Fa unes setmanes
els alumnes de l’ESO van presentar-nos un projecte que han estat realitzant
durant tot el curs “Peix al cove”.
Primer m’agradaria destacar la gran motivació i iniciativa que l’alumnat va
presentar a l’hora d’exposar-nos el seu treball i donar-nos a conèixer tot allò
que havien descobert. Molt possiblement ells venien amb l’objectiu de presentar
el projecte a uns alumnes de la universitat, però el sentit d’aquesta activitat
per nosaltres va una mica més enllà. El tema principal tractat va ser l’ortografia,
un contingut molt costos i feixuc per tots qui no fa faltes mai? Normalment a l’escola
ens han donat recursos poc factibles per poder apropiar-nos d’ella d’una forma
significativa. Fent un cop d’ull anys enrere recordo que per treballar
qualsevol falta que es cometia ja fos en un dictat, una narració, un examen,
etc el mètode per corregir-ho era copiar 10 vegades la paraula mal escrita (memòria
visual), actualment puc dir per la meva experiència que aquella tasca no va ser
profitosa. O fins i tot hi havia una preferència en relació a les faltes
prohibides, en el meu cas amb quatre faltes prohibides l’examen era suspès,això
vol dir que totes les faltes no tenen la mateixa importància? Gràcies al
sistema “peix al cove” dels alumnes de secundària podem reflexionar sobre molts
aspectes, però sobretot tal com ells diuen “els alumnes han de veure que
treballar l’ortografia és un procés de petites fites i avenços” amb la reflexió
i el diàleg és ven segur que els alumnes sabran què estan aprenent i tindran
més motivació per corregir-se.
És un tema que
abans no m’havia plantejat però té un caire molt important, perquè és imprescindible
canviar la metodologia amb l’objectiu que els alumnes s’apropiïn dels seus auto
aprenentatges, siguin autònoms i sobretot entenguin i comprenguin el perquè
dels seus errors per tal de prendre-hi consciència d’ells i no es tornin a
repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada