resposta va ser que es parava per pensar com s’escrivien
algunes de les paraules. Aquesta resposta ens va servir per adonar-nos que no
eren pauses que formaven part del procés de planificació de la producció del
text, sinó que aquestes pautes formaven part del procés de contextualització.
En el procés final del text, en Miquel
va tornar a llegir el text i no va canviar res del seu escrit. També li vam
demanar que buscava amb la revisió del text produït, i ell ens va contestar que
principalment buscava faltes d’ortografia, però que també que al llegir-lo
s’entengués el que volia dir.
Al realitzar la revisió, sense que
ningú li demani, el Miquel té assumit que aquesta part forma part de la
producció del text, i a nosaltres he serveix per reafirmar que la lectura i
escriptura formen part d’un mateix procés.
Després de realitzar l’activitat i
tornats a veure la gravació, basant-nos al estudi de Ferrerio i Teberosky que
recull el llibre “Llegir i escriure per viure” de Montserrat Fons Esteve, on es
fa una petita síntesis dels nivells en el desenvolupament de l’escriptura,
creiem que és evident que el Miquel es trobaria al cinquè nivell d’escriptura
per la seva edat i el curs que està realitzant i que ja comença a superar
aquesta fase d’aprenentatge. Trobem que ha realitzat un anàlisis alfabètic
estricta. Podem apreciar que hi ha una representació gràfica a cada so, encara
que alguns sons no estan bé representats gramaticalment. En conclusió creiem
que el Miquel es convertirà en un escriptor expert amb la pràctica i treballant
la part més gramatical de l’escriptura.
L’activitat d’escriptura de la Itziar
consistia en que havia d’escriure el nom dels membres de la seva família, el de
la seva millor amiga, la paraula papallona i finalment, una frase la qual no li
vam donar directrius. En la primera part de l’activitat va escriure els noms
correctament, ja que tots començaven en majúscula i no els hi mancava cap
lletra ni tenien cap falta d’ortografia. Referent a la paraula papallona, també
l’ha escrit correctament ja que estaven totes les lletres i no li mancava cap,
així que si ho relacionem amb l’article d’Emilia Ferreiro, podem observar que
Itziar ja es troba en la fase alfabètica ja que ha superat el fet de separar
les paraules per síl·labes i les escriu amb totes les lletres sense
oblidar-se’n cap i amb l’ordre correcte. A més hem de destacar que totes elles
les ha escrit amb lletra lligada, aspecte que ens informa de que ja es troba en
una fase més avançada perquè aquesta tipologia d’escriptura és més complexa que
la lletra majúscula o de pal. En quant a la frase, aquesta li manca la lletra
majúscula, és a dir hi ha faltes d’ortografia però en quant a l’estructura és correcta,
ja que té un significat i es compren correctament.
A partir d’aquests indicis i
comparant-ho amb el temari realitzat a l’aula, creiem que la Itziar es troba en
la cinquena etapa, és a dir, la d’escriptures alfabètiques, la qual ens indica
que la nena entén i té interioritzat que a cada consonant i a cada vocal li
correspon una lletra però encara hi ha aspectes referents a la ortografia que
desconeix o bé no sap com aplicar-ho.
Tot i això, hem de destacar l’alt
nivell de motivació de la Itziar envers la realització d’aquesta activitat, ja
que només proposar-li la va realitzar ràpidament i amb ganes. Per tant, creiem
que aquest també ha estat un factor important alhora de desenvolupar aquesta
tasca amb èxit ja que es mostrava molt participativa i activa en tot moment,
fet que ha facilitat la realització de l’activitat.
Pel que fa el procés que ha seguit la
Itziar per duu a terme la tasca, primerament i abans d’escriure va estar un
parell de minuts pensant i a continuació va començar a escriure tot allò que li
havíem demanat de manera bastant ràpid i seguidament ho va llegir, és a dir que
hem pogut observar que hi ha un procés intern de planificació abans d’escriure,
però també al final hi ha una revisió de la producció en busca d’errors, tal i
com ens va fer saber. Durant l’activitat, la Itziar només es va aturar en el
moment en que va començar a escriure la frase, i tal i com vam poder comprovar
més tard a través de la realització d’una pregunta, això ho va fer perquè no
s’enrecordava com començava la paraula “era”. Així que podem concloure que aquests anàlisis
ens fan pensar que en Miquel i la Itziar tot i la diferència d’edat es troben
en nivells molt semblants.
Anàlisis
lectura.
En el cas d’en Miquel, per realitzar
aquesta activitat hem utilitzat un llibre que hem considerat adient per la
franja d’edat del Miquel i que ell no el conegui. Aquest llibre intercala a les
seves pàgines la narrativa més convencional, ja què es una novel·la infantil i
el còmic, molt més gràfic.
En la primera part de l’activitat de
lectura a analitzar hem volgut treballar el procés de predicció sense un
acompanyament gràfic, només li dèiem el títol del llibre i el del capítol que
hauria de llegir. Em pogut observar que només amb els títols, en Miquel ha
realitzat una anticipació sobre el llibre, i ja s’ha fet una idea del tema del
llibre molt propera al que posteriorment havia de llegir, tant pel títol del
llibre, com pel títol del capítol.
Una vegada realitzada la lectura, on
el Miquel ens demostra que llegeix correctament a part de no respectar alguna
pausa marcada per algun punt o per alguna coma, però adequada als seus
coneixements i a la seva edat.
A la finalització de la lectura li hem
demanat que es fes un petit resum del text llegit, i ens ho ha explicat. Hem
comparat la seva predicció abans de llegir i el contingut del text. L’hi hem
comentat si considerava que al imaginar-se que podia passar l’ajudat alhora de
llegir, i ell diu que per llegir no, però que l’ha encuriosit. Aquesta
curiositat ha motivat en Miquel, i ha estat més predisposat a llegir, per
aquest motiu creiem que és important en
la lectura, que hi hagi una motivació, una bona actitud per llegir. La lectura
que es fa obligada o sense ganes no s’interioritza, no hi ha una comprensió i
la lectura es pot considerar estèril.
Posteriorment hem realitzat dues
preguntes sobre dos paraules que hi sortien a la lectura del capítol. La
primera és verb o expressió “Xalava” (segons els diccionari de la llengua
catalana aquesta paraula no existeix) i la següent era l’adjectiu “industrial”.
Ell ens ha dit que no entenia el significat correcte d’aquestes paraules.
Llavors hem preguntat com ho faria per saber el seu significat i ens ha demanat
tornar a llegir la frases on sortien aquestes paraules. Després li hem demanat
que significaven i la primera paraula ha dit que era parlar, i la segona li ha
costat explicar-ho però s’entenia que coneixia el seu significat. Finalment hem
preguntat si era necessari conèixer el significat d’aquestes paraules per
entendre el text i ell a considerat que no ho eren. Amb aquestes respostes
considerem que en Miquel ja té establerta la segona fase del aprenentatge de la
lectura, que és la fase alfabètica, i que ja es troba en la fase posterior que
és la fase ortogràfica, on la lectura no es basa en desxifrar el codi. Sinó que
és molt més global, s’ha de comprendre el significat del conjunt de les
paraules, i utilitza les estratègies més adients per resoldre les dificultats
que es poden presenta en la lectura del text. Posteriorment ha tornat a llegir
el text, i aquest li ha resultat molt més senzill, perquè ja el coneixia i
identificava algunes paraules anticipant el seu significat abans de llegir-les.
Per aquest motiu pensem que en Miquel s’està convertint en un lector expert.
En el cas de la Itziar, hem
escollit el llibre de “El petó de l’Antonieta” de Gemma Armengol i Oscar Juve ja
que aquest no el coneixia, a més a més aquest conte és adient a la seva edat
perquè està dirigit a primers lectors. Amb això volem dir que en les seves
pàgines hi predominen les imatges però hi ha una petita part de text en lletra
lligada.
La primera part d’aquesta activitat
consistia en que la Itziar llegís el títol del conte i ens expliqués què creu
que passaria, d’aquesta manera volíem veure si era capaç de fer una predicció
sobre el llibre que a continuació ens explicaria. En un primer moment, ella no
sabia què respondre, així que seguidament se li va guiar perquè mirés una mica
les imatges ja que amb la càmera de gravar al davant li feia una mica de
vergonya, però finalment va dir que a la marieta li ferien un petó. Aquí podem
observar com la Itziar duu a terme una estratègia de comprensió a partir del
procés de predicció el qual realitza correctament però encara amb una mica
d’acompanyament gràfic. Seguidament li vam demanar que ens expliqués el conte a
partir de les imatges, sense tenir en compte el text, d’aquesta manera volíem
treballar el fet de que els alumnes que encara no han aprés el procés de
descodificació poden entendre igualment un llibre partint de l’element gràfic.
Així, doncs, hem pogut observar que ha interpretat correctament les imatges, ja
que després de que ens l’expliqués ella mateixa el va llegir, i va poder
comparar el text amb les imatges. A més, hem de destacar que tenia un alt grau
de motivació per realitzar aquesta activitat ja que quan li vam explicar el què
havia de fer de seguida va començar i en acabat, ens va voler llegir ella
mateixa el conte. Així que va ser decisió seva llegir el text després
d’haver-nos explicat les imatges ja que va manifestar que sentia curiositat per
saber si el que havia dit era el que hi havia en el text.
Un cop que la Itziar ja ens l’ha
explicat i l’hem comparat, hem pogut observar que pel que fa a la lectura es
trobaria en el nivell número dos, és a dir en la fase alfabètica ja que ella
descodifica amb força agilitat, però encara se centra en aquest procés, per
tant, de vegades ha agut de tornar a llegir-ho per entendre-ho. A més hem de
destacar, que quan la Itziar es trobava davant d’una paraula coneguda, aquesta
ja la reconeixia i la llegia amb més destresa que la resta, tot i això, fa
servir una estratègia de lectura ja que utilitza el dit per guiar-se en el text
i no perdre’s tal i com ens va fer saber. Un aspecte rellevant a destacar de la
seva lectura és que amb l’ajuda del dit anava lligant mica en mica el so de les
lletres, fins aconseguir tenir la paraula completa, així que aquest fet el
podem relacionar amb el principi de relació entre el llenguatge escrit i
l’oral. Tot i que per la seva edat llegir força bé, com és comprensible encara
li queda molt per practicar i millorar.
Els aspectes anteriorment comentats
els podem relacionar amb el llibre de la Montserrat Fons Esteve “Llegir i
escriure per viure”, el qual parla sobre un autor anomenat Smith que al 1990 en
un article va que tant la informació visual com la no visual eren necessàries per
el bon desenvolupament de la lectura, així que podem observar com en aquest cas
es veu de manera explícita ja que la Itziar a partir del text intenta buscar un
significat, però si no el troba el busca en les imatges; quan ja s’ha adonat de
significat ella fa una pausa com si estigués estructurant el que ha llegit però
interiorment. És en aquest punt on podem veure que hi ha una relació entre
coneixements previs els quals s’han de modificar a partir de la lectura del
text per tal de que hi hagi un nou o millorat coneixement i, per tant, es doni
la comprensió.
En conclusió, la Itziar a l’hora de
llegir intenta lligar el text amb el seu significat, ja que utilitza diverses
estratègies per resoldre problemes com per exemple quan no entenia una paraula
la tornava a llegir i si no la coneixia preguntava el seu significat després de
buscar-lo en l’acompanyament gràfic, a més podem observar que ella descodifica
correctament envers la seva edat i nivell. Per aquest motiu pensem que la
Itziar, a mesura que practiqui més la lectura superarà aquest nivell i
aconseguirà ser una bona lectora ja que hem de tenir en compte que els seus
progenitors es mostren molt actius envers aquest aspecte.
Reflexió
Iñaki:
En aquest treball d’observació el que
he après i el que m’ha sorprès està molt lligat, perquè són les respostes dels
infants i sobretot la manera de resoldre i respondre el que m’ha sorprès.
He trobat com hem parlat a les
diferents sessions de classe que no hem de diferenciar tant l’aprenentatge de
l’escriptura i la lectura, que tots dos no ha de ser dos processos diferents
sinó que aquests formen un sol procés-. Crec que això ens ho han demostrat els
dos infants en les seves activitats, és com si ho tinguessin interioritzat
sense adonar-se d’això.
Dels infants també m’han ensenyat que
no he de donar res per suposat, perquè amb les seves respostes alguns aspectes
que jo pensava que no farien o no hi arribarien a algunes conclusions, si ho
han fet, com per exemple quan en Miquel repassa l’escrit no simplement per les
faltes, sinó perquè aquest text ha de tindre significat per a ell, ja que així
tindrà significat pel receptor de la carta.
Tant en Miquel com la Itziar han fet
un plantejament dels seus escrits, no fan les coses sense un perquè. A l’igual
passa a la lectura es plantegen hipòtesis, prediccions dels textos per imatges
o per el títol, convertint-se aquestes prediccions en fets motivadors per la
lectura i la descoberta de les històries que amaguen els llibres, tots dos van
voler llegir-se els llibres posteriorment a la nostra activitat.
En conclusió crec que em falta molt
per descobrir com funciona l’alfabetització dels infants, però també m’ha
servit per no posar límits i acotar les capacitats i mètodes per ajudar-los en
el seu desenvolupament.
Reflexió Esther:
L’activitat que se’ns va proposar en
un principi va ser interessant però no sabíem com encarrilar-la ja que en un
principi no disposàvem de cap infant el qual tingués una edat compresa entre
els 4 i els 8 anys, així que aquest fet ens va preocupar força, però finalment
i després de donar-li moltes voltes vam aconseguir dos infants ja que nosaltres
volíem no només analitzar un escrit o una lectura sinó que ens interessava més
veure el procés en si. Així que per treballar això vam pensar que seria adient
comparar les dues edats dels nens i, d’aquesta manera intentar reflectir les
nostres conclusions en aquest treball. Una dificultat en la qual no vam pensar
va ser el temps d’exposició ni el marge de pàgines per realitzar-ho ja que quan
ens quedava aproximadament la meitat de l’espai vam ser conscients i llavors,
vam modificar en la mesura del possible les activitats plantejades per
realitzar a la Itziar.
Un aspecte interessant a destacar és
l’actitud dels nens per ajudar-nos en aquest treball, ja que quan els hi vam
explicar què havien de fer i perquè, de seguida van mostrar-se molt més
interessats ja que els hi vam fer saber que faríem un video en el qual ells són
els protagonistes. Fins i tot la nena es va canviar de roba i li va demanar a
la seva mare que l’ajudés a pentinar-se.
Una dificultat afegida va ser el fet
de que a la Itziar li va fer molta vergonya que la gravéssim i, per tant,
l’actitud que ens va mostrar va ser totalment diferent a l’habitual.
En quant als aprenentatges propis,
principalment he aprés a analitzar un text i una lectura ja que no sabia per on
començar i actualment, després de realitzar aquest treball ja puc com a mínim
parlar de diversos aspectes que abans eren totalment desconeguts per a mi. Un
altre aprenentatge ha estat que com a futura mestra penso que és molt important
el diàleg en el procés que fan els nenes quan escriuen o llegeixen ja que hem
preguntat coses als infants ells ens han resolt molts dels dubtes que teníem,
per tant, el diàleg és fonamental per a la comprensió.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaActivitat: m’ha semblat molt ben descrita; la part inicial en què expliqueu el context dels nens és molt pertinent i completa; potser hi hagués faltat alguna referència al tipus d’activitat que vosaltres proposeu en el sentit de si considereu que és molt diferent o molt igual al que fan habitualment a les respectives escoles. Se m’acut que hauria estat bé pensar algun tipus d’activitat aprofitant que hi havia tots dos nens, potser alguna tasca com les que hem observat a classe sobre nens fent tasques junts (de lectura i escriptura). Potser en una altra ocasió ho podeu intentar (encara que sigui amb altres nens) i contrastar-ho amb el que heu observat en aquesta ocasió.
ResponEliminaÉs molt interessant la pregunta que feu al nen sobre les vegades que s’atura i la resposta que us dóna. Jo més que relacionar aquests silencis amb la contextualització sí que parlaria en termes de producció: la producció del text és complexa i demana aturar-se. Seria interessant en una altra ocasió demanar al nen que digui en veu alta el que va pensant mentre s’atura en el procés d’escriure el text. És interessant el que dieu: “la lectura i escriptura formen part d’un mateix procés.” Jo crec que plantejat així és massa fort, perquè es tracta d’operacions diferents, però sens dubte lectura i escriptura van molt entrelligats. He trobat també interessants les observacions sobre el grau elevat de motivació de la nena. Pel que fa a la lectura, potser discrepo del que afirmeu: “La lectura que es fa obligada o sense ganes no s’interioritza”. La funció del professor és crear el context en què sorgeixi la motivació, no és una condició amb la qual els nens vinguin equipats quan se’ls fa llegir.
És interessant la tasca d’inferència del significat dels termes. Potser hauríeu pogut indagar una mica més en aquest punt i treure’n alguna conclusió més clara. Val a dir que contràriament al que dieu “xalava” sí que surt al diccionari català normatiu; si mireu la seva forma en infinitiu (que és, lògicament, la que s’ha de buscar) “xalar” al DIEC2 (on line) sabreu què vol dir (per altra banda no es pot dir que una paraula, pel fet de no aparèixer al diccionari, ja no existeixi: al diccionari no hi ha totes les paraules, com sabeu, i això no significa que les que no hi són siguin incorrectes).
Compte amb l’escriptura: dos paraules, ha de tindre, que tots dos no ha de ser dos processos diferents, encarà que el tipus de lectura, consistia en que havia d’escriure, estaven totes les lletres i no li mancava cap, per el seu amic, sense que hagués més interferències, Gerónimo Stilton vs Geronimo Stilton, es segueix, alternant aquesta activitat que la van fent de manera individual o col•lectiva on parlen de les lectures llegides [i no dieu amb què alternaven aquesta activitat], els hi deixen una estona / els hi fan llegir mirar un conte, un fragment d’un conte el qual ell no coneix, ens referim a que fomenten, etc.