En aquest article de Emilia Ferreiro
ens explica i defensa la importància de l’alfabetització: com un dret
fonamental que forma part de la ciutadania. També dóna gran importància en tot
el procés en l’escola activa dels infants, en totes les seves etapes dels
nens/es, des de les primeres etapes de la vida.
L’article ens mostra l’evolució de l’alfabetització
(l’acció d’ensenyar a llegir i a escriure). Perquè una persona sigui alfabetitzada
és necessària una alfabetització total: escriure, llegir i conèixer totes les
veus d’una mateixa llengua. En una llengua existeixen una gran quantitat de
mots i per aquest motiu no podem parlar d’una alfabetització total, sinó d’una
alfabetització funcional.
Un altre punt a destacar és que Emilia Ferreiro dóna
gran importància a la tasca del professorat, és un guia que encamina l’alumnat
cap a una alfabetització funcional.
Per finalitzar L’autora ens explica dos conceptes que no queden del tot
clars en la socialització: analfabetisme i illetrisme.
Quan parlem d’una persona analfabeta: no té l’opció d’optar als estudis
mínims que per dret li corresponen per diferents factors que podrien ser (econòmics, procedència, estatus socials...).
Per altra banda, una persona illetrada: havent optat a estudis mínims o estudis
superiors, no ha assimilat el llenguatge exigit ni hàbits com l’escriptura o la
lectura.
Ferreiro vol remarcar diversos punts:
- Que la escolaridad básica
universal no asegura la práctica cotidiana de la lectura.
- Defensar l’idea dels propis sabers dels nens/es
i utilitzar la llengua amb l’escriptura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada