Després de llegir
diverses activitats, cap d’elles menys interessant, m’he apropat més a aquesta
experiència, ja que de petita m’agradaven molt.
L’ús literari que
podem adoptar de l’escriptura, és molt important per crear aprenentatge, ja que
crec que és una de les poques funcions que posen en pràctica aspectes com la imaginació,
originalitat, creació, experimentació,etc. Les activitats relacionades amb
aquesta funcionalitat, donen l’opció d’utilitzar la total varietat de codis
lingüístics. Ja sigui l’escrit o l’oral, permetrà generar una gran diversitat de
situacions espontànies, que possibilitaran la parla, el diàleg, la reflexió i la
discussió, sobre altres temes de la llengua.
Crec que és una
activitat molt enriquidora, ja que l’alumnat es posa en la pell d’un escriptor
professional. Amb aquests contextos, doncs, els infants senten la responsabilitat de
realitzar una tasca com si fossin adults, cosa que els ajuda a dedicar tot el
temps que calgui a preparar-se i fer bé la feina. Aquesta disposició que es
crea, ajuda a captar la seva atenció, motivar-los i emprendre’ls perquè els hi
agradi allò que fan.
Després de llegir
aquest post, m’ha cridat l’atenció ja que m’he sentit al·ludida. L’autor es planteja
si és igual de significatiu l’ús científic que l’ús pràctic, i per tant si hem
de tractar a l‘aula amb la mateixa profunditat totes dues.
Des del meu punt de
vista, desprès de llegir amb atenció a què fa referència l’ús pràctic de la
llengua i realitzar el meu post amb una
activitat en concret, crec que és el concepte més significatiu per l’alumnat,
ja que les situacions que es donen es troben en un context real amb el qual l’infant
pot trobar més sentit. Tot i això, crec que com a docent hem de donar la
mateixa importància a totes, i tractar-les per igual. En la vida quotidiana,
tal com ell diu en la introducció al post, ens trobem enfront diverses fonts d’informació
com poden ser les revistes, diaris, etc, formats que utilitzen els tipus de
textos expositius i instructius definits. D’aquesta manera tots els usos que
podem donar a la llengua escrita es complementen i són necessaris per entendre
situacions que podem trobar a la vida. Per aquest motiu també hem d’aconseguir
que l’alumnat els conegui, els sàpiga interpretar i sobretot comprendre.
Crec que la
il·lustració utilitzada per referenciar la reflexió de l’autora està molt ben
encertada. De vegades, molt agents incorporats en la comunitat educativa, no
mostren interès en aspectes que són imprescindibles per al desenvolupament
educatiu dels infants. Si enllacem la font d’on ha extret la imatge, trobem un
titular que diu “Una profesora de Andorra, despedida por ensenyar a leer a sus
alumnos de 4 y 5 años” qui dictamina que no pot ensenyar a llegir a aquesta
edat, perquè si la mestra considera que tenen la capacitat de fer-ho no pot avançar?
Qui diu quina és l’edat adequada per començar a llegir?
És veritat que hem
de tenir clara la diferència entre el terme escriptura i llenguatge escrit, com
del concepte llegir, ja que els objectius poden estar encaminats de formes molt
diferents. Des de l’escola el terme llegir i escriure ha d’estar focalitzat en
el procés de la comprensió i elaboració d’un significat contextualitzat
corresponentment. Per això, haurem d’estar
dotats de diferents habilitats i competències, que ens permetin conèixer l’ampli
abast de característiques que presenta la llengua en diferents àmbits. Com
també saber estratègies per potenciar-les i aconseguir el màxim profit.
Els dos aspectes
referenciats en el títol, esmentats en la segona part de la introducció, seran
decisius i determinants en les conseqüències respecte l’aprenentatge-ensenyament
que es porti a terme en l’àmbit educatiu. En el cas que ens exposen en l’obra
de M.Fons, la didàctica utilitzada són els anomenats projectes de llengua,
formats per cinc activitats diverses i correlatives. Una bona decisió per
seqüenciar l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de forma estructurada per
combatre totes les fases del desenvolupament constructivista.
No hem de deixar de
banda tampoc les tres funcions principals d’ensenyar a llegir i escriure. Aquesta
última tasca, és una feina molt difícil, a causa de les característiques que
presenta cada alumne. Com a mestres ens haurem d’adaptar a les situacions que
presenti cada alumnat, però siguin les que siguin no poden convertir-se ni en
millors ni pitjors, ja que utilitzant diverses estratègies tots podran arribar
a la mateixa meta (aprendre a llegir i escriure). Amb aquest objectiu, una de
les eines més importants que podem utilitzar, és l’anomenada ZDP (Vigotsky),
per ajudar-los a superar-se pas a pas i poder aconseguir tot allò que es
proposin.
Com ja hem dit molt
cops a classe, adquirir un nou aprenentatge és dolorós, i més quan és necessari
mantenir una constància durant un llarg temps. Si el mestre és el primer en
adoptar una posició de desgana, poc ànim i impossibilitat, l’alumne no serà
capaç d’avançar. El docent és el clar model de les accions futures dels
alumnes.
Finalment m’agradaria
fer una petita conclusió sobre la utilitat i el sentit que li he donat a fer la tasca de llegir 4 post que parlessin
d’aspectes diferents als que havia conegut fins ara. Crec que és molt important
ampliar els nostres coneixements, experiències i punts de vista, perquè al
igual que la societat evoluciona, els nostres aprenentatges també. M’ha servit
per adonar-me de la importància de provocar conflicte cognitiu i així arribar a
altres reflexions i conclusions. A través d’aquest bloc podem llegir un petit
article sobre el procés pedagògic del qual he parlat anteriorment, el conflicte
cognitiu, un recurs molt profitós per crear aprenentatge, però sobretot el SEU aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada