Dificultats relacionades amb la interpretació dels textos i maneres d'abordar-les

Activitat 4: Dificultats relacionades amb la interpretació dels textos i maneres d’abordar-les.

Títol alternatiu: Ensenyar a llegir amb sentit i consciència

Pràctica 1: Llegir no és senzill

La idea principal d’aquest apràctica és entendre la lectura com un diàleg entre text i lector, per tant, el que s’ha de fer és comprendre el que ens du el text. Però llegir i comprendre no és el mateix, ens trobem amb una sèrie de dificultats que fan que no s’arribi a la comprensió del text, aquestes dificultats poden venir per part del lector, del text o dels dos. Per tant és important saber adequar el text en el moment correcte de l’alumne i saber adaptar-nos i veure si el problema realment està en l’alumne o en els textos que utilitzem.

-          Què influeix en la comprensió de la lectura?

Les dificultats de comprensió no venen donades només per la limitació del lector o per la dificultat d’aquest a l’hora de descodificar el text sinó que també influeix el tipus de text a escollir i això també és una dificultat afegida.

-          Quines dificultats presenten els textos narratius? I els expositius?

Els textos narratius tenen un ordre cronològic capgirat, narra la història des de diferents punts de vista, l’autor amaga informació rellevant i el text trenca les normes convencionals de gènere, en definitiva, són difícils per allò que no diuen.

En quant als textos expositius, són difícils per allò que no diuen, és a dir, perquè els seus propòsits no són explícits, els conceptes es presenten de manera aïllada i sense jerarquitzar, s’expliquen fenòmens del món sense establir ponts amb un tipus de coneixement familiar i s’acumula massa informació.

-          Quina seria una bona elecció de textos?

Parlant de textos narratius una bona elecció serien textos on el propòsit del protagonista sigui clar, no hi aparegui un excés de personatges, se citin els protagonistes cada cop que entren a escena, el rol que desenvolupa cada personatge sigui clar, que hi hagi un únic narrador i que siguin textos amb il·lustracions atractives i suggestives. Des de la biblioteca escolar es pot fer un bon treball si se seleccionen llibres o textos amb aquestes característiques.

Seria interessant que els textos expositius expliquessin els termes nous que es van introduint fent-ho amb recursos diferents, que les definicions siguin entenedores, les marques tipogràfiques han de facilitar la comprensió i que els marcadors textuals guiïn al lector tot indicant-li de quina manera progressa el tema

-          Què cal que faci el lector per comprendre el que llegeix?

Com s’ha dit al principi, la lectura s’entén com un diàleg entre text i lector, és imprescindible sentir allò que ens diuen, perquè sinó la conversa no funciona. Sentir no comporta entendre sinó que per entendre call emprar altres estratègies. Per tant, tot i que llegir amb fluïdesa és important, no és considera que llegir amb fluïdesa signifiqui comprendre.  La comprensió requereix d’elaboració i d’autoregulació, és a dir, cal relacionar el text amb allò que ja se sap i amb l’experiència personal, a més a més, s’ha de tenir la capacitat de plantejar-se preguntes relacionades amb els mateixos objectius de la lectura, com per exemple si s’entén o no la nova informació o buscar recursos que ajudin a resoldre dificultats.

Practica 2: sabers del saber llegir

Com ja hem dit abans, llegir implica un diàleg entre lector i text, però per a que aquest diàleg sigui efectiu hem de conèixer els diferents sabers que cal que tingui el lector per a que aquest diàleg sigui possible. Podem englobar els sabers en tres tipus: relacionats amb el sistema lingüístic, ordre cultural i d’ordre meta.

Finalment apunta tres propostes per a fer-hi front a les dificultats, en primer lloc cal seleccionar el tipus de lectura, en segon lloc promoure maneres de llegir que connectin l’experiència personal amb la informació del text i per últim afavorir en tot moment la reflexió sobre el mateix procés lector.

Quins són els sabers relacionats amb el sistema lingüístic?

En els tipus de saber relacionats amb el sistema lingüístic trobem: el codi, les dificultats que pot presentar no tenir aquest saber és no saber descodificar bé el text, però hem de tenir present que a l’hora de llegir descodifiquen paraules senceres i no so per so i que, per tant, només es pararan davant d’una paraula desconeguda. Un vocabulari limitat, configuració de mots i sabers semàntics que el grup de parlant els atorga i discursius, en el discurs podem trobar un protagonista, una xarxa de relacions i una progressió, ens podem trobar amb la dificultat de no saber identificar cadascun d’aquests.

En definitiva són sabers que permeten descobrir les paraules.

Quins són els sabers d’ordre cultural?

Són sabers d’ordre cultural els que fan referència al coneixement d’un autor o d’un gènere en concret i els estereotips. Els primers són aquells que tracten d’un coneixement sobre l’estil, els temes que acostuma a tractar un autor o les característiques pròpies d’un gènere. Els segons el que fan és associar una imatge a una paraula, per tant, si al text diu bosc, ells ja associen aquesta paraula a una naturalesa no controlada, espai obscur, sense sol, amb molta vegetació...

En definitiva són sabers que ajuden a interpretar les paraules en funció d’allò que el lector sap d’ell mateix i del seu entorn cultural.

Quins són els sabers d’ordre meta?

Són aquells sabers que ajuden el lector a prendre consciència dels procés que segueix mentre du a terme la lectura, així com del seu nivell de comprensió del text. s’ha de platejar preguntes i resoldre-les que incideixen en l’autoregulació del propi aprenentatge, com per exemple; quin és el propòsit de la meva lectura? o segur que entenc el significat d’aquest mot?

Pràctica 3: Com avaluem?

L’avaluació té dues funcions; social o acreditativa dels aprenentatges i pedagògica o reguladora del procés d’ensenyament i aprenentatge, centrant-nos en la pedagògica, cal dir que és una funció que té com a propòsit la millora constat de l’alumnat que s’avalua.

L’avaluació pot ser complicada de valorar i per això tendim a avaluar productes de la lectura i no els processos interns que el lector desenvolupa.

És important acompanyar a l’alumne en l’elaboració del significat del text i per avaluar aquest procés trobem quatre estratègies: de predicció, per interrogar, per clarificar i per resumir.

Què són les estratègies de predicció?

Consisteix en emetre hipòtesis sobre el contingut del text. preveure de què parlarà el text i què hi sortirà en funció de la finalitat que es proposi el lector

Què són les estratègies per interrogar?

Formular qüestions sobre el que s’acaba de llegir, el mateix lector fa preguntes sobre el que ha llegit i les respon. S’ha de diferenciar entre qüestions centrals i marginals.

Què són les estratègies per clarificar?

Són aquelles que tracten la clarificació de paraules desconegudes. Es poden intuir pel context o si no ho fan, interrompen la lectura, tornen endarrere i consulten el significat.

Es pot suggerir que facin prediccions sobre el significat d’aquesta paraula i anar orientant les prediccions fins que arribin al significat.

Què són les estratègies per resumir?

El lector formula la idea principal del text. consisteix en comprendre i retenir el més important del text i així que l’expliquin amb les seves paraules. En definitiva, recordar de forma intel·ligent i no haver de memoritzar.

Font