El primer comentari que he escollit tracta sobre aprendre una llengua a partir de cançons. Ho he escollit perquè m'he sentit identificada, ja que, jo també vaig aprendre una llengua a partir de cançons.
El que m'ha cridat l'atenció d'aquesta entrada ha estat que utilitzaven trossos de cançons per analitzar-les i això esta molt bé, perquè motiva als nens i nenes per aprendre, a parar més l'atenció i a fer-ho amb ganes, a entendre millor el que estan fent, ja que, són cançons o temes del seu entorn proper i no són les típiques frases que venen als llibres per analitzar.
El segon comentari és de la lectura Sanz i Monterde (2011). El que primer vull dir és que les preguntes estan contestades clarament, fet que facilita la lectura. Estic totalment d'acord que conversar, llegir i escriure són "activitats" que van lligades tot i que van per l'ordre en què les he escrit.
D'altra banda, m'hagués agradat que estigués explicat una mica més quin és el paper del mestre en les converses, ja que ell/ ella és el que guia o facilita l'aprenentatge però fins a quin punt i de quina manera?
També, considero fonamental, que per poder conversar, llegir o escriure, l'ambient ha de ser agradable, que doni seguretat, que sigui un tema motivador i proper als nens i nenes, això ajuda molt a que sigui un aprenentatge significatiu.
Per últim, dir que estic en contra de "que la conversa no sempre deriva a un contingut curricular", ja que penso que encara que sigui intencionadament o no, la conversa és la base de qualsevol aprenentatge.
El tercer comentari tracta sobre una experiència agradable sobre aprendre paraules noves. Aquest comentari, m'ha recordat una altra experiència meva que era cercar paraules al diccionari i copiar-les al paper.
Considero que tot i que és imprescindible aprendre paraules noves, no crec que el fet de buscar paraules, per buscar, ja que diu que eren paraules fora de l'ús quotidià i estranyes, a un diccionari sigui la millor manera de realitzar un aprenentatge significatiu i útil.
Per acabar, el quart comentari tracta sobre una activitat d'ús pràctic "La data i el calendari". Estic totalment d'acord amb el que es diu sobre que a les aules el calendari i la data està com la rutina de posar-li una creu als dies que passen, i escriure el número, mes i any a la pissarra, i s'obliden dels altres calendaris posats a la paret per poder explicar quin dia fa avui, què farem avui, què va passar la setmana passada (fer un recordatori), què passarà aquesta, ja que són element molt útils i simples, que se'ls podria treure molt rendiment i no es fa.
A més a més, el fet de realitzar aquestes tasques afegint encarregats, entre d'altres, els dóna motivació, perquè se senten útils, els proporciona autonomia, es fomenta l'aprenentatge de la llengua (escrivint les dates o mirant com estan escrits els dies les setmanes (analitzant quines lletres són, qui té aquella lletra al nom). Per tant, és una activitat molt útil, que no està ben aprofitada a les escoles.
Aprenentatge cooperatiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada