Anàlisi d’una producció infatil

1. Contextualització de l’infant:

La nena que hem escollit per fer el treball es diu Caridad Flores, té sis anys, i és una de les germanes més petites de la família de sis germans, va a primer de primària a l’escola pública de la perifèria de Barcelona anomenada Escola Baró de Viver; la germana més petita és dos anys més petita que ella.

És una escola on la llengua vehicular és el català, però aquesta nena en concret té algunes dificultats, ja que els pares són d’ètnia gitana i no saben català, ni escrit ni llegit.

És una nena que sempre vol estar fent coses, és molt activa, però a la vegada una mica deixada amb les coses de l’escola, ja que es distrau amb molta facilitat i fa que els altres estiguin pendents d’ella molta estona.

Vam escollir a aquesta nena perquè dos membres del grup estan de voluntàries en aquesta escola amb ella i altres nens i nenes els caps de setmana, llavors ho teníem l’oportunitat de veure-la en aquesta activitat i en qualsevol moment mentre escriu o llegeix.

2. Activitat dissenyada

Vam escollir que per fer unes activitats senzilles per treballar la lecto-escriptura. Per treballar la lectura van escollir que la nena llegís el contre de Pinotxo de Collodi, C. Barcelona : Cruïlla, 2001. Vam escollir aquest conte per diferents aspectes rellevants.

El primer aspecte que vam creure que seria interessant és que el llibre té només una frase per pàgina i la particularitat que el text té lletra de pal com en lletra lligada, i vam decidir que fes l’activitat amb la lletra lligada tapant l’altre text perquè no ho pogués veure, ja que sabem amb anterioritat que la nena tenia problemes amb aquest tipus de lletra.

Li vam explicar que hauria de llegir-nos el conte i el va llegir ella sola. Quan va acabar li vam preguntar de què anava el conte i li vam fer alguna pregunta sobre aquest per veure si realment ho havia entès.

Després de fer aquesta li vam dir que hauria de fer un llistat de coses que li agradaven o que volia i ens va demanar si podia escriure el nom dels seus germans. Així que els va escriure a tots sis amb lletra de pal, nosaltres no li vam demanar que fos un tipus o un altre.

Per fer l’activitat la vam separar dels altres nens i nenes i la vam asseure amb nosaltres a una altra taula, allà li vam explicar que hauria de llegir un conte i que llegiria amb la lletra lligada en lloc de la de pal.

3.Observació de l’activitat

Activitat sobre la lectura:

Els aspectes més rellevants a destacar en l’àmbit de la lectura de la nena són en primer lloc el seu procés lector, la Caridad, intenta a l’hora de llegir lligar el text amb el context, així si no s'entén alguna cosa, pot sobreentendre el seu significat a partir d’aquest. Això podem entendre que li passa pel fet que coneix el conte i que és capaç de completar-lo i explicar-lo més enllà de la frase que està llegint.

Una de les estratègies que fa servir a l’hora de llegir és la visualització dels dibuixos per poder entendre millor el que diu el text. A l’hora de llegir, la Caridad llegeix a poc a poc i sil·labeja, li costa la lletra lligada més que la de pal però aconsegueix llegir totes dues. A vegades comença la paraula però l’acaba d’una altra manera, quan no és així (anticipació) Per últim hem pogut observar que es distreu molt i molt aviat quan alguna cosa no li surt bé.

Activitat sobre escriptura:

Respecte als aspectes a destacar del seu procés d’escriptura, pensem, primer de tot que la nena està en el nivell d’escriptures alfabètiques on podem observar que l’escriptura la tracta com una producció controlada per la segmentació alfabètica-exhaustiva de la paraula, té algunes dificultats en algunes síl·labes i té la capacitat per plasmar damunt del paper tot allò que es pot pronunciar, és a dir, relaciona grafia i so. El tipus de lletra que fa la nena és lletra de pal i en majúscules, l’alineació de les paraules en el paper és desigual, d’una forma diagonal.

L’ortografia en aquest cas és correcta perquè són els noms dels seus germans, però en altres produccions escrites comet algunes faltes com potser no recordar-se de la h, escriure lletres o nombres al revés i no posa cap accent, ja que encara no l’han ensenyat a posar-los. Com podem veure a la fotografia, la nena en escriure “Júlia” va començar posant una “G” però en ser una paraula tan familiar per ella va rectificar de seguida.

La distribució de les paraules en el paper és molt desigual, a vegades amb només omplir un racó del full passa a un altre perquè el considera ple. En aquest cas en concret no hem pogut observar com la nena planifica el contingut perquè són els noms dels seus germans, perquè li vam dir que escrigués aquelles coses que li agradessin o que volgués.

4. Conclusions

Podem veure que les dificultats i el caràcter de la nena a la qual se li ha fet l’activitat han donat uns resultats molt interessants.

Primerament volem destacar la rapidesa mental que va tenir la nena en adonar-se que estava sent “avaluada” en les dues activitats. Per fer-les bé veiem que intentava que els seus punts forts li permetessin treure una “bona nota”.

Aquest caràcter el podem veure l’activitat de l’escriptura sobretot. El fer que volgués escriure el nom dels seus germans ens demostra dues coses interessant. La primera és la seva seguretat de posar paraules que ella ja sabia com s’escrivien (els noms dels seus germans) i una segona part ens mostra una part més afectiva al escriure el nom dels sis germans. Observem que els noms que hi ha primer són amb els germans que té més relació i que té un vincle afectiu molt més fort: la Maria (5è) i l'Olga (P-4), i després la Júlia (6è), el Jose (4t) i la Cristina (2n); amb l'última per exemple sempre s’estan barallant entre elles.

A partir de l'activitat de lectura podem veure la seva dificultat amb la lletra lligada. Això ens ha fet pensar sobre perquè a partir de l’etapa de primària els nens treballen molt exhaustivament la lletra lligada que tant agrada a la nostra societat. Aquesta observació ens ha fet reflexionar sobre si el seu aprenentatge en l’escola és tan necessari.

Després de rumiar-ho ens em adonat que la seva utilització no és del tot necessària, la majoria dels llibres, escrits i revistes estan escrites amb lletra d’impremta i creiem que seria interessant que els nens aprenguessin a fer la lletra d’impremta més que la lletra lligada. Aquesta afirmació té avantatges i inconvenients.

Com a avantatges veiem que els nens podríem identificar amb facilitat el seu aprenentatge amb escrits que veuen en la seva vida quotidiana i al identificar-les les tindrien més assolides com a mínim des d’un punt de vista del reconeixement de les lletres. També trobem que en escriure les majúscules en la lletra d’impremta queden iguals que les lletres de pal mentre que en l’escriptura amb lletra lligada també canvien pel qual els nens comencen a barrejar les dues escriptures.

Els principals inconvenients que apareixen són bàsicament de caire avaluatiu. Els nens normalment quan aprenen a escriure deixen molt espai entre les lletres pel qual si aprenguessin a escriure en algun tipus de lletra que no lligues les paraules la seva correcció es dificultaria molt, ja que les paraules quedarien menys agrupades i les separacions entre lletres i paraules podria ser més dificultosa.

Pensem que si se’ls permet fer lletres més conegudes per ells, la seva experiència amb elles els hi seria més favorable. A vegades la seva falta de traça al fer la lletra lligada fa que els mateixos nens canvien d’idea a l’hora d’escriure sobre un tema perquè no volen o no saben fer depèn que caràcters. Això ens mostra que a partir de l’etapa de l’Educació Primària els nens comencen a tenir una clara decisió sobre les paraules que volen escriure encara que facin faltes ortogràfiques o tinguin diferents dificultats sobre les grafies.

Com bé ens mostra E. Ferreiro ens els seus textos, l’escriptura és un procès que va avançant i que sempre es basa en uns referents anteriors a l’hora de formar una nova escriptura. Si se’ns permet, voldríem fer un paral·lelisme sobre els nens i els homes que van començar a escriure en un altre alfabet, per fer possible una bona escriptura s’han de tenir uns bons referents com els mesopotàmics van necessitar fixar-se en uns altres sistemes d’escriptura per fer el seu. Si volem que els nens desenvolupin satisfactòriament el seu desenvolupament a l’hora d’escriure tindríem dues opcions, la primera és ensenyar-los a escriure amb lletra d’impremta perquè així poguessin veure que el que llegeixen i el que escriuen tenen la mateixa aparença, o, la segona opció és fer que els textos que es trobin a l’aula i als contes infantils sigui només la lletra lligada per què així puguin fer ells mateixos la comparació.

5. Valoracions individuals:

Valoració Judit Cañizares

Aquest treball ha estat una experiència interessant com a futur docent. En un inici vam pensar en fer alguna lectura més complicada encara que per les dificultats que sabien que la Caridad ja tenia vam posar-li el conte. Després de reflexionar vam veure que una activitat més complicada de lectura no hagués estat possible, com a mínim, amb la nostra nena.

En la prova de lectura veiem que la nena tenia dificultats però que la seva empenta de motivació per intentar-lo va fer que l’activitat pogués seguir endavant. El fet que hagués de llegir la lletra lligada va fer més interessant que si l'haguéssim deixat llegir la lletra de pal. Això ens va fer reflexionar, com bé es mostrar a la conclusió, sobre la importància d’aquest tipus de lletra i la relació amb l’escola.

Pel que fa a l’activitat d’escriptura crec que pot estar millorada si nosaltres poséssim més pautes per fer l’activitat hauríem vist coses més interessants. Crec que la nena va escollir escriure els noms dels seus germans perquè coneixia l’escriptura correcte de les paraules encara que m’ha semblat curiós l’equivocació quan anava a escriure el nom Júlia que en un inici va escriure la lletra g.

Valoració Patricia Cruz

Crec que són dues activitats que podíem haver fet de manera diferent, però que no sabíem si agafàvem un conte més llarg o un que no li agradés del tot estaria disposada a estar atenta tota l'activitat per la relació que tenim les dos membres del grup amb ella i la manera de ser d’ella.

Observant la part de lectura vam veure que tenia un petit problema amb la lletra lligada, però que tot i així ho feia bastant bé i vam poder observar que al final acabava llegint igual la lletra lligada que la de pal. Crec que això també afectava a l’activitat amb aquest conte, ja que vam escollir un que donava totes dues possibilitats, i en veure com estava en aquell moment sempre podíem escollir o una o l’altra.

A la part de l'escriptura ens va sobtar una mica que volgués posar als seus germans però no vam voler modificar l’activitat, i coneixent-la i veient setmana rere setmana la relació amb tots els seus germans hem pogut veure alguns dels motius pel qual ho feia així, els possibles motius de perquè ha escrit a uns o altres primers, els que té més relació i un vincle afectiu més gran són els primers i amb la que més es baralla és l'última; i perquè s’ha posat a ella mateixa primera (és una nena una mica egocèntrica). Però també m' ha cridat l’atenció que anés a escriure el nom de la seva germana més gran Júlia amb g en lloc de j, ja que està molt acostumada a escriure’l i això és una mostra de com es distrau contínuament.

És una nena que sempre està disposada a fer coses i a col·laborar tot i que es distrau amb facilitat i vol posar-se a jugar, per aquest motiu crec que donat la personalitat i la manera de treballar de la Caridad una activitat d’aquesta manera era adequada.

Valoració Isabel Mª Moreno

Penso que el fet que ja coneguem a la nena és un punt a favor per l’anàlisi d’aquesta activitat, ja que sabem com és, com escriu i llegeix. L’activitat com a tal penso crec que l’hauríem pogut canviar a la part de producció escrita i haver acotat més el tema. El fet que escrigués els noms dels seus germans ha fet que no puguem observar alguns ítems. Però com ja he dit com ja la coneixem els hem pogut incloure al treball.

Penso que la Caridad ha estat bastant col·laborativa, fet que ens ha afavorit a l’hora de fer l’activitat correctament.

Crec que aquesta experiència ens aproxima al dia a dia com a mestres, on els nens no seran perfectes escriptors ni lectors i els docents no haurien d’intentar això, sinó respectar els ritmes de cada nen.

Un altre aspecte que m’ha impressionat és el fet de la distribució dels noms a la producció escrita.

6. Bibliografia

• Collodi, C.:Pinotxo Ed.Cruïlla, Barcelona, 2001.
• Ferreiro, E. Las incripciones de la escritura (2013).