Anàlisi d'una producció infantil

1. Introducció:

En el moment que en Xavier Fontich ens va proposar realitzar l’activitat d’anàlisi d’una producció infantil, vam pensar a quin infant li podríem dur a terme. Tenint en compte d’altres activitats d’anàlisis i tasques que ja havíem efectuat en d’altres ocasions, vam decidir dur a terme la realització d’aquesta activitat a una cosina d’una membre de les quals formem la parella de treball, ja que les altres activitats d’anàlisi anterior les havíem realitzat amb infants o bé més petits o bé més grans.

Hem escollit a l’Abril com a destinatària d’aquesta activitat, que és una nena que està cursant segon de primària a una escola pública, i actualment està a punt de fer els vuit anys.

A nivell escolar és una nena molt competent en totes les matèries, les notes sempre són altament positives i els comentaris de la mestra a la família són molt satisfactoris, ja que comenten que l’Abril està totalment interessada i implicada en les diferents tasques i activitats escolars que es duen a terme. Cal dir també que realitza vàries activitats extraescolars, unes més lúdiques i d’altres més educatives, les quals faciliten també el seu procés educatiu a l’escola. Entre aquestes, està l’extraescolar d’anglès, que la realitza des que tenia un any, tot i que va deixar-ho un temps. Així doncs, quan l’Abril tenia un any, ja va introduir-se en aquesta llengua estrangera, encara que es tractaven de classes extraordinàries, les quals simplement jugava i li parlaven en anglès. Després va estar dos anys sense fer-ne, però quan tenia cinc anys va demanar ella mateixa que volia apuntar-se a una acadèmia, i encara ara hi va molt contenta i animada, amb ganes d’aprendre molt.

Cal comentar també que a l’Abril li agrada molt llegir, sempre té un llibre començat i abans d’anar a dormir llegeix una bona estona, sense descartar llegir en algun altre moment del dia. La seva mare sempre explica que quan van a comprar als supermercats on també hi venen llibres, s’hi passa una bona estona mirant aquesta secció i fullejant els llibres i contes infantils, amb la sort que sempre que pot se’n compra un. Això comporta, per tant, una facilitat important en el seu desenvolupament de la competència lectora, el qual va desenvolupant cada vegada més ràpidament i més intensament, ja que la seva capacitat per llegir i per comprendre tot allò que llegeix és bastant elevada.

L’Abril és catalanoparlant, no parla castellà amb ningú de la família, tot i que l’avi patern és d’origen andalús i aquest, encara que alguna cosa se li escapa en castellà, també sempre li ha parlat en català. Per tant, quan parla castellà li costa i se li nota molt que no ho domina. A més, tampoc el sol parlar a l’escola ni en altres contextos, ja que els seus amics també són catalanoparlants.

Pel que fa a l’activitat proposada, vam tenir en compte l’edat i el curs en el qual es troba l’Abril. Vam estar cercant informació i, finalment, a partir d’aquesta i de tenir en compte exemples donats a classe i les activitats exemplificades al llibre de la Montserrat Fons, vam elaborar una activitat on es treballa la lectura i l’escriptura, tenint relació l’una amb l’altra.

Centrant-nos amb l’activitat en sí, cal dir que aquesta consta de dues parts les quals estan estretament relacionades entre elles. Així doncs, en la primera part de l’activitat, és necessari realitzar atentament la lectura de la cartellera d’un diari per tal de després poder contestar unes preguntes relacionades amb aquesta notícia, les quals formen la segona part de l’activitat. Es tracta d’una lectura breu, però no obstant, ha de realitzar-se amb atenció per tal de poder respondre les preguntes, ja que són concretes, tot i que pot consultar la lectura totes les vegades que ho necessiti a l’hora de contestar-les.

A l’hora de realitzar l’activitat amb l’Abril, nosaltres també haurem d’estar molt atentes per tal d’observar tot allò que realitza, tant en la part de lectura com en la part d’escriptura i, en definitiva, observar com porta a la pràctica l’activitat que li proposarem. No obstant, també ho enregistrarem per quan haguem de realitzar l’anàlisi, ja que així podrem ser més objectives i veure tot allò que en un primer moment se’ns pugui haver escapat. A més, per tal de poder realitzar un bon anàlisi d’aquesta producció infantil, hem creat una taula amb diferents ítems per tal de portar una adequada organització i, així, poder contemplar de manera ordenada i clara tot allò que creiem important a destacar. Aquesta taula, durant la posada en pràctica de l’activitat amb l’Abril, anirem omplint-la amb tot allò que anem observant per a què després sigui de més facilitat dur a terme l’anàlisi correctament. 

2. Anàlisi de l’activitat: 

Pel que fa als valors, normes i actitud que va presentar l’Abril al realitzar l’activitat, dir que aquests van ser molt positius. En un primer moment, l’Abril ens va confessar i, a més, es notava, que estava nerviosa per si sabria fer o no l’activitat que li demanàvem, ja que ens deia que ella no anava a la Universitat i no havia fet mai una tasca d’aquest tipus. Un cop li vam presentar l’activitat i vam explicar-li de què tractava, es va calmar una mica perquè va observar que no era tant difícil com es pensava. Tot i això, tenint en compte aquest estat de nerviosisme, va mostrar molta motivació, iniciativa i interès per fer-ho, i estava molt contenta de poder realitzar una activitat per a nosaltres i per a la Universitat. Així doncs, l’Abril va comportar-se amb una actitud molt positiva i va tenir molta cura del material, el qual encara ara es troba en perfecte estat.

Primer de tot l’Abril va començar realitzant una primera lectura de la cartellera del diari, la primera part que composa l’activitat. Cal comentar que va començar a llegir directament pel cos de la lectura i, per tant, es va saltar el títol i el subtítol. Hem observar que l’Abril presenta un bon ritme de lectura, en relació a l’escrit-oral, i aquesta és fluida i totalment entenedora. No obstant, ens hem adonat que quan llegeix realitza una descodificació de les grafies, ja que posteriorment, en la realització de la segona part de l’activitat, que es tracta de la comprensió del text i escriptura, podem observar que no l’ha acabat de comprendre, i encara ens vam adonar amb més facilitat gràcies a alguns comentaris que va realitzar un cop acabada l’activitat.

Tenint en compte la lectura de les preguntes que havia de respondre, aquí hem observat que sí que realitza una bona comprensió d’aquestes, ja que entén que li demanen, i sap i compren que ha de realitzar posteriorment. Així doncs tal i com diu Montserrat Fons, quan llegeix les preguntes llegeix per aconseguir un objectiu, ja que llegeix per arribar a una finalitat.

Durant el procés de la lectura també realitza el procés d’interacció, ja que ens va comentar coses de la lectura efectuada relacionant-les amb aspectes, informacions, vivències que ella ja sabia prèviament. Així doncs, tal i com diu Smith, s’utilitza la informació visual que aquesta és aportada pel text, i també la no visual que és aportada pel qui llegeix, en aquest cas per l’Abril. D’aquesta manera, posa en pràctica la seva competència lingüística, els seus coneixements previs, el seu interès i el seu propòsit per obtenir un significat per entendre i comprendre al màxim possible el text.

Un cop va dur a terme la primera lectura del text, l’Abril va fer-se hipòtesis sense que nosaltres li comentéssim res. Així doncs, també hem pogut observar que mentre anava llegint ja intentava assabentar-se de què hauria de fer, de què volia dir exactament aquell text, perquè serviria... fet que comporta que s’estigués anticipant als fets. Llavors, tal i com hem comentat anteriorment, un cop va acabar la lectura, va anar efectuant-se preguntes, i les canviava sense que nosaltres li diguéssim res. Aquest fet creiem que també li va passar perquè no va ser un text habitual al qual està acostumada a llegir, i per aquest motiu es trobava una mica perduda.

Al llarg de la lectura, observem també que desxifra el seguit de les paraules i omet sons, així doncs realitza una bona lectura. Els sons que omet són aquells que per normativa no s’han de pronunciar, per tant, hem interpretat que ja té adquirit un seguit de normatives de la llengua catalana.

Al finalitzar la lectura de l’activitat, ens va donar a entendre que no havia tingut cap dificultat per entendre les paraules i el significat d’aquesta i, per tant, que era fàcil entendre-ho tot. Podem dir que va realitzar una comprensió global del text, ja que va entendre correctament el què s’explicava, ja que ella mateixa ens ho va explicar. Però, posteriorment, a la part d’escriptura on havia de contestar les preguntes, vam observar que en algun cas no tenia en compte si se li demana aspectes relacionats amb el circ o amb el teatre i, per tant, va barrejar la informació, tot i que aquesta era compresa adequadament.

Una vegada més, l’Abril va mostrar molta motivació, iniciativa i cura del material per realitzar la segona part de l’activitat, la qual es centrava més específicament en la comprensió del text i l’escriptura.

Un cop analitzada aquesta part, podem dir que l’Abril dins del procés d’alfabetització es troba clarament al nivell alfabètic, ja que mostra una escriptura correcta, sencera i clara. Confereix sense cap dificultat les paraules, no es deixa cap lletra per escriure i comença cada resposta amb majúscula. Per tant, hem pogut identificar que presenta una bona ortografia, ja que tot i ser respostes breus, no comet cap falta ortogràfica, fet que considerem molt positiu perquè podia haver-les realitzat en alguna de les respostes perfectament i sense cap dificultat. A més, creiem important destacar que, en una de les respostes, per exemple, havia d’escriure la paraula “Dissabte” i va escriure-la correctament, incloses les dues “s”. Considerem, per tant, que aquesta falta d’ortografia és molt comú en nens i nenes de la seva edat i que, l’Abril, per sort, l’assoleix correctament i sap realment que “Dissabte” s’escriu amb dues “s”. També és cert que tenia la lectura davant i la podia consultar cada vegada que així ho necessités, però al seu favor, dir que no s’hi va fixar gaire, per no dir gens, com s’escrivia aquesta paraula, ja que va buscar la resposta, va llegir-la i va escriure-la sense tornar a mirar la lectura en cap moment.

Pel que fa a la planificació inicial del contingut, abans d’escriure la resposta no mostra cap tipus de planificació del contingut, ni de com ho escriurà. Llegeix la pregunta, busca la resposta al text i seguidament l’escriu a l’espai corresponent. A més, quan escriu la resposta tampoc mostra res rellevant, simplement escriu el què creu que és el correcte.

No obstant, hem pogut observar que un cop ha escrit la resposta, sí que es torna a llegir la pregunta i la resposta i, especialment en dos casos, que corresponen a les preguntes un i quatre, es va adonar que s’havia equivocat, tot comunicant-nos-ho i rectificant-ho. En aquests dos casos va equivocar-se perquè les preguntes eren en relació a la informació del circ, que es trobaven a la segona columna, i ella va anar directa a buscar la informació a la primera columna. Llavors, quan va revisar-se la pregunta i la resposta, va adonar-se’n que a la primera columna es trobava la informació del teatre i no la del circ, la qual li demanaven a aquestes dues preguntes. Tot i això, en un cas, concretament a la pregunta tres, no es va adonar de què s’havia equivocat malgrat la revisió, i tal i com hem comentat prèviament també va contestar tenint en compte la informació del teatre en comptes de la del circ. Així doncs, podem observar que realitza un dels subprocés que comenta Montserrat Fons dels més importants a l’hora de la composició d’un text, la revisió. D’aquesta manera, canvia els aspectes del text en què es constata un desajustament, podent fer tots els canvis que es vulgui fins a quedar-ne satisfeta i contenta amb la resposta donada.

És important remarcar que l’Abril té cura amb els aspectes formals a l’hora d’escriure. Tot i que en l’espai que té per escriure les respostes gaudeix d’unes línies per tenir una guia i facilitar aquesta escriptura, hem pogut observar en altres materials i activitats escolars que ens ha mostrat quan vam acabar aquesta tasca (ja que li feia il·lusió que observéssim les seves notes i alguns dels seus treballs escolars), que escriu gairebé recte, sense realitzar gaires pujades i baixades al llarg de la seva escriptura. A més, manté un ordre en la distribució del paper, començant a escriure per allà on li pertoca i utilitzant el què li és necessari.

L’Abril, també presenta unes bones habilitats d’escriptura, ja que s’observa gran facilitat i agilitat en aquest procés. Té una bona lletra, escriu en lletra lligada i aquesta és molt arrodonida, clara i entenedora. No hem observat cap mena de dificultat en cap de les lletres ni paraules. Així doncs, podem tornar a recalcar que es troba en el nivell alfabètic. A més, com a habilitat, podríem destacar que cada vegada que comet un error i se’n adona que s’equivoca, utilitza la goma per a esborrar la resposta, sense la necessitat de realitzar cap “esborradura o ratllada” com d’altres nens i nenes de la seva edat estan acostumats a fer. És important remarcar que l’Abril, és una nena molt polida i que sap respectar i utilitzar el material educatiu correctament. Li agrada fer les seves feines escolars ben fetes, i li agrada que estiguin netes, ja que així ens ho va confessar quan ens vam sorprendre del respecte i la cura que té envers a tot el seu material escolar, el qual també el manté força ordenat a la seva habitació. Considerem un punt fort de l’Abril a destacar perquè no és gaire habitual que els nens i nenes de la seva edat i, inclús més grans, presentin aquestes característiques tant positives i satisfactòries.

No obstant, sent objectives, també considerem important remarcar un dels “errors” que va fer l’Abril, o més aviat, un petit detall que va descuidar-se a una de les respostes. Li demanàvem quina era l’adreça del circ, i tot i que el carrer va saber identificar-lo i escriure’l correctament, va deixar-se el número de l’adreça. Creiem que aquest petit “error” va ser a causa de què encara, amb set anys, no arriba a comprendre o a saber que el número que apareix al costat de l’adreça forma part d’aquesta.

Per finalitzar l’anàlisi, comentar que creiem que es tracta d’una activitat totalment adequada per a l’edat de l’Abril, ja que aquesta va realitzar-la sense cap problema. Pel que fa a les equivocacions que va tenir, tot i després adonar-se, com la que no, també creiem que poden ser causa dels nervis que tenia, tant perquè estava fent una activitat que era per la universitat (com ella comentava), i també per la pressió de la càmera de vídeo. A més, també cal tenir en consideració que vam demanar-li si havia fet activitats d’aquest tipus i ens va contestar que no havia treballat massa amb informacions del diari, i menys com aquest, que es tractava d’una cartellera. En general, creiem que es tractava d’una activitat molt productiva i enriquidora pel seu procés educatiu i pel seu aprenentatge i, malgrat no haver realitzat mai una activitat d’aquest tipus, el resultat va ser molt bo i molt satisfactori. 

3. Valoració personal:

  

Alba Santamaria Costa:

         Des del meu punt de vista aquest treball m’ha servit de gran ajuda en relació a la posada a la pràctica d’activitats d’aquest tipus, en aquest cas de lectoescriptura. Fins al moment les havia treballat a l’aula en gran grup i sense poder observar com actuen i com les realitzen els infants, encara que en algun cas podia observar el resultat obtingut de l’activitat.

         Així doncs gràcies a fer aquesta activitat, primer de tot de crear-la amb la meva companya i després fer-li a una nena de 7 anys al nostre davant, vaig poder observar quin procediment feia i com l’executava. D’aquesta manera tinc una idea de com treballen habitualment els infants, encara que no tots ho facin de la mateixa manera, i també observar si l’activitat que havíem plantejat per a una nena de 7 anys era correcte, o potser ens havíem equivocat de tipus d’activitat, de dificultat, de llargada...

         Un cop feta l’activitat he pogut observar que és correcte per a l’edat a la qual va adreçada, i que aquesta no va mostrar dificultat a part de la distracció que va presentar a l’hora de cercar la informació un cop més, ja que pels nervis de tenir-nos allà i gravar-la es mostrava nerviosa, i això va fer que volgués anar més ràpid de l’habitual.

         Encara que només es tracti d’un sol cas pràctic observat per mi, penso que en un futur de la meva professió, com també haurien de fer la resta de companys i els que ja l’exerceixen, cal posar èmfasi en la preparació de l’escrit, ja que per experiències prèvies i aquesta, he observat que normalment no es té gaire en compte. I és un fet molt important per tal de tenir una planificació, i així poder saber el què hem d’escriure i mantenir un ordre. Igual que un cop escrit, cal revisar-ho per tal de si és necessari modificar tot allò que calgui per arribar a allò desitjat i el millor possible.

         Per acabar dir que repetiria aquesta activitat amb altres infants de la mateixa edat per tal de poder observar els canvis i diferències de cadascú, i així poder observar diferents dificultats que pot presentar aquesta. D’altra banda crec que és una molt bona manera d’introduir-nos en el món de l’educació i poder tenir coneixements pràctics, que en moltes ocasions per mi és la millor manera per aprendre.

Anabel Martínez Martínez:

         El fet de poder practicar amb infants tot fent-los dur a terme activitats educatives elaborades per nosaltres mateixos, és quelcom molt positiu i satisfactori, ja que a través de tasques d’aquest tipus se’ns ofereix l’oportunitat d’intervenir amb els més petits i formar part, encara que sigui mínimament, del seu procés d’aprenentatge.

        En general, la posada en pràctica d’aquesta activitat amb l’Abril, ha estat una de les tasques de les que més profit n’he tret i de la qual quedo molt contenta. A la Universitat ens manen realitzar treballs i activitats de tot tipus, però molts d’ells acaben sent indiferents per a nosaltres, ja que treballem coses que pensem que en un futur no ens serviran per gaire, ja que són tasques plantejades cap a aspectes més generals i no tant propis d’un docent. Així doncs, el fet de tenir l’oportunitat de crear una tasca relacionada amb la lectoescriptura i poder-la dur a la pràctica amb un infant, considero que és molt més enriquidor i productiu que no pas realitzar un treball de 50 pàgines de les quals 48 són indiferents per a nosaltres, per exemple. Així doncs, gràcies a aquesta activitat, hem tingut l’oportunitat de dur a terme l’anàlisi del procés de la lectoescriptura d’una nena de set anys, la qual cosa ens ha ajudat a introduir-nos una mica en el nostre futur i, sentir-nos a prop d’aquesta nena, com a futures docents.

Personalment, ha estat una tasca molt motivadora i dinàmica, diferent a la que estem acostumats a realitzar a la Universitat, ja que poques vegades hem hagut d’intervenir nosaltres directament amb un infant i ser còmplice del seu aprenentatge i procés educatiu. Per aquest motiu, i perquè des de primera hora vam considerar que es tractava d’un treball molt interessant, les dues membres que formem la parella de treball hem mostrat molta predisposició per a dur-lo a terme.

A més, el fet d’elaborar nosaltres mateixes una activitat educativa que més tard haurà de realitzar-la un infant, és una bona oportunitat per a començar a sentir-nos com a futures docents. Realment, amb activitats d’aquest tipus, és quan més aprens. Considero que la posada a la pràctica és molt important, i és quan realment treus profit de les tasques, amplies molt més el teu coneixement i enriqueixes el teu aprenentatge. 

Per últim, comentar que estem contentes del resultat obtingut. Realment no sabíem si havíem encertat en el tipus d’activitat i en si era adequada per l’edat de l’Abril. No obstant, el resultat ha molt positiu i creiem que vam elaborar una pràctica bastant encertada en relació a l’edat, la llargada, la dificultat, etc.,  ja que hem pogut observar que l’Abril no va presentar cap tipus de problema rellevant per a dur-la a terme. Així doncs, dir que gràcies a aquesta tasca i a la col·laboració de l’Abril, la meva companya i jo vam passar una estona molt agradable i productiva.