dijous, 5 de juny del 2014

Part 3. Reflexions i bibliografia

Mercedes Cuenca
Gràcies a aquesta activitat m’he pogut adonar del  treball que costa que un nen aprengui a llegir i escriure. L’aprenentatge de l’escriptura i la lectura són possiblement uns dels processos més complicats als que s’enfronta una persona durant la seva vida, per tant si es fa un bon treball d’acompanyament i guia des del principi, a mesura que s’avança podem anar agilitzant-lo. Com a futurs mestres, un dels nostres objectius és iniciar als infants a conèixer i entendre la cultura escrita de la nostra societat i hem de tenir molt clar que és un procés difícil i que mai acaba, com hem dit en algunes classes. A més penso que el català com a idioma és complicat per als nens i nenes perquè té moltes vocals neutres, això és una cosa que m’ha cridat l’atenció de l’activitat que ha realitzat el nen, com ha resolt el problema de les vocals neutres i això ens pot indicar dues coses: que coneix la paraula o que pot saber alguna norma fonètica sense saber-ho.
També crec que és molt important que les activitats d’escriptura i lectura que fem amb els nens tinguin uns objectius clars i comprensibles pels nens i nenes. Els infants han de conèixer els objectius de les activitat així disposaran d’una major motivació per fer-les que no per posar “content al mestre”. Com diu Tolschinsky (1990) i Monserrat Fons ho posa en pràctica en el seu llibre el resultat de l’alfabetització va més enllà del domini de l’alfabet (Llegir i Escriure per Viure, 1999). L’escriptura i la lectura són activitats que no només serveixen per dominar un codi sinó que serveixen per viure i desenvolupar-se en una societat alfabetitzada. Tenint en compte això, també crec que utilitzar les Noves Tecnologies per llegir i escriure són unes grans eines per formar-se en una societat alfabetitzada i  cada vegada més informatitzada.
En definitiva, puc dir que aquesta activitat ha sigut un tastet del que m'espera com a futura mestra. Crec que ensenyar la tasca de saber llegir i escriure als nens i nenes és una feina difícil però, a la vegada, enriquidora si el que fem ho fem correctament. 

Azahara Durán
Aquesta treball m’ha ajudat a saber analitzar un tipus de text escrit per un infant. Aquesta tasca per mi ha sigut una manera d’estudiar i simular el que ens pot sortir a l’examen d’aquesta assignatura. Realment, és una tasca molt complexa i que has d’anar pas a pas per tal de comprendre totes les parts que es necessiten en l’anàlisi d’un text.
Un cop vam pensar i fer l’activitat, vam sintetitzar les idees i en un document vam escriure els punts els quals volíem remarcar en l’anàlisi, això encara m’ha ajudat més a entendre els aspectes més rellevants d’un text i el que ens diu aquest sobre el procés d’escriptura en el qual es troba l’infant.
Realment, considero que el procés de lectoescriptura és molt complex i que com a mestres hem de tenir molt present a l’hora de treballar-ho a l’aula, remarcant molt bé quins són els objectius que volem que els nostres alumnes assoleixin i tenir constància de que és un procés llarg que dura gairebé tota la escolarització, per tant ens hem de centrar en treballar conceptes clau de manera que l’infant pugui assolir amb èxit aquest procés.
També he pogut comprovar a través de l’observació les estratègies que ha utilitzat l’infant per tal d’escriure un text curt, com és el cas d’utilitzar el dit índex per fer la segmentació de paraules o el fet de xiuxiuejar les lletres i escriure a través de la oralitat. Aquestes estratègies són el reflex del treball que es fa a l’escola i de l’aprenentatge de les habilitats metalingüístiques.
No obstant, nosaltres hem fet l’anàlisi a un infant que es troba en un procés molt més avançat que la resta dels seus companys de classe pel que fa a la lectoescriptura i això és gràcies a la motivació que té l’infant per llegir i escriure. Aquest fet ens ha permès comprovar que la motivació en aquest àmbit també juga un paper molt important i que s’ha de treballar molt a l’aula per tal d’avançar amb més facilitat i millorar en aquest procés d’aprenentatge.

Finalment, m’agradaria destacar que ha sigut una activitat entretinguda i enriquidora per mi com a futura mestra ja que considero que ens pot servir d’ajuda de cara a innovar i millorar les activitats d’ensenyament tant per la escriptura com per la lectura, per tal de facilitar el procés d’aprenentatge de l’infant i el seu desenvolupament cognitiu.

Judith Garcia

Aquesta activitat ha sigut molt enriquidora personalment des del primer moment, ja que haver de pensar una activitat adient per a fer a un infant que s'està introduint en la lectura i escriptura és complicat i s' han de tenir molts aspectes en compte. Per aquest motiu vam haver de reflexionar sobre els objectius que volíem assolir amb aquesta pràctica per a que fos adequada i interessant d'analitzar.  Un cop ja teníem aquest aspecte resolt i marcats els objectius vam poder pensar en una activitat.
Al fer l'activitat a l'infant vaig poder veure com el procés d’escriptura i de lectura anaven a la vegada, és a dir, que són dos processos indivisibles i els hem d'entendre com a un global no com a dos aprenentatges independents. Per aquest motiu penso que és molt important que a l'aula els mestres siguem capaços de transmetre aquest aspecte i que entenguem que són molt importants i complexos. A més he pogut reflexionar sobre la importància de l'acompanyament de tot aquest procés perquè és un procés difícil i com a futures mestres l'hem d'entendre com a tal per tal de poder ajudar als infants a adquirir aquest aprenentatge tan abstracte.
Durant el procés de l’activitat, el nen va haver d’escriure dues felicitacions, una per a una persona més propera i una altra per a una persona desconeguda. En aquest moment es va poder observar com la proximitat que es té amb el destinatari és important, ja que el missatge canvia de to i és més proper amb més emocions i sentiments i, per aquesta raó, l’infant intenta fer-lo millor i sense fer cap error. Tot i això, l’infant em va sorprendre al escriure l’altre felicitació i anar buscant la correcció de les paraules pensant-les primer, després dient-les i per últim escriure-les mentre xiuxiueja la paraula poc a poc per no deixar-se cap lletra.
A més, em va sorprendre gratament que l’infant tingués un nivell d’abstracció tan elevat per la seva edat, ja que és un infant que s’està introduint en la lectura i escriptura que són dos processos molt complexos i que necessiten un seguiment continu i constància.

Per tot això vull dir que l'infant m'ha ajudat a entendre la importància de tot aquest procés, a comprendre que és un aprenentatge que s'ha de donar de manera progressiva i conjunta dels dos aspecte i que la funció metalingüística de l'aprenentatge és molt important per comprendre el nostre entorn.

BIBLIOGRAFIA
FONS, M (1999) Llegir i escriure per viure. Barcelona. La Galera
DÍEZ, A (coord.) (1998) L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista. Barcelona. Graó.
FERREIRO, E. La desestabilización de las escrituras silábicas. Alternancias y desorden con           pertenencia. Revista Latinoamericada de Lectura (Lectura y Vida), año 30, núm. 2, pp.      6-13,          junio de 2009.

1 comentari:

  1. Activitat ben plantejada i coherent; estic d’acord amb l’explicació que doneu al xiuxiueig que fa mentre escriu. Jo en canvi no donaria la mateixa explicació al problema de les vocals neutres i de l’apòstrof (“el nen és castellà-parlant i per això en comptes d’escriure T’ESTIMO escriu TASTIMO, a més de no reconèixer l’apòstrof o posar TA ESTIMU”); atribuïu el problema al fet de ser castellanoparlant; en realitat, pel que fa al dialecte català de Barcelona, la vocal neutre és molt propera al so de la “a” quan és tònica, i per tant ell hi escriu aquesta lletra; pel que fa a l’apòstrof, observem que apostrofem unes paraules (articles i pronoms) que són paraules gramaticals: tenen poc pes lèxic i fins i tot en altres llengües s’escriuen amb el substantiu (com els pronoms enclítics –els que van al darrera- en castellà). El que fa el nen suggeriria aquest fet i per tant seria un indicador per a nosaltres del que li hem d’ensenyar. Celebro que us hagi agradat tant de fer aquesta activitat. Comparteixo amb vosaltres la idea segons la qual ensenyar a llegir i escriure és una tasca complexa.


    Redacció: molt àgil i clara; compte: “als primers missatges s’acostuma a haver-hi”, “tenia que fer”, “pensant en que era allò que”, “castellà-parlant”, “L’aprenentatge de l’escriptura i la lectura són”, etc.

    ResponElimina