Com considero que moltes de les entrades que hi ha són molt interessants i
totes expliquen coses importants, per tant, he decidit escollir una activitat
de cada tipus i una entrada d’una de les bones experiències.
La primera que vull destacar és una de les bones experiències titulada Un conte diferent. He volgut destacar
aquesta experiència ja que considero que és una idea molt bona el fet de llegir
llibres sense ensenyar la portada o llegir el títol ja que, tot i que pensem
que no, poden ser condicionants a l’hora d’imaginar la història. En el moment
de llegir un conte ens endinsem en una història que cadascú imagina de forma
diferent i si condicionem aquesta història ensenyant il·lustracions o dient de
què va no estem deixant a l’alumne imaginar al 100%. Per tant considero que és
una bona manera de llegir i de fer que llegeixin ja que així gaudeixen.
Anant per aquest fil de la lectura el segon post a comentar és el que té
com a títol Mirar-llegir contes sol osola i compartint considero important el que l’autora d’aquest post diu com
a reflexió d’aquesta activitat. És important deixar als nens o nenes que
llegeixin sols ja que cadascú imagina la seva història, però ja no és només el
fet de imaginar o crear sinó que cada nen pot tenir un rendiment diferent o els
pot costar més o menys i deixant que llegeixin sols ajudes a que aquells que
més els hi costa vagin agafant confiança i s’esforcin. També coincideixo en la
idea que diu que tot nen o nena també necessita de moments de tranquil·litat i
de soledat amb si mateix i si aquest moment pot ser llegint doncs millor ja que
així també es fomenta la lectura.
Una de les activitats d’ús científic que m’ha cridat l’atenció és Què mengen els lloros? llegint aquest
post m’ha vingut al cap una imatge meva a primària. Jo també vaig tenir aquest
problema, jo també he passat per això i en certs moments he pensat què hagués
passat si des de ben petita els meus mestres m’haguessin ajudat amb aquest
tema. Buscar informació avui dia és molt fàcil i està a l’abast de gairebé
tothom, el difícil es saber seleccionar la informació, saber quina és la fiable
i saber interpretar-la, per això considero de vital importància el paper del
mestre en aquesta tasca. Ha de ser un guia que encamini a l’alumne cap a la
solució correcta, que ensenyi com fer per agafar aquest camí i no fer-ho de
manera equivocada.
Per últim m’agradaria destacar l’activitat d’us pràctic Qui és l’encarregat? Penso que és una
bona activitat que ajuda als nens des de ben petits a familiaritzar-se amb la
lectura i l’escriptura i fer-ho amb els seus noms els motiva i els anima a
seguir aprenent coses sobre la lectoescriptura. A més a més també pot ajudar a
la mestra o al mestre per veure les dificultats i poder actuar més
individualment. És una activitat semblant a la que vaig destacar jo en la meva
entrada Control d’assistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada