En aquest text la nostra autora ens parla de l'alfabetisme a nivel mundial, com encara hi ha un 80% de la población que és analfabeta.
Ens parla de com abans, únicament uns privilegiats sabien llegar i escriure i com això va cambiar
amb l'evolució de la societat . Després ha vingut una altra situació en la que trobem que hi ha persones que saben llegar i escriure i d'altres en les en saben llegar i en canvi no arriben a la seva comprensió, aquests últims els anomena els illestrats.
Fins hi tot a la universitat ensenya a entendre textos especialitzats, moltes vegades de carácter científic als alumnes.
No podem obviar que encara avui en dia existeix el fracàs escolar, abans s'assenyalava com de carácter personal i més endavant com a conseqüència d'una patología social.
Ara amb els recursos tecnològics no hi ha seguretat que s'alfabetitzi a les persones, però suggereix que podem utilizar aquestes eines perquè contribueixi a aquest procés.
Els nens i les nenes que han tingut contacte previ am la lectura, ni que sigui en veu alta, abans de començar l'escolarització tenen més facilitats a l'hora de d'escriure, és una bona manera d'inciar l'alfabetització en els més petits de manera adequada.
L'aprenentatge de la llengua ha de tenir una visió funcional, ens ha de servir per el dia a dia, per la nostra vida cotidiana
Ens comenta que l'alfabetització és un procés obert, llarg i complex per tota la vida, és un dret no pas una obligació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada