Anàlisi d'una producció infantil

Introducció

Nosaltres hem treballat amb dos germans, una nena de 7 anys, la Judit, i un nen de 6 anys, el Josep. Ells formen part d’una gran família, són 7 germans en total, i viuen amb el seu pare i amb la seva mare. Pertanyen a una família religiosa, per aquest motiu, en Josep i la Judit estan escolaritzats a un centre educatiu religiós. La llengua materna dels nens són el català i el castellà, ja que amb el pare parlen en català i amb la mare parlen en castellà, per tant, són completament bilingües.

En el nostre treball vam voler analitzar a dos infants per tal de poder comparar els processos i veure les diferències i similituds, en aquest cas, de dos membres d’una mateixa família. La Judit, actualment, està cursant 2º de primària i en Josep cursa P-5.

L’escola on s’estan formant segueix un projecte en relació a la lecto-escriptura. Tot l’alumnat treballa a partir d’un mètode de Montessori (“La Terra de les lletres”), tot i que en el cas de la Judit no va ser així pels motius que s’exposen posteriorment, per tant, és un motiu més a analitzar i a tenir en compte en el nostre treball.

“La Terra de les lletres” és un recurs per a treballar la lecto-escriptura de manera activa, mitjançant una història que serveix de fil conductor, per tal d’anar presentant i introduint les diferents lletres de l’abecedari. Es treballa utilitzant la pantalla digital per a la visualització de les històries i també amb dos llibres, un dedicat per a llegir i un altre per a realitzar una sèrie de fitxes, totes enllaçades i contextualitzades amb la història de cada lletra. Per altra banda, també hi ha un reforç per a treballar la fonètica amb els bits, tant de la història com de cadascuna de les lletres. Aquest mètode es treballa des de P-3, on es comença amb la descoberta de les vocals, tot i que ha estat el primer que s’ha posat en pràctica des d’aquest curs. El curs passat ja es va començar a introduir a P-4. Per aquest motiu, tenint en compte el nostre treball d’anàlisi, s’ha de remarcar que en Josep fa gairebé dos cursos que està aprenent la  lecto-escriptura mitjançant “La terra de les lletres”.

En el cas de la Judit, el mètode utilitzat durant la seva etapa d’educació infantil va ser molt més tradicional, treballant només amb fitxes de grafomotricitat, un dossier de “Palotes”, un llibre de lectura i amb una metodologia menys motivacional per als nens i nenes.

Les activitats que vam escollir van ser consensuades amb els nens, els hi vam proposar triar un tema que els hi agradés per tal de fer un escrit lliure. La Judit va escollir els animals i el Josep els dinosaures. També vam parlar de la llengua que podien fer servir i la nena va decidir escriure en català i el nen en castellà, per tant, tenim diferents qüestions a analitzar i es poden observar les interferències que es produeixen, quan conviuen dos llengües, i quines conseqüències poden comportar en els inicis de l’ensenyament-aprenentatge de la lecto-escriptura.

En les activitats que es van realitzar, ells mateixos van proposar fer una petita frase escrita en anglès, la mateixa pels dos nens. Aquesta proposta la vam acceptar sense cap inconvenient, ja que van mostrar un gran interès envers l’escriptura i les llengües en general. Per tant, vam poder gaudir d’un procés de lector-escriptura on es van treballar tres llengües, el català, el castellà i l’anglès, cadascuna amb les seves dificultats i nivells d’assoliment, i l’activitat va generar una situació d’aprenentatge molt gratificant per a tots.

 Anàlisi

Per determinar quines estratègies utilitzen els infants tant per la lectura com per l’escriptura, farem un anàlisi aprofundint en altres aspectes també rellevants, tenint en compte les taules de seguiment (veure annex).

La Judit és una nena que des d’un primer moment semblava força motivada, mostrava interès i molta iniciativa, ja que una vegada vàrem explicar qui érem i què faríem va ser qui va proposar el tema sobre el qual escriure. En tot moment es va mostrar respectuosa tant amb nosaltres com amb el material (els fulls, ell llapis, els pallis de colors…). Va escriure una historieta sobre els animals o “un conte” com deia ella.

Tot i que tenia molt clar el tema de la historieta, no va organitzar bé les idees ni va establir els seus objectius, és a dir, no hi haver una bona planificació, ja que anava aturant-se a mesura que escrivia. No tenia gens clar quin seria el fil conductor i és per això que ens anava preguntant per a què li proporcionéssim idees per a prosseguir amb el seu escrit.  A banda de la manca de planificació, vam poder comprovar que és una nena que té dificultats de concentració (es distreu amb facilitat), fet que evidentment dificulta la tasca de textualització, sense oblidar també que alhora de construir un text totalment inventat es posen en funcionament una gran varietat de sabers, podent portar, fins i tot, a una sobrecàrrega cognitiva debilitant el procés i bloquejant a l’escriptor aprenent.

Respecte a la revisió del text, cal dir que al finalitzar-lo no el va examinar, no hi va haver cap intenció de canviar res o simplement de fer una revisió general de l’escrit per comprovar si hi havia faltes d’ortografia. És cert que durant el procés s’anava aturant i rellegia allò que acabava d’escriure, però tan sols amb la intenció d’intentar trobar idees noves per prosseguir la història. Així doncs, no podem considerar que hi hagués  revisió formal del text.

Un cop la Judit va acabar d’escriure la seva història, vam poder procedir a analitzar altres aspectes més formals sobre el text.

En quant a la alineació, podem dir que tot i ser un full gran (DIN-A 3) l’escrit estava força recte, tenint en compte que no va fer ús en cap moment d’una pauta per no torçar-se, tot i que les frases estan molt juntes les unes amb les altres. Respecte als marges, cal dir que no va fixar-se gaire en els mateixos, ja que a la part esquerre va deixar un espai mínim i en canvi a la part dreta aquests eren considerablement majors, tot i que com hem comentat abans es tractava d’un full DIN-A 3 i això probablement va  influir.

Els errors ortogràfics que va cometre majorment són de tipus natural, és a dir, escrivia les paraules tal i com sonen i l’error més comú era escriure les paraules sense la “r” final o canviant les “o” per “u”.

   

Per altra banda, utilitzava correctament els signes de puntuació, les majúscules i alternava frases simples amb d’altres més complexes. Presenta segmentació i la lletra és clara i llegible. Finalment, envers els aspectes formals centrats en les habilitats d’escriptura, podem dir que el seu traç és comprensible i utilitza la lletra lligada.

Un cop analitzats tots els ítems referents al text escrit, podem concloure que la Judit es troba en la fase d’escriptura alfabètica, ja que té consciència fonema-grafia i en general escriu tal com sona, segons la oralitat fent faltes d’ortografia tot i tenir un bon domini del codi.

El Josep, de la mateixa manera que la seva germana, es mostrava interessat, motivat i participatiu en l’activitat d’escriptura. Tenia molt clar quin seria el tema de la seva petita narració o historieta i la llengua que faria servir (el castellà), però un cop vàrem donar-li el full es va quedar en blanc. És per això que vàrem proposar-li copiar un text d’Internet sobre el tema que ell mateix havia proposat.

Així doncs, el Josep tenia molt clar la temàtica de la seva història, però per res tenia clar com organitzar les idees ni els objectius, per aquest motiu podem dir que no havia fet una bona planificació. Per això durant tot el procés no es van posar en funcionament molts sabers, però sent una activitat lenta i pesada (si és molt extensa) va portar al nen a una sobrecàrrega cognitiva. Un cop finalitzada l’activitat, el Josep no va revisar el que havia escrit o copiat, però mentre llegia i copiava anava repetint en veu molt baixa el que escrivia, possiblement per no perdre’s durant el procés.

Un cop finalitzada l’activitat, vam poder observar certs aspectes formals, com ara l’alineació del text, les faltes d’ortografia, els marges del paper i la segmentació.

El text del Josep estava força alineat, és a dir, estava recte, més de dalt a baix que d’esquerra a dreta, però perquè el text copiat és una poesia i en les poesies no es respecten els marges del text d’esquerra a dreta.

Com es tractava d’un text copiat, no presentava gaires faltes d’ortografia, tot i que a vegades ens preguntava “quina lletra és aquesta” com per exemple la “g”, ja que el text copiat estava escrit en lletra d’impremta i a la seva edat encara no la dominen gaire. A més, observem una clara influència del català tot i tractar-se d’un text reproduit.

      

Per aquesta raó també podem veure com el Josep intenta escriure el seu text amb lletra lligada però amb una clara influència de la lletra d’impremta ja que, com hem dit, estava copiant. Dit això, podem afirmar que els marges del paper no es respecten, però sí es respecta el format com ara subratllar el títol o el “fin” al final del text.

   

   

El text presenta segmentació, és a dir, espai entre paraules, amb la qual cosa podem fer una lectura fluida i entenedora.

Centrant-nos més en el tipus de grafia, el Josep presenta un traç comprensible, en la majoria dels casos sense aixecar el llapis del full i amb molta pressió. La lletra s’entén força. Cal dir que el nen agafa millor el llapis que la seva germana, és a dir, que la seva psicomotricitat fina està més desenvolupada que la de la nena.

Per últim, podem afegir que durant tot el procés el Josep va tenir cura del material i es va mostrar tímid, però respectuós amb nosaltres.

Havent fet tot l’anàlisi, podem afirmar que el nen es troba en la fase d’escriptura alfabètica, ja que té la capacitat de plasmar damunt del paper tot allò que pot pronunciar, tot i que a vegades cometi faltes per la influència del català. Encara que sigui un text copiat, el Josep és un nen força intel·ligent amb un bon domini de l’escriptura.

Un cop feta l’activitat d’escriptura, vam passar a fer l’activitat de lectura, tenint en compte els textos escrits per ells.

La Judit es va mostrar menys motivada a l’hora de realitzar la lectura que el seu germà Josep, però tot i així el seu grau de motivació era bastant alt.

Durant la lectura, no només reconeixia sense problema el valor simbòlic del llenguatge llegint acuradament i sense entrebancs, sinó que a més procurava en tot moment que el receptor (en aquest cas, el Josep) comprengués bé el què li estava dient puntualitzant algunes paraules que ella creia que podien ser més difícils pel nivell del seu germà.

Respecte a les estratègies utilitzades durant el procés de lectura, va demostrar una comprensió global del text, però en cap moment va mostrar una anticipació d’allò que anava a llegir, llegia directament la frase que tocava sense fer prèviament una lectura mental, de manera que no va utilitzar cap mena de recurs o estratègia a l’hora de llegir. Tampoc feia ús de referents ni verificava allò que havia llegit, potser perquè al tractar-se d’un dictat llegia lentament i per això no tenia necessitat de verificar-ho.

En quant als aspectes formals d’aquest apartat, podem dir que no hi havia mostres de sil·labació, omissió de sons o inversió envers les paraules o les lletres, desxifrant correctament i sense dificultats el text que anava llegint.

El Josep es mostrava molt més motivat que la seva germana, volia ser el primer en llegir el text, possiblement perquè li devia recordar als dictats que fan a l’escola i adoptar el rol de mestre/a sempre ha estat una acció divertida pels nens i les nenes.

Durant la lectura, el nen llegia paraula per paraula, el primer cop a poc a poc i el segon cop més ràpid, és a dir, no anticipava el que anava a llegir, però d’alguna manera ho feia repetint la paraula que acabava de dictar, probablement per comprovar que allò que ha dit té sentit. Per tant, el nen reconeix el valor simbòlic del llenguatge.

Algunes de les estratègies que el nen feia servir per a seguir la lectura són la sil·labació que, com ja hem dit, és quan el nen llegeix a poc a poc per no perdre’s i entendre la paraula llegida,  i a més seguia, a vegades, la lectura amb el llapis, per no perdre’s.

En general hi va haver una comprensió global del text, entenent el que deia, el significat de les paraules i sent capaç de pronunciar-les amb certa facilitat.

Vist tot això, podem situar a la Judit i al Josep dins la fase alfabètica, ja que són capaços de descodificar els signes escrits, són conscients que els sons individuals de les paraules completes estan situats en un ordre concret en cada paraula, donen sentit als sons de les lletres ordenades, sent capaços de comprendre paraules i textos curts.

En quant a l’activitat d’escriptura en anglès, vam poder comprovar que tant la Judit com el Josep no tenen del tot integrat el codi, el nen menys que la nena, però això no els priva de la seva comprensió, ja que ambdós van ser capaços de traduir i llegir totalment l’oració.

Individualment, el Josep comprèn millor el text que la seva germana, potser perquè domina millor la llengua, i és sorprenent com pot no dominar el codi i crear-ne un de propi i entendre’l a la perfecció.

Les característiques que presenten en aquesta ocasió els textos (o les frases) són molt semblants a les esmentades abans i, per tant, no hem cregut oportú nombrar-les de nou, però sí destinar unes línies a part a l’anàlisi dels fragments en anglès.

TAULES

LECTURA Judit

VALORS, NORMES I ACTITUDS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Està motivat?

X

Demostra iniciativa?

X

Té cura del material?

X

PROCÉS LECTOR

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Reconeix el valor simbòlic del llenguatge?

X

Lliga el context amb el text?

Hi ha principi de relació escrit - oral?

Hi ha lectura?

X

ESTRATÈGIES

Gens

Una mica

Bastant

Molt

S’anticipa a allò que llegirà?

X

Utilitza referents?

X

Verifica allò que ha llegit?

X

Demostra comprensió pel text llegit?

X

ASPECTES FORMALS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Sil·labeja?

X

Desxifra?

X

Omiteix alguns sons?

X

Fa inversions?

X

ASPECTES DE COMPRENSIÓ

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Hi ha una comprensió global del text?

X

Utilitza algun tipus d’estratègia mentre llegeix?

No en mostra cap

LECTURA Josep

VALORS, NORMES I ACTITUDS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Està motivat?

X

Demostra iniciativa?

X

Té cura del material?

X

PROCÉS LECTOR

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Reconeix el valor simbòlic del llenguatge?

X

Lliga el context amb el text?

Hi ha principi de relació escrit - oral?

Hi ha lectura?

X

ESTRATÈGIES

Gens

Una mica

Bastant

Molt

S’anticipa a allò que llegirà?

X

Utilitza referents?

X

Verifica allò que ha llegit?

X

Demostra comprensió pel text llegit?

X

ASPECTES FORMALS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Sil·labeja?

X

Desxifra?

X

Omiteix alguns sons?

X

Fa inversions?

X

ASPECTES DE COMPRENSIÓ

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Hi ha una comprensió global del text?

X

Utilitza algun tipus d’estratègia mentre llegeix?

En ocasions, fa ús del llapis per seguir la lectura

ESCRIPTURA Judit

VALORS, NORMES I ACTITUDS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Està motivat?

X

Demostra iniciativa?

X

Té cura del material?

X

PROCÉS D’ALFABETITZACIÓ

Presil·làbic

Sil·làbic

Sil·làbic-alfabètic

Alfabètic

A quin nivell es troba?

X

PROCÉS DE PLANIFICACIÓ DEL CONTINGUT

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Planificar

X

Fer

X

Revisar (referents i/o relectura)

X

ASPECTES FORMALS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Hi ha alineació?

X

Hi ha errors ortogràfics?

X

Com és la distribució del paper?

No respecta els marges

Hi ha segmentació?

X

HABILITATS

Traç

No aixeca el llapis

Tipus de lletra

Lletra lligada

ESCRIPTURA Josep

VALORS, NORMES I ACTITUDS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Està motivat?

X

Demostra iniciativa?

X

Té cura del material?

X

PROCÉS D’ALFABETITZACIÓ

Presil·làbic

Sil·làbic

Sil·làbic-alfabètic

Alfabètic

A quin nivell es troba?

X

PROCÉS DE PLANIFICACIÓ DEL CONTINGUT

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Planificar

X

Fer

X

Revisar (referents i/o relectura)

X

ASPECTES FORMALS

Gens

Una mica

Bastant

Molt

Hi ha alineació?

X

Hi ha errors ortogràfics?

X

Com és la distribució del paper?

No respecta els marges

Hi ha segmentació?

X

HABILITATS

Traç

No aixeca el llapis

Tipus de lletra

Lletra lligada

VALORACIONS DEL GRUP

Reflexió individual

Havent realitzat l’activitat a un nen de 6 anys i a una nena de 8 anys, puc dir que m’ha sorprès força el domini que tenen de la llengua i del codi. No només saben expressar-se amb claredat oralment, sinó també per escrit. Qui m’ha sorprès és el nen per la capacitat que tenia per crear un codi totalment diferent a l’habitual i entendre’l. Com diu l’Emilia Ferreiro ninguno de los sistemas de escritura es “puro” […]. La escritura de los niños y las niñas no se puede caracterizar como una progresión de lo simple a lo complejo y de lo concreto a lo abstracto.

L’escriptura s’ha d’entendre com l’objecte del coneixement. És així com la majoria d’infants aprenen. Aquest procés és vista com una tècnica que els més petits i les més petites adquireixen amb la pràctica i durant l’etapa escolar, però considero que va més enllà. L’escriptura no és nata, algú ens ha d’ensenyar el codi, els caràcters que conformen el nostre sistema d’escriptura occidental i no s’ha d’entendre com esa técnica que se va a desarrollar en el sentido de la economía de medios y la eficiencia del funcionamiento.

Es tracta d’acompanyar als infants durant aquest procés i que, mica en mica, adquireixen habilitat escrita i personalitat. Tenemos que ayudarlos en su camino a la alfabetización.

Valoració de l’experiència

Trobo que com a futurs docents és vital plantejar activitats d’escriptura per nens i nenes i tenir l’oportunitat de dur-les a terme per observar, entre altres coses, la fase en la qual es troben, el desenvolupament de la psicomotricitat fina, la capacitat d’abstracció i d’execució, la interiorització del codi… Personalment, m’ha servit molt per adonar-me de tots aquests aspectes, fixar-me en allò que abans no m’hagués fixat i aprendre d’ells i d’elles per al meu desenvolupament com a mestre.

Reflexió individual

Aquesta activitat ha resultat molt interessant per veure de primera mà el domini que tenen els infants de primària en quant a lectura i escriptura. Respecte al tercer article de L’emilia Ferreiro i Claudia Molinari, identidades y diferencias en la escritura en papel y en computadora en las primeras etapas del proceso de alabetización, realment no el puc relacionar amb l’activitat que hem dut a terme donat que no hem fet servir l’ordinador per fer-la, és a dir, l’activitat en cap moment no va comportar que cap dels nens escrivís utilitzant el pc i per tant no podem establir cap comparació amb l’escriptura manual.

Seria interessant però, per a una propera activitat tenir-ho en compte, donat que actualment vivim immersos en una societat completament digitalitzada i cada vegada es comença en edats més primerenques a fer ús dels ordinadors.

Valoració de l’experiència

L’experiència ha sigut molt positiva, perquè vam poder crear un clima distès i relaxat mentre duraven les activitats i els nens en tot moment es van mostrar col·laboradors i motivats per ajudar-nos en la nostra tasca.

Reflexió individual

En la nostra observació i anàlisi d’una producció infantil de lecto-escriptura em van sorprendre de manera molt positiva diferents aspectes en relació al procés pròpiament dit i a les qüestions que es van donar durant la pràctica.

El fet d’analitzar a dos nens d’edats diferents va ser molt enriquidor, van ser un nen de 6 anys i una nena de 8, tots dos germans. Cal dir que la metodologia d’ensenyament-aprenentatge dels dos nens a l’escola on s’estan formant són molt diferents, per tant, no s’utilitzen les mateixes eines per ensenyar en el cicle infantil que en el primer cicle d’Educació Primària.

Les qüestions més rellevants que em van sobtar van ser; la capacitat d’aprenentatge com a impuls innat en els nens/es, la creació de nous codis per tal de comprendre les seves  pròpies produccions, els mecanismes que utilitzen els nens/es per tal d’assimilar els fonemes, les grafies, les paraules, les frases, la comprensió..., i per últim, totes les hipòtesis i reflexions que ens generen els alumnes envers tot el procés de la lecto-escriptura, per tal d’investigar i millorar les metodologies i els recursos, que com a futurs mestres, haurem de posar en pràctica.

Si tenim en compte els articles d’Emilia Ferreiro podem observar mitjançant els diferents exemples pràctics, com es produeixen les construccions sil·làbiques i com influeix la llengua, ja que existeixen una privilegis en relació als fonemes i als seus sons, en el nostre cas, tenen més rellevància les vocals. (Ex: turna, pardona, pusa – serien tornar, perdonar i posar). No podem comparar-lo directament amb els exemples d’Emilia Ferreiro ja que no deixen de banda les consonants, però es pot observar clarament el “poder” de les vocals envers les consonants només per la seva pronuncia. Cal dir també que es donen omissió de lletres i normalment són les que no es pronuncien (consonants al inici i al final de paraula...) i també vocals dèbils en un diftong...En la nostra observació no podem posar casos exactament iguals que en els dels articles a analitzar.

Valoració de l’experiència

Tenint en compte els aspectes comentats tant dels articles com del nostre anàlisi, podem dir que durant tot els procés d’ensenyament-aprenentatge de la lecto-escriptura es donen una sèrie d’esdeveniments que deixen de manera clara que no existeix una unidirecionalitat i que no es poden separar els aprenentatges de la lectura i els de l’escriptura, per tant, hem de ser capaços de poder trobar les eines necessàries i adients per a poder ajudar als nostres futurs alumnes tenint en compte sempre la comprensió dels conceptes tant a nivell de lector com d’escriptor segons la seva etapa evolutiva.

La meva valoració personal envers els treball d’observació i anàlisi és molt constructiva i positiva, ja que he après moltes vivint l’experiència tant propera amb dos nens. Ells van estar molt participatius amb nosaltres, i això ens demostra que amb una motivació adequada, amb ganes de fer les coses i amb una ambient adequat, tot procés és possible, sempre tenint en compte la realitat de desenvolupament de cada alumne/a, i que aprendre és divertit i aporta molta satisfacció personal i col·lectiva.