CONTEXTUALITZACIÓ
En Carles és un nen de sis anys que està cursant P5 i
viu i estudia a Terrassa. La seva llengua materna, i amb la que es
comunica amb els seus pares, familiars, amics i coneguts, és el català. Tot i
que podem observar que domina aquest idioma, amb una de les seves àvies parla
castellà, fet que provoca que molt cops barregi aquestes dues llengües.
Com podrem veure més endavant en l’anàlisi de
l’activitat, aquest any, en Carles ha començat el procés de lectura i
d’escriptura, fet important a tenir en compte, ja que, tant en la producció
escrita, com en el vídeo, hem pogut veure la gran dificultat que presenta.
L’escola d’en Carles s’anomena Escola El Vapor. El
procés de lectura i escriptura el van començar a principi de curs, partint del
nom de cada alumne. A l’escola fan reforç de lectura en grups de tres
alumnes un cop a la setmana, amb un llibre molt tradicional. També fan els anomenats
grups SEP, tot i que en Carles no necessita aquest reforç. Pel que fa a
l’escriptura, després de Nadal, van començar amb la lletra lligada. L’escola
segueix el ritme d’aprenentatge de cada alumne. Els pares d’en Carles, a més,
intenten reforçar la pràctica de l’escola a casa. Pel que fa a l'escriptura, la
mare d’en Carles sempre porta una llibreteta per els moments lliures que tenen
i, per practicar la lectura, li van comprar un llibre que intenten llegir
diàriament. Com bé diu l’article de la Montserrat Fons Leer y escribir. 10 ideas clave para los
primeros
pasos, per tal de potenciar aquests processos es necessari
que els infants convisquin amb aquests i que estiguin motivats, per aquest
motiu creiem que en Carles tindrà menys dificultats amb l’activitat.
Tenint en compte aquests aspectes, abans de dissenyar
l’activitat a realitzar, vam establir uns objectius a complir: que fos
una activitat funcional i que motivés al nen. L’activitat que hem proposat per
tal de realitzar l’anàlisi ha estat inspirada en exemples exposats a classe, ja
que trobàvem dificultats a l’hora de crear una activitat de lectura i
escriptura per un nen que està en l’etapa d’iniciació d’ambdós processos. A
més, aquest problema també l’hem trobat a causa de que cap de les dos membres
del grup havia plantejat abans una activitat relacionada amb aquests aspectes.
![]() |
| Font: elaboració pròpia |
L’activitat principal està basava en la lectura del
conte Bon dia de l’Anna M. Vidal, on s’ explica com la Marillina
i els seus pollets es preparen per anar a l’escola. Després de realitzar
aquesta lectura, es proposa a en Carles que escrigui una llista dels hàbits que
fa des de que es lleva fins que arriba a l’escola, tals com esmorzar,
vestir-se, etc. Tenint en compte les dificultats i mancances esmentades
anteriorment, vam considerar apropiat realitzar una anticipació del contingut
del conte, ja que pensàvem que si contextualitzàvem el nen amb el
tema principal d’aquest, aconseguiríem dur a terme una tasca que fos més
entenedora i enriquidora per ell. Per aquest motiu, en un primer moment, es va
iniciar una conversa per enllaçar el tema del llibre amb les accions
quotidianes que realitza en el seu dia a dia abans d’anar a l’escola. Aquesta
conversa va estar guiada per preguntes que una de nosaltres feia a en Carles
(Tu què fas al mati quan t’aixeques?, T’aixeca la mama?, Et dutxes al matí?, Et
vesteixes tu solet?), a continuació, se li va proposar que realitzés la lectura
del conte i, finalment, realitzar la llista del hàbits. En termes genèrics,
aquesta activitat es va desenvolupar adequadament, tot i que el procés i els
resultats ens van sorprendre.
ANÀLISI DE
L'ACTIVITAT
Primerament, tractarem l’anàlisi sobre la lectura del
conte Bon dia que va realitzar en Carles. A l’inici, mostrava molt
interès i iniciativa per dur a terme l’activitat. Estava motivat per fer uns
“exercicis de grans”. Tot i això, amb el pas de l’activitat, s’anava trobant
dificultats i començava a queixar-se sobre aquesta, dient que era molt difícil
i que ell no ho sabia fer, sobretot en aquelles frases més llargues i amb
lletres més complicades, com la "ll", la "j" o la "g".
