Anàlisi d'una producció infantil

1. Introducció

1.1 Contextualització

L’activitat funcional que hem decidit desenvolupar és sobre la lectura. Escollim un nen de cicle inicial per tal que busqui en un diccionari enciclopèdic qualsevol cosa rellevant per a si mateix.

El nen escollit per realitzar l’activitat es diu Alejandro, té 6 anys i actualment cursa primer de primària. A casa seva es parla el castellà però també coneix el català gràcies als anys que ha assistit a l’escola. Tot i això té un molt més bon domini de la llengua castellana que no pas de la llengua catalana.

Es troba en el tercer trimestre del curs 2013/2014 i com que la seva classe és la dels dofins en sap moltes coses d’aquests mamífers. Tot i que ha après moltes coses dels dofins, per tal de desenvolupar la nostra activitat escollida, decidim preguntar-li què en sap d’aquests animals, per trobar-ne alguna cosa que no en sàpiga. Ens respon que els dofins són mamífers que viuen a l’aigua, respiren amb un forat prop del cap, etc. Ja que veiem que en sap moltes coses, decidim preguntar-li nosaltres coses relacionades amb els dofins com per exemple de quin color són o quantes aletes tenen. Al preguntar-li sobre la quantitat de dents, no ho sap. Així doncs nosaltres decidim escollir la pregunta “quants dents té un dofí?” per tal que l’Alejandro la busqui al diccionari enciclopèdic.

1.2. Presentació de l’activitat

L’activitat va dur-se a terme durant uns 10-15 minuts tot i que sense la nostra ajuda, l’Alejandro possiblement no hauria trobat “quants dents té un dofí” al diccionari enciclopèdic. Tot això primer vam decidir preguntar-li on buscaria ell la informació a lo que ens va respondre immediatament a internet. Un cop li vam mostrar el diccionari enciclopèdic, va caure que allà també pot trobar informació però que per ell és més difícil.

Per realitzar l’activitat ens hem inspirat en el llibre llegir i escriure de Montserrat Fons, concretament en l’activitat d’ús pràctic corresponent a l’exemple 10. Aquesta activitat tractava sobre la consulta d’una guia telefònica fixant-se en l’ordre alfabètic i altres trets característics. Per tant nosaltres hem decidit fer una adaptació fent-lo buscar al diccionari enciclopèdic en comptes d’utilitzar la guia telefònica que pot ser confusa per un nen de primer de primària.

1.3. Observacions generals:

A partir del desenvolupament del nostre treball hem pogut observar les següents coses (mitjançant els quatre vídeos que vam enregistrar):

Amb la visualització del primer vídeo hem pogut veure com l’Alejandro passa les pàgines d’una en una en comptes d’anar directament a l’apartat del diccionari enciclopèdic on es troben les paraules que comencen per D de “delfín”. De tant en tant va passant les pàgines sense ni tan sols llegir les coses que posa. Tot i això, sap que per trobar quants dents tenen els dofins ha de buscar en el diccionari enciclopèdic únicament la paraula “delfín”. A causa que hi ha moltes pàgines, veu difícil trobar la informació que busca perquè això fa que es s’emboliqui (com ell mateix esmenta al vídeo). Busca un tema que el motiva i això ho podem veure a l’expressió de la seva cara, al seu somriure. Alhora manipula el diccionari enciclopèdic veloçment perquè vol trobar la informació que busca el més aviat possible. 

Al segon vídeo trobem com el nen no era conscient que l’ordre de les paraules d’una enciclopèdia o diccionari està basat en l’abecedari. També es pot veure com coneix l’abecedari però no en la seva totalitat. Alhora li costa i tarda en saber les lletres que formen una paraula, en aquest cas la D principal de la paraula “delfín”. És capaç d’imaginar que la paraula que busca no necessàriament es trobarà en la primera pàgina sinó que pot estar per enmig de les pàgines i degut a això decideix preguntar al adult què fer. S’observa també com va passant les pàgines de molt en molt i identifica la B, la C i més tard la D de “delfín”.

Al tercer vídeo observem que mitjançant una fotografia/il·lustració en una de les pàgines del diccionari enciclopèdic, sap que es troba a prop de la paraula “delfín”. Veiem també que no sap on començar a llegir i per aquest motiu decideix preguntar a l’adult. Ja que no li queda del tot clar decideix començar a llegir per a dalt de tot en comptes de buscar la paraula “delfín” segons l’ordre de les lletres de l’alfabet.

A l’últim vídeo veiem les següents coses: Llegeix en veu alta el que veu tot i que no ho entén completament, per exemple l’abreviatura de la paraula família (fam.) o altre tipus de paraules. La lletra petita i el poc espai entre línies fa que es salti informació al llegir i es confongui amb les línies que ha de llegir i per no tornar-se a perdre utilitza el dit per marcar per on va llegint. Per acabar, hem de dir que el llenguatge del diccionari enciclopèdic, és molt complex per un nen de la seva edat.

2. Anàlisi de l’activitat

2.1. Estratègies de lectura

Com a estratègies de lectura utilitzades per l’Alejandro hem de comentar que la primera utilitzada la du a terme abans de començar a llegir. Al explicar a l’Alejandro quina serà la tasca a realitzar i al preguntar-li si sap quants dents en té un dofí, ens respon que no ho sap però que en creu que molts, per tant s’està anticipant a la informació que haurà de buscar. Tot i que no ens diu el número exacte de dents pensa i és capaç d’imaginar que no en tenen tants com els humans sinó molts més.

A la vegada una altra estratègia que podríem dir que compleix és la utilització de referències. Abans de començar a llegir al parlar-li dels dofins, decideix explicar-nos una mica què en sap d’aquets animals. Ens va parlar que ha après moltes coses sobre ells a l’escola perquè pertany a la classe dels dofins i també ens va parlar de visites a l’aquàrium de Barcelona i a un delfinari de Salou on també va aprendre moltes coses com que tenen un forat per on respiren, que tenen aletes com els peixos però no ho són, etc. Tota aquesta informació diríem que són els seus referents que té sobre el tema abans de començar a buscar coses noves.

L’Alejandro també utilitza la verificació ja que busca al diccionari enciclopèdic, si la seva hipòtesis inicial “els dofins tenen molts dents” es real o no. Finalment gràcies a que ho busca al diccionari enciclopèdic aconsegueix donar resposta a la pregunta inicial, descobrint que en tenen entre 150 i 200.

Per finalitzar amb les estratègies de lectura, parlant de la comprensió, podríem dir que veritablement no hi ha hagut gaire ja que el text per a ell ha sigut bastant confús a causa de la complexitat del vocabulari i els petits errors de lectura que ha tingut l’infant, com ha pogut ser saltar-se línies del text. Tot i això sí que podem dir que en tot moment va comprendre què havia de buscar per donar resposta a la pregunta proposada.

2.2. Justificació del moment evolutiu

Podem dir que l’Alejandro a l’hora de veure’l com a lector, es situaria dins els inicis de la fase ortogràfica. L’Alejandro ja ha deixat enrere la fase alfabètica, perquè es veu capaç de llegir i entendre els textos que llegeix, tot i que el text que havia de llegir no estava gaire ben adaptat a la seva edat ha aconseguit defensar-se bé i fer una lectura de cadascuna de les paraules que hi havia al text. És un nen que ja ha llegit alguns llibres a casa i a l’escola, per tant, no únicament llegeix textos curts com bé es diu a l’etapa alfabètica. L’Alejandro quan llegeix ja reconeix les paraules i les frases i paràgrafs que es formen mitjançant aquestes. Tot i això no podem dir que encara sigui un lector expert perquè fa res que ha aprés a llegir, així doncs seria un principiant. A partir d’ara tant a l’escola i a casa anirà llegint, aconseguint finalment desenvolupar-se com a bon lector.

Referent al moment evolutiu "d'escriptura" en el que es troba l’Alejandro, podem dir que es situaria dins la cinquena etapa “escriptures alfabètiques”. Sabem que no es troba dins la primera, segona, tercera i quarta etapa perquè actualment en sap escriure, però no del tot correctament ja que hi confon algunes lletres de les paraules a causa del seu so, com per exemple la “ll” amb la “j”. Així doncs diríem que es trobaria en els inicis de l’escriptura alfabètica. Comença a escriure de manera autònoma distingint correctament les consonants de les vocals. Gràcies als vídeos podem veure com ja en coneix l’alfabet i mentre llegeix identifica cada lletra que veu, donant sentit a les paraules. L’Alejandro gràcies a aquest coneixement de l’alfabet pot llegir i alhora plasmar en escrit el que vol expressar tot i que no sempre ho aconsegueix del tot correctament.

Per tal de contrastar les nostres idees tot i que ja havíem realitzat una activitat de lectura vam decidir dictar-li algunes paraules per veure el seu desenvolupament de l’escriptura: 

Al full vol escriure correctament les paraules “payaso” i “pollitos”. Ho fa en lletra lligada i amb P majúscula a principi de paraula però confon el so del dígraf “ll” i  la lletra “y” amb el so de la “g”, escribint “pagaso” i “pogitos”, demostrant-nos que pertany a aquesta etapa de la que parlem.

2.3. Reflexions

Creiem que actualment molts nens i nenes no saben com trobar informació a llibres, enciclopèdies o diccionaris a causa de l’ús excessiu de les noves tecnologies.

L’evolució de la societat ha fet que es produeixin molts canvis, i un d'ells és que a l'hora de buscar informació el procés es limita únicament accedir a Internet i preguntar-ho directament a l'explorador. És cert que gairebé tots realitzem el mateix procés quan necessitem trobar informació però hem de tenir en compte que no totes les persones tenen la possibilitat de fer-ho i que per tant, com a mestres no ens hem de limitar únicament a ensenyar a cercar informació a través d'Internet sinó que també hem d'ensenyar als nens i nenes els "mètodes de tota la vida", hem d'ensenyar com cercar informació a diccionaris i enciclopèdies, ja que el procés és una mica més complex que "preguntar-ho a Google"

A les escoles s'han produït tantes innovacions que provoca que els mètodes d'ensenyament siguin diferents, i per tant, gairebé tots els processos giren entorn de les noves tecnologies.

Si un nen o nena vol trobar algun tipus d'informació a un diccionari o enciclopèdia, possiblement el que farà és el mateix que l'Alejandro, anirà passant pàgines fins que trobi una imatge que es relacioni amb el que està intentant trobar, o bé, perdrà molt de temps llegint paraules que no caldria que llegir si anteriorment han après a utilitzar aquests materials.

Podem esmentar que amb l’estudi podem veure com influeix aquesta falta de coneixement sobre el material de la que parlem, ja que com hem dit anteriorment, l’Alejandro no sap com trobar la paraula de manera ràpida, ja que no era conscient que el diccionari disposa d'unes paraules al principi de cada pàgina que guien la recerca per fer-la més ràpida.

En el nostre cas, hem pogut veure que coneix l'abecedari però no en la seva totalitat, i per tant, quan li hem explicat la manera de cercar la paraula ha trigat una mica, ja que havia de pensar i repetir l'abecedari fins a saber quina lletra anava darrere de l'altre.

Com ja hem comentat, hem pogut veure també que el fet de trobar imatges els facilita la recerca de la informació, produint-se una recerca més visual com pot ser la recerca per Internet.

Creiem que fet que constantment pregunti coses a l’adult està molt bé ja que ens demostra les ganes que hi ha per realitzar correctament la feina que se l’ha posat. Amb això ens podem adonar que els nens tenen curiositat per les coses noves “en aquest cas, la cerca a un diccionari”. El mestre ha de ser capaç de veure quan ha de respondre, cóm, quan i el tipus d’ajuda a proporcionar-li a l’infant ja que potser donat un cas específic, possiblement lo millor a fer és intentar fer raonar al nen la resposta a la seva pròpia pregunta. Amb la lectura el nen ha de poder raonar allò que llegeix, aquesta és una de les funcions principals.

Hem pogut veure petites dificultats com la no comprensió de les abreviatures, però això és degut al seu nivell escolar, ja que a primer de primària encara no treballen aquests aspectes.

El fet que la lletra sigui tan petita als diccionaris per poder incorporar tota la informació possible fa que en algunes ocasions li costi seguir la lectura. Des de fa molts anys, existeixen diccionaris adaptats a l'Educació Primària perquè als nens i nenes els i sigui més fàcil trobar la paraula i seguir la lectura un cop l'han trobar, ja que la grandària de la lletra és més adequat per nens i nenes d'aquesta edat. 

3. Escrit individual

Estefania:

La realització d'aquest treball m'ha permès aprendre i donat la possibilitat diferents aspectes relacionats amb l'evolució que tenen els nens i nenes en el procés d'alfabetització.

Personalment penso que és un dels treballs més atractius que hem realitzat, ja que el fet de poder treballar amb un nen per desprès extreure'n conclusions ens fa apropar-nos a la realitat i aplicar en primera persona el contingut treballat a l'assignatura. A més, el fet de realitzar aquests tipus de treballs també ens permet apropar-nos al món educatiu real amb una activitat més dinàmica de les habituals.

El fet de realitzar-lo al final de l'assignatura ens dóna la oportunitat de poder treballar de forma més exhaustiva els resultats obtinguts a través de l'observació, perquè en el cas de no haver treballat prèviament a les sessions de llenguatge l'anàlisi hagués sigut molt més general i gens profund.

Sergi:

Estic molt a favor del treball que hem hagut de realitzat. És un dels més interessants que hem pogut fer al llarg del any ja que ens hem posat en contacte directe amb un alumne d’educació primària i mitjançant el seu treball, hem sigut capaços de situar tots aquells conceptes que hem anat treballant al llarg de les sessions.

Com a futur mestre he pogut entendre una mica millor la importància que té l’ensenyament de la lectura i l’escriptura a l’educació primària. Alhora gràcies al fet d’haver de dissenyar una activitat, he pogut veure com hi ha moltes idees per treballar la lectura i l’escriptura que no sempre són utilitzades a les aules de primària. Si volem que les activitats per treballar la lectura i l’escriptura siguin amenes i divertides per els alumnes, hem de procurar ser creatius.

Per finalitzar haig de dir que gràcies a aquest treball m’han quedat molt més clares algunes idees com per exemple el moment evolutiu o les estratègies de lectura dels nens d’educació primària que tot i haver-les escoltat en el seu moment a classe, no em quedaven del tot clares. 

Anexos

Pàgina del diccionari on l'Alejandro troba la paraula "delfín"

Bibliografia

- Montserrat Fons Esteve- Llegir i escriure per viure (Alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l'aula), La Galera.

- Salvat Editores, Salvat alfa (Diccionario enciclopédico), Salvat, Barcelona, 1986. 

- Apunts de classe.