Recordant vells i bells temps!

Per escollir quines entrades comentaria, he agafat unes quantes etiquetes a l’atzar amb els noms dels meus companys i he llegit la primera entrada que van fer. Després he escollit les que m’han cridat més l’atenció. He escollit expressament la primera entrada de cadascú ja que feia referència a una bona experiència que tinguéssim de l’escola relacionada amb la lectura o l’escriptura, i tenia curiositat per saber de què tractaven les experiències dels meus companys.

La primera entrada que m’ha cridat l’atenció parla d’una experiència que va tenir per Sant Jordi, i he trobat curiós llegir-la ja que justament avui, el dia que escric els comentaris, és Sant Jordi. La meva companya explica que es va emocionar molt ja que va guanyar un certamen dels Jocs Florals quan anava a l’escola i m’hi he sentit molt identificada ja que jo també vaig guanyar un any a la meva escola i recordo que em va fer moltíssima il·lusió (de fet, el diploma és encara penjat a la paret de la meva habitació). Que et premiïn l’originalitat i l’expressió en l’escriptura trobo que és quelcom molt valuós ja que reconeixen el teu esforç i el teu art plasmat en un text que, és petit, però que normalment conté una càrrega emocional molt gran.

La segona entrada que m’ha cridat l’atenció parla de dos intercanvis que va viure la meva companya a l’institut. També m’hi he sentit identificada ja que jo vaig fer un intercanvi, també a l’institut, i vaig anar a Holanda i ho recordo com una experiència molt bonica. Els intercanvis amb altres països trobo que són vivències molt recomanables, ja que pots veure altres cultures, altres maneres de viure, de pensar, i a més, practicar una llengua que no és la teva materna. En alguns moments pot ser dur, ja que et trobes en una casa amb desconeguts que ni tant sols tenen els mateixos costums que tu, tot i així, trobo que tant els moments més difícils com els moments divertits, formen tota una experiència que et fa reflexionar i valorar molt més tant el que ets i tens com el que són i tenen els altres.

La tercera entrada que m’ha sorprès ha estat la d’una companya que explica que a 1er de Batxillerat, la professora d’anglès els va fer dur a terme una pràctica educativa mitjançant la música, havien d’entendre, aprendre i cantar una cançó en anglès per grups. Trobo que la idea és molt bona ja que s’aprèn molt altres idiomes gràcies a la música ja que el seu ritme i la seva melodia fan que ens interessi i tinguem curiositat per saber què ens està volent dir la cançó. A més, coincideixo amb la meva companya en que es fan molt poques activitats d’aquest estil (tot i que a l’escola més que a la secundària i el batxillerat) però són les que realment els alumnes recorden, valoren i de les que tenen la certesa de que han après alguna cosa i, a més, divertint-se.

La quarta i última entrada que vull comentar és la d’un company que explica que a tercer de primària, a classe de llengua, feien una activitat que consistia en que la mestra deia una paraula del diccionari que els alumnes no haguessin sentit mai i, per grups, discutien i escrivien en un paper una definició inventada que creien que podria ser la correcta i donaven el paper a la mestra. Llavors ella llegia tots els papers, on entre ells també hi havia la definició correcta i els alumnes havien de votar quina creien que era la bona.

Començaré dient que m’encanta aquesta activitat. Quina bona manera d’aprendre noves paraules! Ho trobo una pràctica divertida i motivadora pels infants ja que han de pensar definicions que, encara que no siguin les correctes, podrien acostar-se, i a més aprenen ja que es diu quin és el correcte significat i és molt probable que se’ls quedi i aprenguin la paraula. Tindré en compte aquesta activitat per a quan sigui mestra.