El primer comentari que escric, el faig sobre una entrada que tracta dels quadrants de responsabilitats. M’ha
cridat l’atenció perquè, tant a l’escola on vaig ser alumne de primària com a
l’escola on he anat de pràctiques, es duia a terme. El que em sorprèn és el fet
que en 20 anys aquest sistema d’assignar responsabilitats no hagi variat. Suposo
que si aquestes llistes o quadrants de responsabilitats no s’han modificat
durant tot aquest temps és perquè deuen funcionar prou bé. M’agradaria destacar
la vessant social d’aquesta manera de gestionar les funcions de manteniment de
l’aula. Amb això vull dir que,
personalment, penso que els càrrecs fan que els alumnes pensin en clau
grup-classe i no com a individualitats dins d’un grup. Amb la gestió mitjançant
el sistema de càrrecs, els alumnes prenen consciència de la importància que té
el compliment de les seves petites responsabilitats per al bon funcionament de
la classe. Personalment, això fa que els alumnes siguin més respectuosos amb
els companys, els fa més responsables i autònoms.
El segon comentari que escric tracta del fet de llegir
individualment o col·lectivament. La persona que ha fet aquesta entrada, ha fet
una reflexió amb la qual estic relativament d’acord. Penso que la lectura
individual, per al gaudi i/o l’oci, està molt bé i és molt reconfortant. Però
si canviem de context, i ho extrapolem al context escolar, on apart del gaudi
prima l’aprenentatge formal, la lectura col·lectiva aporta un ventall més ampli
d’aprenentatges. Això es fa palès en el bloc de LIC. Nosaltres hem format una
comunitat de lectors, i llegint el que la gent escriu estic veient diversos
punts de vista, que alhora em serveixen per generar nous aprenentatges. D’una
altra forma aquests nous aprenentatges no serien possibles. De totes maneres,
la lectura individual és el primer pas per a fer una lectura col·lectiva, com a
mínim en el context escolar.
Aquesta entrada té un interès especial per a mi. La persona que la
ha escrit està molt implicada amb les comunitats d’aprenentatge, on la parla
exploratòria i el diàleg són quelcom important per a generar coneixements.
Trobo interessant veure la opinió d’aquesta persona, ja que, ell està veient de
forma molt propera els conceptes que explica X. Fontich en el seu text. Tal com
diu l’autor d’aquest comentari, jo també penso que la construcció de
coneixements de forma social és una dels cavalls de batalla d’un nou enfocament
educatiu. També m’ha semblat molt interessant l’enllaç que ha compartit amb
nosaltres el nostre company, sobretot la que tracta dels grups
interactius.
Aquesta entrada m’ha agradat perquè descriu una activitat que
sembla senzilla i que es pot fer de forma individual. Però veiem que és tot el
contrari. Aquesta activitat, escriure una autorització als pares, té molts
altres objectius que la simple redacció d’una carta. Per una banda, és molt
important la comunicació, tan en el procés previ de la redacció com a l’hora de
redactar. Abans de redactar els alumnes han de saber quin és el motiu de la
redacció de l’autorització i quin objectiu té aquesta autorització. Això només
ho podran dur a terme amb un diàleg amb la professora. Després d’aquest pas
previ, quan els alumnes comencen a redactar, la comunicació passa a ser horitzontal.
És a dir, els alumnes s’ajuden entre ells per a escriure les seves
autoritzacions, solucionant els seus dubtes entre ells. Això fa que la feina
col·laborativa, mitjançant el diàleg, generi nous aprenentatges per a tots els
participants de l’activitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada