Si camines sol, aniràs més ràpid; si camines acompanyat, arribaràs més lluny

Després de fer una ullada a les entrades que hi ha publicades en aquest blog, n'he escollit quatre que han cridat la meva atenció per diferents motius i que comentaré a continuació.  

En primer lloc, m'ha resultat interessant la manera en què l'autora d'aquesta entrada  justifica la tria d'una proposta d'activitat en l'ús pràctic de la llengua: "la que més m'ha fascinat, potser per la seva senzillesa i evidència, però no massa habitual, és la que treballa la pertinença d'objectes personals." Després de llegir el contingut de la proposta, comparteixo amb ella el fet que tot i ser una activitat aparentment senzilla, amaga una gran potencialitat per a treballar l'aprenentatge de la llengua des d'un punt de vista funcional. Llavors em pregunto: si aquesta proposta d'activitat demostra que no es necessiten grans recursos per a crear situacions d'aprenentatge funcional de la llengua que resulten efectives, per què no fem aquest gran pas?

En segon lloc, després de llegir aquesta entrada m'ha cridat l'atenció les dues preguntes tant interessants que la seva autora planteja al final del seu escrit. Aquestes qüestions són: "Llavors, si tot està impregnat d'interpretació, fins a quin punt és cert el que ensenyem a les escoles? I quins dels nostres coneixements són 'veritables i reals'?" Des del meu punt de vista, és cert que les persones interpretem les coses de maneres diverses en funció de les experiències prèvies, de les expectatives, etc., però és important que a vegades per interpretar els fets ens allunyem una mica del nostre punt de vista i intentem contrastar-lo amb d'altres per intentar trobar punts d'unió. Llavors, cal que els alumnes tinguin l'oportunitat d'interpretar els textos que llegeixen, però també han d'aprendre a fer una lectura contrastada i adonar-se que la seva experiència no pot ser únicament font de coneixement i veritat absoluta.

Font

En tercer lloc, aquesta entrada m'ha sorprès perquè tant l'autora com jo en el comentari del mateix article hem reflexionat sobre les limitacions i les pors que a vegades tenen els mestres a l'hora de plantejar l'ensenyament i l'aprenentatge. Per altra banda, comparteixo amb ella la idea que els mestres han de promoure la curiositat i la confiança per afavorir l'aprenentatge.  

En quart lloc, m'agradaria destacar aquesta entrada perquè m'ha semblat una gran experiència en l'aprenentatge de llengua anglesa. M'ha cridat l'atenció el canvi d'actitud que va experimentar la seva autora en l'aprenentatge de la llengua a partir del moment en què la mestra va plantejar una activitat en què aprendre la llengua anglesa aquest cop sí tenia un sentit: servia per a comunicar-se amb una altra persona. A més, aquesta experiència és una mostra que la interacció a través del llenguatge, en aquest cas escrit, genera aprenentatge.

Com a conclusió d'aquesta activitat, cal destacar que indagar en les idees dels altres ens enriqueix, ens fa reflexionar sobre el que pensem i ens dóna l'oportunitat d'ingressar en una comunitat de discurs que és font d'aprenentatge. D'altra banda, llegir el que pensen els altres ens fa persones obertes, ens ajuda a entendre diferents punts de vista i a construir el nostre. Per tant, com a futurs mestres és important que reflexionem sobre com volem que els nostres alumnes aprenguin i quins valors es desprenen del tipus d'enfocament que fem del procés d'ensenyament-aprenentatge.

"Si camines sol, aniràs més ràpid; si camines acompanyat, arribaràs més lluny." (proverbi xinès)