Tu em comentes, jo et comento!

A continuació comentaré quatre entrades que els meus companys i companyes han anat fent durant el transcurs de l’assignatura de llenguatges i currículum. Les he triades perquè m’han semblat interessants i perquè ha estat una manera de conèixer-los o conèixer-les millor, concretament conèixer el seu passat. Sí, he triat les seves primeres entrades, aquelles que feien referència a una activitat relacionada amb la llengua que recordessin quan anaven a l’escola. Dit això, comencem!

Aquesta primera entrada m’ha cridat l’atenció perquè resulta ser que no recorda cap experiència o activitat que marquès un abans i un després a la seva vida o que destaqués per damunt d’altres. És estrany. Tot i això la comento pel que diu a continuació i és una activitat molt semblant a una que vaig fer quan anava a tercer d’ESO. Des que sóc petit he sentit dins meu passió per l’escriptura i és per això que he escrit des de petits relats o novel·les fins a guions teatrals. Per a mi aquella experiència va significar moltíssim. La mestra havia d’escollir cinc redaccions que tant els meus companyes i les meves companyes com jo havíem escrit i la meva es trobava entre elles. No ho sabria descriure amb paraules, però va ser fantàstic.

La segona entrada que m’ha cridat l’atenció és una experiència relacionada amb els contes i si la comento és perquè m’encanten. L’experiència va molt més enllà i no només és limita a la lectura d’un conte infantil, sinó al dibuix, a la imaginació i al fantàstic món del teatre. Que per què dic això? Perquè m’encanta els contes, perquè m’encanta llegir i perquè m’encanta el món del teatre, és més no sabria viure sense ell. Trobo que llegir contes als nens i a les nenes és meravellós, però encara ho és més si després de la lectura els proposes que dibuixin com creuen que són els paisatges o els personatges de la història, treballant així la seva capacitat creativa i la seva imaginació; i encara ho és més si després d’haver fet tot això proposes crear una obra de teatre. És una activitat engrescadora amb la qual pots treballar un munt de coses. És una activitat que sens dubte la duria a l’aula. Sublim!

(Imatge: Aviam què comento...)

La tercera entrada que m’ha cridat l’atenció és una que, de nou, va relacionada amb el món del teatre, però no es tracta d’una experiència, sinó d’un mestre. El recorda com a un dels millors, únic i diferent. Els feia participar, ser creatius… però el millor de tot és que els feia ser ells mateixos. Em crida l’atenció una activitat que realitzaren tot el grup i és la lectura d’un llibre que m’encanta: Tres sombreros de copa. Per què no llegir obres de teatre, en comptes de novel·les? Donen moltíssim joc, per exemple que cada alumne/a sigui un personatge i l’hagi de llegir com cregui que és, entonant, canviant la veu… Jo també recordo alguna experiència així i, la veritat, les repetiria mil cops, perquè m’ho passava d’allò més bé.

Aquesta última entrada l’he triada perquè m’ha resultat interessant i alhora innovadora. No se m’havia ocorregut triar un conte o un recull de contes, dir a l’alumnat que llegeixi a casa i triï la part del conte que més li ha agradat o el conte que més li ha agradat, dramatitzar-lo a classe i tot seguit fer un dictat d’aquell fragment! Quina bona idea! Trobo que és una activitat engrescadora i molt original. Com a futur docent que seré, me l’apunto, perquè n’estic convençudíssim: la faré a l’aula i tant que la faré!

M’he adonat que moltes experiències que els meus companys i companyes recorden van relacionades amb els temes que he esmentat a dalt: l’escriptura, la lectura, el teatre… m’alegra veure que no sóc l’únic que creu que escriure poemes, relats, llegir contes o dramatitzar-los és, simplement, per passar-ho bé, sinó que amb la seva ajuda treballem un munt de coses, entre elles la motivació i les ganes d’aprendre fent activitats diferents. Com ja he dit, m’encanta el teatre i és per això que en faig i escric i llegeixo. M’encanta veure que molts docents porten el teatre a l’aula. Estic molt content!