ANÀLISI D'UNA PRODUCCIÓ INFANTIL

CONTEXTUALITZACIÓ

En Carles és un nen de sis anys que està cursant P5 i  viu i estudia a Terrassa. La seva llengua materna, i  amb la que es comunica amb els seus pares, familiars, amics i coneguts, és el català. Tot i que podem observar que domina aquest idioma, amb una de les seves àvies parla castellà, fet que provoca que molt cops barregi aquestes dues llengües.

Com podrem veure més endavant en l’anàlisi de l’activitat, aquest any, en Carles ha començat el procés de lectura i d’escriptura, fet important a tenir en compte, ja que, tant en la producció escrita, com en el vídeo, hem pogut veure la gran dificultat que presenta.

L’escola d’en Carles s’anomena Escola El Vapor. El procés de lectura i escriptura el van començar a principi de curs, partint del nom de cada alumne.  A l’escola fan reforç de lectura en grups de tres alumnes un cop a la setmana, amb un llibre molt tradicional. També fan els anomenats grups SEP, tot i que en Carles no necessita aquest reforç. Pel que fa a l’escriptura, després de Nadal, van començar amb la lletra lligada. L’escola segueix el ritme d’aprenentatge de cada alumne. Els pares d’en Carles, a més, intenten reforçar la pràctica de l’escola a casa. Pel que fa a l'escriptura, la mare d’en Carles sempre porta una llibreteta per els moments lliures que tenen i, per practicar la lectura, li van comprar un llibre que intenten llegir diàriament. Com bé diu l’article de la Montserrat Fons Leer y escribir. 10 ideas clave para los

primeros pasos, per tal de potenciar aquests processos es necessari que els infants convisquin amb aquests i que estiguin motivats, per aquest motiu creiem que en Carles tindrà menys dificultats amb l’activitat.

Tenint en compte aquests aspectes, abans de dissenyar l’activitat a realitzar, vam establir uns objectius a complir:  que fos una activitat funcional i que motivés al nen. L’activitat que hem proposat per tal de realitzar l’anàlisi ha estat inspirada en exemples exposats a classe, ja que trobàvem dificultats a l’hora de crear una activitat de lectura i escriptura per un nen que està en l’etapa d’iniciació d’ambdós processos. A més, aquest problema també l’hem trobat a causa de que cap de les dos membres del grup havia plantejat abans una activitat relacionada amb aquests aspectes.

Font: elaboració pròpia

L’activitat principal està basava en la lectura del conte Bon dia de l’Anna M. Vidal, on s’ explica com la Marillina i els seus pollets es preparen per anar a l’escola. Després de realitzar aquesta lectura, es proposa a en Carles que escrigui una llista dels hàbits que fa des de que es lleva fins que arriba a l’escola, tals com esmorzar, vestir-se, etc. Tenint en compte les dificultats i mancances esmentades anteriorment, vam considerar apropiat realitzar una anticipació del contingut del  conte, ja  que pensàvem que si contextualitzàvem el nen amb el tema principal d’aquest, aconseguiríem dur a terme una tasca que fos més entenedora i enriquidora per ell. Per aquest motiu, en un primer moment, es va iniciar una conversa per enllaçar el tema del llibre amb les accions quotidianes que realitza en el seu dia a dia abans d’anar a l’escola. Aquesta conversa va estar guiada per preguntes que una de nosaltres feia a en Carles (Tu què fas al mati quan t’aixeques?, T’aixeca la mama?, Et dutxes al matí?, Et vesteixes tu solet?), a continuació, se li va proposar que realitzés la lectura del conte i, finalment, realitzar la llista del hàbits. En termes genèrics, aquesta activitat es va desenvolupar adequadament, tot i que el procés i els resultats ens van sorprendre. 

ANÀLISI DE L'ACTIVITAT

Primerament, tractarem l’anàlisi sobre la lectura del conte Bon dia que va realitzar en Carles. A l’inici, mostrava molt interès i iniciativa per dur a terme l’activitat. Estava motivat per fer uns “exercicis de grans”. Tot i això, amb el pas de l’activitat, s’anava trobant dificultats i començava a queixar-se sobre aquesta, dient que era molt difícil i que ell no ho sabia fer, sobretot en aquelles frases més llargues i amb lletres més complicades, com la "ll", la "j" o la "g". Amb això, podem veure una actitud molt normal en un nen, ja que les dificultats que troba pel camí l’allunyen amb el text i intenta evitar-ho. A més, creiem que llegir un llibre sencer pot ser una mica feixuc.

Font: elaboració pròpia

El procés lector en el que en Carles es troba, es basa en el desxiframent del codi. En Carles llegia paraules, lletres o síl·labes sense tenir en compte el context on aquestes es trobaven. Ell no es fixava en les imatges o en el context de la història, ja avançat prèviament, sinó que únicament centrava la seva atenció en el codi. Considerem que aquest aspecte és molt significatiu, tenint en compte tot el que hem estudiat durant aquest semestre. Nosaltres considerem que, el fet de que es centri en el codi a l’hora de llegir,  no es un problema del nen, sinó de la manera en la que ensenyem aquest procés a l’escola. Si fonamentem una lectura basada en el context en la que, per desxifrar paraules hagis d’anar més enllà dels sons o de les lletres, els alumnes adquireixen una capacitat de comprensió molt més correcta i precisa. De l'altre manera, només s’aconsegueix l’oralització de les paraules. Tenint en compte això, podem enllaçar els aspectes de comprensió que es van produir durant la lectura, ja que, en Carles llegia, però sense entendre res. Una de nosaltres, per assegurar-nos de que entenia la frase, li preguntava què havia entès, però ell, en comptes de pensar sobre el que havia llegit, tornava a llegir la frase un altre cop.  No tenia la capacitat de recordar el significat de les paraules, sinó que el feia era llegir i unir lletres. De fet, alguns cops, deia paraules sense sentit i no es plantejava si era correcta o si tenia algun significat. Si cap de nosaltres no dèiem res sobre si ho havia entès o no, ell no s’ho pensava i passava de pàgina. Com ja hem dit, creiem que aquesta actuació és molt normal en un nen de 6 anys, sobretot si tenim en compte en què es pot basar la lectura que fa a l’escola i en el  seu interès en acabar ràpid i fer altres coses.

Una de les estratègies que vam utilitzar per facilitar la lectura, va ser anticipar a en Carles el tema del llibre. Com ja hem explicat abans, vam dur a terme una petita conversa sobre els hàbits que tenia al matí, per tal d’apropar-lo amb la història i que fos capaç de relacionar idees. Tot i que pensàvem que això seria molt beneficiós, en Carles va trobar moltes dificultats amb la lectura. A més, malgrat que el conte tenia moltes imatges, ell no les utilitzava com a referent per poder relacionar-les amb el text, cosa que ens va estranyar molt, ja que crèiem que aquesta estratègia seria molt utilitzada. Cal dir que durant tot el procés, una de nosaltres va ajudar a la lectura, ja que confirmava si la paraula que havia llegit era correcta o corregia i ajudava al desxiframent d’algunes de les paraules amb les que en Carles tenia dificultats.

Per últim, pel que fa als aspectes formals, en Carles relacionava l’escriptura amb el so per tal de desxifrar les paraules. Sil·labejava moltes de les paraules, sobretot si eren llargues, com enrenou o embrutar, però, com la majoria eren curtes, era capaç de dir la paraula sencera sense sil·labejar, com amb tot, el, puc, etc. Vam veure que tenia algunes dificultats amb aquest procés, ja no només per no entendre la història, sinó perquè no desxifrava bé moltes paraules i barrejava sons i lletres. Considerem que aquest problema és molt normal, ja que creiem que tampoc ha tingut un gran contacte amb la lectura de contes. Aquest fet, també dificulta la comprensió del text, ja que al no desxifrar bé, perd el fil de la història.

A continuació, realitzarem l’anàlisi sobre l’escriptura d’un llistat d’accions que descriuen què fa en Carles abans d’anar a l’escola. En primer lloc, en Carles es va mostrar motivat i amb molt interès per dur a terme l’activitat, ja que va suposar deixar de banda la lectura, la qual se li estava fent molt llarga i feixuga,  per passar a fer una activitat totalment diferent. Cal tenir en compte que a en Carles no li agrada gaire llegir i, per aquest motiu, la seva actitud va canviar radicalment quan es va plantejar una activitat d’escriptura.

Font: elaboració pròpia

El procés d’alfabetització en el que es troba en Carles és  el Nivell Alfabètic, ja que aquesta etapa es centra en el procés de descodificació i, per tant, gràcies a al seu escrit, podem veure com relaciona fonema amb grafia. Els infants que  es troben en aquesta fase d’escriptura escriuen tal com sonen les paraules, és a dir, tenen una escriptura natural, per aquest motiu presenten moltes faltes d’ortografia, i és justament el que li succeeix a en Carles. Ho podem veure clarament en les paraules: asmursa, en comptes d’esmorzar i dibuxus, en comptes de dibuixos.  A més, presenta dificultats amb el dígraf “ix”  com podem veure en la paraula dibuxos, i tenint en compte els exemples anteriors, també té dificultats en les vocals neutres, tot i que considerem que està passant pel procés habitual d’escriptura. En tota la producció, hem pogut observar que no es deixa cap lletra per escriure, és a dir, totes les lletres que sonen, les escriu, exceptuant la paraula rnto, amb la que considerem que ha donat per suposat que la "e" es troba al so de la "r". Cal afegir que, durant aquest procés, en Carles verbalitzava la paraula a mida que l’anava escrivint, fet que considerem una bona tècnica per poder anar relacionant el fonema i la grafia.

Després de plantejar a en Carles l’activitat que havia de realitzar, no va planificar ni estructurar les seves idees degut a varies raons. En primer lloc, considerem que en Carles té tan assumida aquesta rutina que no li va caldre fer una pluja d’idees ni una organització; en segon lloc, va rebre una guia constant per part de una de les membres del grup que, de manera indirecta, li va servir a en Carles per anar estructurant el seu escrit.

Font: elaboració pròpia

Pel que fa als aspectes formals de la producció d’en Carles, podem veure que el llistat de paraules estan molt ben alineades i rectes, tant de dalt a baix com d’esquerra a dreta, tenint en compte que ha començat aquest any a escriure. Cal comentar que, pel que fa a l’escrit en general, està localitzat a la part superior esquerra, fet que considerem un aspecte habitual a l’hora de fer llistats, deixant un marge adequat. A més, existeix una separació adient entre paraules. La seva ortografia és natural perquè, com hem dit anteriorment, només escriu tal com sonen les paraules, per aquest motiu podem observar que existeix una ambivalència entre grafies que sonen igual (“b” i  “v”) i ho podem comprovar en la següent paraula: basti en comptes de vestir.

Per acabar l’anàlisi de l’escriptura, en centrem en les habilitats que en Carles presenta i veiem que en Carles escriu amb lletra de pal i el seu traç és totalment comprensible i llegible. L’ús d’aquesta tipologia d’escriptura és degut a que, com hem dit anteriorment, ha començat aquest any a escriure, tot i que veiem que té molt bona lletra.

CONCLUSIONS

Un cop vistos ambdós anàlisis, podem fer unes conclusions generals sobre aquesta experiència. Primerament, el procés de lectura es va basar en el desxiframent del codi, no en la comprensió d'aquest, fet que ens va sobtar ja que esperàvem millors resultats. Per contra, el procés d' escriptura ens va sorprendre perquè va mostrar una escriptura molt fluida, tot i ser natural. A la vista dels resultats que hem obtingut ens hem plantejat que es possible que haguem comés un error a l’hora de realitzar aquesta activitat.  Vam considerar que realitzar una anticipació del contingut a través d’una conversa seria útil pel procés de lectura, sense adonar-nos que aquesta anticipació ja formava part d’aquest procés i que potser vam caure en l'estereotip de que lectura significa que el nen llegeixi. Creiem que hagués estat més interessant llegir-li nosaltres el conte i establir diàlegs amb el nen, tant abans com durant i després de la lectura, ja que la interacció és motor d’aprenentatge, com bé diuen alguns autors com Fontich, Sanz i Monterde o E. Ferreiro. A més, gràcies a l’article de l’Emilia Ferreiro ens hem adonat que també hagués estat interessant haver fet que en Carles escrivís en ordinador el mateix que havia escrit en el paper, ja que podríem haver pogut comparar les similituds o diferències que presentaven ambdós escrits. Si alguna vegada hem de fer un treball d'observació a un infant semblant a aquest, ho tindrem en compte perquè pot resultar molt interessant, tant l'experiència com el resultat final; així també podrem comprovar si els resultats s'assemblen als de les autores o no. A més, al seu l'article es fa un comentari que ens introdueix a la reflexió i és que en les edats primerenques és bo que els nens interactuïn amb els ordinadors, ja que aquests poden donar moltes oportunitats d'aprenentatge. Cal afegir que la Montserrat Fons, al seu llibre Llegir i escriure per viure diu: llegir és el procés amb el que es comprèn el text escrit, mentre que l'escriptura és el procés mitjançant el qual es produeix el text escrit. Amb això, podem reflexionar que no hem fet que en Carles llegeixi, ja que no s’ha produït aquesta comprensió del text. Malgrat això, el treball ens ha permet veure els nostres propis errors, les grans dificultats que té en Carles amb la lectura i de quina manera treballen aquests processos a la seva escola.  

Amb tot això, volem acabar dient que ha estat una experiència molt enriquidora i propera al nostre futur professional, ja que ens ha permès reflexionar i ser conscients de la gran necessitat d’un canvi de perspectiva pel que fa a aquests processos. 

REFLEXIONS INDIVIDUALS

Escrit individual de la Cristina Águila Pérez

Abans de realitzar aquesta petita investigació pensava que seria molt més senzill trobar una activitat de lectura i d'escriptura per un nen que està en el seu procés d’iniciació, ja que ens vam trobar amb moltes dificultats. Per això crec que és interessant poder posar-nos en la pell de mestres o investigadors, per saber el que realment costa dur a terme aquestes activitats. A més, considero que és molt important poder experimentar allò que estudiem, ja que és molt fàcil veure-ho des de fora i plantejar-te les coses, però és molt diferent quan ho experimentes amb infants. Amb això, he pogut veure com les escoles tracten la lectura i l’escriptura, és a dir, basant-se en el codi i en el desxiframent, per ser el més senzill. Considero que nosaltres en el nostre treball també hem caigut en el desxiframent, cosa que crec que també és una mica per la cultura prèvia que tenim de relacionar lectura amb oralitzar paraules. Tot i això, penso que adonar-nos dels nostres propis errors ens fa aprendre més.

Aquest treball m’ha sorprès per tres motius. El primer és  que no m’esperava la dificultat que va tenir en Carles pel que fa a la lectura, sobretot tenint en compte que vam intentar anticipar una mica el tema del conte. Aquest és un aspecte que ja hem comentat anteriorment, però que, personalment, m’ha sorprès. El segon és la poca importància que va donar-li en Carles a les imatges quan llegia, ja que pensava que les tindria molt més en compte i, per últim, m'ha sorprés la capacitat d'escriptura que tenia en Carles. Tot i no ser una gran producció escrita, considero que pel poc temps que es relaciona amb aquest procés, té un nivell força bo.

Ja per concloure, crec que ha sigut una molt bona activitat per poder veure com són realment aquests processos en nens, cosa que m’ha fet aprendre molt més i entendre més els conceptes explicats a classe prèviament.

Escrit individual de l’Andrea Arús Díaz

Mai havia fet una activitat d’aquesta mena, i trobo que és molt interessant i que tots el futurs mestres l’haurien de fer, ja que et permet apropar-te una mica més al futur professional on hauràs de veure, no només una producció escrita o oral, sinó vint-i-cinc, i treballs com aquests ajuden a desenvolupar la capacitat d’observació i d’anàlisi. A més, considero que és un treball molt productiu pel fet d’haver-te de plantejar una activitat funcional i no basada en el desxiframent del codi, si vols que els teus futurs alumnes entenguin què és llegir i què és escriure.  Afegeix-ho que amb aquesta activitat he après a analitzar una producció de lectura i escriptura i m’ha semblat molt útil per identificar en quins nivells es troba el nen i, a més he après com s’estructura una observació i gràcies als articles de l’Emilia Ferreiro ho he pogut observar en mans d’una gran professional.

Quan vam plantejar l’activitat la meva companya i jo, vam quedar en que anticiparíem el tema principal del conte, per tal de que a en Carles li fos més fàcil d’entendre, ja que crèiem que partiríem d’idees prèvies, però, després d’analitzar els resultats i fer la tutoria al professor, em vaig adonar que estàvem equivocades perquè en Carles no va aprofitar aquest recurs degut a que no és una activitat on l’escola li doni importància.

D’aquest treball m’han sorprès dos aspectes. En primer lloc, m’ha sobtat que en Carles no comprengués el que estava llegint, ja que considerava que les imatges parlaven per si soles i que el vocabulari que s’utilitzava era adequat per a la seva edat, i en segon lloc, m’ha sorprès que en el llistat en Carles no escrivís la “e” perquè considerava que ja estava inclosa dins la “r”.

Com a conclusió, vull dir que ha estat un treball molt enriquidor i molt interessant, ja que molt he dit anteriorment, ens ha permès apropar-nos al nostre futur, a tenir eines per observar i analitzar produccions de lectura i escriptura i, per últim a pensar sobre una activitat que no es centrés en el codi i que fos més funcional.