1. Introducció:
En el moment que en Xavier Fontich ens va proposar realitzar l’activitat
d’anàlisi d’una producció infantil, vam pensar a quin infant li podríem dur a
terme. Tenint en compte d’altres activitats d’anàlisis i tasques que ja havíem
efectuat en d’altres ocasions, vam decidir dur a terme la realització d’aquesta
activitat a una cosina d’una membre de les quals formem la parella de treball,
ja que les altres activitats d’anàlisi anterior les havíem realitzat amb
infants o bé més petits o bé més grans.
Hem escollit a l’Abril com a destinatària d’aquesta activitat, que és una nena
que està cursant segon de primària a una escola pública, i actualment està a
punt de fer els vuit anys.
A nivell escolar és una nena molt competent en totes les matèries, les
notes sempre són altament positives i els comentaris de la mestra a la família
són molt satisfactoris, ja que comenten que l’Abril està totalment interessada
i implicada en les diferents tasques i activitats escolars que es duen a terme.
Cal dir també que realitza vàries activitats extraescolars, unes més lúdiques i
d’altres més educatives, les quals faciliten també el seu procés educatiu a
l’escola. Entre aquestes, està l’extraescolar d’anglès, que la realitza des que
tenia un any, tot i que va deixar-ho un temps. Així doncs, quan l’Abril tenia
un any, ja va introduir-se en aquesta llengua estrangera, encara que es
tractaven de classes extraordinàries, les quals simplement jugava i li parlaven
en anglès. Després va estar dos anys sense fer-ne, però quan tenia cinc anys va
demanar ella mateixa que volia apuntar-se a una acadèmia, i encara ara hi va
molt contenta i animada, amb ganes d’aprendre molt.
Cal comentar també que a l’Abril li agrada molt llegir, sempre té un llibre
començat i abans d’anar a dormir llegeix una bona estona, sense descartar
llegir en algun altre moment del dia. La seva mare sempre explica que quan van
a comprar als supermercats on també hi venen llibres, s’hi passa una bona
estona mirant aquesta secció i fullejant els llibres i contes infantils, amb la
sort que sempre que pot se’n compra un. Això comporta, per tant, una facilitat
important en el seu desenvolupament de la competència lectora, el qual va
desenvolupant cada vegada més ràpidament i més intensament, ja que la seva
capacitat per llegir i per comprendre tot allò que llegeix és bastant elevada.
L’Abril és catalanoparlant, no parla castellà amb ningú de la família, tot
i que l’avi patern és d’origen andalús i aquest, encara que alguna cosa se li
escapa en castellà, també sempre li ha parlat en català. Per tant, quan parla
castellà li costa i se li nota molt que no ho domina. A més, tampoc el sol
parlar a l’escola ni en altres contextos, ja que els seus amics també són
catalanoparlants.
Pel que fa a l’activitat proposada, vam tenir en compte l’edat i el curs en
el qual es troba l’Abril. Vam estar cercant informació i, finalment, a partir
d’aquesta i de tenir en compte exemples donats a classe i les activitats
exemplificades al llibre de la Montserrat Fons, vam elaborar una activitat on
es treballa la lectura i l’escriptura, tenint relació l’una amb l’altra.
Centrant-nos amb l’activitat en sí, cal dir que aquesta consta de dues
parts les quals estan estretament relacionades entre elles. Així doncs, en la
primera part de l’activitat, és necessari realitzar atentament la lectura de la
cartellera d’un diari per tal de després poder contestar unes preguntes
relacionades amb aquesta notícia, les quals formen la segona part de
l’activitat. Es tracta d’una lectura breu, però no obstant, ha de realitzar-se
amb atenció per tal de poder respondre les preguntes, ja que són concretes, tot
i que pot consultar la lectura totes les vegades que ho necessiti a l’hora de
contestar-les.
A l’hora de realitzar l’activitat amb l’Abril, nosaltres també haurem
d’estar molt atentes per tal d’observar tot allò que realitza, tant en la part
de lectura com en la part d’escriptura i, en definitiva, observar com porta a
la pràctica l’activitat que li proposarem. No obstant, també ho enregistrarem
per quan haguem de realitzar l’anàlisi, ja que així podrem ser més objectives i
veure tot allò que en un primer moment se’ns pugui haver escapat. A més, per
tal de poder realitzar un bon anàlisi d’aquesta producció infantil, hem creat
una taula amb diferents ítems per tal de portar una adequada organització i, així,
poder contemplar de manera ordenada i clara tot allò que creiem important a
destacar. Aquesta taula, durant la posada en pràctica de l’activitat amb
l’Abril, anirem omplint-la amb tot allò que anem observant per a què després
sigui de més facilitat dur a terme l’anàlisi correctament.
2. Anàlisi de
l’activitat:
Pel que fa als valors, normes i actitud que va presentar l’Abril al
realitzar l’activitat, dir que aquests van ser molt positius. En un primer
moment, l’Abril ens va confessar i, a més, es notava, que estava nerviosa per
si sabria fer o no l’activitat que li demanàvem, ja que ens deia que ella no
anava a la Universitat i no havia fet mai una tasca d’aquest tipus. Un cop li
vam presentar l’activitat i vam explicar-li de què tractava, es va calmar una
mica perquè va observar que no era tant difícil com es pensava. Tot i això, tenint
en compte aquest estat de nerviosisme, va mostrar molta motivació, iniciativa i
interès per fer-ho, i estava molt contenta de poder realitzar una activitat per
a nosaltres i per a la Universitat. Així doncs, l’Abril va comportar-se amb una
actitud molt positiva i va tenir molta cura del material, el qual encara ara es
troba en perfecte estat.
Primer de tot l’Abril va començar realitzant una primera lectura de la
cartellera del diari, la primera part que composa l’activitat. Cal comentar que
va començar a llegir directament pel cos de la lectura i, per tant, es va saltar
el títol i el subtítol. Hem observar que l’Abril presenta un bon ritme de
lectura, en relació a l’escrit-oral, i aquesta és fluida i totalment entenedora.
No obstant, ens hem adonat que quan llegeix realitza una descodificació
de les grafies, ja que posteriorment, en la realització de la segona part de
l’activitat, que es tracta de la comprensió del text i escriptura, podem
observar que no l’ha acabat de comprendre, i encara ens vam adonar amb més
facilitat gràcies a alguns comentaris que va realitzar un cop acabada
l’activitat.
Tenint en compte la lectura de les preguntes que havia de respondre, aquí
hem observat que sí que realitza una bona comprensió d’aquestes, ja que entén
que li demanen, i sap i compren que ha de realitzar posteriorment. Així doncs
tal i com diu Montserrat Fons, quan llegeix les preguntes llegeix per
aconseguir un objectiu, ja que llegeix per arribar a una finalitat.
Durant el procés de la lectura també realitza el procés d’interacció, ja
que ens va comentar coses de la lectura efectuada relacionant-les amb aspectes,
informacions, vivències que ella ja sabia prèviament. Així doncs, tal i com diu
Smith, s’utilitza la informació visual que aquesta és aportada pel text, i
també la no visual que és aportada pel qui llegeix, en aquest cas per l’Abril.
D’aquesta manera, posa en pràctica la seva competència lingüística, els seus
coneixements previs, el seu interès i el seu propòsit per obtenir un significat
per entendre i comprendre al màxim possible el text.
Un cop va dur a terme la primera lectura del text, l’Abril va fer-se
hipòtesis sense que nosaltres li comentéssim res. Així doncs, també hem pogut
observar que mentre anava llegint ja intentava assabentar-se de què hauria de
fer, de què volia dir exactament aquell text, perquè serviria... fet que
comporta que s’estigués anticipant als fets. Llavors, tal i com hem comentat
anteriorment, un cop va acabar la lectura, va anar efectuant-se preguntes, i
les canviava sense que nosaltres li diguéssim res. Aquest fet creiem que també
li va passar perquè no va ser un text habitual al qual està acostumada a
llegir, i per aquest motiu es trobava una mica perduda.
