Impressions de nens, projeccions de mestres.

Per començar a xerrar de les impressions que m’han provocat els comentaris dels meus companys, he escollit donar un cop d’ull a les bones experiències.

Puc denotar una certa influència de les formes d’ensenyament tradicionals, que potser donen com a fruit aquest sentiment col·lectiu de linealitat i abstracció de la llengua tal i com ens va ser posada a les nostres mans, boca i per tant cervell.

És clar, ara se’ns fa veure l’ensenyament de la competència a llegir i escriure com a quelcom natural, que es dona de manera espontània per la pròpia interacció dels individus que adquireixen recursos lèxics i argumentals a través de processos vivencials i un objectiu concret. Aquests, comentem gairebé tots, han de ser divertits. En Genís fa referència a la importància que té per a ell aquest factor.

La clau és passar una bona estona, perquè així perdem la noció del temps i aprenem sense adonar-nos. Però ha de tenir un sentit relacionat amb allò al que nosaltres li donem importància. Molts de nosaltres valorem metodologies que contrasten amb les que no han deixat rastre en la memòria. De segur que ens van servir per alguna cosa tot hi que ara no en siguem conscients.

Per sort  a mesura que ens submergim en aquesta dimensió de l'aprenentatge anem rebent fonts que desplacen la tendència a perpetuar el sistema que provoca que ara ens plantegem si eren "guais" o no, les classes de llengua. Convertim l'escola en una contínua classe de llengua encoberta o sense encobrir.    

Ara que tots volem fer una mirada amb la perspectiva suficient per analitzar amb objectivitat com es dona la lectoescriptura en infants, podem revisar com va ser el nostre propi camí, i en quin punt ens trobem ara mateix, perquè aquest és tema, som alfabetitzats permanentment pel món i ara en prenem consciència a nivell col·lectiu.

Donat que no tothom va seguir el mateix mitja per aconseguir progressar i també l’estil del mestre haurà influenciat en com vivim l'experiència de la llengua, em pregunto si realment som conscients de la necessitat de transformació. Responent això, és agradable veure com en molts dels comentaris que podem trobar en aquest bloc es pot percebre una petita revolució necessària, o si més no, una evolució en la intencionalitat de les nostres futures accions educatives, recollint aquells punts forts de les bones experiències personals dels companys de classe, com les dels estudis i publicacions de la comunitat docent a la que tot just ara estem ingressant.