De la pàgina 51
fins la 73 ens parla sobre 3 aspectes a tenir en compte per duu a terme una
activitat d’aprenentatge relacionada amb l’escriptura i la lectura: l’organització
social, l’espai i el temps. I també ens parla sobre les activitats curriculars.
Pel que fa a l’organització
social, destaca la idea de que els tres estils d’organització (gran grup, grup
reduït i activitats individuals) s’han de combinar per poder arribar a les
diferents finalitats que ens plantegem com a mestres. Les activitats en gran
grup ens ajuden a acordar els objectius de treball, organitzar les tasques i
posar en comú aspectes treballats i tenim la seguretat que s’ha explicat per a
tots el mateix, evitant així, les desigualtats. D’altra banda, el resultat és
insuficient ja que falta interacció més fluida entre iguals que és el que ens
proporciona les activitats en grup reduït. Per fer aquests darrers agrupaments,
s’ha de tenir en compte que no siguin fixos i que d’aquesta manera es puguin
adoptar diferents rols. Crec que és molt necessari tenir en compte que el
mestre en tot cas ha d’actuar com a guia i orientar els grups, per tant és necessària
la seva intervenció. Per últim, trobem les activitats individuals, que ens
serviran per duu a terme l’avaluació individual i durant el curs. Cal destacar
una idea amb la que hi estic d’acord, que és que sense aquesta activitat
interna individual de cadascú no s’aprèn, i crec que és el primer pas abans de
duu a terme els altres estils d’agrupament.
![]() |
| Font |
En relació a l’espai, tindrem que tenir en compte:
l’espai físic, el mobiliari i material i el tipus d’agrupament.
Pels agrupaments en gran grup utilitzarem una
disposició en cercle, de manera que cap dels components es doni l’esquena amb
un altre. Pels agrupaments en petit grup, caldrà tenir en compte fer-ho al
voltant de taules (a través de combinacions segons l’espai físic del qual
disposem) o en racons (que variarà segons el mestre/a i poden ser de diversos
temes: racó de biblioteca, de missatges, de notícies, etc). Per últim, per les
activitats individuals, tenint en compte que requereixen concentració personal,
hauríem de tenir en compte l’opinió dels alumnes, deixant que cadascú es posi
on es trobi més a gust (un fet que a part d’estar d’acord, jo ho vaig trobar a
faltar durant la meva etapa a Primària). D’altra banda, s’ha de tenir en compte
l’espai de fora de l’escola, ja que com ens diu al text, és un espai viu i fer
una sortida pot facilitar la interacció entre textos escrits i els alumnes (per
exemple veure els rètols amb els noms dels carrers).
El temps, és una variable que es pot considerar
des de dos aspectes: el temps necessari per aprendre a llegir i a escriure i la
durada de les activitats de la llengua oral i escrita.
Tot i que el punt de referència de saber llegir i
escriure és als sis anys, cal tenir en compte que cada nen/a té un ritme
individual. Estic totalment d’acord amb la idea que no es un fet preocupant que
un nen/a de sis anys no sàpiga llegir, ja que el que s’ha de valorar és la
capacitat de comprensió, no donar tot el pes a que desxifrin un text
correctament. D’altra banda, crec que és molt important que es fomenti la lectura
també fora de l’escola, amb implicació de la família.
En relació a la durada d’activitats, oscil·la
entre 10 minuts o quart d’hora i l’hora i mitja, tot i que cada activitat dura
segons uns factors: el grup d’alumnes, el tipus d’activitat, l’enfocament del
treball i les circumstàncies del moment. És molt important tenir una
planificació del temps i trobar l’equilibri amb els fets imprevistos.
Per últim, el text ens parla sobre els materials
curriculars.
Els materials bàsics que trobem són: material de l’entorn,
llibres, cartelleres, abecedari, fulls, llapis, goma, retoladors, etc. i
destaca el fet que és interessant no utilitzar massa material, per tal de que
es pugui transferir fàcilment l’aprenentatge tan a un lloc com a altre.
D’altra banda, es destaca la utilitat dels
cartronets amb els noms dels infants ja que serviran de model i seran un punt
de referència clau pel seu aprenentatge.
Respecte al tipus de lletra, pot ser molt variat:
lletra lligada, lletra de pal, lletra script,
etc. tot i que la que ha predominat a les aules catalanes ha sigut la lligada. Tot
i la importància que té la cal·ligrafia a l’hora d’aprendre a escriure, no ha
de ser el punt fonamental d’aquest aprenentatge, ja que s’han de tenir en
compte altres aspectes a banda del traç.
En relació a la cal·ligrafia, ens mostra les raons
per a què se li atorgui tanta importància a la lletra lligada i a continuació
ens mostra la manera d’introduir-la. Per últim ens determina la importància que
els alumnes tinguin referents i els materials que necessiten els alumnes per “entrenar-se”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada