Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit!

A l’article ‘Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit’ d’Anna Sanz i Mariona Monterde (2011)’ se’ns descriuen les idees clau del projecte educatiu de l’Escola Serralavella d’Ullastrell, el qual pren com a base la conversa i la influència que aquesta té en la construcció de coneixement i en el procés d’aprenentatge dels alumnes.

Així doncs podermdir que la tesis que defensa l’article és la conversa com a motor de canvi i aprenentatge.

Les autores responen algunes qüestions claus referents a la metodologia emprada. En aquest sentit descriuen la conversa com un acte que implica la paraula, el diàleg i la mobilització de molts sabers, el qual suposa un mitjà de comunicació, d’interacció i, sobretot, d’aprenentatge. En aquest context direm que l’alumne és centre d’aprenentatge amb un rol actiu, doncs actua tant com emissor com de receptor escoltant i aportant en tot moment. El professor ,contràriament a les directrius tradicionals, no és el transmissor del saber i el coneixement, sinó que s’encarrega de facilitar l’accés a la informació, orienta el discurs oral, és qui provoca nous interrogants en el grup, enregistra les intervencions i les acull, a més a més que gestiona la conversa, ajuda a la cohesió i vetlla perquè les aportacions dels alumnes evolucionin cap a coneixements nous i enriqueixin els seus processos d’aprenentatge individuals i del grup.

D’altra banda destacar també els elements que són beneficiosos per facilitar una conversa significativa, com crear un ambient motivador, de confiança i respecte, on es presentin temes interessants i contextualitzats, a més a més que el professor conegui els continguts curriculars i s’adapti a les necessitats dels seus alumnes.

A mode de reflexió personal dir que considero que el projecte plantejat és realment interessant per portar-lo a la pràctica diària de l’aula, perquè pretén que la conversa s’utilitzi com una activitat base per compartir, fer recerques i potenciar l’expressió oral per després aprofundir en el procés d’escriptura i lectura. Al mateix temps, la parla és entesa com un mètode efectiu per introduir continguts curriculars als alumnes, fomentar l’escolta activa i, processos d’adquisició de coneixements que impliquen un aprenentatge tant individual com col·lectiu.

Ara bé, l’article i la pràctica descrita també desperten en mi alguns interrogants com ara quin context d’aula seria el més idoni per portar a terme el descrit, i amb quina ràtio d’alumnes?,a més a més també seria interessant que s’explicités quines serien les estratègies ha utilitzar per dinamitzar millor les converses? i si seria possible partir de la conversa a les aules de secundària on les exigències curriculars són majors?