INTRODUCCIÓ
Contextualització
En
Leandro és un nen de 6 anys que viu a Mataró i cursa primer de primària a una
escola de titularitat pública. El centre està situat molt a prop del barri on
viu i té com a llengua vehicular el català.
La
seva llengua materna és el castellà. Amb el seu germà, 14 anys més gran que ell,
parla el castellà igualment i entre amics i companys de classe la llengua
predominant també és la castellana. Tot i això, cal dir que la llengua catalana
la reforça en l’àmbit educatiu ja que en horari lectiu els alumnes han de
parlar el català, i a l’àmbit familiar, ja que la seva mare s’encarrega de
proporcionar-li quaderns de cal·ligrafia i ortografia per millorar aquestes,
especialment les grafies de la s, la r, i la x.
A
més, a l’escola acostumen a fer diàriament activitats de lectura i escriptura,
com ara, dictats, lectures individuals i col·lectives gràcies als llibres dels
quals disposen a la classe, fitxes de comprensió lectora, tasques relacionades
amb l’expressió escrita, entre d’altres. Per tant podem veure que en Leandro
està bastant familiaritzat amb activitats relacionades amb la lectura i
l’escriptura.
Segons
el que ens van comentar els seus familiars, en Leandro és un nen que mostra
molt d’interès amb el seu procés d’aprenentatge i, fins ara, progressa
adequadament en totes les matèries impartides a l’escola.
Activitat
Per
realitzar el nostre treball d’observació i anàlisi hem preparat una activitat
d’expressió escrita.
L’activitat consisteix en completar una fitxa, elaborada
per nosaltres mateixes, que inclou un conjunt de fotografies d’un dels capítols
de Doraemon i Nobita amb una sèrie de diàlegs que el nen havia d’anar
completant mitjançant frases curtes, seguint la seqüència de la història.
La finalitat de l’exercici era que l’alumne treballés l’expressió escrita de forma creativa, ja que no es tracta d’una activitat mecanitzada ni pautada sinó autònoma i que dóna la possibilitat que l’alumne s’expressi lliurement.
Cal
esmentar que el destinatari de l’activitat d’observació desconeixia el tipus de
treball que vam preparar per a ell. Tan sols coneixia que es tractava d’una
activitat d’escriptura però no el seu contingut. Malgrat tot, des d’un principi
en Leandro es va mostrar molt receptiu i motivat per portar a terme la tasca
plantejada, principalment per les imatges de la fitxa, les quals, li eren
familiars al tractar-se de dibuixos animats molt populars entre els infants.
La
metodologia que es va seguir en el procés d’elaboració de la fitxa va ser, en
primer lloc, lliurar l’activitat al nen per tal que li donés un cop d’ull i
llegís l’enunciat d’aquesta. Pel que fa a aquest pas, cal destacar que el nen,
no va llegir l’enunciat sinó que directament va passar a mirar les imatges i a continuació
ens va preguntar què havia de fer exactament. En aquest sentit, vam decidir
intervenir i vam recordar-li que podia llegir l’enunciat que es troba a la part
superior del paper amb l’objectiu d’entendre el que havia de fer. No obstant
això, va continuar insistint que fóssim nosaltres qui li expliquéssim
l’exercici ja que segons ell ho entendria millor.
Una
vegada va tenir clar el que havia de fer i després de repassar les fotografies
va posar-se a descriure una per una el que hi veia en elles.
Per
tal de donar per finalitzat l’exercici el Leandro el que va fer va ser llegir
de nou el que havia escrit però no va voler afegir res més, ni va revisar
possibles faltes ortogràfiques ni de contingut.
ANÀLISI DE L’ACTIVITAT
Partint
de l’observació de l’exercici volem destacar que una de les estratègies que va
utilitzar el nen va ser, abans d’escriure les frases en català, verbalitzar
aquestes en castellà, ja que és la llengua amb la qual se sent més còmode, al
ser aquesta la materna. Una altra de les possibles estratègies que va emprar
per completar la fitxa va ser que a mesura que anava escrivint les frases,
retornava a les imatges per recordar-les i escriure les següents.
Fent
referència a les etapes d’aprenentatge de l’escriptura segons Teberosky, podem
constatar que en Leandro pertany a la cinquena etapa, és a dir a la
d’escriptures alfabètiques.
L’infant fa un anàlisi alfabètic, ja que
quan escriu estableix quasi sempre la correspondència entre sons i grafies.
Alguns exemples són: sumas, parque, cuntan o , sigi.
D’altra
banda té d’altres dificultats pròpies d’aquest nivell com cometre l’error de
travar síl·labes, com consonant més r (Ex: gasia), o a l’hora d’escriure síl·labes complexes com
són els diftongs fonètics (Ex: gest)
En definitiva el nen té un bon domini del codi però
encara li falta per aprendre bona part de l’ortografia. Els errors més comuns
que comet són referents a l’escriptura de mots amb ‘qui’ (Macina), gui (sigi),
amb ge ( mengan). A més a més no utilitza majúscules al inici de frase però sí
en el cas de noms propis, tampoc utilitza signes de puntuació ni r al final
dels infinitius.
CONCLUSIONS
Per
acabar, cal destacar que allò que més ens ha cridat l’atenció en quant a
l’escriptura, han estat sobretot les estratègies que ha anat seguint el infant
al llarg de l’exercici i que hem comentat prèviament.
Tanmateix,
ens ha sorprès l’agilitat que ha mostrat aquest a l’hora d’escriure i la bona
cal·ligrafia per ser un nen d’aquesta edat.
Un
altre aspecte a destacar és la distribució que fa del paper, ja que, tal i com es pot veure, aquesta és ordena i neta,
escrivint les frases de manera alineada.
No
obstant això cal dir que en molts moments va necessitar el nostre reforç per
tal de saber si ho estava fent bé o la nostra ajuda per escriure alguna paraula
en la llengua catalana. En aquest sentit, considerem que potser l’activitat
plantejada era una mica complexa per a la seva edat. Tot i això, és rellevant
comentar que en Leandro se’n va sortir prou bé.
Una
vegada hem analitzat l’escriptura dir que ens ha quedat clar que el nen
observat pertany a la cinquena etapa, la d’escriptures alfabètiques ja que es
capaç d’escriure paraules i frases, sempre establint una relació entre els sons
i les grafies, amb molta agilitat. D’altra banda també es remarcable el fet que
tot i tenir un clar domini del codi
encara li falta per aprendre millor l’ortografia.
Finalment,
volem assenyalar que l’elaboració d’aquest treball d’observació ens ha
possibilitat entendre el propòsit que té l’autora Emilia Ferreiro en quant els
múltiples textos i estudis realitzats per tal de transmetre la importància del
procés d’alfabetització. En aquest sentit, podem constatar que el procés de
lectoescriptura és bastant complex i que, tal i com afirma aquesta autora, l’escriptura no és simplement un conjunt de
formes gràfiques sinó que totes les formes que la conformen es combinen entre
si a través de regles precises i es disposen en la superfície escollida de
maneres ben determinades.
Prosseguint
amb el que defensa Emilia Ferreiro, coincidim amb la idea que pels infants de 3 a 5 anys, l’escriptura no
és un instrument sinó una dada del medi social que s’ha de transformar en un
observable. A més, concordem amb l’autora quan diu que els infants, abans d’iniciar l’escolaritat primària, han construït
conceptualitzacions sobre l’escriptura, els quals corresponen a diversos
registres. O sigui, d’una banda, han treballat cognitivament sobre les
propietats formals del sistema i; d’altra banda, han treballat cognitivament
sobre l’existència de l’escriptura en la societat.
Per
aquest motiu, hem d’ajudar a tots als nens i nenes en el seu camí cap a
l’alfabetització, sempre tenint en compte la seva intel·ligència i no
tractant-los com uns ignorants.
REFLEXIONS PERSONALS
Valoració
Judit
Un
cop realitzada l’activitat considero aquesta una activitat molt bona per fer un
cop acabada l’assignatura ja que permet veure i comprovar moltes coses.
En
primer lloc m’ha permès poder preparar una activitat d’escriptura que complís
tots els objectius plantejats prèviament. També he pogut aprendre dels errors
que hem tingut a l’hora de plantejar l’activitat i que tindré en compte en el
futur.
Un
altre aspecte on m’ha ajudat fer aquesta activitat és poder aplicar els
coneixements i continguts mostrats a l’assignatura en un treball més pràctic i
experimental. Poder veure els resultats en un escrit fet per un nen ajuda a
entendre millor aspectes que potser no s’entendrien tant bé només amb la
teoria.
En
definitiva és una activitat que permet assolir molts continguts i coneixement
treballats prèviament a més d’apropar-te més al nostre futur com a docents .
Valoració
Carla
Després de realitzar aquest treball penso que
tot el que m’emporto d’ell és positiu i gratificant. La preparació de les
activitats de lectoescriptura per als nens i nenes, a priori pot resultar una tasca senzilla però
realment m’he adonat que no és així, ja que s’han de tenir en compte molts
aspectes com ara el nivell en el que es trobi l’infant, la seva edat o bé els
objectius que volem assolir com a mestres. Personalment nosaltres vam intentar
dissenyar una activitat per treballar l’escriptura que resultés adequada a
l’edat d’en Leandro, els sis anys. Però una vegada hem analitzat l’activitat,
penso que potser aquesta no resultava del tot encertada, ja que tot i que va
ser capaç d’escriure allò que veia al llarg de les vinyetes no va comprendre la
intenció que nosaltres tenien, és a dir, que omplís les bafarades com si d’un
diàleg es tractés.
D’altra banda el fet de poder compartir amb
la resta de companys les nostres experiències m’ha permès ser conscient que
independentment que un grup de nens/es tinguin una mateixa edat poden pertànyer
a una etapa o altre de lectoescriptura, el qual m’ha fet reflexionar envers la
tasca del docent. El mestre ha de ser capaç de preparar activitats que resultin
motivadores, útils i adaptades per un mateix grup d’infants, i que al mateix
temps aquests evolucionin dins el seu nivell, tenint en compte les
característiques pròpies de cadascun d’ells o la idoneïtat o no d’un tipus
d’activitats tenint en compte la zona de desenvolupament proper.
En
definitiva, m’emporto una molt bona experiència d’aquest treball, ja que
contràriament a d’altres que hem fet, en aquest cas estàvem en contacte directe
amb els nens/nenes. A més a més que mitjançant la realització de la anàlisis
hem pogut integrar, relacionar i traslladar els continguts de l’assignatura,
com les etapes d’alfabetització i escriptura, a un cas pràctic.
Valoració
Cristina
La
realització d’aquest treball m’ha permès profunditzar el concepte de lectura i
escriptura treballat al llarg de l’assignatura de ‘Llenguatges i Currículum’, a
més de presenciar situacions d’ús real de la llengua escrita d’alumnes entre 4
i 8 anys, les quals, tenien com a objectiu principal facilitar i beneficiar el
procés d’aprenentatge de la lectoescriptura dels infants.
Al
llarg del treball m’he adonat que dissenyar una activitat funcional, en el
nostre cas d’escriptura, pot resultar una mica complex ja que sembla que mai
estàs d’acord amb la idea plantejada, principalment, perquè al no estar
acostumada a fer aquest tipus de tasca, mai saps si l’activitat està adaptada a
les necessitats del destinatari. Tanmateix, el fet de no conèixer del tot al
infant a observar, dificulta el procés d’anàlisi.
D’aquesta
manera, te n’adones que el paper del mestre o de la mestra no és gens fàcil, ja
que, aquests, tal i com assenyala Montserrat Fons en el seu llibre Llegir i escriure per viure, han de
crear, zones de desenvolupament pròxim, és a dir, conèixer el punt de partida
de cada alumne o zona de desenvolupament real, i oferir-li les condicions
apropiades que el facin progressar cap a la zona de desenvolupament òptim.
D’altra
banda, cal dir que m’ha sorprès gratament el resultat obtingut, ja que des d’un
principi pensava que tindríem més dificultats a l’hora de realitzar l’activitat
amb un nen tan petit. No obstant això, m’ha sobtat molt l’agilitat que mostrava
en Leandro a l’hora d’escriure i la bona cal·ligrafia per ser un nen de 6 anys.
En relació amb aquest últim punt, de nou podem veure que, tal i com indica M.
Rosa Gil en el seu article Escriure
textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible, l’alumnat de cicle
inicial de l’educació primària són totalment capaços de reflexionar sobre la
llengua.
En definitiva, des del meu punt de vista aquest
treball ha estat una activitat molt gratificant com a futures mestres ja que
ens ha possibilitat un gran ventall d’activitats a l’hora de planificar el
procés de l’ensenyament i aprenentatge de la lectura i escriptura i, a més a
més, ens ha permès aprofundir coneixements pel que fa al procés
d’alfabetització dels infants.

Activitat molt original i interessant. Dieu que l’objectiu de treballar escriptura i còmic és abordar l’escriptura de forma creativa i que el nen s’expressi lliurement; jo hi veig més coses, en un treball així: treballa aspectes d’inferència, perquè el text de cada imatge ha d’anar d’acord amb el que el nen interpreta de la història a partir dels dibuixos. Però no en dieu gaire res, d’això. Alguns treballs que proposen aquesta activitat als alumnes mostren que els nens tenen diverses maneres de resoldre la tasca, la qual cosa mostra que contràriament al que tendim a pensar la llengua ofereix molts recursos per posar per escrit una història. En un treball de la professora Rosa Gil (UAB), mentre que la majoria de nens expliquen les imatges a partir d’un text narrat en 3a persona, un nen el que fa és reproduir un conjunt de diàlegs per a cada imatge (1a persona). Estic d’acord amb tu, Carla, quan afirmes que “potser aquesta [activitat] no resultava del tot encertada, ja que tot i que va ser capaç d’escriure allò que veia al llarg de les vinyetes no va comprendre la intenció que nosaltres tenien [sic], és a dir, que omplís les bafarades com si d’un diàleg es tractés”. Trobo que la tasca tal com estava plantejada feia que el nen es pogués fer un embolic a l’hora de respondre... tal com efectivament passa. Tal com mostra la producció del nen, en alguns moments respon en primera persona com si parlés el personatge del dibuix (propi de les bafarades) i en altres moments respon com ho faria un narrador. Jo crec que això és resultat d’haver demanat al nen que respongués fora de la bafarada: era una manera estranya de fer-ho, per al nen, suposo. Probablement ho heu fet pensant que dins la bafarada no hi havia prou espai, però fixeu-vos que un aspecte de presentació ha fet que el nen no entengués ben bé què calia fer o que respongués d’una manera poc clara. Em crida l’atenció que no hagueu esmentat aquesta barreja de plans en l’escrit de l’alumne (3a persona i primera persona), i això potser es deu al fet que estàveu més preocupades per interpretar qüestions més locals (i interessants d’analitzar, és clar) com l’escriptura de paraules. Potser estarà bé, en una altra ocasió, de començar centrant l’atenció del nen en el còmic i concretament en les bafarades (per cert: depenent de les formes tenen significats diferents, i això obre possibilitats de treballar determinats continguts lingüístics a l’aula (per exemple l’exclamació quan la bafarada té punxes).
ResponEliminaRedacció: clara i entenedora; compte: “quaderns de cal•ligrafia i ortografia per millorar aquestes”, “allò que més ens ha cridat l’atenció en quant a l’escriptura, han estat”, “Un altre aspecte on m’ha ajudat fer aquesta activitat”, “tot el que m’emporto d’ell”, etc.