divendres, 18 d’abril del 2014

Organitzem les aules.


En aquest apartat de la introducció, trobem dos explicacions: la primera fa referència a la seqüenciació didàctica i la segona al paper del mestre i la mestra.

Seqüenciació didàctica
Per tal de contextualitzar a les persones que no estiguin familiaritzades amb aquest camp, dir que la seqüenciació didàctica és la manera com articulem les diverses activitats d'ensenyament i d'aprenentatge per tal de que els alumnes puguin assolir un determinat contingut.
Fonts Esteve, M. (1999) en mostra en aquest apartat un ordre lògic en el qual dur a terme les seqüenciacions, pertint de la creació de situacions reals fins arribar a una reflexió / valoració final on els alumnes siguin conscients del procès realitzat al llarg de l'activitat.
Destacar la seqüència didàctica com un conjunt d'activitats per dur a terme un aprenentatge significatiu, basat en experiències reals, de col·laboració, diàlegs, debats, agrupacions diferents... A més, és necessari que no atomitzem l'aprenentatge, hem d'intentar generar-lo de forma integrada.

Per finalitzar amb aquest apartat, és interessant plantejar-li a l'autora una qüestió que ha sorgit: Què passa amb el temps físic?

El paper del mestre i la mestra
El mestre o la mestra dins l'aula ha de ser un model a seguir. Hem de generar una modelització on els alumnes prenguin al mestre o la mestra com a referent i com a persona a qui imitar. Com és obvi i tal i com podem pensar, també és important que els alumnes ha casa tinguin referents i altres agents de modelització. Pares i mares que llegeixin davant dels seus fills, que prenguin notes, o escriguin idees per ensenyar als fills la importància d'aquests actes.
Per iniciar als alumnes en l'aventura de llegir i d'escriure, és interessant que el mestre i la mestra sàpiguen quin és el punt de partida dels alumnes per tal de poder donar un aprenentatge al nivell que es necessita a l'aula. Així com és important que el mestre o la mestra recondueixin les preguntes dels alumnes per generar aprenentatge.
Amb aquestes tres idees claus, és pot produir un bon ensenyament i aprenentatge de la llengua escrita i de la lectura. Només calen ganes, motivació i donar la importància necessària a aquests aspectes.

Sorgeix doncs una nova pregunta per a l'autora: Què passa si el mestre o la mestra no està motivat?

I per a tots els altres, una idea que se'ns va ocórrer: La llibreta de les idees. Que els alumnes tinguin la seva llibreta on escriure, anotar, fer gargots, prendre notes, idees o problemes. D'aquesta manera, de forma natural, ells escriuen, practiquen i fomenten l'escriptura en el seu dia a dia sense tenir la por de que allò serà avaluat o corregit. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada