Part 2: Anàlisi de l'activitat

Anàlisi de l’activitat

Per començar parlarem sobre les habilitats utilitzades per l’infant i seguidament esmentarem el procés d’alfabetització en el qual es troba i els aspectes formals que més ens han cridat l’atenció sobre del text.

En quant a les habilitats considerem que el tipus de traç realitzat per l’infant és comprensible i intel·ligible ja que la lletra és clara i fàcil d’entendre. El tipus de lletra utilitzada és la lletra de pal, aquest tipus de lletra és més fàcil de reproduir que la lletra lligada i és el tipus de lletra ideal acord amb l’edat que té el nen.

Durant l’activitat el nen anava xiuxiuant allò que anava escrivint. Amb aquest fet podem dir que l’infant té la capacitat de plasmar damunt el paper tot allò que es pot pronunciar, per tant es pot confirmar que el nen sap que hi ha una correspondència alfabètica exhaustiva: a cada consonant i vocal li correspon una lletra i això ho fa correctament. Podem dir sense cap mena de dubte que el nen es troba en la cinquena etapa: escriptures alfabètiques ja que controla la segmentació alfabètica de les paraules, això és que l’infant utilitza la quantitat justa de grafies determinades pel fonema i fa la correspondència sonora convencional. En quant al text hi ha una bona alineació d’aquest ja que està recte i escrit de dreta a esquerra i de dalt a baix. Per tant podem dir que supera les fases de presentació del text (dreta a esquerra i de dalt a baix). Respecte a la distribució del paper podem dir que l’infant ha fet molt bona lletra i que a més a més hi ha una bona organització de l’espai, tot i que la distribució d’aquest no està gaire treballada ja que en algunes paraules ha d’anar aprimant les lletres per tal d’evitar la separació de paraules. Cal dir, que el nen és castellà-parlant i per això en comptes d’escriure “ T’ESTIMO” escriu “TASTIMO”, a més de no reconèixer l’apòstrof o posar “ TA ESTIMU”, és conscient de la vocal neutre O però en canvi no ho és amb la vocal neutre E. Suposem per la nostra experiència que és un error normal en aquesta edat, tant per castellà-parlants com per catalano-parlants ja que més que un error fonètic el podem considerar com un error ortogràfic. Tot i això, una de les coses que més ens ha sobtat és que el nom de “MERCÈ” ho ha escrit correctament ja que podria haver escrit “MARSE” o “MERSE”, suposem que el nen ha degut de veure escrit aquest nom o que alguna nena de la seva classe o escola es diu així i que per això ho ha escrit bé. Per acabar amb l’anàlisi de l’escriptura hem pogut observar com escriu una onomatopeia amb un diftong CVV “MUA” i l’escriu correctament degut a que es va parar una mica i va xiuxiuejar el so “M-U-A”.

Una altra cosa que ens ha cridat l’atenció ha sigut la manera de separar les paraules (segmentació), cada cop que acaba d’escriure una paraula posava el dit a sobre del paper i deixava aquest espai per començar una paraula nova. Aquest fet podem dir que és una manera d’auto-corregir la separació de paraules, per tant és pot dir que el nen té coneixements sobre el llenguatge i fa ús d’allò que sap: les paraules no s’escriuen juntes sinó separades. Així mateix, fent referència a l’espai del paper ens ha sobtat que quan les paraules no li cabien bé feia la lletra molt més junta per no separar-la ni baixar una línia. L’infant tenia molt clar que les paraules no es poden separar.

Com ja hem dit anteriorment, el nen és castellà-parlant, tot i que en la seva escola s’utilitza el català com a llengua vehicular. No sabem ben bé perquè ha sigut capaç de posar “Ñ” en la paraula “ANYS”  i de relacionar aquest so amb una consonant del castellà, podem suposar que el nen la vist escrita en algun lloc i sap el so d’aquesta consonant. Podríem haver-li demanat que ens escrivís algunes paraules amb el fonema [ ɲ] però no se’ns va ocórrer durant l’activitat. Tampoc estava dins dels nostres objectius.  

Referent a allò esmentat amb anterioritat podem dir que el nen té consciència del fonema – grafia però que encara li costa alguns dels digrafs com és el cas de la paraula “Anys” que ho ha escrit amb ñ. No obstant, escriu tal com sona la majoria de paraules i segons la oralitat, per tant és normal que l’infant hagi fet algunes faltes d’ortografia tot i tenir un bon domini del codi.

D’altra banda, i fent referència als objectius esmentats anteriorment, hem pogut observar que l’infant ha fet diferents formes en la targeta de felicitació:

- Un en forma de cor per a la seva tieta que podria significar  l’amor i l’apropament que sent per ella, a més li posa que l’estima.

- Un en forma de rombo que és per la persona més llunyana i només li posa per molts anys.

Amb aquest objectiu queda molt clar que l’activitat té una funció comunicativa i que la dimensió emocional queda palesa en el format del missatge, el qual el nen va tenir en compte.

Finalment, durant tot el procés d’anàlisi de l’activitat hem observat com l’infant fa ús del metallenguatge per tal d’escriure com ell sap i com ho diu. Queda palès que té alguns coneixements sobre l’escriptura com per exemple que a cada vocal i consonant li correspon una lletra i sobre com s’ha d’escriure, utilitza la quantitat de grafies determinades pel so. Per acabar, una vegada van estar finalitzades les felicitacions vam animar al nen a llegir-les, les va llegir igual que les havia escrit amb els mateixos sons. Va poder descodificar el missatge ja que ho havia realitzat ell i s’havia exactament el que posava. Probablement el comprenia i sabia el que deia.