Les activitats d’ensenyament i
aprenentatge de la lectura i l’escriptura permeten a l’alumnat treballar en
grup gran, en grup petit o reduït i individualment.
- Treballar en grup gran és treballar conjuntament l’alumnat i el docent, acordant uns objectius comuns, intentant resoldre els dubtes sempre que es pugui, organitzant les tasques que es portaran a terme… Per una banda, afavoreix el intercanvi entre iguals i ajuda a “anar tots a una”, és a dir, a ser un equip; per altra banda, aquesta agrupació demana altres tipus d’agrupacions per tractar altres aspectes que en grup gran no són tan visibles.
- Treballar en grup petit o reduït vol dir que tots els components persegueixen uns mateixos objectius, posen en comú els aspectes treballats a classe i es reparteixen les tasques equitativament. És positiu sempre i quan tots els membres treballin, ja que per contra pot suposar l’esforç excessiu d’alguns i la vagància subtil d’altres. És important aquest tipus d’agrupació com també ho són d’altres per a observar, com a mestre, l’evolució de l’alumnat.
- Treballar individualment significa afrontar una tasca sol, ja sigui per a una activitat concreta amb finalitats avaluadores o una activitat proposada en grup gran o en grup petit o reduït. El treball individual és important i necessari no només per observar què han après, sinó també per veure quines dificultes presenten i què cal millorar i com.
Podem dir que aquestes tres
maneres d’agrupar funcionen, ja que cadascuna té característiques que la
singularitzen i que reforcen a la resta. A més a més, són agrupacions complementàries
i que es veuen afavorides o no segons la distribució espaial (espai físic i
mobiliari i material). Què i com afavoreix?
- En grup gran afavoreix el clima i la manera més òptima d’aconseguir-ho és formant un cercle (segons l’espai físic), asseguts a terra, en cadires, etc. (segons el mobiliari). Un rotllana fa que tot l’alumnat es miri als ulls i pugui conversar mirant-los a la cara obertament.
- En grup petit o reduït no només afavoreix el clima, sinó també les relacions interpersonals entre els companys i les companyes i la millor manera és al voltant de les taules, en petits cercles, racons, etc., fomentant així la interacció entre els components.
- Individualment afavoreix la concentració personal i quina millor manera de optimitzar-ho que fent servir els racons, zones d’estudi personalitzades (taula i cadira), coixins… realment, on els sigui més còmode: a terra, estirats, dempeus…
Podem parlar d’un altre espai comú,
que es fa servir diàriament i que només s’aprofita per moments puntuals, com l’entrada
i sortida dels nens, les nenes i l’estona d’esbarjo o d’oci… Parlem de l’espai
exterior o fora de l’escola, on s’inclouen parcs, jardins, patis, etc. És un
espai gran, diferent, obert, on el sol i l’aire t’acaricien els pòmuls i els
cabells… És un lloc que motiva per ser nou i on s’hi poden fer infinitats d’activitats
i agrupacions.
Un altre factor important a
tenir en compte per aprendre a llegir i a escriure és el temps, el temps que
necessita l’alumnat i el que cal preveure per a cada activitat concreta.
L’escriptura i la lectura
comencem abans de l’escolarització, és un procés que s’inicia a casa i que es
reforça i continua a l’escola durant tota la vida. Els nens i les nenes no
aprenen a llegir i a escriure d’un dia per l’altre i al finalitzar la seva
etapa escolar no són experts. És quelcom que s’ha d’anar treballant mica en
mica, és com qui vol un cos tonificat i sa, requereix esforç i constància. Per
tant, el temps que necessitat el nen o nena és diferent en cada cas i el
podríem resumir en “necessita tota una vida”.
La durada de les activitats
oscil·len entre els 10 o 15 minuts i l’hora i mitja, però depenen d’altres
factors com són:
- El grup d’alumnes.
- El tipus d’activitat.
- L’enfocament del treball.
- Les circumstàncies del temps.
L’autora no esmenta un factor
que per mi es fonamental i que abans sí l’ha nombrat que és l’espai on fem l’activitat.
Si l’alumnat llegeix a l’exterior, suposem que tenim un espai amb herba o flors
(com a la UAB), l’estada pot ser més extensa degut a la comoditat (cas
hipotètica, també podria donar-se el cas contrari).
Finalment, cal tenir en compte
els materials dels que disposem per a dur a terme les activitats per aprendre a
llegir i a escriure i els continguts del currículum, així com la tipologia de
lletra, que forma part de l’aprenentatge individual de cadascú. L’autora
considera que aprendre la lletra lligada permet adquirir destresa pel que fa a
l’escriptura.
Com ja s’ha dit, llegir i
escriure no és una tasca fàcil ni d’un per l’altre, és un procés llarg i que
requereix dedicació per adquirir experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada