dimecres, 30 d’abril del 2014

Compartint amb els meus companys...

Vull comentar aquesta entrada de la meva companya, ja que ha coincidit en molts casos amb el que jo penso. Quan vaig haver de realitzar la primera activitat del recull de la biblioteca escolar, el primer que em va vindre al cap va ser la idea de que els nens han d’interaccionar amb el text i han de reflexionar sobre el que estan llegint. Un cop tenia clara aquesta idea, com diu la meva companya, un altre aspecte molt important d’aquest article és la interacció i la comunicació amb el grup d’iguals alhora de realitzar textos reals, llegir o reflexionar sobre un text. Llavors, una vegada he llegit el text de Montserrat Fons i Juli Palou, m’he adonat, tal i com ho ha fet la Cristina, de la gran importància que tenen les relacions amb els companys o grup d’iguals alhora d’aprendre, de la importància dels diàlegs espontanis que s’estableixen, perquè realment són interessants. Sense adonar-nos els propis alumnes mantenen converses que parlen d’aspectes que encara no saben. Però, no podria estar més d’acord amb ella quan diu que per a què aquestes converses que s’estableixen siguin profitoses, s’ha de guiar als alumnes i donar una sèrie de consignes i regles per aquesta parlar. I acabaré amb una frase que exposa la meva companya perquè es reflexioni sobre la mateixa: “Parlar per parlar no és suficient!”.

Crec que l’entrada de la meva companya és fascinant, es tracta d’una activitat que pot catalitzar la reacció de motivació en l’alumnat. D’inici, és una bona pràctica per treballar la lectura i escriptura, perquè en un principi escolten una veu que narra el conte i li posa èmfasi en fer-ho. Aquest aspecte penso que és molt important per a què els alumnes puguin interactuar amb el text i puguin introduir-se en el conte, viure’l de prop, sentir les paraules que van resseguint i donar especial interès als fragments que el mateix autor els vol indicar.
Per altra banda, em sembla molt correcte que abans de proposar l’elaboració d’un conte a cada alumne, doni unes indicacions prèvies i a més, els hi proporcioni material per a poder comparar i observar les seves característiques. Un cop s’han documentat, la següent tasca és la més rellevant, han d’utilitzar la seva imaginació i creativitat per a crear un conte per ells mateixos. Crec que aquesta activitat els hi concedeix l’autonomia que necessiten per deixar de banda la por i inseguretat i iniciar-se en l’hàbit d’escriure els seus propis textos.

T’he de dir que aquesta entrada m’ha permès visualitzar-te, tant tu com als teus companys, els diumenges a la tarda imaginant histories fantàstiques, llocs imaginaris, monstres terrorífics, etc. Crec que aquest hàbit que inculcat per la teva professora, com bé has dit, et permetia trobar un moment per evadir-te, per reflexionar, per imaginar, per crear, per gaudir de l’escriptura. Penso que aquesta activitat et portava a descobrir el teu món interior i plasmar-ho a un full mentre continuaves somiant submergida en els teus pensaments. A més, hi ha molts alumnes que no llegeixen o escriuen perquè no troben el moment oportú per fer-ho. Des del meu punt vista, considero que pel fet de què la teva mestra aconseguís que aprofitéssiu aquella tarda de diumenge per escriure i a més, poguéssiu sentir la seva màgia, és digne de dir que és “la mestra més llesta del món”.

Estimada companya, vull comentar la teva entrada perquè vaig pensar el mateix que tu quan em vaig permetre el luxe de llegir aquesta activitat de proposta referida a l’ús literari. No podria estar més d’acord en què aquesta activitat és bastant completa a nivell d’aprenentatge sobre la lectura i la escriptura, a més de que tots els seus components la fan realment motivadora. Em sembla molt interessant la proposta que planteges sobre que els alumnes pensin un títol per a cada fragment, ja que així ens assegurem de que han entès la lectura, donem ales (dintre d’un context) a la seva imaginació i creativitat per crear un títol adient, i alhora practiquen l’escriptura, l’aspecte que provoca un enriquiment òptim pels alumnes. 



 

diumenge, 27 d’abril del 2014

Quatre de les entrades que mereixen ser comentades

Quan van proposar-nos la tasca de realitzar quatre comentaris fent referència a quatre entrades diferents d’aquest bloc, va semblar-me una idea molt interessant. Penso que és molt enriquidora perquè ens ofereix l’oportunitat d’analitzar i compartir opinions, punts de vista, reflexions, idees, experiències d’altres persones molt properes a nosaltres i, a la vegada, ampliar nous coneixements que afavoreixen el nostre procés educatiu com a futurs mestres. A més, moltes d’aquestes entrades com per exemple les destinades a explicar les nostres experiències relacionades amb el llenguatge, ens ofereixen l’oportunitat d’extreure grans idees per a dur a terme a una aula. La majoria es tracta de pràctiques educatives molt interessants per a treballar-les en un futur, i és que permeten enriquir l’aprenentatge de l’alumnat alhora que gaudeixen, ja que són afavoridores de la motivació i de la mostra d’interès per a treballar el llenguatge i aprendre.

Aquesta entrada de la meva companya Anna Gil és una de les que considero oportú comentar, ja que m’ha transportat a la meva infància. Ens parla sobre un concurs que es realitzava a la seva escola anomenat “Els jocs florals”. Pel que fa a la meva experiència, puc recordar que a la meva escola també va celebrar-se alguns anys un concurs similar pels alumnes de cicle superior, que es celebrava el dia de Sant Jordi.
Considero que es tracta d’una activitat molt interessant en la qual, recordo, que molts alumnes mostraven ganes per a participar perquè era motivant per a ells. Realment els mestres ens animaven a presentar les nostres propostes. Per tant, tal i com ha comentat la meva companya a la seva entrada, a part de considerar-la com una activitat en la qual l’alumnat gaudeix molt, considero que és afavoridora i enriquidora del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura. A partir d’aquesta activitat es reforça l’escriptura i més endavant la lectura a la sala d’actes. A més, se’ls ofereix l’oportunitat als familiars convidats i a la resta d’alumnes de l’escola a conèixer els treballs realitzats pels alumnes de cicle superior.

La següent entrada que he triat va ser publicada per la meva companya Judit Vázquez. Es tracta de la seva experiència positiva relacionada amb el llenguatge i, realment, el primer que m’ha cridat l’atenció ha estat el títol “Adelfa”. Quan he llegit la seva història, m’ha semblat molt maca. Realment considero que el fet de què la seva àvia l’ajudés a escollir i preparar-se una poesia per a recitar-la davant de tota la classe, és de valorar. Ja que a més, va donar-li alguns consells a l’hora d’assajar per a què el resultat fos positiu. Penso que la Judit pot estar ben orgullosa de l’àvia que té, ja que com diu ella, va fer-li veure la importància de la lectura i segurament sempre que ho necessitava l’ajudava amb els estudis. És un gest molt maco, i segurament és una experiència que sempre recordarà. M’he sentit una mica identificada perquè jo també estava molt unida amb els meus avis, sempre em transmetien molts ànims per estudiar i aprendre. Des d’aquí animo a la meva companya a què gaudeixi i aprengui tot el que pugui de la seva àvia, perquè són records que es troben molt a faltar i considero que aquestes situacions que la vida et regala i que et fan cada dia més gran, s’han d’aprofitar al màxim si es té l’oportunitat.

He triat aquesta altra entrada de la meva companya Cristina Esparré perquè m’ha semblat molt interessant. Es tracta d’una proposta d’activitat d’ús literari anomenada “Endevinalles, enganyifes i embarbussaments”. Jo vaig realitzar la síntesi sobre una activitat d’ús pràctic, per això m’he decidit a donar un cop d’ull a la resta, ja que tenia curiositat per veure què ens vol transmetre l’autora amb els altres tipus d’activitats.
Així doncs, aquesta entrada tracta sobre pràctiques educatives que, a més de fomentar la literatura, treballen el domini de la llengua oral. I és que segons la meva companya, l’autora vol transmetre’ns que seria idoni tenir a l’aula un recull d’endevinalles, enganyifes i embarbussaments d’alumnes d’altres cursos, així els alumnes mostrarien més curiositat i més motivació a l’hora de treballar aquestes formes literàries. El fet d’elaborar un recull propi entre els companys/es de classe, penso que és una bona idea, ja que poden anar completant-lo a mida que van aprenent de nous i, fins i tot, afegir els que siguin capaços d’inventar-se. Considero que aquest podria ser un bon mètode per tal d’introduir els infants en aquestes formes literàries, ja que a més, són enriquidores pel seu procés educatiu de la llengua oral i pel seu aprenentatge de la literatura, així com són d’una gran ajuda per a treballar el raonament.
Per últim, comentar una de les idees que ha extret la meva companya sobre aquesta activitat i que trobo molt interessant perquè estic totalment d’acord, i és que es tracta d’una proposta que permet potenciar el treball en diverses formes d’agrupament, ja que és apropiada per a realitzar-la tant en grup reduït, com en gran grup o de manera individualitzada. I és que estic totalment a favor d’aquest tipus d’activitats que són flexibles i dinàmiques, i que permeten que es duguin a terme segons la metodologia escollida per part del mestre/a o segons els seus interessos.

I l’última entrada que considero que es mereix ser comentada, és una activitat d’ús científic que va treballar el meu company Sergi Otero. L’he triat perquè, com anteriorment he comentat, en la meva síntesi vaig centrar-me en les d’ús pràctic i m’he encuriosit per observar de què tracten la resta. No obstant, és una de les activitats publicades que més m’ha cridat l’atenció perquè considero que el missatge que ens vol aportar és clar i, personalment, molt important en relació al procés educatiu de l’alumnat. Per tant, com a futurs mestres, seria idoni tenir-la en compte. 
Tal i com ha comentat el meu company, és essencial saber cercar bé la informació que necessitem i sintetitzar-la correctament, per tal d’aconseguir extreure les principals idees i realitzar un bon treball. Per a què això sigui possible, considero que és imprescindible que els alumnes entenguin tot allò que llegeixen, ja que sinó seleccionaran una informació que potser no és tant necessària com la que han eliminat, per exemple.
Per aconseguir realitzar una cerca d’informació satisfactòria, és molt important el paper del mestre. Considero que els mestres han de guiar els alumnes per aconseguir bones recerques d’informació. Per això, és important que els ensenyin mètodes útils, com per exemple, subratllar el que considerin més important del text per facilitar-los la tasca d'extreure una idea de cada paràgraf que llegeixin.
Així doncs, penso que el Sergi ha sintetitzat molt bé les idees claus que necessitem tenir en compte respecte a la recerca d’informació: entendre tot allò que es llegeix, seleccionar i subratllar la informació més important per extreure idees principals (fer-ho sempre i quan el recurs sigui nostre i no de la biblioteca o d’un altre company/a, per exemple), motivar els alumnes a fer bones recerques oferint-los mètodes útils per facilitar-los la feina, fomentar l'ús de les enciclopèdies, familiaritzar-los amb la biblioteca de l’escola i del poble, i un llarg etc.

Comentari de 4 entrades del bloc

A continuació es poden trobar els quatre comentaris corresponents cadascun a una entrada realitzada anteriorment per un company o companya de classe.

El primer comentari està relacionat amb l'entrada de la meva companya Judith Diaz sobre el control d'assistència al'aula.  Penso que la reflexió i el plantejament que proposa basant-se en els arguments de M. Fons són bons recursos a tenir en compte quan siguem metres, ja que no disposarem de molt de temps per dedicar a segons quins aspectes i si els alumnes col·laboren amb nosaltres no perdrem tant de temps.

El segon comentari està relacionat amb l'entrada  del meu company Genis Oñate relacionada amb l'avaluació. Estic totalment d'acord amb ell en l'opinió que té sobre les avaluacions. A la seva entrada exposa que d'acord amb M. Fons, "l'avaluació és una eina per ajudar a crear aprenentatge, i s'ha de dur un procés d'avaluació al llarg de l'aprenentatge de l'alumne, ja que en tot moment aquest és capaç de saber situar-se i observar en el punt d'aprenentatge on es troba, quins aspectes li agradaria millorar..."

El tercer comentari està relacionat amb l'entrada de la meva companya Tania Salguero relacionada amb una bona experiència.  _M'ha agradat molt l'experiència que exposa, ja que penso que per a dos alumnes pot ser molt gratificant. Pot ser una molt bona activitat per realitzar a l'aula ja que dona la possibilitat als alumnes de que es coneguin millor, i en el cas de que dos alumnes ja es coneguin suficientment els dona la possibilitat de compartir més experiències encara.


El quart i últim comentari, està relacionat amb l'entrada de la meva companya Laura Rodríguez, relacionada també amb unabona experiència però que en aquest cas, també es relaciona amb la cultura catalana. L'experiència que exposa és una activitat que molt sobint es realitza a les escoles en aquestes dades com són Sant Jordi. El fet de realitzar un escrit en forma de prosa o poesia fa que els alumnes s'aproximin a un món possiblement desconegut per a molts d'ells.

Activitat: La llengua i els jocs

Els jocs de la llengua escrita, són uns jocs que proposa un repte al domini de certs coneixements sobre la llengua escrita. Al mateix temps, són jocs que produeixen satisfacció i seguretat quan es venç la prova o desafiament.

Pel que fa a la sopa de lletres, el fet de ser un joc individual dona la possibilitat als alumnes de no sentir-se avaluats, i per tant, s'enfronten al joc com una prova de superació personal.
Aquests tipus de jocs els resolen per plaer i distracció però al mateix temps el que fan es millorar el seu coneixement.


Les sopes de lletres consisteixen tal i com exposa el llibre de Montserrat Fons, en trobar dins una graella plena de lletres un nombre determinat de noms referits a un camp semàntic concret. a més, ajuden a fer reflexions sobre l'escriptura i donen la possibilitat d'aprendre noves regles sobre el codi, el lèxic i les estratègies de comprensió lectora.


Penso que és una activitat molt interessant i que es pot implementar en totes les àrees del nostre currículum.  El fet de poder treballar el lèxic ens dona la possibilitat de per exemple, realitzar una sopa de lletres amb lèxic matemàtic com per exemple la geometria. 
Un exemple de sopa de lletres matemàtica la podem trobar en el següent espai web:



“Llegir i escriure van lligats de la mà” (M. Fons)

Les  primeres pàgines del llibre de Montserrat Fons ens introdueixen en l'ensenyament i aprenentatge de la lectura i escriptura a traves d'un plantejament: "Llegir i escriure: dos processos interrelacionats?"

El text exposa que en un principi, les activitats de lectura i escriptura eres distingides entre elles perquè es creia que els nens i nenes primer aprenien a llegir i desprès a escriure, però amb el pas del temps es va considerar  que la lectura i l'escriptura es devien considerar com un procés conjunt, al que van anomenar lectoescriptura. La idea era que llegir era el procés de rebre i escriure el de reproducció.

Actualment la idea de la relació que hi ha entre les dues activitats es diferent.  S'exposa que es un aprenentatge relacionat,  és a dir, dues activitats que van de la mà ja que quan aprenem una d'elles a la vegada estem aprenent l'altre.

Un altre aspecte molt important del que ens parla el text és  de la comprensió del text escrit. Llegir és el procés que es porta per a la comprensió dels textos escrits, implicant un procés actiu per part del lector  i la finalitat d'aconseguir un objectiu.


D'altra banda el fet d'escriure és el procés pel qual es produeixen els textos escrits, textos que desprès seran llegits. Per tant, l'afirmació que hem fet anteriorment de que són dos processos que van de la mà pren força.

Per finalitzar, penso que com ha futurs mestres hem de tenir molt en compte el desenvolupament de l'escriptura,  és a dir, hem de conèixer quins són els nivells que té cada alumne respecte al desenvolupament per facilitar una millor intervenció i que estigui perfectament ajustada a les necessitats que pot tenir cada nen/a. I si a més de tenir en compte el nivell de desenvolupament fem possible que els nens i nenes aprenguin a través de situacions reals, aconseguirem que aprenguin a llegir i escriure amb sentit.

Biblioteca, un espai de vivències

1.Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques:
Pràctica 1?
La tesi de la primera pràctica és la de concebre la biblioteca com un espai per accedir a nous coneixements.
Pràctica 2?
La tesi de la segona pràctica és la de concebre la lectura com un aspecte que portem a terme en tots els àmbits de la nostra vida.
Pràctica 3?
La tesi de la tercera pràctica és la de valorar les pròpies experiències a través de la lectura i com han de ser els mètodes per aproximar els infants a ella.

2.Quin títol alternatiu proposaríeu?
La biblioteca com espai d'aprenentatge.

3. A quines preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.
- La biblioteca és un espai on sempre hem de fer silenci? L'article deixa molt clar que no només és un espai de lectura en silenci, sinó que actualment ha passat a ser un ampli espai d'aprenentatge.

- Que podem treballar a les biblioteques? A les biblioteques actualment podem treballar molts aspectes a part de la lectura. La majoria de les biblioteques, a més de la consulta de llibres i documents, ens ofereixen diferents xerrades, presentacions de llibres i autors, debats, conferències, exposicions...

- Com a futurs mestres, com podríem crear interès per la lectura en els nostres alumnes? Com a futurs mestres penso que podem utilitzar els recursos que ofereixen les biblioteques per apropar els infants a la lectura a través de les activitats que realitzen en moltes d'elles o simplement portant-los a conèixer la biblioteca i quina és la seva funció.


4. Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb: Idees prèvies personals, idees tractades, anticipades a classe i altres textos, llibres, articles, reportatges, programes de TV o ràdio, exposicions, conferències… que hagueu llegit, vist, escoltat o explorat?
Per finalitzar aquesta pràctica, penso que es interessant relacionar-lo amb les funcions que tenen moltes biblioteques actualment. Un exemple és la Biblioteca  Can Casacuberta de Badalona en un principi només tenia funció de biblioteca per adults, però amb el pas del temps van fer una gran ampliació per donar pas a un espai per infants fins a 12 anys i un espai de lectura de tot tipus de revistes i periòdics. L'espai infantil comprèn una zona específica on poden dedicar-se a la lectura, una zona d'informàtica i una part on poden anar de forma individual i en grup per realitzar petits tallers de lectura, de teatre...
A més tenen un espai habilitat per realitzar xerrades i exposicions d'autors o petites exposicions d'art.

Al següent enllaç es poden veure tots els serveis que ofereix aquesta biblioteca:

http://bibliotecavirtual.diba.cat/es/detall-biblioteca/-/journal_content/56_INSTANCE_2r6Q/344811/422652?p_r_p_1257239160_cids=344815

dissabte, 26 d’abril del 2014

Top 4 d'entrades del bloc

La primera entrada sobre la que escric tracta d'una experiència, però jo vull remarcar el que és diu al començament, ja que jo vaig tindre una etapa escolar molt semblant, on les activitats eren repetitives i memorístiques.
Pocs mestres intentaven innovar i fer activitats dinàmiques. Com el meu company, la meva bona experiència també va ser al angles i crec que és la única llengua on es plantejen activitats més dinàmiques i creatives. En el mètode tradicional les activitats de les llengues oficials són aburrrides i els hi manca la motivació, però els mestres tampoc hi possen de la seva part per millorar en aquest aspecte, cosa que és molt decepcionant i fa pensar que hi ha molts mestres cremats que no tenen ganes de fer classes, cosa que afecta negativament als alumnes.


La segona entrada que vull comentar m'ha cridat l'atenció, sobretot les últimes línies. Quan és diu que les noves tecnologies són importants pels metres sempre que les utilitzin de forma correcte. Estic totalment d'acord amb aquesta afirmació, ja que penso que la implantació de les noves tecnologies a les escoles a obert moltes portes als metres. Ha creat noves tecnologies més dinamiques i ha ajudat als mestres a ensenyar als alumnes a utilitzar aquestes tecnologies que cada dia ens envolten més i més. Considero fonamentals les TIC a les escoles degut a que en aquesta societat tot és mou a traves de la tecnologia i educar als nens i nenes en aquest aspecte és molt important per a la vida quotidiana.


La tercera entrada que comento tracta sobre l'ús científic de la llengua. i estic d'acord amb el que diu la meva companya, ja que jo també penso que l'ús cientific pot servir als alumnes en la seva vida quotidiana. Constatment ens trobem amb reptes de diferents tipus, però sense adonar-nos el nostre cap fa milions de calculs, interpretacions i hipotesis del que pasa al nostre voltant. Això ho ensenyem a través de l'ús cintífic de la llengua.


La quarta entrada és bastant general, ja que m'he fixat en varies de les experiències que tenia que comentar la gent, i he vist que molts han começat dient que han tingut que fer un esforç per aconseguir trobar una experiència bona. Aquest fet planteja moltes qüestions, ja que no és gaire positiu que d'un grup classe de 70 persones a més de la meitat li costi recordar una bona experiència.
Alguna cosa s'ha fet malament en l'ensenyança d'aquest pais o més concretament en el tipus de educació que ens han donat a cadacú de nosaltres.
Podriem dir que els mestres que ens han portat al llarg de la nostra etapa educativa han sigut tradicionals, per aquest motiu no trobem en la memoria un record positiu o una activitat que ens marques, perquè aquest tipus de metodologia no acostuma a fer activitats dinàmiques i divertides.
Per sort, i gràcies en part a les noves tecnologies, sembla que les metodologies estan canviant dins les aules i els alumnes aprenen d'una forma més significativa i dinàmica. Arribant als mateixos objectius però d'una forma més creativa i pràctica, aconseguim que els nens i nenes retinguin en la seva memòria un major nombre d'activitats positives que en un futur recordaran com a una bona experiència de la seva etapa escolar.

Quatre entrades del Blog!

La primera que he escollit és de la companya Anna Gil, ja que em sembla que és una activitat realment engrescadora que si es fa be pot donar un gust per escriure molt important, pot fer que els alumnes trobin una manera diferent d'ecpressar-se a través de l'escriptura, i per conseqüència de la seva lectura, de compartir amb els altres el que imaginen o pensen. 

La segona escollida és del company Eric Resina, ja que crec que és una activitat que tot i no ser feta en Primària pot arribar a fer-se amb alguna modificació, però que apropa als alumnes a la llengua, a interpretar les notícies, a pensar com redactar-les, com fer-les viure als altres que la veuen enregistrades després. 

Una tercera entrada seria la de Judit Cañizares, suposo perquè m'ha recordat una que vaig fer jo també amb aquest mateix llibre i m'ha portat molts records, justament la vam dinamitzar fent una petita obra de teatre, i he de dir que va ser l'única mestra que vam tenir que aconseguia que tots estiguessin atents a la lectura, i suposo que per aquest motiu crec que hem d'aprendre a fer coses d'aquesta mena, no deixar-lo només per llegir asseguts a la cadira de classe!

I una última seria la de Xavier Xancó, crec que en ser una activitat feta potser en una altra generació podem trobar coses semblants a la que molts de nosaltres hem pogut tenir la sort de fer, portar totes les feines a partir de un llibre és com si treballéssim per projectes, aprenent a través d'un tema, en aquest cas, d'un llibre tan impressionant com aquest. 

divendres, 25 d’abril del 2014

4 entrades dels meus companys

Mirant totes les entrades d'aquest bloc, he escollit quatre que m'han semblat del més interessant, a continuació comentaré els aspectes més rellevants d'aquestes.

La primera entrada  és de la meva companya Jennifer, penso que és una experiència molt bona ja que fomentava la lectura dels seus alumnes pel simple fet de gaudir i això no es veu gaire a la ESO. Així es poden crear bons hàbits entre els alumnes a la vegada que s'ho passen bé.

La segona entrada és de la meva companya Judith Rascon en la que explica una altre experiència relacionada amb l'aprenentatge. Em sembla molt dinàmic i divertit fer representacions a les assignatures de llengues  ja que havien d'aprendre els diàlegs i s'anaven familiaritzant poc a poc més vocabulari i noves frases.

La tercera entrada és de la meva companya Anabel i l'he escollit per comentar-la ja que jo vaig fer una cosa semblant. El fet d'escriure's amb gent d'altres paisos per pràcticar l'anglès fa l'aprenentatge d'aquest molt més interessant  pels alumnes i satisfactori pel professor ja que veu que és efectiu.


L'última de les entrades és de la meva companya Marta Vilamú , l'entrada tracta sobre una ràdio escolar i em sembla molt idoni fer-ho a l'aula , ja que són els mateixos nens els que preparen els textos, ho correigeixen i ho tornen a fer. Penso que aquest procés és una manera molt legítima per aprendre divertint-se.

Fem llistes!

Ingredients Pastís
- Iogurt de llimona
- Ous
- Farina
- Oli
- Llevat
- Birutes de xocolata

Jocs del pati
- Pilla pilla
- La xarranca
- Saltar a corda
- Cuit i amagar
- Pica paret
- ...


Llistes tancades i llistes obertes. Les llistes són una bona oportunitat perquè els aprenents de llegir i escriure participin en la confecció i en el seu ús1. A més a més cada nom es pot llegir sol i té plenament sentit.
Tenir a l'aula una secció dedicada a les llistes pot ser interessant ja que podem fer treballs on tots els alumnes participin. Les llistes tancades poden ser elaborades en petits grups; ingredients per fer un pastís, material que comprar per una activitat, etc... Per contra, les llistes obertes poden romandre a l'aula i ser ampliades i modificades pels alumnes de forma individual; programes de televisió, material que falta, coses que cal portar per anar a colònies, etc...

Les llistes són positives ja que permeten una exercitació de noms potenciada per la significació d'aquests. A més tenen una funció real, fet que permet als alumnes veure-hi un sentit real i un ús pràctic. Les llistes engloben paraules amb una vinculació concreta, fet que els ajuda a desxifrar el codi amb més facilitat degut a l'associació i agrupació de paraules d'un mateix camp semàntic.

Finalment, és interessant saber que amb les llistes cada alumne pot participar-hi, és tant vàlid que un alumne hi escrigui un nom com que n'hi posi quatre, el més important és que cada alumne senti que hi ha participat i que ha format part de la tasca. D'aquesta manera, cadascú pot treballar al seu nivell.  


________
1 Fonts Esteve, M. (1999) Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera. (pàgina 170)

Què opinen els meus companys…?

La primera entrada que he escollit tracta sobre la bona experiència que va tenir un company aprenent a elaborar notícies. Explica que havien d’inventar-se-les i que llavors les havien d’exposar mentre algú els gravava, com si estiguessin fent un telediari. Ja havia sentit d’altres experiències similars i a tothom els havia encantat treballar d’aquesta manera. Pel que explica, potser aquesta vivència ha tingut alguna influència en ell, ja que ara de gran ha continuat interessat pel món de l’entreteniment, fent cinema i teatre. Això també m’ha recordat a una activitat que vaig fer a 6è de Primària, anomenada “Cinema en Curs”, on vam escriure i dirigir un curtmetratge. Sens dubte aquesta experiència també m’ha influït a mi, perquè ara m’encanta el cinema, tant veure’n com llegir sobre ell.

He triat aquesta segona entrada perquè la proposta del llibre de Montserrat Fons que vaig explicar jo va ser de tipus pràctic, de tal manera que m’interessava veure què n’opinaven els meus companys d’altres propostes.  Com l’autora d’aquesta reflexió, jo també recolzo més en aquest cas la lectura individual. No dic que li doni més importància que a la compartida, només que és important no oblidar-nos de la primera  i els beneficis que ens pot aportar. Tenir un moment per nosaltres sols, per llegir i transportar-nos a llocs màgics i desconeguts, aquesta és una de les grans virtuts que té la lectura, i crec que la individual encara ho reforça més. Personalment, m’encanta llegir a les nits, perquè és quan tot està en silenci i res no et molesta.


El motiu pel qual he escollit aquesta tercera entrada és el mateix que l’anterior, és a dir, perquè en el meu cas jo vaig resumir la lectura de Fontich i ara volia saber més sobre altres autors, com per exemple Ferreiro. Crec que a vegades li donem massa importància a un saber intel·lectual, a un “saber per saber”, mentre que el que hauríem de fer és ensenyar a escriure i a llegir per tal que tingui un ús pràctic i útil a la nostra vida quotidiana. D’altra banda, coincideixo amb la meva companya en el fet que hi ha d’haver una alfabetització preescolar i que, per tant, el model de lectors que representen els pares és fonamental. Pel que fa al fracàs escolar, també crec que la majoria de vegades és atès al que es fa l’escola, tant per les pràctiques com per la tasca que porta a terme del docent. 

Per últim, aquesta quarta entrada l’he triada perquè m’ha sorprès el títol i de seguida m’he encuriosit pel que explicava. La proposta de tipus científic que ens exposa és la de contrastar i comprendre una informació per tal de saber si compleix amb el nostre objectiu de recerca. Tenint en compte que vivim en la societat de la informació i que gràcies a Internet podem tenir accés a gran part d’ ella, cosa que no vol dir que sigui correcta, crec que ser competent en això és molt important. Per tant, a l’escola també haurem d’aportar pràctiques que potenciïn aquest aprenentatge, presentant als alumnes diverses incògnites i fent que hagin de buscar en diferents fonts i contrastar el que cada un ha trobat.

Aprenem entre tots

El primer comentari que he escollit tracta sobre aprendre una llengua a partir de cançons. Ho he escollit perquè m'he sentit identificada, ja que, jo també vaig aprendre una llengua a partir de cançons. 
El que m'ha cridat l'atenció d'aquesta entrada ha estat que utilitzaven trossos de cançons per analitzar-les i això esta molt bé, perquè motiva als nens i nenes per aprendre, a parar més l'atenció i a fer-ho amb ganes, a entendre millor el que estan fent, ja que, són cançons o temes del seu entorn proper i no són les típiques frases que venen als llibres per analitzar. 

El segon comentari és de la lectura Sanz i Monterde (2011). El que primer vull dir és que les preguntes estan contestades clarament, fet que facilita la lectura. Estic totalment d'acord que conversar, llegir i escriure són "activitats" que van lligades tot i que van per l'ordre en què les he escrit. 
D'altra banda, m'hagués agradat que estigués explicat una mica més quin és el paper del  mestre en les converses, ja que ell/ ella és el que guia o facilita l'aprenentatge però fins a quin punt i de quina manera? 
També, considero fonamental, que per poder conversar, llegir o escriure, l'ambient ha de ser agradable, que doni seguretat, que sigui un tema motivador i proper als nens i nenes, això ajuda molt a que sigui un aprenentatge significatiu. 
Per últim, dir que estic en contra de "que la conversa no sempre deriva a un contingut curricular", ja que penso que encara que sigui intencionadament o no,  la conversa és la base de qualsevol aprenentatge. 

El tercer comentari  tracta sobre una experiència agradable sobre aprendre paraules noves. Aquest comentari, m'ha recordat una altra experiència meva que era cercar paraules al diccionari i copiar-les al paper. 
Considero que tot i que és imprescindible aprendre paraules noves, no crec que el fet de buscar paraules, per buscar, ja que diu que eren paraules fora de l'ús quotidià i estranyes, a un diccionari sigui la millor manera de realitzar un aprenentatge significatiu i útil. 

Per acabar, el quart comentari  tracta sobre una activitat d'ús pràctic "La data i el calendari". Estic totalment d'acord amb el que es diu sobre que a les aules el calendari i la data està com la rutina de posar-li una creu als dies que passen, i escriure el número, mes i any a la pissarra, i s'obliden dels altres calendaris posats a la paret per poder explicar quin dia fa avui, què farem avui, què va passar la setmana passada (fer un recordatori), què passarà aquesta, ja que són element molt útils i simples, que se'ls podria treure molt rendiment i no es fa. 
A més a més, el fet de realitzar aquestes tasques afegint encarregats, entre d'altres, els dóna motivació, perquè se senten útils, els proporciona autonomia, es fomenta l'aprenentatge de la llengua (escrivint les dates o mirant com estan escrits els dies les setmanes (analitzant quines lletres són, qui té aquella lletra al nom). Per tant, és una activitat molt útil, que no està ben aprofitada a les escoles. 


Aprenentatge cooperatiu

Assemblea de classe

L’assemblea de classe és una pràctica educativa derivada de la metodologia Freinet, i s’acostuma a realitzar per tal de prendre decisions conjuntes entre un mateix grup sobre diferents aspectes que es considerin oportuns tractar sobre el funcionament de la classe i de la vida del grup.

A les primeres classes de parvulari les assemblees es realitzen sense un horari prefixat, és a dir, únicament quan és convenient tractar algun tema, ja sigui perquè s’ha de decidir alguna actuació conjunta, ha passat algun problema i cal resoldre’l, s’ha de modificar algun aspecte, algú vol fer alguna proposta o una queixa... i cap a final de P5 i a partir de 1r, ja s’acostuma a tenir un dia i una hora fixada, de manera que qualsevol proposta, queixa o comentari que es vulgui tractar a l’assemblea, cal guardar-la fins al dia prefixat.

Així doncs, seria idoni que tot allò que es vol tractar a l’assemblea, quedi reflectit a un paper per no oblidar-se’n. A més, també és positiu perquè es reforça l’escriptura, ja que és una activitat motivadora i de gran interès pels infants i aquests senten més ganes per tal d’escriure tot allò que cal recordar. Per aquest motiu s’utilitzarà una bústia, en la qual es recolliran totes aquestes propostes fins el dia de l’assemblea. Durant la setmana, cada infant podrà escriure els suggeriments personals en un full, signar-lo i tirar-lo a la bústia, sempre que vulgui o tingui necessitat. El dia de l’assembla s’obrirà la bústia i es llegiran les propostes, agrupant-les per temes, per tal de tractar-los d’una manera ordenada. També es podrien repartir els papers escrits entre els infants de manera que, per parelles, interpretin els missatges. Després s’agruparien per temes i es tractarien, intentant arribar a uns acords.

Un cop es conegui l’acord al que s’ha arribat a l’assemblea, seria idoni suggerir escriure-ho i penjar-ho a la cartellera de classe per fer-hi referència sempre que es calgui, sobretot quan sorgeixi un problema del qual ja havíem parlat i calgui rellegir-ho. Aquesta llista d’acords es pot anar ampliant amb els acords establerts a les assemblees posteriors.

Considero que aquesta activitat pot comportar un resultat molt satisfactori en un grup classe. Es tracta d’una activitat en la qual es potencia i es reforça l’escriptura, ja que cada infant pot escriure les seves propostes i suggeriments quan vol. Per tant, potencia l’escriptura espontània i totalment autònoma, sense cap tipus de directriu per part del mestre/a, ja que aquest/a no s’assabenta en cap moment de l’escrit, únicament quan a la pròxima assemblea s’obre la bústia i es llegeixen les propostes. A més, és de gran ajuda perquè el mestre/a pot rebre informació important dels infants que han escrit les propostes, sobretot del seu procés d’escriptura, ja que pot anar observant les evolucions d’aquests sense la necessitat de fer unes avaluacions exhaustives tal i com es realitzen en la majoria de casos.

També crec que es tracta d'una activitat que pot comportar beneficis si es realitza el fet de repartir les propostes extretes de la bústia i es llegeixen per parelles per part d’analitzar-les i interpretar-les. Considero que és idoni perquè d’aquesta manera es posa en joc tot tipus d’estratègies de lectura, com la creació d’hipòtesis, la descodificació, les inferències, la comprovació, l’abstracció de la idea principal, el resum, etc., i també es potencia el treball cooperatiu.

Respecte a escriure els acords establerts a les assemblees en un paper per tal de què els infants les revisin quan desitgin, considero que també és positiu, ja que el fet de posar els acords per escrit els atorga més valor. A més, el mestre/a també pot fer referència sempre que consideri necessari per tal de què aquests no s’oblidin del què s’ha acorda i, si per exemple, torna a sorgir un problema del qual ja han parlat anteriorment, és un mètode senzill per tal de tornar a recordar-los ràpidament.

Penso que es tracta d’una activitat enriquidora, ja que a través d’aquesta es treballen molts aspectes importants que són necessaris potenciar per aconseguir un desenvolupament educatiu adequat. Els acords són fruit d’una decisió col·lectiva, fet que comporta que es potenciï en cada assemblea el treball cooperatiu, la comunicació, el debat... és important que existeixi diàleg entre un grup classe per tal d’aconseguir un funcionament adequat de l’aula i de la vida del grup, i és que la comunicació i el debat per arribar a un acord és essencial. I personalment, considero el diàleg com una font d’aprenentatge, ja que els alumnes poden ampliar els seus coneixements mitjançant les opinions, idees, propostes, aportacions dels seus companys.

També m’agradaria remarcar el paper del mestre/a en aquesta activitat. Considero que el mestre/a ha de formar part de la pràctica, lògicament, però ha de quedar en segon pla. És a dir, penso que és més efectiu que els infants parlin entre ells sobre els temes a tractar de manera autònoma, sense que la mestre/a doni constantment directrius per guiar el debat cap al seu interès. Cal que l’adult sigui un guia i marqui uns límits per tal de què aquests no marxin del tema, però no considero oportú que l’adult sigui qui expliqui el què s’ha de fer en cada situació o l’acord que cal arribar, sinó que entre tots els infants, s’acabi arribant a un. També sóc conscient de què els alumnes a partir de 1r són els que podran començar a prescindir una mica de les directrius del mestre/a, ja que els de P5 són massa petits per mantenir un debat actiu i per arribar a un acord col·lectiu.

I per últim, dir que trobo aquesta activitat molt efectiva per dur a la pràctica durant el procés educatiu dels infants, ja que enriqueix el desenvolupament i aprenentatge d’aquests perquè es treballen aspectes importants de l’educació. Com a futura mestra, penso que seria molt interessant i apropiada dur-la a la pràctica perquè, a part de ser adient per aconseguir un grup classe unit, et permet avaluar als infants individualment durant el seu procés de la competència escrita. 


Impressions de nens, projeccions de mestres.

Per començar a xerrar de les impressions que m’han provocat els comentaris dels meus companys, he escollit donar un cop d’ull a les bones experiències.

Puc denotar una certa influència de les formes d’ensenyament tradicionals, que potser donen com a fruit aquest sentiment col·lectiu de linealitat i abstracció de la llengua tal i com ens va ser posada a les nostres mans, boca i per tant cervell.

És clar, ara se’ns fa veure l’ensenyament de la competència a llegir i escriure com a quelcom natural, que es dona de manera espontània per la pròpia interacció dels individus que adquireixen recursos lèxics i argumentals a través de processos vivencials i un objectiu concret. Aquests, comentem gairebé tots, han de ser divertits. En Genís fa referència a la importància que té per a ell aquest factor.

La clau és passar una bona estona, perquè així perdem la noció del temps i aprenem sense adonar-nos. Però ha de tenir un sentit relacionat amb allò al que nosaltres li donem importància. Molts de nosaltres valorem metodologies que contrasten amb les que no han deixat rastre en la memòria. De segur que ens van servir per alguna cosa tot hi que ara no en siguem conscients.
Per sort  a mesura que ens submergim en aquesta dimensió de l'aprenentatge anem rebent fonts que desplacen la tendència a perpetuar el sistema que provoca que ara ens plantegem si eren "guais" o no, les classes de llengua. Convertim l'escola en una contínua classe de llengua encoberta o sense encobrir.    

Ara que tots volem fer una mirada amb la perspectiva suficient per analitzar amb objectivitat com es dona la lectoescriptura en infants, podem revisar com va ser el nostre propi camí, i en quin punt ens trobem ara mateix, perquè aquest és tema, som alfabetitzats permanentment pel món i ara en prenem consciència a nivell col·lectiu.

Donat que no tothom va seguir el mateix mitja per aconseguir progressar i també l’estil del mestre haurà influenciat en com vivim l'experiència de la llengua, em pregunto si realment som conscients de la necessitat de transformació. Responent això, és agradable veure com en molts dels comentaris que podem trobar en aquest bloc es pot percebre una petita revolució necessària, o si més no, una evolució en la intencionalitat de les nostres futures accions educatives, recollint aquells punts forts de les bones experiències personals dels companys de classe, com les dels estudis i publicacions de la comunitat docent a la que tot just ara estem ingressant.


La seqüenciació didàctica i el paper del mestre/a. Pàg. 33 - 50

Aquesta part de la introducció del llibre “Llegir i escriure per viure” de Montserrat Fons, fa referència a la seqüenciació didàctica i al paper del mestre/a dins de l’aula.

Pel que fa a la seqüenciació didàctica, és l’estructura i l’eix vertebrador de la manera de dur a la practica l’ensenyament i aprenentatge. Més concretament, és la manera de dur a terme les activitats durant el procés educatiu i els passos a seguir per arribar a aconseguir aprenentatges significatius per part de l’alumnat, ja que permet conèixer i adquirir les relacions entre unes activitats i unes altres, i determina la metodologia que s’usa per ensenyar i aprendre. Per tant, entenc la seqüenciació didàctica a través de l’explicació que ens ha donat l’autora, com un conjunt de processos que es poden seguir com a guia per a l’aprenentatge i ensenyament del procés de la lectura i l’escriptura.

L’autora, per tant, formula una proposta per aprendre a llegir i escriure, la qual es concreta en activitats seqüenciades en aquest ordre:
- Creació de situacions a l’aula amb necessitat real d’usar la llengua escrita. Aquestes situacions determinaran el context on es durà a terme l’acte de llegir o escriure i concretarà l’objectiu per tal de facilitar els següents passos.
- Recerca de solucions per satisfer la necessitat. En aquesta fase es compartiran els objectius d’aprenentatge específics, ja que es realitzaran propostes d’activitats per acostar-se a l’objectiu establert prèviament i satisfer la necessitat creada. Un cop consensuat l’objectiu, es poden explicitar i planificar les accions que es duran a terme per aprendre.
- Resolució. Aquí es comprèn el desenvolupament de les accions que s’hagin acordat per a permetre construir coneixement, aquell coneixement que possibilita avançar.
Experiència d’ús de la llengua escrita. S’experimenta l’ús de l’aprenentatge realitzat i la seva significació, de manera que es permet aprendre a llegir i a escriure de manera contextualitzada.
Reflexió. Un cop acabada la tasca, cal sempre una reflexió-valoració dels processos realitzats i dels resultats obtinguts.

Així doncs, les idees claus que considero que he extret d’aquestes pàgines sobre la seqüenciació didàctica són les següents:
- Es tracta d’un conjunt de processos que s’utilitzen com a guia per arribar a l’aprenentatge significatiu de la lectura i escriptura per part de l’alumnat.
- Les accions que s’hagin acordat i que es duguin a terme per a un aprenentatge concret, poden ser diferents segons els grups de nens i nenes. És a dir, la seqüenciació didàctica no sempre es donarà de la mateixa manera, ja que existeix una gran diversitat d’infants. Per tant, s’haurà d’adaptar en cada cas a les necessitats especifiques, tant del grup com individuals.
- Pot utilitzar-se en diferents contextos i línies pedagògiques, més enllà dels treballs per projectes als quals està circumscrit aquest procés.

Respecte al paper del mestre/a, cal dir que l’autora defensa molt la metodologia de Vigotsky. Considera que s’han de crear zones de desenvolupament proper, tot coneixent els punts de partida de cada alumne, és a dir, la zona de desenvolupament real, i oferir-los les condicions apropiades que el facin progressar cap a la zona de desenvolupament òptim.

És evident que el paper del mestre/a és conduir les sessions de treball per a dur a terme la seqüenciació didàctica. Considero que una de les competències exclusives del mestre/a és orientar la dinàmica de la classe, a més d’establir una bona comunicació dins l’aula, de brindar estímuls i afecte, i d’afavorir un clima de confiança i respecte que promoguin l’autoestima i l’autoconcepte de tot l’alumnat.

Així doncs, com a idea clau extreta d’aquestes línies, podria dir que els mestres es converteixen en els referents dels seus alumnes, de manera que la imitació per part d’aquests últims està molt present. El que considero més important és que el mestre/a es converteixi en un model a seguir per a què augmenti la motivació i l’interès dels infants respecte a l’aprenentatge de la lectoescriptura. És important que els mestres siguin capaços de transmetre les ganes d’aprendre, de llegir, d’escriure. I el mateix opino dels familiars més propers, ja que quan els infants no estan a l’escola, estan a casa amb els pares, els avis, els tiets. De manera que, és essencial que els familiars més propers també es converteixin en aquest model a seguir per a què els més petits no perdin l’interès per aprendre. 

Per tant, penso que és molt aconsellable que el context familiar dels infants també sigui enriquidor per tal de què es duguin a terme aprenentatges significatius, ja que a aquests, a més d’observar-los, els imitaran. Així doncs, cal que els aprenentatges significatius no es duguin a terme únicament a través de l’escola i dels mestres, sinó que els familiars també siguin capaços de dur a terme un adequat ensenyament i de convertir-se en un bon referent per a ells.

Com a futura mestra, considero que aquest llibre de la Montserrat Fons és un recurs de gran interès. A més d’aportar-nos activitats de tot tipus per dur a terme a una aula, ens ofereix diferents estratègies per a actuar com a bons mestres. Per tant, és una guia que pot servir-nos d’ajuda en moltes situacions per aconseguir que els infants adquireixin aprenentatges significatius.


Petits Bocins


El primer comentari, el faig sobre aquesta entrada ja que m'ha semblat molt important que els alumnes aprenguin a contrastar la seva informació. Cada dia es pengen a les xarxes socials i a les enciclopèdies online (que es poden modificar), milers d'articles, notícies i titulars erronis o falsos. Hi ha gent que es dedica a gastar bromes o generar confusió als navegants.
 Per això crec que és bàsic, ensenyar als nostres alumnes a fer ús de varies fonts d'informació, no només per internet, sinó als llibres, revistes, etc, i en el cas d'internet, de múltiples pàgines per poder trobar un resultat verídic sense arriscar-nos a presentar un treball amb informació erronia, o adquirir un coneixement fals.


Per altre banda, aquesta publicació, m'ha semblat interessant llegir-la ja que el text de M. Rosa Gil, el qual jo no vaig llegir, però ho vam comentar a l'aula amb les meves companyes, em va servir per entendre millor de quina manera podem aconseguir a l'aula que els nens dialoguin i a més, puguin posar en pràctica l'aprenentatge de l'escriptura també. El fet d'escriure textos en col·laboració em sembla molt bona idea ja que entre tots aconsegueixen crear un text, cadascú aportant les seves idees, els seus coneixements, treballant en equip, i prenent decisions sobre què és el que millor li escau al text, les normes d'ortografia, etc.  A més, com diu la meva companya a l'entrada, aquesta activitat implica "tenir respecte intel·lectual per l'aprenent".
Molt bona refelxió sobre l'article.


Aquest altre comentari, m'ha agradat molt ja que parla del seu mestre amb admiració i respecte, i sobretot, valora positivament la seva manera d'impartir classe i com fomentava que els seus alumnes aprenguéssin amb ganes.
El que més m'ha cridat l'atenció és que, llegint aquest comentari, penso que jo vull arribar a ser una mestre, la qual, en un futur, els meus alumnes escriguin sobre mi algún fet que sempre recordaran positivament i amb el que van aprendre de bon gust!


I per finalitzar, aquest últim comentari m'ha cridat l'atenció perquè l'ús pràctic que explica, ha sigut un dels més publicats al bloc, i en aquest concretament ho explica molt bé. La tasca de passar llista és molt important, sobretot a primer cicle, ja que per començar un dels alumnes té cada setmana l'encàrrec de per aquesta tasca, cosa que dóna protagonisme i autonomia als infants, a més parla davant de tota la classe, es diuen "bon dia", i establir unes rutines a la classe és bàsic per al funcionament del dia a dia. A més de tenir un control sobre l'assistència dels infants. Molt bona descripció!

Intercanviem opinions amb els companys.

Primer de tot, m'ha sobtat el format d'aquesta activitat, jo m'imaginava que enlloc de comentar-les amb forma d'entrada, les comentaríem en forma de comentari, a sobre l'entrada del company. M'ha sobtat perquè crec que fent-ho d'aquesta forma, després es podria rebatre i obrir un debat o un diàleg força interessant, del qual estic segur que trauríem opinions molt interessants.
Dit això, vaig a comentar les entrades dels companys. He decidit fer-ho sobre la primera entrada, ja que m'agradaria conèixer quines altres bones experiències van viure els meus companys i com les van sentir.

Primer de tot comentaré aquesta entrada que he trobat força interessant. Sempre des de ben petits, ens han animat a que llegim. La lectura és una cosa positiva, i hem d'aprendre a llegir. Però, de la mateixa manera que quan aprenem, aprenem més sobre el que ens interessa, llegim d'una forma més plaent allò que ens agrada. Aleshores hi ha una cosa que no entenc, i que encara es segueix fent a més d'una escola. Si realment volem que els nens llegeixin, i adquireixin l'hàbit, per quin motiu els obliguem a llegir tots el mateix llibre? És que tenim tots els mateixos gustos i interessos? Això pot fer que realment acabis rebutjant la lectura, simplement perquè t'obliguen a llegir un llibre que ni tan sols t'agrada. I perquè no deixem una lectura lliure, i que hagin de fer una fitxa sobre el llibre que han escollit, explicant de que va, que els hi ha agradat més, fent un comentari crític? Crec que facilitaria l'hàbit de la lectura. D'altra banda, si el que interessa és que llegeixin amb veu alta, és tan fàcil com que l'alumne comparteixi un tros que li hagi agradat de la lectura amb veu alta, que el llegeixi. Penso que d'aquesta manera seria molt més fàcil adquirir l'hàbit de la lectura. Per obligacions, no funcionem. Funcionem per interessos, així aprenem.

He escollit també una entrada curta però interessant, és la importància d'aprendre jugant. Si aprenem jugant les coses surten molt millor. És evident que no sempre es pot, però si realitzar activitats d'una forma més dinàmica.

Una altra entrada que m'agradaria comentar és una que parla sobre els Jocs Florals. Trobo que la poesia és una forma d'expressió molt correcte, i es mira l'escriptura des d'un altre punt de vista. Ara bé: com pretenem treballar bé la poesia, si només es treballa 2 o 3 dies abans de Sant Jordi? Deixem que els nens s'expressin provin, s'equivoquin, i sobretot tinguin temps de rectificar.

Tot i que aquesta entrada no és d'una experiència viscuda a primària, penso que es pot dur a terme perfectament en aules de primària. Realitzar un telenotícies, un programa de ràdio, pot ajudar als nens a expressar-se d'una forma diferent, i no només això sinó que aprenen disfrutant. S'interessen pel que volen dir, com ho diran, i els companys que escolten el programa, també aprenen! És a dir es pot utilitzar per un fi didàctic, i fins i tot per treballar diferents estils narratius.

Depèn de la implicació del professor, es poden dur a terme activitats molt interessants, que potser requereixen una mica més de preparació prèvia que fer una simple fitxa, però realment els alumnes aprenen, i aprenen divertint-se.

Biblioteca escolar, segona activitat.

  1. Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques:
    1. Pràctica 1?
Tres models de processos a l’hora de la lectura: ascendent, desxifrar el text; descendent, comprensió de la lectura; interactiu, combina els dos, de forma que el lector intervé.
    1. Pràctica 2?
Reflexió i interacció envers els textos com a font d’aprenentatge.
    1. Pràctica 3?
La lectura com a ajuda per a la construcció del coneixement.
  1. Quin títol alternatiu proposaríeu?
L’ensenyament a través dels textos. Lectura com eina de coneixement.


  1. A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.
- Quins processos cognitius es duen a terme en la lectura?
La veritat és que no, hi ha diferents processos de lectura segons si el nivell és més cognitiu, o rep ajuda, intervé el lector o simplement llegeix i interpreta.
- Quines característiques haurien de tenir les situacions d’ensenyament aprenentatge en un centre educatiu?
  1. L’alumne ha de compartir inquietuds i dubtes amb el mestre.
  2. Totes les àrees del currículum han d’ensenyar quin ús fan de la llengua quan transmeten continguts.
  3. Els alumnes han de poder relacionar els nous temes que es presenten amb l’experiència personal.
  4. S’ha d’afavorir un pensament complex. Les situacions-problema que es presenten han de suposar un repte cognitiu important.
  5. S’ha d’ensenyar a través de la conversa.
- Com podem organitzar el debat sobre els textos narratius?
- Perquè és tan útil la lectura per a l’aprenentatge?
La lectura ofereix un procés de reflexió continu, sobre el qual es pot treballar quasi bé tot l’aprenentatge i podem fomentar la reflexió i la motivació de l’alumnat. A més a més tota reflexió a partir de la lectura és vàlida, totes les aportacions de l’alumnat són correctes, hi ha mil interpretacions, mils punts de vista, i la lectura ajuda a construir el seu punt de vista i no només això sinó reflexionar sobre aquest i a saber el perquè ha escollit aquest camí.


  1. Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que necessitaríeu ampliar?
La informació del text crec que és molt correcte i molt útil, i que tot professor hauria de conèixer, però em quedo amb la mateixa sensació que la setmana passada. Són textos teòrics molt útils, però no trobem cap cas pràctic. La teoria és correcte, però tota teoria per a ésser corroborada necessita estar complementada de casos pràctics, i casos pràctics en diferents contextos per a poder adquirir un balanç de l’eficàcia d’aquests mètodes i d’aquestes formes d’aprenentatge. D’altra banda la informació que es mostra és molt completa, però els casos pràctics, a més a més, ajudarien a comprendre com realment això es porta a l’aula i com han arribat a les conclusions que ens mostren.
  1. Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
    1. Idees prèvies personals?
La idea prèvia més rellevant és la del joc del diccionari. Explicat a l’entrada anterior amb l’etiqueta número 54.
    1. Altres textos, llibres, articles, reportatges, programes de TV o ràdio, exposicions, conferències… que hagueu llegit, vist, escoltat o explorat?

Actualment existeixen molts continguts a la web d’estudis que s’han realitzat, de com fomentar l’aprenentatge a través dels textos, amb necessitats educatives especials etc. He recuperat un text que fa temps vaig consultar, per la integració lingüística a través dels textos dels nouvinguts. És força extens. Deixo l’enllaç per si el voleu consultar.