Fins no fa gaire
temps, s'entenia el procés d'aprenentatge de la lectura i la escriptura com a
activitats diferenciades i inverses (interiorització amb la lectura i
exteriorització gràcies a la escriptura). Aquesta idea comporta la concepció de
la lectura i la escriptura com a processos d'aprenentatge perifèrics(visual,
motor i auditiu). Existeixen un bon grapat d'exemples que demostren que no
existeix un ordre temporal preestablert per començar primer a llegir o a
escriure; ni l'un procedeix del coneixement previ de l'altre. Entenem la lectoescriptura com el procés conjunt
d'aprenentatge de llegir i escriure.
No escrivim exactament igual que parlem i la
funció de l'escrit és la de representar enunciats, la escriptura és la
forma(alfabet i gramàtica) i el llenguatge escrit és l'instrument de comunicació.
Què entenem per
llegir?
Segons el model interactiu: és el procés pel qual
es comprèn un text escrit, i no
només el fet de descodificar un seguit de caràcters. Tot procés de lectura (per
a nosaltres) ha de significar comprensió,
i aquest procés implica:
- que sigui un procés ACTIU
- que assoleixi un OBJECTIU
(informació, estudi, entreteniment, …)
- que sigui INTERACTIU, comportarà,
d'aquesta manera un estímul cap a un pensament, reflexió,…
- que sigui un procés de PREDICCIÓ I
INFERÈNCIA
Què entenem per
escriure?
És el procés
mitjançant el qual es produeix un
text escrit: es tracta de donar forma d'escrit portador de significat..
Procés de producció o composició (Anna Camps,
1994): insereix el procés de composició dins del marc pedagògic del treball per
projectes. Aquesta composició es subdivideix en:
PLANIFICACIÓ:
l'escriptor genera 3 subprocessos
o
Generació d'idees
o
Organització de les idees
o
Establiment d'objectius
TEXTUALITZACIÓ:
linealització coherent de la trama textual d'acord a la planificació inicial
REVISIÓ: principal
diferència amb l'expressió oral. No s'està sotmès a l'immediatesa que requereix
la comunicació oral. Pot comportar canvis a la notació gràfica, discurs, text,
…
La concepció
És el marc de
referència psicològic en el qual s'enquadra aquesta experiència d'aprenentatge.
Cadascú s'apropa a allò que vol aprendre segons les seves experiències prèvies.
Implica la capacitat d'atribuir significat propi i personal a un objecte de
coneixement que existeix col·lectivament.
Per tal que aquest
aprenentatge es realitzi han de donar-se una sèrie de condicions:
Significació lògica del
contingut: l'objecte d'aprenentatge ha de ser clar, coherent i relacionat amb
altres continguts del seu marc de coneixement.
Significació psicològica:
estratègies d'aprenentatge adequades al coneixement previ i connexió de
l'objecte d'aprenentatge amb aquest coneixement.
Activitat mental de l'alumne:
l'esforç per realitzar una reconstrucció cognitiva depen de l'alumne. El
professor pot acompanyar però el procés és personal.
Actitud favorable: predisposició
a aprendre. Implica esforç i prenen importància aspectes motivacionals i
afectius.
Memorització comprensiva: per
tal que tot aquest aprenentatge esdevingui realment significatiu . S'ha de memoritzar a través de la comprensió.
Descripció evolutiva del desenvolupament de l´escriptura
Ferreiro i
Teberosky van publicar aquesta descripció (1979).
Ofereix un model
teòric que explica el procés d'apropiació, per part de l'infant, del concepte
d'escriptura.
Defineixen cinc
nivells d'escriptura en nens de 4
a 7 anys. Conèixer la situació de cada nen dins
d'aquests nivells facilita la intervenció de l'educador per a cada infant. Els
dos primers atribueixen funció de designació a l'escriptura:
1er nivell
Escriure com a reproducció dels trets de l'escriptura
adulta.
Producció del tipus
rodones, pals, ganxos i d'altres formes. L'escriptura és per al nen allò que no
és un dibuix. Designen (anomenen objectes, situacions, …) a través de l'escriptura.
2on nivell
Producció regulada
per crear escriptures diferenciades. Són produccions amb formes gràfiques
diferents per a cada proposta d'una paraula diferent.
El nen elabora
diferents hipòtesis:
- Hipòtesi de quantitat: considera
que ha d'existir una quantitat mínima de caràcters perquè hi vulgui dir alguna
cosa.
- Hipòtesi de varietat interna: el
repertori de caràcters ha de ser variat, moltes lletres iguals no volen dir
res.
- Hipòtesi de varietat externa: han
d'existir diferències objectives entre escriptures perquè diguin coses
diferents.
3er nivell
Producció
controlada per a la segmentació sil·làbica de la paraula.
Descobreixen algun
tipus de relació entre escriptura i pauta sonora.
Es desenvolupa sota
dues hipòtesis;
-
Sil·làbica quantitativa: 1 so
sil·làbic = representació gràfica corresponent
-
Sil·làbica qualitativa: afegeixen
el valor convencional de les grafies.
Quan l´anàlisi va
més enllà de la síl·laba, ens trobem al
4art nivell
Segmentació
síl·labico-alfabètica controlada en l'escriptura è més d'una grafia per síl·laba, amb la impressió de que qui escriu s'ha
deixat lletres.
5è nivell
Escriure per la
segmentació alfabètica-exhaustiva de la paraula. Estableix correspondència
entre sons i grafies.
Apareixen
conflictes amb síl·labes sense estructura consonant+vocal
S'aprèn a llegir
llegint i s'aprèn a escriure escrivint
Es tracta d'un
procés d'aprenentatge lineal però no additiu, sinó per reorganització de
coneixements.
Per llegir fem
servir la informació que ens aporten les lletres i la seva estructuració visual
dins del text, interaccionant amb coneixements previs i objectius.
Escriure és un
procés de producció, necessita d'un objectiu concret, d'una necessitat de
creació.
Ús de la lectura i
l´escriptura(Tolchinsky): a) ús pràctic, per tal de resoldre qüestions de la
vida quotidiana. b) ús científic, per accedir a informació. c) ús literari-
El fet d'escriure
obliga al processament d'informació i adequació del text. L'escriptura és el
mitjà on treballem més conscientment amb les paraules i podem arribar a l'ús
del llenguatge per a referir-nos a nosaltres mateixos (metalingüística).
Hi ha coneixement
que es crea i es manté a través del llenguatge escrit.
En l'ús literari es
valora el llenguatge com un objecte preuat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada