Observació d'un nen

INTRODUCCIÓ

En aquest treball exposarem  l’observació  i l’anàlisi que hem dut a terme a un infant en relació a una activitat d’escriptura.

El nen que hem triat per dur a terme aquesta activitat és el cosí petit d’una de les membres del grup. Es diu Marcos, té 8 anys d’edat i està cursant el segon curs de primària.

Actualment viu a Terrassa amb els seus pares i el seu germà petit de 6 anys, en Sergio. Els seus pares estan divorciats des de fa poc més d’un parell d’anys i tenen la custodia compartida. Això suposa que una setmana els nens la passin amb la mare i una altra setmana amb el pare.

Tanmateix, aquesta fet no ha afectat e cap aspecte als infants ja que s’han adaptat ràpidament a aquest nou estil de vida, sense cap canvi de comportament ni d’actitud, ni cap empitjorament notable en l’àmbit escolar. Per tant, podríem dir que el nen gaudia d’un estat emocional completament normal en el moment en què va dur a terme l’activitat que li vam plantejar.

La seva llengua materna és el castellà, tot i que domina perfectament el català oral i escrit ja que és la llengua vehicular de l’escola on estudia.

El centre on actualment està matriculat segueix una línia pedagògica d’escola activa en el que es  treballa a partir de projectes. Es per aquest motiu que el nen està força acostumat a escriure i a llegir ja que per dur a terme els projectes en molts casos s’utilitza l’escriptura com a eina per desenvolupar el procés (omplir fitxes, analitzar, processar i transcriure la informació buscada, descriure l’activitat que duen a terme, etc.).

Per tal de dur a terme el nostre treball d’observació el primer que vam fer vas ser plantejar una activitat que motivés al nen i que el mantingués concentrat i interessat en tot moment. Aquest consistia en explicar mitjançant l’escriptura alguna excursió, experiència, vivència, o activitat que hagués realitzat al llarg de la seva curta vida amb l’escola, la família o els amics i que recordés de manera positiva, divertida i entretinguda. A més a més, per fer l’activitat més significativa per a l’infant li vam dir que aquell text l’enviaríem per correu a algun amic seu per tal de que llegís el que havia escrit. Això va permetre que el text adquirís una finalitat i que en Marcos no es pensés que tot el que estava escrivint seria en va.

D’aquesta manera vam aconseguir que s’esforcés durant tot el procés i que el seu interès es mantingués viu alhora de fer l’activitat.

Considerem que va ser una estratègia força reixida ja que tant bon punt li vam explicar el que havia de fer va capficar-se de ple en la tasca.

Un dels aspectes que ens va fer apreciar que estava totalment motivat vas ser que al llarg de tot el desenvolupament de l’escrit no va queixar-se, embussar-se ni demanar ajut en cap moment. No obstant, és necessari esmentar que ja de per si es tracta d’un nen molt autosuficient i participatiu que demostra molt interès en aprendre i en superar tots els nous reptes que se li plantegen.

A part de tot allò que aprèn a l’escola, els seus pares sempre l’han incentivat a descobrir per ell sol nous coneixements, i es tracta d’un nen molt aplicat i interessat en documentals i llibres educatius de diversos temes, com l’univers, el cos humà o els dinosaures, descats d’entre d’altres.

L’activitat plantejada va tenir una durada de 10 minuts aproximadament i es va desenvolupar en l’escriptori  d’una habitació on solament estàvem les dues membres de la parella i ell perquè se sentís còmode.

El material emprat va ser un foli en blanc i un bolígraf. Durant tot moment el nen va se respectuós amb el material i va tenir cura d’ell.

Un dels aspectes que més ens va sobtar del transcurs de l’activitat va ser l’autosuficiència i seguretat que mostrava el nen.

Des de l’inici vam donarl-i total llibertat per a què escrivís com volgués i  en cap moment li vam posar cap mena de norma alhora de desenvolupar el text. Per això ens sorprèn que no ens preguntés res en relació als aspectes formals del text com ara la seva extensió.  L’única pregunta que ens va formular va ser si era necessari escriure la data, ja que és un hàbit que és present en gairebé totes les activitats que fa a la seva escola.

ANÀLISIS

b. Anàlisi de l’activitat. Estratègies de lectura i/o escriptura utilitzades, justificació del moment evolutiu en que es troba, reflexions. (màxim 5 fulls)

Abans de començar a fer l’anàlisi del producte obtingut un cop feta l’activitat, volem esmentar que vam plantejar-li la mateixa activitat al germà petit de l’infant, que té 6 anys d’edat, i el resultat que vam obtenir era molt diferenciat del del nen del qual se centra la nostra investigació. Per aquest motiu, al llarg de l’explicació farem alguns incisos comparant un i altre text.

En relació a la planificació, quan vam explicar-li a l’infant en què consistiria l’activitat, i va entendre què havia de fer, vam observar que no va detenir-se en cap moment a pensar com començaria, què volia explicar ni en què consistiria el seu escrit. Únicament va agafar el bolígraf i va posar-se a escriure. L’únic deteniment inicial, com hem explicat anteriorment, va ser per preguntar si calia posar la data, ja que forma part de la seva rutina escolar.

No va haver-hi cap tipus de planificació ni esborrany inicial per a plantejar-se algun tipus d’estructura, així que per tant el seu escrit va ser fruit de l’espontaneïtat.

Un cop finalitzat l’escrit, se’l va llegir de nou, i va parar-se a pensar si oblidava algun aspecte essencial que no hagués explicat. Quan va avisar-nos que ja havia acabat, vam preguntar-li si volia afegir alguna cosa més o si creia que ja el podia donar com a acabat, i va dir-nos que no sabia que més posar i que creia que allò important ja l’havia esmentat, així que ens el va entregar.

És un fet important a destacar que tornés a rellegir-se’l ja que això suposa que es va preocupar perquè en el text aparegués exactament allò que volia explicar, sense que manqués cap detall.

Respecte als aspectes formals del producte final, considerem que per a tractar-se d’un nen de 8 anys la presentació és força correcta.

Tot i ésser un foli blanc sense cap tipus de suport com una pauta amb línies horitzontal que guíin l’escriptura, hi ha una bona alineació de les frases. Les línies són paral·leles i es mantenen rectes, i tot i haver una mica de corbatura, no hi ha tendència a pujar o baixar, de manera que al mirar-lo de forma general no s’aprecia un desordre hiperbòlic.

En vers l’ortografia, l’escrit que ens ha presentat gaudeix d’un alt nivell de coneixement ortogràfic ja que les úniques faltes que s’observen són la manca d’accents. En la paraula “humà”, l’infant ha afegit correctament l’accent a la paraula (accent tancat i en l’última síl·laba). D’aquesta manera demostra que, o bé ha memoritzat la paraula i per tant ja sabia prèviament que anava accentuada, o bé demostra que té una gran concepció de la posició de la sil·laba tònica i de les normes accentuades. Però pel que es mostra en la resta de l’escrit, creiem que es tracta de la primera opció, ja que en les altres paraules que necessitaven ser accentuades no hi ha afegit el signe.

A part d’aquest defecte, hem quedat impressionades per tenir tan assimilades les normes ortogràfiques com per exemple “m’ho”, que a part de simplicar el mot “em” per una “m”, ha afegit un apòstrof per unir-lo al pronom “ho”. Per tant, no simplifica la relació so-grafia i grafia-so, sinó que cumpleix les normes d’escriptura gramatical i ortogràfica.

També cumpleix amb els símbols de puntuació com són les comes i el punt final de les oracions.

O per exemple saber que l’infinitiu “anar”, tot i no pronunciar la lletra erre, necessita ser col·locada.

Respecte a això últim, hi ha una falta d’ortografia en l’infinitiu “olorar”, on hi falta la lletra erre final, però com és l’únic cas de la resta d’infinitius que apareixen on surgeix aquest problema, creiem que va ser degut a la rapidesa amb la qual escribia que se la va oblidar, però no per ser inconscient de la existència.

En relació a la distribució del paper i la segmentació de l’escrit, considerem que ha repartir de forma idònia el contingut sobre el suport, ja que ha respectat els marges del costat esquerre, ha col·locat el seu nom i cognoms a la part superior del foli, i a sota ha estat on ha començat a redactar la seva experiència tot respectant la direcció de l’escriptura i del full (en vertical).

Les línies escrites no estan molt apretades entre elles i per tant s’entén correctament allò que hi ha escrit, i no es barregen les lletres.

Com que es tracta d’un text de no molta extensió no podem valorar exhaustivament la segmentació d’aquest, tot i que podem observar que respecta els “punts i a part” que creu convenients afegir per a diferenciar un tema de l’altre. Per exemple, per a separar la temàtica de les olors de la de la manipulació d’objectes, ha afegit un “punt i a part” que diferencia els aspectes dels quals parla.

Per tant, considerem que té un bon coneixement sobre la bona presentació d’un escrit ja que sent producte de la improvització es tracta d’un text molt net tant en ortografia, gramatica i cal·ligrafia, com en el respecte de marges i de l’alineació.

L’escrit no presenta els aspectes formals que ha de mostrar una carta com posar el destinatari, la benvinguda i el comiat, l’assignatura, etc. però pensem que són trets que poden aprendre’s més endavant, i que tampoc van ser explicats per nosaltres durant la presentació de l’activitat.

Com es pot observar, el tipus de lletra que ha utilitzat en Marcos és la lletra lligada. Podem veure que es una caligrafía bastant uniforme i harmònica ja que en general totes les lletres tenen el mateix tamany. A més a més ha utilitzat el mateix estil per a totes les lletres, és a dir, no ha escrit  dues mateixes lletres de forma diferent. També cal destacar que ha fet les majúscules més grans per tal que s’apreciï la diferència entre les minuscules. En general podem dir que es tracta d’una lletra força entenedora ja que cada una de les lletres es diferencia a la perfecció.

En canvi, en Sergio encara escriu en lletres majúscules i per això ha utilitzat aquest tipus de text per fer la seva tasca. En comparació amb el seu germà podem veure que es tracta d’una lletra que costa més d’entendre ja que encara no domina el traç.

A més a més, en Marcos respecte la llargària de les lletres segons si són curtes o no. És a dir, les erres i les emes per exemple les fa del mateix tamany, i d’altra banda, aquelles lletres que tenen més dibuix i llargària com la el·la, la efa o la ge, les fa del mateix tamany tot respectant la forma i la grandària. Per tant, es pot diferenciar correctament aquelles lletres curtes i aquelles altres llargues.

Després d’analitzar en profunditat la tasca que en Marcos va  dur a terme, podem afirmar que actualment  es troba en l’etapa ortogràfica. Aquest fet es déu a què l’infant és capaç de detectar cada un dels sons que configuren una paraula i representar-los adequadament amb la seva lletra.La diferència amb l’etapa alfabètica, la qual ha superat l’infant, és que en aquesta última els infants només identifiquen so- grafia, sense tenir coneixement de com aplicar les normes ortogràfiques. En canvi en Marcos demostra que si que és conscient sobre l’existència d’aquestes. Tot i que encara li falten alguns coneixements per acabar d’escriure correctament, ja es troba en una etapa de l’escriptura en la que descobreix que el sistema d’escriptura no és unívoc ja que  no tots els sons iguals s’escriuen de la mateixa manera. Aquest fet el podem observar en el moment en que en Marcos escriu dos sons iguals que han aparegut al llarg del relat de diferent manera. Aquest és el cas de l’escriptura de la <b> i la <v>. Malgrat que el sons d’aquestes dues grafies són els mateixos en Marcos ha sabut diferenciar-les i escriure-les correctament.

El mateix ha fet amb el so de la a neutra ja que en diferents ocacions que ha aparegut al text l’ha escrit de maneres diferents.Per tant entén que tot i escoltar aquell so, la grafia que el representa és una “e”.

Per tant, podem afirmar de que és totalment conscient que el sistema ortogràfic que fa servir es completament convencional en el qual existeixen irregularitats que permeten representar la diversitat de la llengua i una comunicació molt més precisa i ample que la que permet el llenguatge oral.

El nivell que demostra en Marcos és superior a l’alfabètic, i per tal d’assegurar-nos que està en l’etapa ortogràfica, l’ hem comparat amb la tasca que va realitzar el seu germà dos anys més petit que ell.

El plantejament de l’ectivitat, l’explicació i els recursos material van ser els mateixos per a un i altre infant.

Analitzant el foli d’en Sergio podem veure que ell es troba en l’etapa alfabètica. Això és déu a què es capaz de detectar i representar les sil·labes en forma completa, i assimila so a grafia i grafia a so.

