REFLEXIONEM CONJUNTAMENT

La primera activitat que vull comentar és: Com vols que s'acabi el conte? Es tracta d’un tipus d’activitat d’ús literari del llibre de la Montserrat Fons. Aquesta activitat consisteix en què els alumnes siguin capaços d’inventar el final d’un conte. Crec que és un tipus d’activitat motivadora pels nens i nenes ja que el final d’una història no està estipulat, sinó que han de deixar anar la seva imaginació i aportar idees al grup per crear el final del conte. És un tipus d’activitat que ajuda al treball cooperatiu i a què els nens i nenes desenvolupin la seva imaginació i el seu ús de la parla. 

La segona activitat que m’ha cridat l’atenció i m’ha semblat força interessant és la què ens parla sobre l’assemblea de classe: Tots parlem, tots ens entenem, tots aprenem. Es tracta d’una de les activitats d’ús pràctic que ens proposa la Montserrat Fons. A través d’aquesta, els nens poden desenvolupar la llengua de manera parlada i escrita i poden millorar el seu procés de lectura. A més a més, a través d’aquesta activitat, el professor pot observar les actituds dels alumnes i el procés d’aprenentatge de cadascun d’ells, posant èmfasi en el desenvolupament de l’expressió parlada o escrita i en les relacions que s’estableixen entre ells. És important que els nens i nenes s’impliquin en els processos que tenen a veure amb el centre, ja que això fa que se sentin com a part d’aquests i s’impliquin i motivin més a l’hora de participar i donar opinions. 

FONT

La tercera reflexió que faré té a veure amb els criteris d'avaluació que comenta la Montserrat Fons en el seu llibre:” Llegir i escriure per viure”. Els criteris d’avaluació tal i com ella els comenta em semblen molt satisfactoris a l’hora de realitzar qualsevol tipus activitat, ja que és de vital importància que no només es realitzi una avaluació final de cada activitat. Cal que es tingui en compte el procés, i per tant, crec que tal i com diu la Montserrat Fons, és imprescindible fer una avaluació contínua i reguladora per saber amb més exactitud el procés d’aprenentatge dels alumnes. A més a més, cal que els nens autoavaluïn el seu procés, també avaluïn de manera mútua i realitzin una autoavaluació, tenint en compte els diferents instruments que es poden utilitzar. Personalment, crec que fer una avaluació contínua i reguladora dels processos d’aprenentatge, és una forma més exacta per saber el grau de desenvolupament de cada nen i nena. Per finalitzar, crec que aquesta entrada ha tingut una opinió molt similar a la meva en quant als criteris d’avaluació, ja que a mi també em va tocar resumir aquestes pàgines i coincidim en pensament. És per aquest motiu que l’he escollida. 

L’última i quarta entrada que comentaré, és l’activitat tres que correspon  a la biblioteca com espai per llegir i compartir. És la mateixa activitat que vaig realitzar jo i m’ha semblat interessant comparar l’opinió d’altra companya per veure diferents punts de vista. Tot i així, coincidim en què la biblioteca no només és un espai de silenci sinó que també és un lloc on s’aprèn mitjançant la interacció i el debat, la qual cosa és important destacar. Sempre s’ha considerat que la biblioteca és un espai on es treballa en silenci i crec que estaria bé potenciar la realització d’activitats en les què s’intercanviïn opinions i s’aprengui conjuntament amb altres.