En aquesta entrada, m'agradaria exposar la meva valoració de
quatre escrits dels meus companys, que he seleccionat per diverses raons o
elements que m'han cridat l'atenció, ja que considero que aprendre a partir
dels demés, a partir de diferents punts de vista diferents, és la base per a un
bon aprenentatge significatiu.
El primer text que vull comentar conté una idea que m'ha
cridat l'atenció. Aquest parla de la importància de que l'alumne aprengui en un
context, ja que no ho podria fer sol i per descobriment, sinó que aprèn a
partir d'estar immers en un context i cultura determinats. Estic totalment
d'acord amb aquesta idea, ja que, no aprendrà de la mateixa manera un nen
d'Àsia que d'Europa, o un nen que viu a Finlàndia que un que viu a Equador, ni
un nen que pertany a la Cultura Occidental, que un que pertany a una tribu Massai.
Amb tot això vull expressar el mateix que expressa l'Andrea en el seu text, que
segons els costums, entorn social, geografia, clima... que ens envolten,
entendrem les coses d'una manera o d'una altre, ja que la base de
l'aprenentatge és la col·lectivitat i col·laboració, és a dir, el diàleg amb
altres individus.
El segon text l’he triat perquè m'agrada molt la manera en
que està explicat. Parla de l’alfabetització i la seva evolució, però sobretot
de la relació d’aquesta amb el fracàs escolar. Hi ha una dada en el text que,
com a l'autora, hem sobta molt, ja que afirma que un 80% de la població mundial
té dificultats per accedir a l'alfabetització i que del 20% restant molts no
saben aplicar el que han après a la vida real. Se'm fa molt difícil creure
aquesta afirmació en ple segle XXI, considero que s'hauria de vetllar d'una
manera preponderant per una bona educació i un bon control de l'aprenentatge,
que permeti als individus aprendre significativament, saber aplicar la teoria a
la pràctica, desplaçar els problemes a la realitat quotidiana i aprendre a
resoldre'ls de manera autònoma. Hem d'evitar que la nostra població caigui en
la idea "d'Iletrisme" que anomena el text.
El tercer escrit m'agrada molt perquè després d'expressar el
que havia llegit, es planteja dubtes sobre aquest. Ho considero molt favorable
perquè incita als demés companys i professor a que hi discutim, interaccionem i
es formi un diàleg, que és bàsicament del que parla el text llegit per la meva
companya. No es tracta només de llegir un text i fer-ne un resum, sinó
d'aprendre entre tots, qüestionant-nos, intervenint en converses i debats i
d'aquesta manera, incorporar nous coneixements i aprenentatges al nostre bagatge.
Aquest fet el considero tant important que la lectura
d'aquesta entrada m'ha fet reflexionar i crec que tindré en compte d'ara
endavant, en incorporar dubtes als meus textos i participar en els fòrums del
bloc.
El quart i últim text m'interessa perquè parla d'un cas
pràctic, desenvolupat a les aules, característica absent els altres textos que havíem
de llegir. Sovint em desmotivo amb el grau que estic cursant perquè trobo que
molts dels continguts que ens introdueixen són massa teòrics i que en comptes
d'ensenyar-nos el que hem de fer en la nostra etapa com a mestres, l'únic que
ens mostren és el que No hem de fer. És per això que tant aquest text com el
llibre de Montserrat Fonts que estic llegint m'estan agradant força, perquè la
seva intenció és fer de manual d'estratègies i mètodes d'ensenyament per a ser
bons mestres i ajudar a que els alumnes aprenguin significativament. Són uns
suports que m'estan sent molt més favorables que no pas les nombroses classes
teòriques i, és per això, que he ressaltat aquest text, perquè vull que quedi
remarcada la importància de formar bons mestres per formar bons alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada