Tot i que vaig arribar tard, per raons personals, la primera imatge que vaig tenir en entrar a la classe va ser corprenedora. Un Xavier Fontich càmera en mà i somriure a la boca, i una munió de gent repartida per l'aula amb un gran xivarri de fons.
Allò més que una classe semblava el mercat del meu poble. Si paraves un moment d'atenció, podies veure com un grup de gent comprava tot el que venien uns nois jovenets, allò de veritat era una gran festa perquè tothom feia cara de satisfet.
Com que vaig arribar tard, com ja he dit, i vaig veure a molta gent contenta, de seguida vaig voler saber que passava. El primer que veig és aquesta imatge.
 |
| Font |
El primer que vaig pensar és, buff ortografia. Però veient que tothom estava tan animat escoltant el que explicaven vaig decidir escoltar el que venien.
Parlaven d'unes activitats que havien realitzat amb nens per tal que aquests s'adonessin de la importància de l'ortografia, fent-los conscients per mitjà d'unes pràctiques metalingüístiques. Allò la veritat és que no sonava al 'habitual discurs avorrit de, no has de fer faltes perquè és lleig. El que explicaven aquells nois, que vaig descobrir que no eren venedors sinó alumnes de 4t d'ESO, tenia sentit.
 |
| Font |
Pel que vaig entendre l'activitat estava basada en un dossier desenvolupat per a partir d'unes idees del grup de recerca GREAL amb les aportacions d'en Xavier Fontich. La tasca que proposava a partir de la realització d'escrits, Consistia a fer conscients als alumnes de les faltes que cometien a l'hora d'escriure, tot entenent el perquè les feien. Això ho portaven a terme amb tota una sèrie d'anàlisis. I el que més il·lusionava als joves, és que la taxa d'èxit semblava ser molt bona.
Després d'escoltar tres dels grups que exposaven, la veritat és que vaig quedar convençut del mètode. És una forma de millorar que no és estàtica i facilita el que per mi és més important, entendre el perquè t'equivoques escrivint, tot i saber la normativa de dalt a baix. Nosaltres com futurs mestres hem de ser conscients d'aquest fet.
Una altra cosa que em va encantar, va ser veure la desimboltura que tenien els nois i noies de 4t d'ESO a l'hora d'esposar la feina feta, amb una organització excel·lent (es nota que tenen bons professors aquests nois) realment felicitats.
En definitiva, vaig entrar a un mercat, vaig anar a la peixateria i vaig posar tot el peix al cove. Ara solament queda que jo el sàpiga cuinar bé.
 |
| Font |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada