Recull de les nostres experiències

Després de mirar i remirar les diverses entrades del blog, he decidit comentar quatre entrades que fan referència a les experiències personals dels companys de la nostra classe. He decidit fer-ho així perquè m’ha semblat molt interessant pel fet que ens pot donar moltes eines pràctiques com a futurs mestres.

L’experiència que explica aquesta entrada del blog em sembla una molt bona manera d’aprendre i exercitar l’ús de les llengües. Primer de tot, perquè és una activitat que motiva ja de per si sola, ja que et permet conèixer molt més a un company, però a més, utilitza molts tipus de recursos lingüístics: entrevista, descripció, reflexió i eslògan publicitari, entre d’altres. D’aquesta manera podem enfortir els llaços entre companys de classe i alhora treballar l’ús de les llengües.

També em sembla molt interessant l’aportació que fa l’autora de l’entrada, ja que proposa estendre aquesta experiència no tan sols en un grup classe, sinó entre grups de diferents cursos, de manera que els llaços podrien ser molt més extensos.

Aquesta experiència m’ha semblat una activitat molt tendre i bonica. Trobo que és una idea genial establir un vincle entre els infants de primer cicle d’educació primària i els de segon de batxillerat, encara que els primers ho desconeguin. Primer de tot, els alumnes de primària treballaran l’escriptura, encara que de forma esquemàtica i senzilla, i hauran d’intentar adequar-se al format de la carta, amb la motivació que aquests la puguin entendre. Per altra banda, pels alumnes de batxillerat, serà tota una responsabilitat escriure una carta coherent i entenedora pels infants. En un futur, esperem que no molt llunyà, m’agradaria dur a terme una experiència com aquesta!

Vull destacar aquesta experiència perquè m’ha fet refrescar la meva memòria! Potser devia fer quart de primària quan a nosaltres també ens va arribar un llibre d’aquestes característiques a l’escola. Penso que va ser una molt bona iniciativa per part de l’editorial que ho va dur a terme, el fet que agafessin una història i canviessin els noms dels personatges pels alumnes de la nostra classe. D’aquesta manera tots ens sentíem atrets, en més o menys grau, per la historieta que s’explicava, ja que a l’aparèixer el nostre nom, és com si apareguéssim nosaltres.

Per últim, una experiència sobre el treball de la llengua a través de cançons. Com l’autora de l’entrada, penso que analitzar el vocabulari, les estructures, etc. de les cançons, és una molt bona manera de motivar els alumnes i d’estar atents a allò que diu la cançó. A més, es trenca una mica la dinàmica de la classe, ja que és una activitat que es pot ser vista com un joc, una activitat lúdica en la qual s’aprèn.