Montserrat Fons en el seu llibre “llegir i escriure” per
viure” ens explica que l’avaluació és bàsica en la pràctica docent, ja que
regula el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Fent-lo objectiu i el
més just possible. És una eina que té el mestre per no caure en el punt de
vista intuïtiu i subjectiu i disposar de dades objectives envers els alumnes.
El que s’avalua són els canvis produïts en cada alumne, és
a dir. la seva evolució, així com els mecanismes que s’han de portar a la
pràctica educativa per millorar la nostra tasca docent.
L’avaluació és un procés continu que constaria d’una
avaluació inicial, una formativa i una activa (o sumativa).
L’observació sistemàtica, el diàleg, les fitxes d’enregistrament,
els diaris de classe... són eines que ajuden a saber en quin punt està cada
alumne i així trobar els instruments adequats pel progrés de cadascú (nivell
maduratiu, interessos, necessitats, mancances...).
L’avaluació ha de contemplar l’autoavaluació, l’avaluació
mútua i la coavaluació com a d’altres com a d’altres formes d’avaluar, alhora
que fan més comprensible el procés avaluador del mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada