Anàlisi d'una producció infantil

INTRODUCCIÓ

El present treball mostra un anàlisi de la realització d’activitats funcionals de lectura i escriptura. Amb aquest treball ens hem marcat l’objectiu de saber conèixer i analitzar el perquè un infant es pot trobar en un nivell o un altre i, quines són les estratègies que utilitza per portar a terme els exercicis que se li proposen. 

La persona al qual hem realitzat l'activitat té 7 anys i cursa segon de primària. L'escola a la qual està matriculada és l'Escola Sol i Xent a Mataró. El barri, situat a la part alta de la ciutat, on es troba l'escola concertada, hi predomina la classe mitjana baixa, tot i que ells són una família de                                Font

classe mitjana alta.                                                                                                                                                                                                        

En el context familiar d'aquesta nena la llengua materna és el castellà, ja que el seu entorn més proper (pare i mare) és l'únic que té coneixements de la llengua catalana, l'únic ús que fa del català és a l'escola.

La relació amb l’escrit que estableix la nena és poc. El què li agrada més és dibuixar. No obstant, alguna vegada escriu a la pissarra que té a casa. Pel que respecte a la lectura, s’ha de dir que no li agrada i que fora de l’escola no ho fa a no sé que els pares li diguin.

A la seva escola el mètode que utilitzen per treballar l’escriptura i la lectura és primerament més global ja que comencen amb els noms dels nens de la classe, i desprès és decanten per un mètode més analític, és a dir, es centren en lletres concretes.

Fent referència a les activitats que ens vàrem plantejar per realitzar a l'infant, cal dir que es treballa tant la lectura com l’escriptura. Per una banda, la primera activitat, una activitat funcional de lectura, consistia en ordenar tres frases que li vam col·locar del reves i retallades per paraules. L'única pista que ella podia tenir era l'inici de majúscula i el punt marcant el final de l'oració. L'altra activitat la vàrem dividir en dues part, la primera pretenia treballar la comprensió lectora a través d'un poema de Gloria Fuertes, en el qual amb la seva lectura obtenia informació sobre com dibuixar un paisatge per posteriorment plasmar-ho en el dibuix, d'aquesta manera es veuria reflectit el seu nivell de comprensió, en aquest cas, de la poesia. I, la segona era una activitat funcional d’escriptura. Li vam proposar unes preguntes fent referència a informacions del poema.

No volíem deixar de comentar que l’infant ha resolt satisfactòriament les nostres activitats, tot i que en algun moment donat s'ha encallat, però amb la nostra ajuda va sortir del pas.

Finalment, l’estructura que constitueix el treball consta primerament de l’anàlisi detallat de les activitats i, incloent les estratègies i nivell d’escriptura i lectura al qual la nena es situa. El treball acaba amb una valoració individual de les dues components del grup, sobre allò que hem après i ens ha sorprès.

ANÀLISI DE L’ACTIVITAT

Per realitzar l'activitat, en primer lloc volem dir que nosaltres mateixes vam buscar el material necessari per dur a terme l'activitat. A més a més, les frases ens les vàrem inventar tot pensant en l’adequació d’aquestes en relació a l'etapa escolar en la qual es troba.

Primerament, li vam explicar les consignes de l'activitat i després ella va procedir a realitzar-la. No va presentar cap dificultat de comprensió respecte les activitats. Però, sí que va tenir alguna dificultat en la seva resolució.

L'activitat d'ordenar les frases la va realitzar amb èxit tot corregint els seus errors. Les estratègies que va utilitzar es van basar en la observació de les "pistes" que li vam proporcionar, que com ja hem dit anteriorment eren l'inici de majúscula i el punt marcant el final. Veiem reflectida aquesta estratègia de forma clara en la frase "El nen i la nena juguen a pilota." amb la qual primer de tot va posar "la nena i El nen juguen a pilota." i un cop la va llegir i va veure que la /e/ inicial majúscula es trobava entre mig de la frase, va rectificar ràpidament. També, vam notar que un cop la llegia en veu alta i ella veia que no era correcta i no tenia sentit, tornava a intentar-ho i l'anava modificant de manera que l'oració anés prenent sentit. Per exemple, amb la frase "En els llibres trobem històries de tota mena" que és la que li va costar més i amb la que va anar provant i provant. La part del principi de la frase és amb la qual hi va tenir més dificultats, potser per l'estructura.

Respecte la segona activitat proposada, la qual requeria més concentració en la lectura per després contestar les preguntes, la va realitzar amb menys ganes que la primera, potser pel fet que llegir no és el que més li agrada. La lectura la va fer a un ritme pausat, atès que hem observat que fa una doble lectura, és a dir, quan ha acabat de llegir una frase la repeteix internament per assegurar-se que ha llegit correctament. Fa ús doncs de la estratègia de verificació, per reafirmar que està fent una bona lectura. Una altra de les estratègies utilitzades era la de seguir amb el dit allò que anava llegint, d’aquesta manera es guiava i no es perdia, és a dir, tenia un control de la lectura. Després d’analitzar els vídeos ens hem adonat que transforma algunes paraules, tot i així ella n’és conscient i ho rectifica al moment. Alguns exemples amb els quals es va encallar són la frase “un molino”  que primer va llegir com “un millón”, després va rectificar a “un milino” i finalment va arribar a la correcte. També hem vist que es menja la “s” de la primera paraula de “unas montañas”, primer ho va llegir com “una montañas” i al adonar-se que havia llegit una paraula amb singular i l’altra amb plural i que no tenia sentit va rectificar. A més a més, ella quan ha llegit l’inici de la paraula s’inventa o imagina com acaba la paraula, fet que li ha provocat algun error. Així doncs podríem dir que fa ús de l’anticipació. Per exemple “como” ho va llegir  com “con”.
Al final de la lectura es va quedar una mica encallada en veure una frase entre mig de guions que potser no era li era familiar però, li vàrem dir que continués i va acabar sense problema. Només cal dir que el cognom de l’autora el va llegir malament i no se’n va adonar, per tant no va rectificar. Després va fer el dibuix fet que li va suposar tornar a rellegir més detingudament el poema i, que a nosaltres ens va servir per comprovar que ho havia entès, ja que sinó no hagués dibuixat allò que demana el poema.

Un cop feta la lectura, vàrem passar a fer la segona part d’aquesta activitat que eren les preguntes. Primer de tot les va llegir ella amb nosaltres per veure si les entenia i, com que no va presentar cap dificultat va començar a contestar-les directament. Les va respondre sense tenir el poema al costat, fet que ens va tornar a demostrar si havia entès i sabia retenir informació. Una cosa a destacar d’aquest exercici és que la resposta a la pregunta “¿Cómo se llama la autora de esta poesía?” és errònia degut a la lectura que n’havia fet prèviament, també cal dir que no recordava massa el nom i la vam haver d’ajudar, fet que ens demostra que és una informació que no va considerar rellevant a recordar perquè pensa que no forma part del poema. També, hem observat que omet la /u/ a la paraula “queremos”. Aquest fet el podem relacionar directament amb els textos de Emilia Ferreiro ja que apareix un fenomen particularment important i, que cal considerar. Malgrat ella ja conegui aquest dígraf, perquè la conjunció “que” l’escriu correctament, potser per haver-la vist en moltes ocasions fins que finalment l’ha interioritzat, amb el “queremos” no ho plasma potser per no repassar o bé per manca d’associació. Així doncs, podem dir que amb “queremos” segueix el procés evolutiu, perquè els dígrafs els aprèn més endavant i, realment no és que es deixi la /u/ sinó que ho ha de treballar.

Després d’analitzar les activitats, els comportaments i estratègies emprades per la nena creiem que es situa en la cinquena etapa respecte l’escriptura i en la fase ortogràfica en relació a la lectura. Per una banda, la cinquena etapa -de les escriptures alfabètiques-, perquè mostra dificultats en algunes síl·labes tal i com hem explicat anteriorment i, també perquè és capaç de saber plasmar sobre el paper tot allò que es pronuncia. Com per exemple en la paraula “queremos” la <u> segurament no la plasma perquè no es pronuncia. Tot i que en aquest moment pugui reconèixer totes les consonants i vocals i la seva lletra corresponent, la seva escriptura no és sempre correcta a nivell ortogràfic. Aquest fet també el veiem reflectit en alguna confusió entre les grafies /j/ i /g/, error comú en infants d’aquesta edat degut a que encara els manca tenir clar certes normes d’ortografia i per la confusió de paraules molt semblants del català. Així doncs va escriure “paisage” però la lectura d’aquesta paraula la va fer correctament.

                                                    Font: Material usat a la pràctica

Per altra banda, la seva situació a la fase ortogràfica creiem que és perquè té capacitat per reconèixer els morfemes de forma instantània, fet que no vol dir que faci una lectura ràpida. En la lectura ella ha fet ús de les dues vies que un lector, ja expert, té d’accés a les paraules, la lèxica o global per aquelles paraules que ja té assimilades d’haver anat llegint i treballant i, la sublèxica o fonològica per aquelles paraules que desconeixia. Així com també hem observat que és conscient de la importància de la identitat i l’ordre de les lletres, ja que ella mateixa quan llegeix s’adona que no ha seguit l’ordre de les lletres i que per tant la paraula no té sentit i, aleshores és quan rectifica.  

Tot i situar-la en dues etapes molt evolucionades, creiem que potser encara està una mica a cavall entre l’anterior i les que hem esmentat perquè en els alguns aspectes encara no està del tot desenvolupada. I, que el fet que simplement li haguem fet una tasca d’observació en un moment determinat no ens permet assegurar que el què nosaltres hem establert sigui cert, per poder-ho assegurar hauríem d’haver realitzat un seguiment més sistemàtic durant un període de temps.

L’actitud que va mostrar la nena va ser positiva en tot moment. Ja que quan vàrem arribar a casa seva estava contenta i tenia moltes ganes de veure què és el que li faríem fer. És una nena molt entusiasta i que treballa molt.

Ens agradaria comentar que analitzant aquestes activitats hem pres consciència de la complexitat que suposen els processos d’escriptura i lectura, fet que també ens mostra Ferreiro en el seus textos i, com és d’important l’ajuda i guia del mestre. Segons Ferreiro, a les escoles no es treballa de forma correcte, atès que l’aprenentatge s’hauria de fer a través d’activitats funcionals i no pas a través del codi, tal i com es realitza en la gran majoria de centres educatius. Les activitats funcionals són més atractives pels nens i nenes i, els aporta coneixements que podran aplicar en casos reals a la seva vida quotidiana en un futur.

REFLEXIONS INDIVIDUALS

Ana Gil Martín:

A l'hora de valorar el nostre treball hem d'apuntar que ens envaeix la incertesa de saber si haurem aconseguit plasmar tots els nostres coneixements en la realització de les activitats i en el petit anàlisis que hem fet. Tot i això, des de el meu punt de vista, aquest treball ha sigut molt motivador i enriquidor, ja que hem tingut l’oportunitat de realitzar un parell d’activitats a un infant i observar dos aspectes molt importants de l’alfabetització: l’escriptura i la lectura. A més a més, personalment preparar el material d’aquestes activitats hem motiva i hem fa sentir que cada vegada estic més a prop de la meva vocació, ser mestre.

D’altra banda amb aquest treball he entès o he pogut relacionar certs aspectes dels que hem treballat a classe. Com per exemple a través de tota la informació recollida a les classes, saber veure a quina fase d’escriptura i/o de lectura es troba l’infant. I pel que fan els diferents textos d’Emilia Ferreiro, dir que han sigut unes lectures molt a profitoses, ja que m’ha aportat nous coneixements en relació a l’escriptura dels infants.

Altrament m’agradaria comentar que dissenyar una activitat amb les característiques que es demanaven no ha sigut gens fàcil, però tant jo com la meva companya creien que ho hem aconseguit.

Per finalitzar, considero que hauríem de fer més activitats d’aquest estil, ja que ens permeten posar en pràctica tot allò que hem après, ens fa treballar amb nens, és a dir, començar a tenir una relació professional amb ells, etc. I de cara com a futura docent, aquest tipus de treball m’ha fet veure que hem de confeccionar activitats més atractives i a la vegada funcionals per als nens, ja que d’aquesta manera el seu aprenentatge serà més positiu.

Júlia González Heras:

Després d’haver realitzat aquesta tasca d’anàlisi i observació de la producció d’un infant em sorgeixen certs aspectes a comentar i reflexionar.

En primer lloc, potser el fet de com, en ocasions, subestimem els infants simplement pel fet de ser petits i creure que no se’n sortiran de fer allò que se’ls demana. Però, aquests sorprenentment pels adults estan dotats, cada un a la seva manera, d’un seguit d’estratègies que els ajuden en la realització d’exercicis.

En segon lloc, la importància de saber elaborar i/o aplicar activitats de tipus funcional de manera que els aprenentatges siguin reals i aplicables en situacions de la vida. No obstant, tot i ser-ne conscient he pogut comprovar la dificultat de preparar aquest tipus d’activitats, de manera que siguin profitoses.

També, després dels comentaris que vàrem fer a la sessió de la classe,  vaig ser conscient de com és d’important el fet de situar el conte abans de llegir, de manera que el lector ja se’n pugui fer una idea. Un altre aspecte del mateix nivell d’importància són les preguntes que es realitzen després, no ens podem basar en un “ho has entès?”, d’aquesta manera només ens basem en el codi i, potser el conte va més enllà.

Per últim, voldria dir que la realització d’aquest treball i l’objectiu que perseguia m’ha motivat i m’ha ajudat a saber veure la teoria explicada a les classes, així com les lectures d’Emilia Ferreiro, en casos reals i pràctics.

BIBLIOGRAFIA EMPRADA:

• Ferreiro, E. (2013_b). La desestablización de las escrituras silábicas. Alternancias y desorden con pertinencia.
• Ferreiro, E. (2013_a). Las inscripciones de la escritura.
• Fons, Montserrat (1999): Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera.
• Molinari, C; Ferreiro, E. (2013). Identidades y diferencias en la escritura en papel y en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización.