ACTIVITAT 2: Situacions discursives i tipus de text

1.    Quina és la tesi que defensa l’autor?

En la Pràctica 1, la tesi que l’autor defensa és que l’aprenentatge de quelcom nou implica focalitzar l’atenció en què volem que aprenguin els alumnes.

En la Pràctica 2, l’autor defensa, d’una banda, que utilitzar les noves tecnologies és un bon recurs perquè ens ofereixen moltes possibilitats d’actuació, i , d’altra banda, també defensa que és important saber davant de quin text ens trobem per tal de conèixer els objectius d’aquest i detectar quines són les seves característiques.

En la Pràctica 3, l’autor d’aquest text defensa que la lectura és un procés on la societat contribueix a formar bons lectors amb la capacitat de ser autònoms i crítics.

2.    Quin títol alternatiu proposaríeu?

Saber què volem dels nostres alumnes: primordial per la societat futura.

3.    A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.

- Quin és l’ interès per treballar els textos discursius a l’aula?
L’interès es desplaça cap a trobar sentit a les lectures i cap a promoure la interacció, ja que la interacció en una situació comunicativa real possibilita l’enriquiment d’experiències d’ús de la lectura.

- Per què és important llegir entre línies en un text narratiu?

Llegir entre línies sempre és important i necessari, però ho és més en un text narratiu perquè ens permet extreure conseqüències de qualsevol indici que es consideri rellevant.

- És important que les famílies, els/les mestres i tota la societat s’impliqui amb el procés de lectura dels infants per tal d’avocar-los en aquesta pràctica?

Sí, perquè tots aquest formen un paper essencial en el desenvolupament i la influència pel gust de la lectura envers l’infant. Hem de pensar que la família, el/la mestra i la societat és un model per als més petits, i si llegim, ells també ho faran.

- Què ha de fer un mestre per tal de conduir les lectures dels seus alumnes?

Un mestra ha de conèixer la realitat lectora dels alumnes per tal que el pugui conduir cap a nous autors i noves històries.

4.    Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que necessitaríeu ampliar?

Una de les idees que considero implícita és que en el text de la Pràctica 1 es dóna entendre que els textos discursius han anat variant amb el pas del temps, i seria bo, que es posés algun exemple, si és que és així, de textos que existien abans i d’altres que no. A més, considero que el text de la Pràctica 3 és molt complert ja que dóna la informació necessària i de manera entenedora. Malgrat això, l’autor esmenta que és important no corregir els erros de lectura en veu alta, perquè pot resultar una situació incòmoda i potser que només ho faci un cop; però, considero que en aquest sentit, l’autor hauria d’haver especificat quina és la millor manera o alguna de les bones maneres per corregir errors, ja que no esmenta com dur-ho a terme.

5.    Com connectaríeu – contrastaríeu el text.

Llegir sempre ha estat un aspecte essencial en tot el procés educatiu, però a diferència d’abans, avui en dia, es demana que sigui un procés on els alumnes adoptin la capacitat crítica davant un text i sobretot, la capacitat de ser autònoms i llegir per gust i plaer a la lectura.

Un dels textos fa referència a una crítica comentada a classe i és que els/les mestres fan moltes fitxes i proves per veure si realment els seus alumnes s’han llegit el llibre i, en aquest sentit, hi estic d’acord, ja que recordo que sempre he fet fitxes que considero que no serveixen per donar un resultat numèric. Si és això el que els interessava, van formar lectors per respondre fitxes i fer resums i no van aconseguir l’objectiu de promoure la lectura com quelcom lúdic i educatiu.

                                                                              FONT