Qui ha vingut a classe avui?

Després de fer una ullada a les propostes de treball a l’aula referides a l'ùs pràctic que fa Montserrat Fons al seu llibre titulat “Llegir i escriure per viure” he de remarcar una idea clau que fa l’autora del llibre: “La idea fonamental de les propostes de treball  a l’aula que plantegem és convertir totes les experiències d’ús quotidià de la llengua escrita en situacions d’aprenentatge per als nens i nenes de la classe. És a dir, apropar aquest ús habitual de la llengua escrita a l’alumnat i fer-lo participar d’aquest ús, perquè tot fent servir la llengua escrita, amb l’ajuda de l’adult, vagi apropant-se del seu coneixement.” Penso que l’autora parla d’una idea molt important, la qual, haurem de fomentar a l’aula situacions d’aprenentatge per treballar l’ús de la llengua escrita en experiències quotidianes. Un element clau que es fa servir constantment és el treball amb els noms propis dels nens i nenes de l’aula pel fort component afectiu que té.

Montserrat Fons exposa diferents propostes relacionades amb situacions que desenvolupin el treball amb els noms propis, d’aquestes diverses propostes, vull destacar una d’elles: el control d’assistència de l’alumnat a l’aula. Com exposa l’autora al llibre és una tasca que es realitza diàriament i és important per fer un seguiment de grup i individual (saber qui participarà a les activitats de classe, si algú esta malalt, si és l’aniversari d’algun nen, etc.) Aquest fet esta vehiculat amb la llengua escrita ja que cal llegir els noms dels nens i nens de la classe i resultarà útil per iniciar el llenguatge escrit.

Cal dir, que he agafat aquesta experiència perquè és una situació d’aprenentatge coneguda què, gracies a les practiques que vaig fer al cicle superior d’educació infantil a P3, vaig poder experimentar el treball de la llengua escrita que feien a l'aula, i una de les activitats era aquesta. A la classe on estava de pràctiques tenien un mural, on, a una banda, havia una fotografia de l’escola i, a l’altra banda, una fotografia d’una casa, al costat del mural hi tenien una capseta on estaven guardades les cartolines amb els noms dels nens i nenes. Els nens eren els responsables de passar ells mateixos la llista, repartien un nom a cada nen, ells tenien que llegir-ho i posar-lo a la part de casa o escola. Aquesta activitat es feia diàriament a primera hora del matí quan feien la rotllana del “Bon dia”. Ells havien de mirar el nom del nen i dir si estava a classe o no, comentaven si faltava algú, els motius de per què. També a primera hora del matí, seguidament desprès de passar llista, anaven al mural del temps i posaven quin temps feia (també tenien unes cartolines amb dibuixos del sol, núvols, pluja, etc. amb el nom de que era cada cosa sota). Aquestes activitats eren molt profitoses i es podia apreciar com distingien lletres i síl·labes, les situacions que propiciava l’activitat eren essencials per l’adquisició del funcionament del codi. Em va semblar molt interessant com els alumnes descobrien que el seu nom tenia la mateixa lletra del seu company, és a dir, com van adquirint nous coneixements i reestructurant-los.

Font imatge