CONCEPTE DE LECTURA I ESCRIPTURA

EL CONCEPTE DE LECTURA I ESCRIPTURA

En el llibre de Montserrat Fons, el qual és l'objecte d'estudi, s'explica de manera clara i concisa els diferents processos existents entre la lectura i l'escriptura. Aquests dos conceptes no es poden explicar per separat, ja que existeix una interrelació entre ells, que proporciona la globalitat del seu ensenyament - aprenentatge a les aules i a la vida de qualsevol persona.

Cal entendre la lectura i l'escriptura com a diferents posicions segons el rol de lector o d'escriptor que té un mateix subjecte.

Aquesta idea és completament fàcil d'entendre, ja que un lector té un rol concret davant un text, que no és només descodificar la informació, sinó que cal comprendre-la, de manera que es generi una construcció nova, amb els coneixements previs del lector més la informació aportada gràcies al text, les diferents hipòtesis que puguin sorgir per tal que es transformi el missatge i que sigui entenedor pel lector. En el cas de l'escriptura, doncs, l'escriptor realitza una producció d'un text i segueix uns processos diferents a la lectura però interrelacionats amb aquesta de manera implícita.

Per tant, la lectura és un procés actiu, per tal d'aconseguir un objectiu amb un control adequat de la comprensió que s'aconsegueix sempre amb interacció amb el text fent prediccions i inferències; i l'escriptura és la producció d'un text on l'escriptor ha de composar tenint en compte el context, fent una planificació, una textualització i una revisió, per tal de poder generar unes idees, poder organitzar-les fixant uns objectius per tal de fer-lo entenedor.

TEORIA D'APRENENTATGE: “La concepció constructivista”

Aprendre és igual a l'elaboració d'una representació. L'aprenentatge significatiu, acumulant i establint relacions entre el que ja se sap i amb el que es vol aprendre. Per tant, el que s'aprèn ha de ser coherent i transversal, amb una coneixement previ per tal d'establir connexions properes i fer una reconstrucció del que ja se sap, sempre amb una actitud favorable tenint en compte les motivacions i  d'aquesta manera obtenir una memorització comprensiva i no mecànica.

L'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura no es dona de manera additiva, sinó que es reorganitzen els diferents coneixements en relació al contingut, al tipus i al nivell. L'ús de la lectura ha de ser en un context real tot creant necessitat i motivació per aquesta. La producció d'un text, és a dir, escriure també ha de ser amb un ús real, cal llegir i escriure experiències significatives, funcionals i cooperatives, sent aquestes motivadores per als nens i les nenes  Per tant podem afirmar que; s'aprèn a llegir, llegint; i s'aprèn a escriure, escrivint.

USOS DE LA LLENGUA ESCRITA

Per tal de poder viure de manera autònoma, dins de la societat actual hem de llegir i escriure tot sent lectors i escriptors, per tant, s'ha de fer un ús pràctic ( en qüestions rutinàries que ens faciliten la vida), un ús científic ( per enriquir-nos de més coneixements) i un ús literari (apreciant la bellesa i el plaer estètic) de la llengua escrita i saber guiar als nostres alumnes en la nostra tasca com a futurs  mestres.