A diferència del seu germà ha escrit frases molt més curtes i inacabades i paraules aïllades. A més a més  ha escrit més faltes que el seu germà ja que encara es troba en una fase menys avançada.

L’escrit d’en Sergio és de dues línies i en majúscules, mentre que el del Marcos és en minúscules i ocupa 7 línies. Durant el procés d’escriptura, en Sergio presentava moltes més dificultats, i no parava d’embussar-se i preguntar què més podia escriure, o si podia deixar anar el bolígraf i començar a dibuixar. Mentre que, com ja hem dit, en Marcos estava totalment concentrar i involucrat en la seva feina autònoma.

En conclusió, confirmem que en Marcos es troba en l’etapa ortogràfica, que no assimila una grafia a un únic so i un únic so a una grafia, sinó que coneix les normes ortogràfiques i les utilitza correctament en vers aquesta relació.

Encara és molt petit com per a saber escriure correctament totes les paraules i saber tot el convencionalisme existent en l’escriptura, però ens ha sorprés enormement ha seguit un patró de presentació correcte, on ha respectat un dels marges, ha identificat l’escrit amb el seu nom a la part superior, ha desenvolupat el text sense tendir a baixar o pujar les línies, i tant el tamany de les lletres com la cal·ligafria la considerem òptima per a la seva edat.

A més a més, el fet d’haver pogut comparar el desenvolupament de la tasca i el producte final amb el del seu germà, ens ha permés fer un anàlisi més exhaustiu sobre les dues diferents etapes en les quals ens troben.

Tot i així, també hem comparat i reflexionat sobre l’actitud mostrada per cada un d’ells: en Marcos, molt més interessat, concentrat i aplicat, que ha treballat d’una forma autònoma i autosuficient, i procurant produir un bon escrit; mentres que en Sergio s’ha queixat en diverses ocasions, s’ha embussat, estava distret i anava ràpid per a poder finalitzar i fer un dibuix que representés l’escrit, provocant que no hi hagués corrdinació entre algunes paraules, ni bona presentació.

COMENTARIS I REFLEXIONS INDIVIDUALS

Marta Folch Gómez

Aquesta activitat m’ha servit per aprendre a analitzar el nivell d’alfabetització en que es troba un infant en concret a partir de l’observació d’un escrit produït per ell.

Els coneixements apresos a l’aula m’han estat de gran ajut per a saber identificar a quin  nivell d’alfabetització es troba un nen, i quin tipus d’activitat és útil per a motivar un alumne a escriure, tasca que no sol agradar als infants de tant petita edat, ja que, com mostrava l’altre nen, és preferible fer un dibuix o una explicació oral.

A partir d’aquesta activitat, he pogut practicar per a possibles situacions futures com a docent en que hagi de preparar alguna tasca d’escriptura a alumnes de cicle inicial, una tasca provocadora i entretinguda que alhora em permeti analitzar i avaluar el nivell i el rendiment d’aquests en l’aspecte lingüístic i comunicatiu.

Ha estat una activitat significativa ja que en la majoria dels casos, a la carrera no podem experimentar amb infants tot allò que ens ensenyen els mestres, en canvi és d’agrair que de tant de tant ens facin fer activitats que ens permetin tractar amb nens i observar el seu comportament en vers alguna tasca demanada.

M’ha sorprès l’interès mostrat per l’infant i el resultat obtingut, ja que esperava molta menys coherència en la redacció, i que tingués moltes faltes ortogràfiques. Però com hem dit en la introducció, es tracta d’un nen molt aplicat, que s’interessa ell sol per aprendre d’altres formes independents de l’escola.

Així com també m’ha sobtat la gran diferència que hi ha en el procés d’escriptura entre un nen de 6 anys i un altre de 8, que varia tan en estructura i forma, com en presentació i cal·ligrafia, com en gramàtica, semàntica i ortografia.

Per últim també vull destacar que, com que les etapes de l’aprenentatge de l’escriptura en els infants no s’adherien a les característiques que presentava l’infant principal, vam haver d’informar-nos a través d’altres fonts sobre etapes superiors que s’identifiquessin amb el seu cas. Això va possibilitar-me reforçar les meves capacitats respecte a cercar nova informació, processar-la i analitzar-la.

Marta Lacoma Rubio.

Després de dur a terme aquest treball, haig de dir amb total sinceritat que ha estat un treball molt enriquidor per a mi.

Aquest fet es déu a què he pogut aplicar alguns dels coneixements teòrics treballats a l’assignatura dins d’un cas pràctic. D’aquesta manera he aprés a analitzar alguns aspectes d’una tasca d’escriptura realitzada per un infant d’educació primària.

Un d’aquests aspectes és detectar en quin estat d’escriptura es troba un nen a partir d’una activitat. Sota el meu punt de vista, aquest fet és una característica molt rellevant ja que això et permet saber en quin moment de tot el procés d’escriptura es troba i saber quin tipus d’activitat es convenient que l’alumne treballi per tal de millorar i avançar d’etapa d’una manera efectiva.

Cal destaca de l’escriptura força avançat per la seva edat. Això m’ha fet veure que les etapes de l’escriptura no depenen només de l’edr que en aquest cas en concret m’ha sorprès que un nen tan petit  pugui estar en una etapa tan avançada i tenir un dominiat de l’alumne sinó també de les seves capacitats i motivació per aprendre.

Parlant de motivació, haig d’ensmentar que aquest treball també m’ha estat útil per plantejar una activitat d’escriptura a un alumne intentant que sigui entretinguda i significativa per a ell.

APORTACIONS LECTURES D'EMILIA FERREIRO

Com bé diu el text  “las inscripciones de la escritura” d’Emila Ferreriro, en aquest treball hem pogut observar que el procés d’escriptura no és tan sols  una progressió de lo simple (fonemes o síl·labes) a lo complex (oracions o textos), o de lo concret (dibuixos) a lo abstracte (lletres). Això és déu a què des de ben petit  el nen del nostre treball  al igual que molts més  ja estava familiaritzat amb les lletres y era conscient de que l’escriptura no és del tot un instrument sinó una dada del medi social.

Un altre aspecte rellevant que volem aportar d’aquest text és el fet de que es important guiar al nen que hem triat en el seu procés d’alfabetització. No obstant, hem de tenir en compte la seva intel·ligència y no tractar-los com a ignorants.

En l’apartat de “La desestabilización de las escrituras silábicas. Alternancias y desorden con petinencia”, l’autora analitza la fase sil·làbico-alfabètica, que tot i quedar molt lluny del cas que hem observat, és molt interessant de saber.

Els infants comencen relacionant una vocal per a cada síl·laba fònica de manera que per a representar gràficament la paraula pota escriuen “OA”. Quan ressegueixen amb el dit l’escrit per tal de mostrar on veuen ells representada la paraula, identifiquen cada lletra amb una síl·laba. Però que a mesura que avancen, s’adonen que realment en la seva representació no apareix completa, i que hi falten lletres, en aquest cas consonants, i per tant representen la mateixa paraula escrita “OAPT”. D’aquesta manera mostren que hi ha un desordre amb pertinència. És a dir, l’infant sap que les vocals no representen la paraula exactament com és, i afegeixen les consonants adients que formen la síl·laba completa, però sense considerar si es posicionen “abans de” o “després de”.

A més a més, en aquest apartat s’analitzen casos en que s’introdueixen paraules que comencen per CVV (caixa), CVC (forta) i CVVC.

Les conclusions a les quals arriba és que no hi ha una única direcció en la representació gràfica de l’oral a l’escrit, sinó també de l’escri a l’oral, així com que els nens no solament identifiquen les síl·labes amb vocals, sinó que introdueixen les consonants pertinents però desordenadament.

Respecte a l’apartat “identidades y diferencias en la escritura en papel y en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización” es fa un estudi a diferents nens d’una mateixa escola en etapes d’alfabetització diverses, en que se’ls ha dictat una llista de la compra, que han hagut d’escriure dues vegades: primer en un foli, i després a l’ordinador. Nosaltres vam fer-li la prova a l’infant només a mà, però és interessant saber si hi ha o no diferències entre unes o altres produccions.

Els resultats són molt diversos entre ells, i per tant les conclusions que extreu són que no hi ha diferències en les produccions escrites segons sigui amb un o altre recurs (manual o ordinador). Però que sí que cal remarcar que en molts casos, els infants saben quines grafies representen la paraula al complet, però com que tenen assimilada la hipòtesis sil·làbica que es basa en la representació de la síl·laba amb una grafia, no se sentirien segurs afegint-hi més lletres, tot i ser les correctes i saber-ho.