Al llarg de la lectura, observem també que desxifra el seguit de les
paraules i omet sons, així doncs realitza una bona lectura. Els sons que omet
són aquells que per normativa no s’han de pronunciar, per tant, hem interpretat
que ja té adquirit un seguit de normatives de la llengua catalana.
Al finalitzar la lectura de l’activitat, ens va donar a entendre que no
havia tingut cap dificultat per entendre les paraules i el significat d’aquesta
i, per tant, que era fàcil entendre-ho tot. Podem dir que va realitzar una
comprensió global del text, ja que va entendre correctament el què s’explicava,
ja que ella mateixa ens ho va explicar. Però, posteriorment, a la part
d’escriptura on havia de contestar les preguntes, vam observar que en algun cas
no tenia en compte si se li demana aspectes relacionats amb el circ o amb el
teatre i, per tant, va barrejar la informació, tot i que aquesta era compresa
adequadament.
Una vegada més, l’Abril va mostrar molta motivació, iniciativa i cura del
material per realitzar la segona part de l’activitat, la qual es centrava més
específicament en la comprensió del text i l’escriptura.
Un cop analitzada aquesta part, podem dir que l’Abril dins del procés
d’alfabetització es troba clarament al nivell alfabètic, ja que mostra una
escriptura correcta, sencera i clara. Confereix sense cap dificultat les
paraules, no es deixa cap lletra per escriure i comença cada resposta amb
majúscula. Per tant, hem pogut identificar que presenta una bona ortografia, ja
que tot i ser respostes breus, no comet cap falta ortogràfica, fet que
considerem molt positiu perquè podia haver-les realitzat en alguna de les
respostes perfectament i sense cap dificultat. A més, creiem important destacar
que, en una de les respostes, per exemple, havia d’escriure la paraula
“Dissabte” i va escriure-la correctament, incloses les dues “s”. Considerem,
per tant, que aquesta falta d’ortografia és molt comú en nens i nenes de la
seva edat i que, l’Abril, per sort, l’assoleix correctament i sap realment que
“Dissabte” s’escriu amb dues “s”. També és cert que tenia la lectura davant i
la podia consultar cada vegada que així ho necessités, però al seu favor, dir
que no s’hi va fixar gaire, per no dir gens, com s’escrivia aquesta paraula, ja
que va buscar la resposta, va llegir-la i va escriure-la sense tornar a mirar
la lectura en cap moment.
Pel que fa a la planificació inicial del contingut, abans d’escriure la resposta no mostra cap tipus de planificació del contingut, ni de com ho escriurà. Llegeix la pregunta, busca la resposta al text i seguidament l’escriu a l’espai corresponent. A més, quan escriu la resposta tampoc mostra res rellevant, simplement escriu el què creu que és el correcte.
Pel que fa a la planificació inicial del contingut, abans d’escriure la resposta no mostra cap tipus de planificació del contingut, ni de com ho escriurà. Llegeix la pregunta, busca la resposta al text i seguidament l’escriu a l’espai corresponent. A més, quan escriu la resposta tampoc mostra res rellevant, simplement escriu el què creu que és el correcte.
No obstant, hem pogut observar que un cop ha escrit la resposta, sí que es
torna a llegir la pregunta i la resposta i, especialment en dos casos, que corresponen
a les preguntes un i quatre, es va adonar que s’havia equivocat, tot
comunicant-nos-ho i rectificant-ho. En aquests dos casos va equivocar-se perquè
les preguntes eren en relació a la informació del circ, que es trobaven a la
segona columna, i ella va anar directa a buscar la informació a la primera
columna. Llavors, quan va revisar-se la pregunta i la resposta, va adonar-se’n
que a la primera columna es trobava la informació del teatre i no la del circ,
la qual li demanaven a aquestes dues preguntes. Tot i això, en un cas,
concretament a la pregunta tres, no es va adonar de què s’havia equivocat
malgrat la revisió, i tal i com hem comentat prèviament també va contestar
tenint en compte la informació del teatre en comptes de la del circ. Així
doncs, podem observar que realitza un dels subprocés que comenta Montserrat
Fons dels més importants a l’hora de la composició d’un text, la revisió.
D’aquesta manera, canvia els aspectes del text en què es constata un
desajustament, podent fer tots els canvis que es vulgui fins a quedar-ne
satisfeta i contenta amb la resposta donada.
És important remarcar que l’Abril té cura amb els aspectes formals a l’hora
d’escriure. Tot i que en l’espai que té per escriure les respostes gaudeix
d’unes línies per tenir una guia i facilitar aquesta escriptura, hem pogut
observar en altres materials i activitats escolars que ens ha mostrat quan vam
acabar aquesta tasca (ja que li feia il·lusió que observéssim les seves notes i
alguns dels seus treballs escolars), que escriu gairebé recte, sense realitzar
gaires pujades i baixades al llarg de la seva escriptura. A més, manté un ordre
en la distribució del paper, començant a escriure per allà on li pertoca i
utilitzant el què li és necessari.
L’Abril, també presenta unes bones habilitats d’escriptura, ja que
s’observa gran facilitat i agilitat en aquest procés. Té una bona lletra, escriu
en lletra lligada i aquesta és molt arrodonida, clara i entenedora. No hem
observat cap mena de dificultat en cap de les lletres ni paraules. Així doncs,
podem tornar a recalcar que es troba en el nivell alfabètic. A més, com a
habilitat, podríem destacar que cada vegada que comet un error i se’n adona que
s’equivoca, utilitza la goma per a esborrar la resposta, sense la necessitat de
realitzar cap “esborradura o ratllada” com d’altres nens i nenes de la seva
edat estan acostumats a fer. És important remarcar que l’Abril, és una nena
molt polida i que sap respectar i utilitzar el material educatiu correctament.
Li agrada fer les seves feines escolars ben fetes, i li agrada que estiguin
netes, ja que així ens ho va confessar quan ens vam sorprendre del respecte i
la cura que té envers a tot el seu material escolar, el qual també el manté
força ordenat a la seva habitació. Considerem un punt fort de l’Abril a
destacar perquè no és gaire habitual que els nens i nenes de la seva edat i,
inclús més grans, presentin aquestes característiques tant positives i
satisfactòries.
No obstant, sent objectives, també considerem important remarcar un dels
“errors” que va fer l’Abril, o més aviat, un petit detall que va descuidar-se a
una de les respostes. Li demanàvem quina era l’adreça del circ, i tot i que el
carrer va saber identificar-lo i escriure’l correctament, va deixar-se el
número de l’adreça. Creiem que aquest petit “error” va ser a causa de què
encara, amb set anys, no arriba a comprendre o a saber que el número que
apareix al costat de l’adreça forma part d’aquesta.
Per finalitzar l’anàlisi, comentar que creiem que es tracta d’una activitat
totalment adequada per a l’edat de l’Abril, ja que aquesta va realitzar-la
sense cap problema. Pel que fa a les equivocacions que va tenir, tot i després
adonar-se, com la que no, també creiem que poden ser causa dels nervis que
tenia, tant perquè estava fent una activitat que era per la universitat (com
ella comentava), i també per la pressió de la càmera de vídeo. A més, també cal
tenir en consideració que vam demanar-li si havia fet activitats d’aquest tipus
i ens va contestar que no havia treballat massa amb informacions del diari, i
menys com aquest, que es tractava d’una cartellera. En general, creiem que es
tractava d’una activitat molt productiva i enriquidora pel seu procés educatiu
i pel seu aprenentatge i, malgrat no haver realitzat mai una activitat d’aquest
tipus, el resultat va ser molt bo i molt satisfactori.
3. Valoració personal:
Alba Santamaria Costa:
Des del meu punt de vista aquest
treball m’ha servit de gran ajuda en relació a la posada a la pràctica
d’activitats d’aquest tipus, en aquest cas de lectoescriptura. Fins al moment
les havia treballat a l’aula en gran grup i sense poder observar com actuen i
com les realitzen els infants, encara que en algun cas podia observar el
resultat obtingut de l’activitat.
Així doncs gràcies a fer aquesta
activitat, primer de tot de crear-la amb la meva companya i després fer-li a
una nena de 7 anys al nostre davant, vaig poder observar quin procediment feia
i com l’executava. D’aquesta manera tinc una idea de com treballen habitualment
els infants, encara que no tots ho facin de la mateixa manera, i també observar
si l’activitat que havíem plantejat per a una nena de 7 anys era correcte, o
potser ens havíem equivocat de tipus d’activitat, de dificultat, de llargada...
Un cop feta l’activitat he pogut
observar que és correcte per a l’edat a la qual va adreçada, i que aquesta no
va mostrar dificultat a part de la distracció que va presentar a l’hora de
cercar la informació un cop més, ja que pels nervis de tenir-nos allà i
gravar-la es mostrava nerviosa, i això va fer que volgués anar més ràpid de
l’habitual.
Encara que només es tracti d’un sol cas
pràctic observat per mi, penso que en un futur de la meva professió, com també
haurien de fer la resta de companys i els que ja l’exerceixen, cal posar èmfasi
en la preparació de l’escrit, ja que per experiències prèvies i aquesta, he
observat que normalment no es té gaire en compte. I és un fet molt important
per tal de tenir una planificació, i així poder saber el què hem d’escriure i
mantenir un ordre. Igual que un cop escrit, cal revisar-ho per tal de si és
necessari modificar tot allò que calgui per arribar a allò desitjat i el millor
possible.
Per acabar dir que repetiria aquesta
activitat amb altres infants de la mateixa edat per tal de poder observar els
canvis i diferències de cadascú, i així poder observar diferents dificultats
que pot presentar aquesta. D’altra banda crec que és una molt bona manera
d’introduir-nos en el món de l’educació i poder tenir coneixements pràctics,
que en moltes ocasions per mi és la millor manera per aprendre.
Anabel Martínez Martínez:
El fet de poder practicar amb infants
tot fent-los dur a terme activitats educatives elaborades per nosaltres
mateixos, és quelcom molt positiu i satisfactori, ja que a través de tasques
d’aquest tipus se’ns ofereix l’oportunitat d’intervenir amb els més petits i
formar part, encara que sigui mínimament, del seu procés d’aprenentatge.
En general, la posada en pràctica
d’aquesta activitat amb l’Abril, ha estat una de les tasques de les que més
profit n’he tret i de la qual quedo molt contenta. A la Universitat ens manen realitzar
treballs i activitats de tot tipus, però molts d’ells acaben sent indiferents
per a nosaltres, ja que treballem coses que pensem que en un futur no ens
serviran per gaire, ja que són tasques plantejades cap a aspectes més generals
i no tant propis d’un docent. Així doncs, el fet de tenir l’oportunitat de
crear una tasca relacionada amb la lectoescriptura i poder-la dur a la pràctica
amb un infant, considero que és molt més enriquidor i productiu que no pas
realitzar un treball de 50 pàgines de les quals 48 són indiferents per a
nosaltres, per exemple. Així doncs, gràcies a aquesta activitat, hem tingut l’oportunitat
de dur a terme l’anàlisi del procés de la lectoescriptura d’una nena de set anys,
la qual cosa ens ha ajudat a introduir-nos una mica en el nostre futur i,
sentir-nos a prop d’aquesta nena, com a futures docents.
Personalment, ha estat una tasca molt motivadora i dinàmica, diferent a la
que estem acostumats a realitzar a la Universitat, ja que poques vegades hem
hagut d’intervenir nosaltres directament amb un infant i ser còmplice del seu
aprenentatge i procés educatiu. Per aquest motiu, i perquè des de primera hora
vam considerar que es tractava d’un treball molt interessant, les dues membres
que formem la parella de treball hem mostrat molta predisposició per a dur-lo a
terme.
A més, el fet d’elaborar nosaltres mateixes una activitat educativa que més
tard haurà de realitzar-la un infant, és una bona oportunitat per a començar a
sentir-nos com a futures docents. Realment, amb activitats d’aquest tipus, és
quan més aprens. Considero que la posada a la pràctica és molt important, i és
quan realment treus profit de les tasques, amplies molt més el teu coneixement
i enriqueixes el teu aprenentatge.
Per últim, comentar que estem contentes del resultat obtingut. Realment no sabíem si havíem encertat en el tipus d’activitat i en si era adequada per l’edat de l’Abril. No obstant, el resultat ha molt positiu i creiem que vam elaborar una pràctica bastant encertada en relació a l’edat, la llargada, la dificultat, etc., ja que hem pogut observar que l’Abril no va presentar cap tipus de problema rellevant per a dur-la a terme. Així doncs, dir que gràcies a aquesta tasca i a la col·laboració de l’Abril, la meva companya i jo vam passar una estona molt agradable i productiva.
Per últim, comentar que estem contentes del resultat obtingut. Realment no sabíem si havíem encertat en el tipus d’activitat i en si era adequada per l’edat de l’Abril. No obstant, el resultat ha molt positiu i creiem que vam elaborar una pràctica bastant encertada en relació a l’edat, la llargada, la dificultat, etc., ja que hem pogut observar que l’Abril no va presentar cap tipus de problema rellevant per a dur-la a terme. Així doncs, dir que gràcies a aquesta tasca i a la col·laboració de l’Abril, la meva companya i jo vam passar una estona molt agradable i productiva.



Activitat: molt ben plantejada i analitzada, amb unes conclusions que intenteu relacionar amb les lectures. Hi veig alguns problemes, per exemple: “posteriorment, a la part d’escriptura on havia de contestar les preguntes, vam observar que en algun cas no tenia en compte si se li demana aspectes relacionats amb el circ o amb el teatre”: jo posaria en dubte que aquest tipus d’activitats de comprensió basades en bateries de preguntes siguin efectives per mesurar la comprensió; de fet heu dit una cosa interessant que no heu interpretat: “Cal comentar que va començar a llegir directament pel cos de la lectura i, per tant, es va saltar el títol i el subtítol”, com ho interpreteu? Jo diria que això mostra que un nen de manera espontània no reconeix indicadors dels gèneres discursius que ens poden ajudar a entendre millor el text (per exemple el gènere cartellera té unes lletres més grans perquè les llegim primer i això ens faciliti la comprensió). Això ens indicaria que ens cal ajudar els nens a interpretar aquests indicadors i a assimilar la necessitat de buscar-los.
ResponEliminaÉs interessant el que diu una de vosaltres: “repetiria aquesta activitat amb altres infants de la mateixa edat per tal de poder observar els canvis i diferències de cadascú”. Efectivament podríeu trobar-hi fenòmens interessants, com ara maneres diferents de resoldre unes mateixes activitats. Per altra banda, em semblen inadequades les expressions “es tracta d’una activitat totalment adequada per a l’edat de l’Abril, ja que aquesta va realitzar-la sense cap problema” o “l’Abril no va presentar cap tipus de problema rellevant”. L’objectiu del treball d’observació és identificar problemes i intentar trobar-hi explicacions. Potser el que mostra que la nena ho feia tort bé és que l’activitat estava per sota del seu nivell de desenvolupament pròxim ; si les activitats al ‘escola fossin sempre així els nens no aprendrien mai res, no? Formular-se preguntes és (o hauria de ser) és l’estat habitual en què es troba el mestre: i si no està entrenat a veure, identificar, detectar problemes no hi podrà donar solució. Finalment, em remeto a l’expressió que encapçala el nostre blog (“If you can look into the seeds of time...”) per posicionar-me davant de l’afirmació que fa una de vosaltres: “treballem coses que pensem que en un futur no ens serviran per gaire, ja que són tasques plantejades cap a aspectes més generals i no tant propis d’un docent”.
Redacció: magnífica, molt clara i dinàmica; compte amb coses com ara “unes més lúdiques i d’altres més educatives” (unes de més lúdiques i d’altres de més educatives), “Entre aquestes, està l’extraescolar d’anglès” (entre aquestes, hi trobem/hi ha...), la paraula “quelcom” (es considera excessivament literària per a un text acadèmic) o “va adonar-se’n que a la primera columna” (no cal el pronom “en”).