Assemblea de classe

L’assemblea de classe és una pràctica educativa derivada de la metodologia Freinet, i s’acostuma a realitzar per tal de prendre decisions conjuntes entre un mateix grup sobre diferents aspectes que es considerin oportuns tractar sobre el funcionament de la classe i de la vida del grup.

A les primeres classes de parvulari les assemblees es realitzen sense un horari prefixat, és a dir, únicament quan és convenient tractar algun tema, ja sigui perquè s’ha de decidir alguna actuació conjunta, ha passat algun problema i cal resoldre’l, s’ha de modificar algun aspecte, algú vol fer alguna proposta o una queixa... i cap a final de P5 i a partir de 1r, ja s’acostuma a tenir un dia i una hora fixada, de manera que qualsevol proposta, queixa o comentari que es vulgui tractar a l’assemblea, cal guardar-la fins al dia prefixat.

Així doncs, seria idoni que tot allò que es vol tractar a l’assemblea, quedi reflectit a un paper per no oblidar-se’n. A més, també és positiu perquè es reforça l’escriptura, ja que és una activitat motivadora i de gran interès pels infants i aquests senten més ganes per tal d’escriure tot allò que cal recordar. Per aquest motiu s’utilitzarà una bústia, en la qual es recolliran totes aquestes propostes fins el dia de l’assemblea. Durant la setmana, cada infant podrà escriure els suggeriments personals en un full, signar-lo i tirar-lo a la bústia, sempre que vulgui o tingui necessitat. El dia de l’assembla s’obrirà la bústia i es llegiran les propostes, agrupant-les per temes, per tal de tractar-los d’una manera ordenada. També es podrien repartir els papers escrits entre els infants de manera que, per parelles, interpretin els missatges. Després s’agruparien per temes i es tractarien, intentant arribar a uns acords.

Un cop es conegui l’acord al que s’ha arribat a l’assemblea, seria idoni suggerir escriure-ho i penjar-ho a la cartellera de classe per fer-hi referència sempre que es calgui, sobretot quan sorgeixi un problema del qual ja havíem parlat i calgui rellegir-ho. Aquesta llista d’acords es pot anar ampliant amb els acords establerts a les assemblees posteriors.

Considero que aquesta activitat pot comportar un resultat molt satisfactori en un grup classe. Es tracta d’una activitat en la qual es potencia i es reforça l’escriptura, ja que cada infant pot escriure les seves propostes i suggeriments quan vol. Per tant, potencia l’escriptura espontània i totalment autònoma, sense cap tipus de directriu per part del mestre/a, ja que aquest/a no s’assabenta en cap moment de l’escrit, únicament quan a la pròxima assemblea s’obre la bústia i es llegeixen les propostes. A més, és de gran ajuda perquè el mestre/a pot rebre informació important dels infants que han escrit les propostes, sobretot del seu procés d’escriptura, ja que pot anar observant les evolucions d’aquests sense la necessitat de fer unes avaluacions exhaustives tal i com es realitzen en la majoria de casos.

També crec que es tracta d'una activitat que pot comportar beneficis si es realitza el fet de repartir les propostes extretes de la bústia i es llegeixen per parelles per part d’analitzar-les i interpretar-les. Considero que és idoni perquè d’aquesta manera es posa en joc tot tipus d’estratègies de lectura, com la creació d’hipòtesis, la descodificació, les inferències, la comprovació, l’abstracció de la idea principal, el resum, etc., i també es potencia el treball cooperatiu.

Respecte a escriure els acords establerts a les assemblees en un paper per tal de què els infants les revisin quan desitgin, considero que també és positiu, ja que el fet de posar els acords per escrit els atorga més valor. A més, el mestre/a també pot fer referència sempre que consideri necessari per tal de què aquests no s’oblidin del què s’ha acorda i, si per exemple, torna a sorgir un problema del qual ja han parlat anteriorment, és un mètode senzill per tal de tornar a recordar-los ràpidament.

Penso que es tracta d’una activitat enriquidora, ja que a través d’aquesta es treballen molts aspectes importants que són necessaris potenciar per aconseguir un desenvolupament educatiu adequat. Els acords són fruit d’una decisió col·lectiva, fet que comporta que es potenciï en cada assemblea el treball cooperatiu, la comunicació, el debat... és important que existeixi diàleg entre un grup classe per tal d’aconseguir un funcionament adequat de l’aula i de la vida del grup, i és que la comunicació i el debat per arribar a un acord és essencial. I personalment, considero el diàleg com una font d’aprenentatge, ja que els alumnes poden ampliar els seus coneixements mitjançant les opinions, idees, propostes, aportacions dels seus companys.

També m’agradaria remarcar el paper del mestre/a en aquesta activitat. Considero que el mestre/a ha de formar part de la pràctica, lògicament, però ha de quedar en segon pla. És a dir, penso que és més efectiu que els infants parlin entre ells sobre els temes a tractar de manera autònoma, sense que la mestre/a doni constantment directrius per guiar el debat cap al seu interès. Cal que l’adult sigui un guia i marqui uns límits per tal de què aquests no marxin del tema, però no considero oportú que l’adult sigui qui expliqui el què s’ha de fer en cada situació o l’acord que cal arribar, sinó que entre tots els infants, s’acabi arribant a un. També sóc conscient de què els alumnes a partir de 1r són els que podran començar a prescindir una mica de les directrius del mestre/a, ja que els de P5 són massa petits per mantenir un debat actiu i per arribar a un acord col·lectiu.

I per últim, dir que trobo aquesta activitat molt efectiva per dur a la pràctica durant el procés educatiu dels infants, ja que enriqueix el desenvolupament i aprenentatge d’aquests perquè es treballen aspectes importants de l’educació. Com a futura mestra, penso que seria molt interessant i apropiada dur-la a la pràctica perquè, a part de ser adient per aconseguir un grup classe unit, et permet avaluar als infants individualment durant el seu procés de la competència escrita. 

Font imatge