dijous, 17 d’abril del 2014

Llegir i escriure: dos processos interrelacionats?

Fins no fa gaire temps, s'entenia el procés d'aprenentatge de la lectura i la escriptura com a activitats diferenciades i inverses (interiorització amb la lectura i exteriorització gràcies a la escriptura). Aquesta idea comporta la concepció de la lectura i la escriptura com a processos d'aprenentatge perifèrics(visual, motor i auditiu). Existeixen un bon grapat d'exemples que demostren que no existeix un ordre temporal preestablert per començar primer a llegir o a escriure; ni l'un procedeix del coneixement previ de l'altre. Entenem la lectoescriptura com el procés conjunt d'aprenentatge de llegir i escriure.
 No escrivim exactament igual que parlem i la funció de l'escrit és la de representar enunciats, la escriptura és la forma(alfabet i gramàtica) i el llenguatge escrit és l'instrument  de comunicació.

Què entenem per llegir?

Segons el model interactiu: és el procés pel qual es comprèn un text escrit, i no només el fet de descodificar un seguit de caràcters. Tot procés de lectura (per a nosaltres) ha de significar comprensió, i aquest procés implica:
que sigui un procés ACTIU
que assoleixi un OBJECTIU (informació, estudi, entreteniment, …)
- que sigui INTERACTIU, comportarà, d'aquesta manera un estímul cap a un pensament, reflexió,…
- que sigui un procés de PREDICCIÓ I INFERÈNCIA


Què entenem per escriure?

És el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit: es tracta de donar forma d'escrit portador de significat..

Procés de producció o composició (Anna Camps, 1994): insereix el procés de composició dins del marc pedagògic del treball per projectes. Aquesta composició es subdivideix en:

PLANIFICACIÓ: l'escriptor genera 3 subprocessos
o   Generació d'idees
o   Organització de les idees
o   Establiment d'objectius

TEXTUALITZACIÓ: linealització coherent de la trama textual d'acord a la planificació inicial

REVISIÓ: principal diferència amb l'expressió oral. No s'està sotmès a l'immediatesa que requereix la comunicació oral. Pot comportar canvis a la notació gràfica, discurs, text, …


La concepció constructivisme

És el marc de referència psicològic en el qual s'enquadra aquesta experiència d'aprenentatge. Cadascú s'apropa a allò que vol aprendre segons les seves experiències prèvies. Implica la capacitat d'atribuir significat propi i personal a un objecte de coneixement que existeix col·lectivament.
Per tal que aquest aprenentatge es realitzi han de donar-se una sèrie de condicions:

Significació lògica del contingut: l'objecte d'aprenentatge ha de ser clar, coherent i relacionat amb altres continguts del seu marc de coneixement.
Significació psicològica: estratègies d'aprenentatge adequades al coneixement previ i connexió de l'objecte d'aprenentatge amb aquest coneixement.
Activitat mental de l'alumne: l'esforç per realitzar una reconstrucció cognitiva depen de l'alumne. El professor pot acompanyar però el procés és personal.
Actitud favorable: predisposició a aprendre. Implica esforç i prenen importància aspectes motivacionals i afectius.
Memorització comprensiva: per tal que tot aquest aprenentatge esdevingui realment significatiu . S'ha de memoritzar a través de la comprensió.
  
Descripció evolutiva del desenvolupament de l´escriptura

Ferreiro i Teberosky van publicar aquesta descripció (1979).
Ofereix un model teòric que explica el procés d'apropiació, per part de l'infant, del concepte d'escriptura.

Defineixen cinc nivells d'escriptura en nens de 4 a 7 anys. Conèixer la situació de cada nen dins d'aquests nivells facilita la intervenció de l'educador per a cada infant. Els dos primers atribueixen funció de designació a l'escriptura:

1er nivell
Escriure com a reproducció dels trets de l'escriptura adulta.
Producció del tipus rodones, pals, ganxos i d'altres formes. L'escriptura és per al nen allò que no és un dibuix. Designen (anomenen objectes, situacions, …) a través de l'escriptura.

2on nivell
Producció regulada per crear escriptures diferenciades. Són produccions amb formes gràfiques diferents per a cada proposta d'una paraula diferent.
El nen elabora diferents hipòtesis:
- Hipòtesi de quantitat: considera que ha d'existir una quantitat mínima de caràcters perquè hi vulgui dir alguna cosa.
- Hipòtesi de varietat interna: el repertori de caràcters ha de ser variat, moltes lletres iguals no volen dir res.
- Hipòtesi de varietat externa: han d'existir diferències objectives entre escriptures perquè diguin coses diferents.

3er nivell
Producció controlada per a la segmentació sil·làbica de la paraula.
Descobreixen algun tipus de relació entre escriptura i pauta sonora.
Es desenvolupa sota dues hipòtesis;
-          Sil·làbica quantitativa: 1 so sil·làbic = representació gràfica corresponent
-          Sil·làbica qualitativa: afegeixen el valor convencional de les grafies.

Quan l´anàlisi va més enllà de la síl·laba, ens trobem al
 4art nivell
Segmentació síl·labico-alfabètica controlada en l'escriptura è més d'una grafia per síl·laba, amb la impressió de que qui escriu s'ha deixat lletres.

5è nivell
Escriure per la segmentació alfabètica-exhaustiva de la paraula. Estableix correspondència entre sons i grafies.
Apareixen conflictes amb síl·labes sense estructura consonant+vocal


S'aprèn a llegir llegint i s'aprèn a escriure escrivint

Es tracta d'un procés d'aprenentatge lineal però no additiu, sinó per reorganització de coneixements.
Per llegir fem servir la informació que ens aporten les lletres i la seva estructuració visual dins del text, interaccionant amb coneixements previs i objectius.
Escriure és un procés de producció, necessita d'un objectiu concret, d'una necessitat de creació.

Ús de la lectura i l´escriptura(Tolchinsky): a) ús pràctic, per tal de resoldre qüestions de la vida quotidiana. b) ús científic, per accedir a informació.  c) ús literari-

El fet d'escriure obliga al processament d'informació i adequació del text. L'escriptura és el mitjà on treballem més conscientment amb les paraules i podem arribar a l'ús del llenguatge per a referir-nos a nosaltres mateixos (metalingüística).

Hi ha coneixement que es crea i es manté a través del llenguatge escrit.

En l'ús literari es valora el llenguatge com un objecte preuat.

L'escola, lloc a on s'ensenya a llegir i escriure,  no pot ignorar CAP dels usos del llenguatge, a més de potenciar que l'alumnat no només aprengui a llegir i a escriure, sinó a ser LECTORS i ESCRIPTORS.

 educonstructivisme        


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada