Compartint amb els meus companys...

Vull comentar aquesta entrada de la meva companya, ja que ha coincidit en molts casos amb el que jo penso. Quan vaig haver de realitzar la primera activitat del recull de la biblioteca escolar, el primer que em va vindre al cap va ser la idea de que els nens han d’interaccionar amb el text i han de reflexionar sobre el que estan llegint. Un cop tenia clara aquesta idea, com diu la meva companya, un altre aspecte molt important d’aquest article és la interacció i la comunicació amb el grup d’iguals alhora de realitzar textos reals, llegir o reflexionar sobre un text. Llavors, una vegada he llegit el text de Montserrat Fons i Juli Palou, m’he adonat, tal i com ho ha fet la Cristina, de la gran importància que tenen les relacions amb els companys o grup d’iguals alhora d’aprendre, de la importància dels diàlegs espontanis que s’estableixen, perquè realment són interessants. Sense adonar-nos els propis alumnes mantenen converses que parlen d’aspectes que encara no saben. Però, no podria estar més d’acord amb ella quan diu que per a què aquestes converses que s’estableixen siguin profitoses, s’ha de guiar als alumnes i donar una sèrie de consignes i regles per aquesta parlar. I acabaré amb una frase que exposa la meva companya perquè es reflexioni sobre la mateixa: “Parlar per parlar no és suficient!”.

Crec que l’entrada de la meva companya és fascinant, es tracta d’una activitat que pot catalitzar la reacció de motivació en l’alumnat. D’inici, és una bona pràctica per treballar la lectura i escriptura, perquè en un principi escolten una veu que narra el conte i li posa èmfasi en fer-ho. Aquest aspecte penso que és molt important per a què els alumnes puguin interactuar amb el text i puguin introduir-se en el conte, viure’l de prop, sentir les paraules que van resseguint i donar especial interès als fragments que el mateix autor els vol indicar.

Per altra banda, em sembla molt correcte que abans de proposar l’elaboració d’un conte a cada alumne, doni unes indicacions prèvies i a més, els hi proporcioni material per a poder comparar i observar les seves característiques. Un cop s’han documentat, la següent tasca és la més rellevant, han d’utilitzar la seva imaginació i creativitat per a crear un conte per ells mateixos. Crec que aquesta activitat els hi concedeix l’autonomia que necessiten per deixar de banda la por i inseguretat i iniciar-se en l’hàbit d’escriure els seus propis textos.

T’he de dir que aquesta entrada m’ha permès visualitzar-te, tant tu com als teus companys, els diumenges a la tarda imaginant histories fantàstiques, llocs imaginaris, monstres terrorífics, etc. Crec que aquest hàbit que inculcat per la teva professora, com bé has dit, et permetia trobar un moment per evadir-te, per reflexionar, per imaginar, per crear, per gaudir de l’escriptura. Penso que aquesta activitat et portava a descobrir el teu món interior i plasmar-ho a un full mentre continuaves somiant submergida en els teus pensaments. A més, hi ha molts alumnes que no llegeixen o escriuen perquè no troben el moment oportú per fer-ho. Des del meu punt vista, considero que pel fet de què la teva mestra aconseguís que aprofitéssiu aquella tarda de diumenge per escriure i a més, poguéssiu sentir la seva màgia, és digne de dir que és “la mestra més llesta del món”.

Estimada companya, vull comentar la teva entrada perquè vaig pensar el mateix que tu quan em vaig permetre el luxe de llegir aquesta activitat de proposta referida a l’ús literari. No podria estar més d’acord en què aquesta activitat és bastant completa a nivell d’aprenentatge sobre la lectura i la escriptura, a més de que tots els seus components la fan realment motivadora. Em sembla molt interessant la proposta que planteges sobre que els alumnes pensin un títol per a cada fragment, ja que així ens assegurem de que han entès la lectura, donem ales (dintre d’un context) a la seva imaginació i creativitat per crear un títol adient, i alhora practiquen l’escriptura, l’aspecte que provoca un enriquiment òptim pels alumnes.