El camí d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura

Insistim a ensenyar a llegir i escriure com si fos una tècnica, quan en realitat és ensenyar a ingressar en una cultura escrita. (Vigotsky)

A. Introducció

El procés d'alfabetizació és un procés llarg i complex, que requereix d'un acompanyament i és la portada d'entrada a la cultura alfabetitzada. Aquest acompanyament, però, no ha de ser únicament per part de la figura de l'adult o el mestre, sinó també a partir de la interacció amb la resta d'aprenents. Així doncs, el nostre treball d'anàlisi d'una producció infantil té l'objectiu d'observar de quina manera influeix la interacció en el procés d'alfabetització dels infants.

Per altra banda, també ens hem marcat uns objectius més específics per concretar la nostra observació:

- Veure la influència de la metalingüística a partir de la interacció amb els altres (tant amb la resta d’aprenents com amb el mestre o l'adult) per elaborar un text i construir el seu significat.

- Determinar que llegir i escriure no únicament es basa en una acció de descodificar el codi lingüístic, sinó que entren en joc altres elements (els coneixements previs, el domini de diferents gèneres discursius i el context sociocultural).

- Tenir en compte les dificultats que suposa per als nens el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 

Per desenvolupar aquests objectius hem dissenyat una activitat funcional d’escriptura i de comprensió lectora a tres nenes de cicle inicial (dues de 1r i l’altra de 2n), que són cosines i tenen 7 anys. Les dues nenes de 1r són bessones i, per tant, tenen el mateix context familiar i escolar. Pel que fa a la lectura, habitualment es concentra en l’àmbit escolar, mentre que en el cas de la nena de 2n, la lectura també es fomenta des de casa. En relació a l'àmbit escolar, la lectura es promou en ambdós casos a partir de l’acompanyament dels padrins lectors, que consisteix a relacionar alumnes de cursos més elevats amb alumnes de cursos inferiors que s’estan iniciant en la lectura. I, per altra banda, també destina estona de lectura a la biblioteca.

Aquesta activitat està seqüenciada en dues parts i és funcional perquè vam dir a les tres nenes que els textos que escrivissin els llegiria un nen de la seva edat que volia llegir un nou llibre i no sabia quin triar, per tant, l’havien d’explicar bé perquè el nen tingués ganes de llegir-lo. 

Font

La primera part de l'activitat és individual i consisteix a fer una lectura en veu alta de les tres primeres pàgines del conte “El conillet blanc” i explicar què ha passat. A continuació, se segueix llegint la resta del conte i, a l’acabar-lo, es fa un escrit sobre el que ha passat. Aquesta part ens permetrà observar en quin nivell de lectura i escriptura es troben.

La segona part consisteix a fer una lectura conjunta del llibre "Els bons amics" i, posteriorment, fer una reflexió per comprendre millor el conte, en aquest cas amb el nostre ajut, i elaborar un petit text en col·laboració. 



B. Anàlisi de l'activitat

Enregistrament de l'activitat: Durant tota aquesta part comentarem l'activitat que hem fet amb aquestes tres nenes que hem observat, però ho farem a partir dels vídeos que vam enregistrar durant la realització de l'activitat. Així que l'anàlisi és en base a les observacions que vam fer i que es plasmen al vídeo. Aquest vídeo es troba al Google Drive de la mateixa adreça que fem servir per entrar a aquest blog, al qual es pot accedir directament a partir de l'enllaç de les paraules "enregistrament de l'activitat" anteriors.

Font

Pel que fa a l'activitat de lectura, hem observat que les dues bessones sil·labegen i tenen un ritme més lent de lectura que no pas l'altra cosina, que es troba en una fase més avançada i llegeix paraules senceres. Aquesta diferència també la relacionem amb el fet que, com hem dit en el punt anterior, en el segon cas hi ha més estimulació de la lectura dins del context familiar. 

En relació a l'activitat d'escriptura, hem analitzat que el text elaborat conjuntament estava millor estructurat i reflectia més comprensió al darrere, ja que en aquest cas s'havia fet una reflexió prèvia sobre el text, mentre que en l'escrit individual no havia estat així. A més a més, en aquesta activitat de reflexió havíem parlat amb les nenes sobre l'estructura del conte: com començava la història, quin problema apareixia, quins entrebancs es trobava el personatge per resoldre el problema i, finalment, com es resolia el problema. Per tant, havien utilitzat aquesta estratègia a l'hora de fer l'escrit conjunt i al resultat final vam observar que el text tenia coherència, tal i com es pot apreciar a la imatge següent.

Font pròpia: Text conjunt, dividit per nosaltres d'acord a l'estructura
treballada anteriorment amb les nenes.

Durant l'estona que vam dedicar a reflexionar conjuntament sobre el conte, vam intentar adoptar l'actitud que proposa la Montserrat Fons en el seu llibre Llegir i escriure per viure respecte al paper del mestre, ja que considera que oferir les condicions apropiades, l'ajut necessari i suficient, la mediació adequada és evidentment el repte de la tasca del mestre (Fons, M., 1999, pàg. 37). En aquest procés de reflexió vam observar que les nenes posaven en pràctica diferents estratègies per comprendre el conte i escriure després el text, ja sigui sorgides de forma espontània o estimulades per la nostra intervenció. Aquestes estratègies estan recopilades al vídeo que s'ha enllaçat anteriorment.


Pel que fa a l'anàlisi de l'escrit conjunt, hem pogut determinar que les nenes observades estan en la fase d'escriptura alfabètica, ja que a cada consonant i vocal li fan correspondre una lletra, tot i que aquesta correspondència alfabètica no vol dir que l'escriptura sigui ortogràficament correcte. També hem analitzat que presenten influències de la llengua oral a l'hora d'escriure algunes paraules i que tenen la percepció d'un ordre cronològic en la història perquè introdueixen alguns connectors com "després" i "i també" que seqüencien els fets que expliquen malgrat que facin un escrit tot seguit. 

Font pròpia: Anàlisi del text conjunt

C. Reflexions 


Mireia Homet:

Aquest treball m’ha permès tenir una idea més àmplia de la complexitat que comporta la tasca, tan d’aprendre a llegir i escriure, com d’ensenyar a llegir a escriure. Durant la realització del treball m’he adonat que les tasques de comprensió lectora i d’escriptura ocupen més temps del que ens pensem, i més si tenim en compte la dificultat que té per a un infant el procés d’alfabetització. L’objectiu principal del nostre treball era veure la influència de la interacció. Això m’ha servit per portar a la pràctica una activitat que em permetés observar que realment la reflexió que hem portat a terme amb els infants observats, és a dir, la interacció que hem fet amb elles, ha influït en la comprensió lectora i l’estructura d’un escrit. A més a més, m’he pogut adonar de la tendència que tenim en centrar-nos tan sols en el codi, quan realment hi ha molts altres elements en la lectura d’un conte, en aquest cas. Finalment, m’agradaria dir que no hem de menystenir els infants, ja que moltes vegades ens poden sorprendre i poden fer reflexions que potser ni nosaltres ens havíem plantejat. Aquest fet, en part, és degut a les experiències prèvies que tenen els infants, com diu Emília Ferreiro: “Mucho antes de la escolaridad primaria, los niños han construido conceptualizaciones sobre la escritura” (Ferreiro, E., 2013, pàg. 23). Crec que és important tenir en compte aquest fet a l’hora d’acompanyar en el procés d’alfabetització.

Aquesta observació que hem pogut fer m’ha permès, doncs, fer una pinzellada sobre la lectura i l’escriptura, començar a tenir nocions del procés d’alfabetització i m’ha obert les portes a voler-ne saber més.

Tania Salguero: 

Després de realitzar aquest treball he après que no té sentit que es continuï ensenyant a llegir i escriure des d'una perspectiva purament lingüística, ja que hem comprovat que els infants són capaços de construir el sentit d'un text a partir d'aspectes més globals com les anticipacions, les imatges i les experiències prèvies. Aquesta idea també ens la transmet l'Emilia Ferreiro quan ens parla que "los procesos de apropiación de la escritura por parte de los niños no se pueden caracterizar como un progresión de lo simple (fonemas o sílabas) a lo complejo (oraciones o textos), de lo concreto (el dibujo) a lo abstracto (las letras)" (Ferreiro, E., 2013, pàg. 22). Tenint en compte la idea que acabo de comentar, hauria estat més indicat que les reflexions sobre la lectura i l'escriptura que hem fet amb les nenes observades, les haguéssim plantejat prèviament a l'activitat que els hi demanàvem. 

Per altra banda, també m'agradaria destacar com un aspecte a reflexionar-hi el fet que les nenes no tenen la percepció que parlar sobre un text formi part de l'activitat de comprensió, ja que ens deien contínuament: "i quan començarem l'activitat?", quan en realitat el que estàvem fent també en formava part. Aquesta situació em fa pensar que no estan acostumades a fer aquest tipus de pràctica, sinó que més aviat a un aprenentatge més mecanicista de la llengua.

Finalment, aquest treball d'anàlisi m'ha permès comprovar de primera mà la contradicció en què a vegades cauen els mestres en relació a allò que pretenen i allò que demanen als seus alumnes. En el nostre cas, vam demanar a les nenes que llegissin en veu alta tres pàgines d'un conte i fent això estàvem relacionant la lectura amb la descodificació del codi, quan en realitat no era aquesta la nostra finalitat. Tot i així, ha estat una oportunitat per conèixer una mica més com és el procés d'alfabetització dels infants, aprendre a dissenyar activitats funcionals d'escriptura i lectura i veure l'aplicació de molts aspectes que s'han explicat a classe o he après per mitjà de les lectures proposades en aquesta assignatura.

D. Referències bibliogràfiques

- Ferreiro, E. (2013). Las inscripciones de la escritura. La Plata: Universidad de La Plata.

- Fons, M. (1999). Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera.