El passat divendres vam acollir als nens de quart d’ESO d’un l’institut de
Cerdanyola del Vallès. Aquets venien predisposats a mostrar-nos els estudis
realitzats per ells mateixos sobre la importància de l’ortografia a l’escola.
Mitjançant el seu projecte “Peix al cove” els alumnes van investigar per
conèixer les causes d’una escriptura negligent. Per aquest motiu van decidir
fer diversos estudis amb nens d’educació primària.
Penso que és important que nens de secundària (que segons estadístiques i
enquestes son propicis a cometre faltes ortogràfiques) puguin analitzar les causes
d’aquests errors. Mitjançant l’observació dels més petits podran fer un estudi
que els permeti reflexionar i a la vegada aprendre noves coses que abans no
sabien o no els havien quedat gaire clares.
El fet d’anar a la universitat per tal d’explicar els seus treballs els
ajuda a que les idees apreses i les reflexions suscitades quedin encara més
fortament assumides, per el fet d’haver-les de repetir una i altre vagada a
causa de la rotació dels grups d’universitaris.
Enfrontar-se a altres alumnes encara més grans que ells els pot ajudar a
perdre la por a parlar en públic i vèncer la timidesa. Alhora els pot ajudar a
fer-se una idea de què és estudiar a la universitat, veure que es donen classes
normals i no és com es mostra a les pel·lícules de Hollywood.
A nosaltres ens ha ajudat a perfeccionar el que ja sabíem i a la mateixa
vegada podem dir que hem après algunes coses. Personalment m’ha agradat la
visita dels nens de quart d’ESO però crec que va ser una mica justa i vam anar
malament de temps. Hauria estat bé que tots els grups poguéssim haver passat
per tots els racons on es trobaven els estudiants de secundària, però
desgraciadament no va poder ser.
Tot i això estic satisfet d’haver pogut viure juntament amb ells aquesta
experiència que segurament mai a la vida oblidaran.
ResponElimina“Segons estadístiques i enquestes [els alumnes de secundària] son propicis a cometre faltes ortogràfiques”: és cert, però el punt de partida de l’estudi que van realitzar és que no hi ha ningú que no faci faltes; em sembla que això no et va quedar clar, però t’ho puc exemplificar: les faltes poden tenir causes diverses, descuit (per exemple tu acabes d’escriure ‘son propicis’), desconeixement (per exemple tu probablement desconeixes que la frase que has escrit ‘els ajuda a que les idees apreses i les reflexions suscitades quedin encara més fortament assumides’ hauria de ser ‘els ajuda a assumir encara més fortament les idees apreses i les reflexions suscitades’) o escriure un text amb una certa pressió de temps (per exemple segur que si haguessis revisat el teu text haguessis vist els següents errors: ‘Aquets’, ‘per el’ i ‘ altre vagada’, essent el darrer cas el de... tres errors en dues paraules!). Resultat: has escrit 316 paraules i has fet 6 faltes, i això dóna un resultat discret: 52,6 paraules per falta. Quina lectura en fem? Doncs que escriure sense fer faltes no és fàcil, i això és el que van venir a explicar-nos!
Per cert: em criden l’atenció dues reflexions que fas. (1) ‘podem dir que hem après algunes coses’: però no especifiques quines... atenció amb la modalització: ‘podem dir’ i ‘algunes’; el missatge sembla que sigui... ‘no sé quines coses valuoses s’esperava de nosaltres que aprenguéssim’. (2) ‘però crec que va ser una mica justa i vam anar malament de temps. Hauria estat bé que tots els grups poguéssim haver passat per tots els racons on es trobaven els estudiants de secundària, però desgraciadament no va poder ser’: el sistema era rebre les gairebé 80 persones de la classe les explicacions de les cinc parts, tots dos grups de nois i noies (els de les finestres i els de la paret) explicaven el mateix.
I encara, si em permets, un darrer comentari: consideres (i coincideixo amb tu) que aquests nois no oblidaran m ai aquesta experiència; la meva pregunta és si a tu com a estudiant de Magisteri et passarà el mateix. Com que tinc per qüestió d’edat més perspectiva històrica que tu gairebé et puc assegurar (i desitjaria equivocar-me) que una experiència com aquesta no la tornaràs a viure com a estudiant de Magisteri. Espero que intentis viure-la quan siguis docent!
Xavier
Hola Xavier, en cap moment penso que estigui dient que el punt de partida de l'estudi sigui que no hi hagi ningú que faci faltes, tothom en fem ja que ningú és perfecte. Amb aquesta frase volia dir únicament que és interessant que els joves puguin treballar el tema de les faltes amb nens petits com si fossin petits investigadors o petits mestres.
ResponEliminaAlgunes de les coses que he pogut aprendre podria ser la importància que els alumnes facin projectes com aquests, que els ajuda a crear consciència dels errors més repetits ortogràficament a demés de ser un projecte expositiu en grups reduïts, cosa que em va sobtar ja que les exposicions solen ser en gran grup.
Tot i això la pròxima vegada revisaré millor el text per no cometre aquets errors.