Compartim per aprendre

Compartir les reflexions entre tots nosaltres és un bon mètode d’aprenentatge, ja que així podem ampliar les nostres reflexions i punts de vista sobre les lectures realitzades. Entre totes les entrades dels meus companys m’agradaria destacar quatre que m’han cridat l’atenció.

La primera entrada es titula “El diàleg i la interacció constant: l’autèntica via per a l’aprenentatge”,  un comentari molt bé estructurat i amb el que estic totalment d’acord. En aquest, l’Anna ens explica que les diferents eines per garantir un bon procés d’aprenentatge són la parla i el llenguatge, amb ho que estic totalment d’acord, ja que a través de la pràctica i la pròpia experiència s’aprèn més ràpidament i amb un millor resultat. A més a més, les diverses idees expressades per l’autor de l’article, Xavier Fontich, també són molt interessats i profitoses per nosaltres com a futurs docents, ja que parla sobre diferents elements essencials per poder portar el procés d’ensenyament-aprenentatge amb èxit. Tal i com diu la meva companya i l’autor del text, és molt important la parla però també ajudar-se els uns als altres, i així intercanviar idees i coneixements.

La segona entrada que m’ha cridat l’atenció es titulada “Prenem dedicions conjuntes” http://estira-i-arronsa.blogspot.com.es/search/label/52%20Moya%20Raquel, un comentari on la Raquel ens explica un mètode per prendre decisions molt adequat per a nens/es de primària i molt profitós pel mestre, ja que tal i com diu ella amb aquesta tècnica, el docent pot observar el procés d’aprenentatge de lectoescriptura dels alumnes sense fer una avaluació. Aquet consisteix, en que els alumnes escriguin les seves idees o queixes  i les llegeixin al dia següent per finalment arribar a un acord de manera assembleària, és a dir de manera conjunta entre tota la classe. Aquesta entrada m’ha semblat molt interessant per comentar, ja que la tècnica explicada la duria a terme com a futura docent a la meva classe. A més a més, com he dit abans, ens ajuda a conèixer el procés de l’aprenentatge dels alumnes però també ensenya un valor molt important, el respecte pels companys/es .

 

La tercera entrada que m’agradaria comentar es titula "Garrapates i periodistes", on Daniel ens explica dues experiències reals viscudes per ell mateix, una quan cursava cinquè de primària i l’altre quan anava a secundària. A través d’aquest comentari, podem observar com la metodologia emprada pels docents canvia quant parlem de cicles diferents. A la primària l’experiència viscuda pel meu company és molt més motivadora i pràctica, de la qual manté un bon record. L’ensenyament de la lectoescriptura realitzat pel seu docent és molt interessant, ja que o feia a través de la representació d’un conte i això, tal i com va sentir en Daniel, motiva als nen/es i fomenta les ganes per aprendre. Però, quant es passa a la secundària tot canvia, tot es torna rutinari, tècnic i memorístic. En aquesta entrada, el meu company també ens explica el gran èxit de la revista “La República” creada per ells mateixos en secundària, tot i que davant d’aquest èxit mai més van tornar a realitzar res de semblat. El meu dubte davant d’això és: perquè quant es treballa amb alumnes més adults la metodologia canvia? Perquè no es segueix realitzant classes experimentals? Com a futurs docents crec que tenim aquests poder a les nostres mans i fer possible que les  properes generacions rebin una educació més rica i vivencial.

Finalment, la quarta entrada que vull destacar s’anomena“S’aprèn a llegir llegint i s’aprèn a escriure escrivint” (M. Fons),, on l’Esther opina sobre un fragment del llibre “Escriure per viure“ de E. Fons. He trobat molt interessant aquesta entrada, ja que estic totalment d’acord amb la meva companya i amb l’autora del llibre, escriure i llegir són dos processos que van de la mà, ja que quant aprenem a escriure també estem aprenent a llegir, tots dos es necessiten un a l’altre, sinó el procés de lectoescriptura no es podria arribar a assolir. A més a més, la meva companya també esmenta un factor amb el que estic totalment d’acord, és veritat que tots aprenem a llegir, però també comprenem tot el que s’expressa en la lectura realitzada? Jo opino que no i aquí és on està realment el problema. Molts alumnes aprenen a llegir de forma mecànica però de que els hi serveix? Com a futurs docents és un aspecte que hem de tenir molt en compte i intentar fer èmfasi en aquest problema per donar solució i formar a nens/es que comprenguin i donin sentit a tot allò que llegeixen.

 

FONT