De qui és aquest esmorzar?

Dels tres tipus de propostes he decidit escollir-ne una que fa referència a l’ús pràctic, que és la de pertinença d’objectes. Les d’aquest tipus m’han semblat molt interessants, sobre tot pel fet que sense haver de realitzar cap activitat en concret ja s’està treballant la lectoescriptura de manera quotidiana i inconscient.

Abans d’aprofundir amb la que he escollit, però, m’agradaria mencionar breument la idea d’ensenyar a llegir i escriure a partir del nom propi. Com ella diu “té un fort atractiu pel seu component afectiu” i per tant representarà un exercici motivador. De fet, reflexionant-hi, a mi també em sorprèn que abans no es fes així i s’apostés per un mètode més descontextualitzat i conseqüentment menys significatiu. Font imatge 1

Centrant-nos ara ja amb la proposta d’ús pràctic, crec que el més important és que sorgeix d’una necessitat. Fons ens relata una situació en què davant del dubte a qui pertany un dels esmorzars, els alumnes comencen a parlar i argumentar quin seria el millor mètode per tal de solucionar-ho, de tal manera que topen amb la idea d’escriure el seu nom a l’esmorzar de cadascú. En tot aquest procés els acompanyarà el/la mestre/a, tant per promoure aquesta conversa, com per posteriorment ajudar-los a llegir i escriure el seu nom i els dels seus companys, explorant així quins són els seus coneixements previs.

Una de les maneres de posar en pràctic aquest aprenentatge seria a l’hora de repartir treballs o fulls que continguin els nom de cada un dels alumnes. Qui els entregui haurà de fer l’exercici de llegir-los i identificar de qui són, però al mateix temps els companys s’alliçonaran sobre com s’ha d’escriure, potenciant així l’avaluació mútua. De fet, aquesta és una tasca que devem haver fet tots, i que jo recordo amb especial afecte, ja que suposava una responsabilitat i et senties important.

Per últim, com l’autora, voldria reflexionar sobre com s’han d’identificar els penjadors. Personalment crec que és millor utilitzar el nom de l’ infant. Si pensem en què les lletres són de fet símbols, però que en conjunt formen paraules a les quals atorguem un significat, tenen la mateixa funció que un símbol escollit aleatòriament. És més, el fet de desprendre el significat que té normalment una pilota per tal d’identificar-la amb un company de classe és un esforç que ens podríem estalviar i optar per aprendre com s’escriu el nostre nom, quelcom que haurem de saber forçosament durant la nostra vida.  

Penjadors amb els noms dels infants (Font imatge 2) 

Penjadors amb dibuixos, un per a cada alumne

(Font imatge 3)