Amb això, podem veure una actitud molt normal en un nen, ja que les dificultats
que troba pel camí l’allunyen amb el text i intenta evitar-ho. A més, creiem
que llegir un llibre sencer pot ser una mica feixuc.
![]() |
| Font: elaboració pròpia |
El procés lector en el que en Carles es troba, es basa
en el desxiframent del codi. En Carles llegia paraules, lletres o síl·labes
sense tenir en compte el context on aquestes es trobaven. Ell no es fixava en
les imatges o en el context de la història, ja avançat prèviament, sinó que
únicament centrava la seva atenció en el codi. Considerem que aquest aspecte és
molt significatiu, tenint en compte tot el que hem estudiat durant aquest
semestre. Nosaltres considerem que, el fet de que es centri en el codi a l’hora
de llegir, no es un problema del nen, sinó de la manera en la que
ensenyem aquest procés a l’escola. Si fonamentem una lectura basada en el context
en la que, per desxifrar paraules hagis d’anar més enllà dels sons o de les
lletres, els alumnes adquireixen una capacitat de comprensió molt més correcta
i precisa. De l'altre manera, només s’aconsegueix l’oralització de les
paraules. Tenint en compte això, podem enllaçar els aspectes de comprensió que
es van produir durant la lectura, ja que, en Carles llegia, però sense entendre
res. Una de nosaltres, per assegurar-nos de que entenia la frase, li preguntava
què havia entès, però ell, en comptes de pensar sobre el que havia llegit,
tornava a llegir la frase un altre cop. No tenia la capacitat de recordar
el significat de les paraules, sinó que el feia era llegir i unir lletres. De
fet, alguns cops, deia paraules sense sentit i no es plantejava si era correcta
o si tenia algun significat. Si cap de nosaltres no dèiem res sobre si ho havia
entès o no, ell no s’ho pensava i passava de pàgina. Com ja hem dit, creiem que
aquesta actuació és molt normal en un nen de 6 anys, sobretot si tenim en
compte en què es pot basar la lectura que fa a l’escola i en el seu
interès en acabar ràpid i fer altres coses.
Una de les estratègies que vam utilitzar per facilitar
la lectura, va ser anticipar a en Carles el tema del llibre. Com ja hem
explicat abans, vam dur a terme una petita conversa sobre els hàbits que tenia
al matí, per tal d’apropar-lo amb la història i que fos capaç de relacionar
idees. Tot i que pensàvem que això seria molt beneficiós, en Carles va trobar
moltes dificultats amb la lectura. A més, malgrat que el conte tenia moltes
imatges, ell no les utilitzava com a referent per poder relacionar-les amb el
text, cosa que ens va estranyar molt, ja que crèiem que aquesta estratègia
seria molt utilitzada. Cal dir que durant tot el procés, una de nosaltres va
ajudar a la lectura, ja que confirmava si la paraula que havia llegit era
correcta o corregia i ajudava al desxiframent d’algunes de les paraules amb les
que en Carles tenia dificultats.
Per últim, pel que fa als aspectes formals, en Carles
relacionava l’escriptura amb el so per tal de desxifrar les paraules. Sil·labejava
moltes de les paraules, sobretot si eren llargues, com enrenou o embrutar,
però, com la majoria eren curtes, era capaç de dir la paraula sencera sense sil·labejar,
com amb tot, el, puc, etc. Vam veure que tenia algunes dificultats amb
aquest procés, ja no només per no entendre la història, sinó perquè no
desxifrava bé moltes paraules i barrejava sons i lletres. Considerem que aquest
problema és molt normal, ja que creiem que tampoc ha tingut un gran contacte
amb la lectura de contes. Aquest fet, també dificulta la comprensió del text,
ja que al no desxifrar bé, perd el fil de la història.
A continuació, realitzarem l’anàlisi sobre
l’escriptura d’un llistat d’accions que descriuen què fa en Carles abans d’anar
a l’escola. En primer lloc, en Carles es va mostrar motivat i amb molt interès
per dur a terme l’activitat, ja que va suposar deixar de banda la lectura, la
qual se li estava fent molt llarga i feixuga, per passar a fer una activitat
totalment diferent. Cal tenir en compte que a en Carles no li agrada gaire
llegir i, per aquest motiu, la seva actitud va canviar radicalment quan es va
plantejar una activitat d’escriptura.
![]() |
| Font: elaboració pròpia |
El procés d’alfabetització en el que es troba en
Carles és el Nivell Alfabètic, ja que aquesta etapa es centra en el
procés de descodificació i, per tant, gràcies a al seu escrit, podem veure com
relaciona fonema amb grafia. Els infants que es troben en aquesta fase
d’escriptura escriuen tal com sonen les paraules, és a dir, tenen una
escriptura natural, per aquest motiu presenten moltes faltes d’ortografia, i és
justament el que li succeeix a en Carles. Ho podem veure clarament en les
paraules: asmursa, en comptes d’esmorzar i dibuxus, en comptes de
dibuixos. A més, presenta dificultats amb el dígraf “ix” com podem
veure en la paraula dibuxos, i tenint en compte els exemples anteriors,
també té dificultats en les vocals neutres, tot i que considerem que està
passant pel procés habitual d’escriptura. En tota la producció, hem pogut
observar que no es deixa cap lletra per escriure, és a dir, totes les lletres
que sonen, les escriu, exceptuant la paraula rnto, amb la que considerem
que ha donat per suposat que la "e" es troba al so de la
"r". Cal afegir que, durant aquest procés, en Carles verbalitzava la
paraula a mida que l’anava escrivint, fet que considerem una bona tècnica per
poder anar relacionant el fonema i la grafia.
Després de plantejar a en Carles l’activitat que havia
de realitzar, no va planificar ni estructurar les seves idees degut a varies
raons. En primer lloc, considerem que en Carles té tan assumida aquesta rutina
que no li va caldre fer una pluja d’idees ni una organització; en segon lloc,
va rebre una guia constant per part de una de les membres del grup que, de
manera indirecta, li va servir a en Carles per anar estructurant el seu escrit.
![]() |
| Font: elaboració pròpia |
Pel que fa als aspectes formals de la producció d’en
Carles, podem veure que el llistat de paraules estan molt ben alineades i
rectes, tant de dalt a baix com d’esquerra a dreta, tenint en compte que ha
començat aquest any a escriure. Cal comentar que, pel que fa a l’escrit en
general, està localitzat a la part superior esquerra, fet que considerem un
aspecte habitual a l’hora de fer llistats, deixant un marge adequat. A més,
existeix una separació adient entre paraules. La seva ortografia és natural
perquè, com hem dit anteriorment, només escriu tal com sonen les paraules, per
aquest motiu podem observar que existeix una ambivalència entre grafies que
sonen igual (“b” i “v”) i ho podem comprovar en la següent paraula: basti
en comptes de vestir.
Per acabar l’anàlisi de l’escriptura, en centrem en
les habilitats que en Carles presenta i veiem que en Carles escriu amb lletra
de pal i el seu traç és totalment comprensible i llegible. L’ús d’aquesta
tipologia d’escriptura és degut a que, com hem dit anteriorment, ha començat
aquest any a escriure, tot i que veiem que té molt bona lletra.
CONCLUSIONS
Un cop vistos ambdós anàlisis, podem fer unes
conclusions generals sobre aquesta experiència. Primerament, el procés de
lectura es va basar en el desxiframent del codi, no en la comprensió d'aquest,
fet que ens va sobtar ja que esperàvem millors resultats. Per contra, el procés
d' escriptura ens va sorprendre perquè va mostrar una escriptura molt fluida,
tot i ser natural. A la vista dels resultats que hem obtingut ens hem plantejat
que es possible que haguem comés un error a l’hora de realitzar aquesta
activitat. Vam considerar que realitzar una anticipació del contingut a
través d’una conversa seria útil pel procés de lectura, sense adonar-nos que
aquesta anticipació ja formava part d’aquest procés i que potser vam caure en l'estereotip
de que lectura significa que el nen llegeixi. Creiem que hagués estat més
interessant llegir-li nosaltres el conte i establir diàlegs amb el nen, tant
abans com durant i després de la lectura, ja que la interacció és motor
d’aprenentatge, com bé diuen alguns autors com Fontich, Sanz i Monterde o E.
Ferreiro. A més, gràcies a l’article de l’Emilia Ferreiro ens hem adonat que
també hagués estat interessant haver fet que en Carles escrivís en ordinador el
mateix que havia escrit en el paper, ja que podríem haver pogut comparar les
similituds o diferències que presentaven ambdós escrits. Si alguna vegada hem
de fer un treball d'observació a un infant semblant a aquest, ho tindrem en compte
perquè pot resultar molt interessant, tant l'experiència com el resultat final;
així també podrem comprovar si els resultats s'assemblen als de les autores o
no. A més, al seu l'article es fa un comentari que ens introdueix a la reflexió
i és que en les edats primerenques és bo que els nens interactuïn amb els
ordinadors, ja que aquests poden donar moltes oportunitats d'aprenentatge. Cal
afegir que la Montserrat Fons, al seu llibre Llegir i escriure per viure
diu: llegir és el procés amb el que es comprèn el text escrit, mentre que
l'escriptura és el procés mitjançant el qual es produeix el text escrit.
Amb això, podem reflexionar que no hem fet que en Carles llegeixi, ja que no
s’ha produït aquesta comprensió del text. Malgrat això, el treball ens ha
permet veure els nostres propis errors, les grans dificultats que té en Carles
amb la lectura i de quina manera treballen aquests processos a la seva escola.
Amb tot això, volem acabar dient que ha estat una
experiència molt enriquidora i propera al nostre futur professional, ja que ens
ha permès reflexionar i ser conscients de la gran necessitat d’un canvi de perspectiva
pel que fa a aquests processos.
REFLEXIONS INDIVIDUALS
Escrit individual de la Cristina Águila Pérez
Abans de realitzar aquesta petita investigació pensava que seria
molt més senzill trobar una activitat de lectura i d'escriptura per un nen que
està en el seu procés d’iniciació, ja que ens vam trobar amb moltes dificultats. Per això crec que és interessant poder
posar-nos en la pell de mestres o investigadors, per saber el que realment
costa dur a terme aquestes activitats. A més, considero que és molt important
poder experimentar allò que estudiem, ja que és molt fàcil veure-ho des de fora
i plantejar-te les coses, però és molt diferent quan ho experimentes amb
infants. Amb això, he pogut veure com les escoles tracten la lectura i
l’escriptura, és a dir, basant-se en el codi i en el desxiframent, per ser el
més senzill. Considero que nosaltres en el nostre treball també hem caigut en
el desxiframent, cosa que crec que també és una mica per la cultura prèvia que
tenim de relacionar lectura amb oralitzar paraules. Tot i això, penso que
adonar-nos dels nostres propis errors ens fa aprendre més.
Aquest treball m’ha sorprès per tres motius. El primer és que no m’esperava la dificultat que va tenir en
Carles pel que fa a la lectura, sobretot tenint en compte que vam intentar
anticipar una mica el tema del conte. Aquest és un aspecte que ja hem comentat
anteriorment, però que, personalment, m’ha sorprès. El segon és la poca importància
que va donar-li en Carles a les imatges quan llegia, ja que pensava que les tindria
molt més en compte i, per últim, m'ha sorprés la capacitat d'escriptura que tenia en Carles. Tot i no ser una gran producció escrita, considero que pel poc temps que es relaciona amb aquest procés, té un nivell força bo.
Ja per concloure, crec que ha sigut una molt bona
activitat per poder veure com són realment aquests processos en nens, cosa que m’ha fet aprendre molt més i entendre més els conceptes
explicats a classe prèviament.
Escrit individual de l’Andrea Arús Díaz
Mai havia fet una activitat d’aquesta mena, i trobo
que és molt interessant i que tots el futurs mestres l’haurien de fer, ja que
et permet apropar-te una mica més al futur professional on hauràs de veure, no
només una producció escrita o oral, sinó vint-i-cinc, i treballs com aquests
ajuden a desenvolupar la capacitat d’observació i d’anàlisi. A més, considero
que és un treball molt productiu pel fet d’haver-te de plantejar una activitat
funcional i no basada en el desxiframent del codi, si vols que els teus futurs
alumnes entenguin què és llegir i què és escriure. Afegeix-ho que amb
aquesta activitat he après a analitzar una producció de lectura i escriptura i
m’ha semblat molt útil per identificar en quins nivells es troba el nen i, a
més he après com s’estructura una observació i gràcies als articles de l’Emilia
Ferreiro ho he pogut observar en mans d’una gran professional.
Quan vam plantejar l’activitat la meva companya i jo,
vam quedar en que anticiparíem el tema principal del conte, per tal de que a en
Carles li fos més fàcil d’entendre, ja que crèiem que partiríem d’idees prèvies,
però, després d’analitzar els resultats i fer la tutoria al professor, em vaig
adonar que estàvem equivocades perquè en Carles no va aprofitar aquest recurs
degut a que no és una activitat on l’escola li doni importància.
D’aquest treball m’han sorprès dos aspectes. En primer
lloc, m’ha sobtat que en Carles no comprengués el que estava llegint, ja que
considerava que les imatges parlaven per si soles i que el vocabulari que
s’utilitzava era adequat per a la seva edat, i en segon lloc, m’ha sorprès que
en el llistat en Carles no escrivís la “e” perquè considerava que ja estava
inclosa dins la “r”.
Com a conclusió, vull dir que ha estat un treball molt
enriquidor i molt interessant, ja que molt he dit anteriorment, ens ha permès
apropar-nos al nostre futur, a tenir eines per observar i analitzar produccions
de lectura i escriptura i, per últim a pensar sobre una activitat que no es
centrés en el codi i que fos més funcional.




Activitat: molt ben contextualitzada; la preparació de la lectura és molt encertada, amb l’espai reservat per a l’anticipació de continguts del conte. Crec que la vostra anàlisi del resultat de la lectura va ben encaminada: ell a l’escola ha après que entendre un text és oralitzar-ne les paraules (“li preguntava què havia entès, però ell, en comptes de pensar sobre el que havia llegit, tornava a llegir la frase un altre cop”). A les conclusions amplieu aquesta idea. A l’inici del text, però reformularia la manera que teniu de donar una possible explicació d’aquest fet: dieu que “No tenia la capacitat de recordar el significat de les paraules, sinó que el feia era llegir i unir lletres” em sembla que dir-ho així és situar el problema de comprensió en l’àmbit de la memòria, en l’àmbit estrictament cognitiu, de retentiva. Tampoc interpretaria el fenomen d’inventar-se paraules (“alguns cops, deia paraules sense sentit i no es plantejava si era correcta o si tenia algun significat”) en els mateixos termes: el que fa el nen és anticipar la resta de la paraula amb indicadors morfològics com ara l’arrel o l’inici. Crec que el que dieu del pes que té l’ensenyament del codi es pot relacionar amb la poca rellevància que tenen les imatges per al nen: segurament per a ell no són indicadors de sentit i per tant no els fa cas, tot centrant l’atenció en les lletres i les paraules.
ResponEliminaConclusions: la lectura general que feu del que el nen fa és força encertada; malgrat tot, quan dieu que “el procés de lectura es va basar en el desxiframent del codi, no en la comprensió d'aquest, fet que ens va sobtar ja que esperàvem millors resultats” crec que us esteu allunyant del sentit genuí del vostre treball d’observació, que és fer una intervenció, observar el comportament del nen i intentar donar-hi alguna explicació (i no pas “buscar bons resultats”). Més que “bons resultats” la vostra atenció s’ha de centrar en les possibles explicacions: si el nen se centra en el desxiframent únicament ens permet concloure que ampliar la seva atenció a les imatges ha de ser promogut pels ensenyants,. No surt espontàniament. És una idea que introduïu encertadament al final.
Redacció: molt àgil i clara; compte amb alguns problemes: “per tal de potenciar aquests processos es necessari que els infants convisquin amb aquests”, “que motivés al nen”, “a causa de que”, “el fet de que”, “una lectura basada en el context en la que”, “com la majoria eren curtes, era capaç de”, “es centra”, “ambdós anàlisis”, etc.