M'ajudes?

A continuació donaré pas a l'argumentació de diversos aspectes sobre l'article de Mª Rosa Gil, "Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible".

Primer de tot m'agradaria esmentar, quina considero que és, la tesi que fonamenta aquest article: L'aprenentatge és més significatiu quan es treballa en col·laboració, en aquest cas en parelles. A més, les situacions reals són més motivadores i afavoreixen l'aprenentatge, i alhora l'autonomia a través del diàleg.

Per poder desenvolupar aquesta tesi que plantejo, he considerat quines podrien ser les qüestions clau a les que ha donat resposta l'autora de l'article.

1. Primer de tot ha donat una pauta de quin és el procés que s'ha de seguir a l'hora de realitzar un texto.
1. Pluja d'idees (mitjançant el debat).
2. Tipologia de text.
3. Estructura de text.
4. Redacció (esborrany).
5. Revisió del text.
6. Tornar a escriure el text.
7. Donar-lo per acabat.
2. En segon lloc, ha respòs al fet de com s'apliquen els continguts apressos pels nens, per tal que siguin competents. La millor manera de fer-ho és mitjançant un context real, com una carta pels pares o un mural sobre Dalí. S'utilitzen els textos dels alumnes per introduir coneixements (conceptes) de la llengua.
3. Seguidament, és molt important el paper que juga el mestre(a, que en aquest cas té el rol de guia i suport, fet que proporciona seguretat als alumnes i fomenta la seva participació (iniciativa).
4. Finalment, l'autora dóna resposta a la pregunta sobre quina importància té la lectura i l'escriptura. Sobre això, esmenta que aquests dos conceptes desenvolupen la capacitat de reflexionar i d'aprendre sobre la llengua, ja que es converteix en una eina d'expressió sobre els coneixements i aprenentatges. Per això, és important la lliure creació de textos. 

D'altra banda, he pogut extreure algunes de les idees implícites de l'article:

• Parteix de la idea que els grups són heterogenis, d'aquesta manera els nens/es aprenen més.
• Els alumnes venen a l'escola sabent ja coses, per tant el mestre/a ha de tenir en compte aquest fet i tenir una actitud de respecte pels seus coneixements.
• Fer un bon text requreix un temps (no pot ser immediat).
• No hi ha mostres de si el mètode flaqueja en algun moment (l'autora està plantejant una perspectiva).

Tenint en compte aquestes idees voldria remarcar l'últim punt. Considero que seria convenient saber si en algun moment, la perspectiva que planteja l'autora, ha tingut algun punt feble, i si ha estat així, quina ha estat la solució que s'ha donat. A més, saber quins possibles entrebancs es poden trobar durant aquest procés, ja que pot ser que alguns mestres no sàpiguen dur a terme aquesta perspectiva amb èxit. 

Finalment, hi ha tres aspectes que jo els considerava d'una manera però l'autora té una altra perspectiva. Aquests són:

1. Considerava que relacionar un so amb una grafia era un bon mètode d'aprenentatge, però en canvi l'autora el refuta. Diu que l'aprenentatge es basa en la noció d'un significat.
2. En segon lloc, he viscut l'aprenentatge de la llengua com un procés individual, però Mª Rosa Gil promou l'aprenentatge col·laboratiu, ja que és més significatiu.
3. Finalment, he viscut un aprenentatge on el mestre/a marcava el ritme i prenia les decisions, però segons l'autora el professor/a té el paper de guia i suport, no condiciona i té en compte l'opinió de l'alumne/a.