1. Introducció
1.1 Contextualització
L’activitat funcional que hem decidit desenvolupar
és sobre la lectura. Escollim un nen de cicle inicial per tal que busqui en un
diccionari enciclopèdic qualsevol cosa rellevant per a si mateix.
El nen escollit per realitzar l’activitat es diu
Alejandro, té 6 anys i actualment cursa primer de primària. A casa seva es
parla el castellà però també coneix el català gràcies als anys que ha assistit
a l’escola. Tot i això té un molt més bon domini de la llengua castellana que
no pas de la llengua catalana.
Es troba en el tercer trimestre del curs 2013/2014
i com que la seva classe és la dels dofins en sap moltes coses d’aquests
mamífers. Tot i que ha après moltes coses dels dofins, per tal de desenvolupar
la nostra activitat escollida, decidim preguntar-li què en sap d’aquests
animals, per trobar-ne alguna cosa que no en sàpiga. Ens respon que els dofins
són mamífers que viuen a l’aigua, respiren amb un forat prop del cap, etc. Ja
que veiem que en sap moltes coses, decidim preguntar-li nosaltres coses
relacionades amb els dofins com per exemple de quin color són o quantes aletes
tenen. Al preguntar-li sobre la quantitat de dents, no ho sap. Així doncs
nosaltres decidim escollir la pregunta “quants dents té un dofí?” per tal que
l’Alejandro la busqui al diccionari enciclopèdic.
1.2. Presentació de l’activitat
L’activitat va dur-se a terme durant uns 10-15
minuts tot i que sense la nostra ajuda, l’Alejandro possiblement no hauria
trobat “quants dents té un dofí” al diccionari enciclopèdic. Tot això primer
vam decidir preguntar-li on buscaria ell la informació a lo que ens va
respondre immediatament a internet. Un cop li vam mostrar el diccionari
enciclopèdic, va caure que allà també pot trobar informació però que per ell és
més difícil.
Per realitzar l’activitat ens hem inspirat en el
llibre llegir i escriure de Montserrat Fons, concretament en l’activitat d’ús
pràctic corresponent a l’exemple 10. Aquesta activitat tractava sobre la
consulta d’una guia telefònica fixant-se en l’ordre alfabètic i altres trets
característics. Per tant nosaltres hem decidit fer una adaptació fent-lo buscar
al diccionari enciclopèdic en comptes d’utilitzar la guia telefònica que pot
ser confusa per un nen de primer de primària.
1.3. Observacions generals:
A partir del desenvolupament del nostre treball
hem pogut observar les següents coses (mitjançant els quatre vídeos que vam
enregistrar):
Amb la visualització del primer vídeo hem pogut
veure com l’Alejandro passa les pàgines d’una en una en comptes d’anar
directament a l’apartat del diccionari enciclopèdic on es troben les paraules
que comencen per D de “delfín”. De tant en tant va passant les pàgines sense ni
tan sols llegir les coses que posa. Tot i això, sap que per trobar quants dents
tenen els dofins ha de buscar en el diccionari enciclopèdic únicament la
paraula “delfín”. A causa que hi ha moltes pàgines, veu difícil trobar la
informació que busca perquè això fa que es s’emboliqui (com ell mateix esmenta
al vídeo). Busca un tema que el motiva i això ho podem veure a l’expressió de
la seva cara, al seu somriure. Alhora manipula el diccionari enciclopèdic veloçment
perquè vol trobar la informació que busca el més aviat possible.
Al segon vídeo trobem com el nen no era conscient
que l’ordre de les paraules d’una enciclopèdia o diccionari està basat en
l’abecedari. També es pot veure com coneix l’abecedari però no en la seva
totalitat. Alhora li costa i tarda en saber les lletres que formen una paraula,
en aquest cas la D principal de la paraula “delfín”. És capaç d’imaginar que la
paraula que busca no necessàriament es trobarà en la primera pàgina sinó que
pot estar per enmig de les pàgines i degut a això decideix preguntar al adult
què fer. S’observa també com va passant les pàgines de molt en molt i identifica
la B, la C i més tard la D de “delfín”.
Al tercer vídeo observem que mitjançant una
fotografia/il·lustració en una de les pàgines del diccionari enciclopèdic, sap
que es troba a prop de la paraula “delfín”. Veiem també que no sap on començar
a llegir i per aquest motiu decideix preguntar a l’adult. Ja que no li queda
del tot clar decideix començar a llegir per a dalt de tot en comptes de buscar
la paraula “delfín” segons l’ordre de les lletres de l’alfabet.
A l’últim vídeo veiem les següents coses: Llegeix
en veu alta el que veu tot i que no ho entén completament, per exemple
l’abreviatura de la paraula família (fam.) o altre tipus de paraules. La lletra
petita i el poc espai entre línies fa que es salti informació al llegir i es
confongui amb les línies que ha de llegir i per no tornar-se a perdre utilitza
el dit per marcar per on va llegint. Per acabar, hem de dir que el llenguatge del
diccionari enciclopèdic, és molt complex per un nen de la seva edat.
2. Anàlisi de l’activitat
2.1.
Estratègies de lectura
Com a
estratègies de lectura utilitzades per l’Alejandro hem de comentar que la
primera utilitzada la du a terme abans de començar a llegir. Al explicar a
l’Alejandro quina serà la tasca a realitzar i al preguntar-li si sap quants
dents en té un dofí, ens respon que no ho sap però que en creu que molts, per
tant s’està anticipant a la informació que haurà de buscar. Tot i que no ens
diu el número exacte de dents pensa i és capaç d’imaginar que no en tenen tants
com els humans sinó molts més.
A la
vegada una altra estratègia que podríem dir que compleix és la utilització de
referències. Abans de començar a llegir al parlar-li dels dofins, decideix
explicar-nos una mica què en sap d’aquets animals. Ens va parlar que ha après
moltes coses sobre ells a l’escola perquè pertany a la classe dels dofins i
també ens va parlar de visites a l’aquàrium de Barcelona i a un delfinari de
Salou on també va aprendre moltes coses com que tenen un forat per on respiren,
que tenen aletes com els peixos però no ho són, etc. Tota aquesta informació
diríem que són els seus referents que té sobre el tema abans de començar a
buscar coses noves.
L’Alejandro
també utilitza la verificació ja que busca al diccionari enciclopèdic, si la
seva hipòtesis inicial “els dofins tenen molts dents” es real o no. Finalment
gràcies a que ho busca al diccionari enciclopèdic aconsegueix donar resposta a
la pregunta inicial, descobrint que en tenen entre 150 i 200.
Per
finalitzar amb les estratègies de lectura, parlant de la comprensió, podríem
dir que veritablement no hi ha hagut gaire ja que el text per a ell ha sigut
bastant confús a causa de la complexitat del vocabulari i els petits errors de
lectura que ha tingut l’infant, com ha pogut ser saltar-se línies del text. Tot
i això sí que podem dir que en tot moment va comprendre què havia de buscar per
donar resposta a la pregunta proposada.
2.2. Justificació del moment evolutiu
Podem dir que l’Alejandro a l’hora de veure’l com
a lector, es situaria dins els inicis de la fase ortogràfica. L’Alejandro ja ha
deixat enrere la fase alfabètica, perquè es veu capaç de llegir i entendre els
textos que llegeix, tot i que el text que havia de llegir no estava gaire ben
adaptat a la seva edat ha aconseguit defensar-se bé i fer una lectura de cadascuna
de les paraules que hi havia al text. És un nen que ja ha llegit alguns llibres
a casa i a l’escola, per tant, no únicament llegeix textos curts com bé es diu
a l’etapa alfabètica. L’Alejandro quan llegeix ja reconeix les paraules i les
frases i paràgrafs que es formen mitjançant aquestes. Tot i això no podem dir
que encara sigui un lector expert perquè fa res que ha aprés a llegir, així
doncs seria un principiant. A partir d’ara tant a l’escola i a casa anirà
llegint, aconseguint finalment desenvolupar-se com a bon lector.
Referent al moment evolutiu "d'escriptura" en el que es troba
l’Alejandro, podem dir que es situaria dins la cinquena etapa “escriptures
alfabètiques”. Sabem que no es troba dins la primera, segona, tercera i quarta etapa
perquè actualment en sap escriure, però no del tot correctament ja que hi
confon algunes lletres de les paraules a causa del seu so, com per exemple la
“ll” amb la “j”. Així doncs diríem que es trobaria en els inicis de
l’escriptura alfabètica. Comença a escriure de manera autònoma distingint
correctament les consonants de les vocals. Gràcies als vídeos podem veure com
ja en coneix l’alfabet i mentre llegeix identifica cada lletra que veu, donant
sentit a les paraules. L’Alejandro gràcies a aquest coneixement de l’alfabet
pot llegir i alhora plasmar en escrit el que vol expressar tot i que no sempre
ho aconsegueix del tot correctament.
Per tal de contrastar les nostres idees tot i que
ja havíem realitzat una activitat de lectura vam decidir dictar-li algunes
paraules per veure el seu desenvolupament de l’escriptura:
Al full vol escriure correctament les paraules “payaso”
i “pollitos”. Ho fa en lletra lligada i amb P majúscula a principi de paraula però
confon el so del dígraf “ll” i la lletra
“y” amb el so de la “g”, escribint “pagaso” i “pogitos”, demostrant-nos que
pertany a aquesta etapa de la que parlem.
2.3. Reflexions
Creiem que actualment molts
nens i nenes no saben com trobar informació a llibres, enciclopèdies o
diccionaris a causa de l’ús excessiu de les noves tecnologies.
L’evolució de la societat ha fet que es produeixin
molts canvis, i un d'ells és que a l'hora de buscar informació el procés es
limita únicament accedir a Internet i preguntar-ho directament a l'explorador.
És cert que gairebé tots realitzem el mateix procés quan necessitem trobar
informació però hem de tenir en compte que no totes les persones tenen la possibilitat
de fer-ho i que per tant, com a mestres no ens hem de limitar únicament a
ensenyar a cercar informació a través d'Internet sinó que també hem d'ensenyar
als nens i nenes els "mètodes de tota la vida", hem d'ensenyar com
cercar informació a diccionaris i enciclopèdies, ja que el procés és una mica
més complex que "preguntar-ho a Google"
A les escoles s'han produït tantes innovacions que
provoca que els mètodes d'ensenyament siguin diferents, i per tant, gairebé
tots els processos giren entorn de les noves tecnologies.
Si un nen o nena vol trobar
algun tipus d'informació a un diccionari o enciclopèdia, possiblement el que
farà és el mateix que l'Alejandro, anirà passant pàgines fins que trobi una
imatge que es relacioni amb el que està intentant trobar, o bé, perdrà molt de
temps llegint paraules que no caldria que llegir si anteriorment han après a
utilitzar aquests materials.
Podem esmentar que amb
l’estudi podem veure com influeix aquesta falta de coneixement sobre el material
de la que parlem, ja que com hem dit anteriorment, l’Alejandro no sap com
trobar la paraula de manera ràpida, ja que no era conscient que el diccionari
disposa d'unes paraules al principi de cada pàgina que guien la recerca per
fer-la més ràpida.
En el nostre cas, hem pogut
veure que coneix l'abecedari però no en la seva totalitat, i per tant, quan li
hem explicat la manera de cercar la paraula ha trigat una mica, ja que havia de
pensar i repetir l'abecedari fins a saber quina lletra anava darrere de
l'altre.
Com ja hem comentat, hem pogut
veure també que el fet de trobar imatges els facilita la recerca de la
informació, produint-se una recerca més visual com pot ser la recerca per
Internet.
Creiem que fet que constantment pregunti coses a
l’adult està molt bé ja que ens demostra les ganes que hi ha per realitzar
correctament la feina que se l’ha posat. Amb això ens podem adonar que els nens
tenen curiositat per les coses noves “en aquest cas, la cerca a un diccionari”.
El mestre ha de ser capaç de veure quan ha de respondre, cóm, quan i el tipus
d’ajuda a proporcionar-li a l’infant ja que potser donat un cas específic,
possiblement lo millor a fer és intentar fer raonar al nen la resposta a la
seva pròpia pregunta. Amb la lectura el nen ha de poder raonar allò que llegeix,
aquesta és una de les funcions principals.
Hem pogut veure petites dificultats com la no
comprensió de les abreviatures, però això és degut al seu nivell escolar, ja
que a primer de primària encara no treballen aquests aspectes.
El fet que la lletra sigui tan petita als
diccionaris per poder incorporar tota la informació possible fa que en algunes
ocasions li costi seguir la lectura. Des de fa molts anys, existeixen
diccionaris adaptats a l'Educació Primària perquè als nens i nenes els i sigui
més fàcil trobar la paraula i seguir la lectura un cop l'han trobar, ja que la
grandària de la lletra és més adequat per nens i nenes d'aquesta edat.
3. Escrit
individual
Estefania:
La realització d'aquest treball m'ha permès
aprendre i donat la possibilitat diferents aspectes relacionats amb l'evolució
que tenen els nens i nenes en el procés d'alfabetització.
Personalment penso que és un dels treballs més
atractius que hem realitzat, ja que el fet de poder treballar amb un nen per
desprès extreure'n conclusions ens fa apropar-nos a la realitat i aplicar en
primera persona el contingut treballat a l'assignatura. A més, el fet de
realitzar aquests tipus de treballs també ens permet apropar-nos al món
educatiu real amb una activitat més dinàmica de les habituals.
El fet de realitzar-lo al final de l'assignatura
ens dóna la oportunitat de poder treballar de forma més exhaustiva els
resultats obtinguts a través de l'observació, perquè en el cas de no haver
treballat prèviament a les sessions de llenguatge l'anàlisi hagués sigut molt
més general i gens profund.
Sergi:
Estic
molt a favor del treball que hem hagut de realitzat. És un dels més
interessants que hem pogut fer al llarg del any ja que ens hem posat en
contacte directe amb un alumne d’educació primària i mitjançant el seu treball,
hem sigut capaços de situar tots aquells conceptes que hem anat treballant al
llarg de les sessions.
Com a
futur mestre he pogut entendre una mica millor la importància que té l’ensenyament
de la lectura i l’escriptura a l’educació primària. Alhora gràcies al fet d’haver
de dissenyar una activitat, he pogut veure com hi ha moltes idees per treballar
la lectura i l’escriptura que no sempre són utilitzades a les aules de
primària. Si volem que les activitats per treballar la lectura i l’escriptura
siguin amenes i divertides per els alumnes, hem de procurar ser creatius.
Per finalitzar haig de dir que gràcies a aquest
treball m’han quedat molt més clares algunes idees com per exemple el moment
evolutiu o les estratègies de lectura dels nens d’educació primària que tot i
haver-les escoltat en el seu moment a classe, no em quedaven del tot clares.
Anexos
Pàgina del
diccionari on l'Alejandro troba la paraula "delfín"
Bibliografia
-
Montserrat Fons Esteve- Llegir i escriure per viure (Alfabetització inicial
i ús real de la llengua escrita a l'aula), La Galera.
- Salvat
Editores, Salvat alfa (Diccionario enciclopédico), Salvat, Barcelona,
1986.
- Apunts
de classe.


Activitat: interessat plantejament inicial, situant molt bé la tasca que li demaneu de fer en relació als seus coneixements previs; situeu molt bé el perquè; ara bé, em pregunto com és que li feu buscar la paraula al diccionari de paper i no a Internet, que és un diccionari molt millor que tots els diccionaris de paper junts (entre altres coses perquè els inclou); una activitat funcional avui en dia no implicaria Internet més que no pas un llibre? A no ser que vulgueu explorar la capacitat de buscar paraules per ordre alfabètic (al final del text expliqueu el perquè d’aquesta decisió, però havíeu de dir-ho ara).
ResponEliminaCrec que la vostra tasca és problemàtica per al nen perquè crec que heu proposat diverses activitats en una de sola: tenir clares les lletres que composen la paraula, buscar-la per ordre alfabètic (la qual cosa implica tres nivells d’atenció: l’ordre de les lletres, la primera lletra de la paraula, i successivament les lletres de la paraula en relació a les altres que va trobant), tenir clar el funcionament del diccionari com a gènere discursiu (l’ordre de les paraules, les abreviacions, etc.), la selecció de la informació que ens interessa per davant de l’altra (el que se’n diu ‘scan’) després d’un procés de cop d’ull (el que se’n diu ‘skim’), el registre complex, etc.
Jo crec que heu plantejat una activitat interessant però us faltaria més esforç per intentar donar sentit el que heu vist: un nen bastant perdut davant d’un escrit (el diccionari) amb unes propietats que són veritables obstacles per a la lectura del nen; alhora, un nen que preguntava molt, per tant com dieu amb moltes ganes d’aprendre el que ell és conscient que desconeix.
Crec que hi ha una qüestió de partida que no és clara, i que es pot trobar en una de les frases finals del vostre treball: “Creiem que actualment molts nens i nenes no saben com trobar informació a llibres, enciclopèdies o diccionaris a causa de l’ús excessiu de les noves tecnologies”. La trobo una frase amb molta càrrega de conceptes; en destaco dos: pensar que la informació es troba en llibres, enciclopèdies o diccionaris, i pensar que llibres, enciclopèdies o diccionaris no poden tenir format digital. És interessant el que plantegeu de contextos socialment desafavorits que potser no tenen accés a Internet: però com que aquest és el punt fort de la vostra proposta l’heu de dir al principi de tot del treball. De tota manera, aquest seria el cas de les realitats que jo vaig conèixer en la meva visita recent a Argentina (nens que vivien en barraques, escoles sense ni un sol ordinador) i no és en absolut el cas dels nens que vosaltres us trobareu quan ensenyeu. Bé, caldria reflexionar una mica més en com proposar activitats com les que heu pensat en el context de les TIC.
Redacció: força clara; compte: “es s’emboliqui”, “la feina que se l’ha posat”, “amb una activitat més dinàmica de les habituals”, etc.