CRITERIS D'AVALUACIÓ

( Pàg. 76- 89)

Els criteris d’avaluació que se’ns presenten en el llibre de Montserrat Fons formen part del procés d’aprenentatge i en diferencia el model pedagògic i el social.

Primerament, cal dir que l’avaluació dels aprenentatges té una funció reguladora, la qual serveix per aprendre a avaluar-se. Crec que és una de les condicions bàsiques i indispensables per aprendre a aprendre, i per ser més autònom en aquest procés d’ensenyar i aprendre, ja que desenvolupar la capacitat autoreguladora, comporta que els nens i nenes sàpiguen identificar els objectius de les activitats. A més a més, també els permet anticipar-se i planificar l’acció per realitzar la tasca i compartir els criteris d’avaluació. Cal no oblidar-se però, de les altres funcions de l’avaluació, com ara: funció social, de selecció i classificació i també d’orientació als alumnes, ja que també tenen el seu grau d’importància.

L’avaluació és important en tot el recorregut de l’aprenentatge, no només al final, i és per això que cal tenir en compte les tres modalitats caracteritzades pel moment del procés d’ensenyament i aprenentatge en què es realitza i pels objectius que es persegueixen. Aquestes modalitats són: l’avaluació inicial, amb la qual s’inicia el procés i es fa un diagnòstic per conèixer el nivell de l’alumnat. A partir d’aquesta es pot realitzar la programació en funció d’un grup en concret. Per altra banda, està l’avaluació formativa o contínua, amb la qual es pot veure l’evolució dels alumnes i si la metodologia utilitzada ha estat l’adequada. Per últim, l’avaluació additiva indica el balanç final de l’aprenentatge. Crec que és necessari conèixer i fer conèixer a l’alumnat el nivell de progrés realitzat, a través de controls periòdics que garanteixin el coneixement d’allò que s’ha aconseguit i les possibilitats d’adaptar el següent pas didàctic als resultats obtinguts. L’objectiu comú de les tres modalitats és regular els aspectes que intervenen en cada fase de l’aprenentatge perquè aquest es produeixi. Aquest és el mateix criteri que s’ha de fer servir per avaluar l’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura i escriptura, és a dir, hem de regular contínuament els aprenentatges.

Montserrat Fons, per endinsar-se i profunditzar més en el tema, ens parla d’alguns dels instruments per a la regulació contínua de l’aprenentatge de la lectura i escriptura, que són: l’observació i el diàleg. Considero que existeixen molts interrogants a l’hora d’avaluar la lectura i l’escriptura ja que engloben i integren totes les habilitats i estratègies que ens permeten progressar en l’aprenentatge i per això, és tan difícil trobar uns ítems adequats que guiïn l’observació que es realitza a la classe.

Existeixen una sèrie d’instruments que ajuden a fer una avaluació de l’aprenentatge de la lectura i escriptura de l’alumnat, els quals crec, tal i com s’esmenta en el llibre, que poden ser útils pel mestre, com ara: graelles per sistematitzar les observacions (avaluació inicial), diari de classe, dictats i dues fitxes d’enregistrament(avaluació contínua).

El mateix procés de regulació del mestre té també l’objectiu de que els nens i nenes acabin autoregulant els seus aprenentatges, en quant al camp de la lectura i l’escriptura. Personalment, crec que l’autoregulació dels alumnes permet que ells identifiquin els motius i els objectius de les activitats que han de realitzar. A més a més, sabran anticipar i planificar les operacions que han de fer per resoldre amb èxit una determinada tasca i identificaran, d’aquesta manera, els criteris d’avaluació.

És necessari per tant, que els mestres i els alumnes mantinguin una relació fluida, ja que això facilitarà el procés d’aprenentatge i ensenyament a més de la comunicació, la negociació i l’establiment de pactes.

Un dels problemes que cal esmentar és la dificultat per part del professorat, de compartir amb l’alumnat els criteris de valoració del procés i del resultat. Aquest aspecte, provoca que els professors tinguin el criteri de si els nens i nenes han realitzat bé o malament la seva tasca, la qual cosa provoca una dependència per part de l’alumnat al personal docent. Per tant, hem de possibilitar als alumnes, uns criteris d’avaluació que els ajudin a veure els seus errors, saber com solucionar-los i ser, d’aquesta manera, més autònoms.

Si seguim a Jorba i Casellas, les peces clau del dispositiu pedagògic que considera l’autoregulació són:

v  L’autoavaluació: L’alumne avalua les seves accions i d’aquesta manera, pot reflexionar i prendre consciència sobre els seus propis aprenentatges i dels factors que intervenen en aquest.

v  L’avaluació mútua: Avaluació de les produccions d’un alumne o grup d’alumnes per un altre alumne o grup d’alumnes. En el cas de la lectura i l’escriptura, també és promouen situacions espontànies d’aquest tipus d’avaluació, com per exemple: en el repartiment de fulls per acabar, en la lectura de missatges, en la interpretació del mural dels càrrecs i en la lectura de les propostes per a l’assemblea, entre d’altres situacions.

v  Coavaluació: Avaluació de la producció d’un estudiant pel mateix estudiant i pel mestre o mestra.

Crec que és molt important que l’alumne s’adoni dels seus progressos ja que resulta un acte molt satisfactori per a ell i a més a més, enforteix i ajuda en la seva autoestima.