Compartir les reflexions entre tots nosaltres és un bon mètode
d’aprenentatge, ja que així podem ampliar les nostres reflexions i punts de
vista sobre les lectures realitzades. Entre totes les entrades dels meus
companys m’agradaria destacar quatre que m’han cridat l’atenció.
La primera entrada es titula “El diàleg i la interacció constant: l’autèntica via per a l’aprenentatge”, un comentari molt bé
estructurat i amb el que estic totalment d’acord. En aquest, l’Anna ens explica
que les diferents eines per garantir un bon procés d’aprenentatge són la parla
i el llenguatge, amb ho que estic totalment d’acord, ja que a través de la
pràctica i la pròpia experiència s’aprèn més ràpidament i amb un millor
resultat. A més a més, les diverses idees expressades per l’autor de l’article,
Xavier Fontich, també són molt interessats i profitoses per nosaltres com a
futurs docents, ja que parla sobre diferents elements essencials per poder
portar el procés d’ensenyament-aprenentatge amb èxit. Tal i com diu la meva
companya i l’autor del text, és molt important la parla però també ajudar-se
els uns als altres, i així intercanviar idees i coneixements.
La segona entrada que m’ha cridat l’atenció es titulada “Prenem dedicions conjuntes” http://estira-i-arronsa.blogspot.com.es/search/label/52%20Moya%20Raquel,
un comentari on la Raquel ens explica un mètode per prendre decisions molt
adequat per a nens/es de primària i molt profitós pel mestre, ja que tal i com
diu ella amb aquesta tècnica, el docent pot observar el procés d’aprenentatge
de lectoescriptura dels alumnes sense fer una avaluació. Aquet consisteix, en
que els alumnes escriguin les seves idees o queixes i les llegeixin al dia següent per finalment
arribar a un acord de manera assembleària, és a dir de manera conjunta entre
tota la classe. Aquesta entrada m’ha semblat molt interessant per comentar, ja
que la tècnica explicada la duria a terme com a futura docent a la meva classe.
A més a més, com he dit abans, ens ajuda a conèixer el procés de l’aprenentatge
dels alumnes però també ensenya un valor molt important, el respecte pels
companys/es .
La tercera entrada que m’agradaria comentar es titula "Garrapates i periodistes", on Daniel ens explica dues
experiències reals viscudes per ell mateix, una quan cursava cinquè de primària
i l’altre quan anava a secundària. A través d’aquest comentari, podem observar
com la metodologia emprada pels docents canvia quant parlem de cicles
diferents. A la primària l’experiència viscuda pel meu company és molt més
motivadora i pràctica, de la qual manté un bon record. L’ensenyament de la
lectoescriptura realitzat pel seu docent és molt interessant, ja que o feia a
través de la representació d’un conte i això, tal i com va sentir en Daniel,
motiva als nen/es i fomenta les ganes per aprendre. Però, quant es passa a la
secundària tot canvia, tot es torna rutinari, tècnic i memorístic. En aquesta
entrada, el meu company també ens explica el gran èxit de la revista “La
República” creada per ells mateixos en secundària, tot i que davant d’aquest
èxit mai més van tornar a realitzar res de semblat. El meu dubte davant d’això
és: perquè quant es treballa amb alumnes més adults la metodologia canvia?
Perquè no es segueix realitzant classes experimentals? Com a futurs docents
crec que tenim aquests poder a les nostres mans i fer possible que les properes generacions rebin una educació més
rica i vivencial.
Finalment, la quarta entrada que vull destacar s’anomena“S’aprèn a llegir llegint i s’aprèn a escriure escrivint” (M. Fons),, on l’Esther opina sobre un
fragment del llibre “Escriure per viure“ de E. Fons. He trobat molt interessant
aquesta entrada, ja que estic totalment d’acord amb la meva companya i amb
l’autora del llibre, escriure i llegir són dos processos que van de la mà, ja
que quant aprenem a escriure també estem aprenent a llegir, tots dos es
necessiten un a l’altre, sinó el procés de lectoescriptura no es podria arribar
a assolir. A més a més, la meva companya també esmenta un factor amb el que
estic totalment d’acord, és veritat que tots aprenem a llegir, però també
comprenem tot el que s’expressa en la lectura realitzada? Jo opino que no i aquí
és on està realment el problema. Molts alumnes aprenen a llegir de forma
mecànica però de que els hi serveix? Com a futurs docents és un aspecte que hem
de tenir molt en compte i intentar fer èmfasi en aquest problema per donar
solució i formar a nens/es que comprenguin i donin sentit a tot allò que
llegeixen.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada