Organització, espai, temps i materials curriculars (pg. 51-73)

De la pàgina 51 fins la 73 ens parla sobre 3 aspectes a tenir en compte per duu a terme una activitat d’aprenentatge relacionada amb l’escriptura i la lectura: l’organització social, l’espai i el temps. I també ens parla sobre les activitats curriculars.

Pel que fa a l’organització social, destaca la idea de que els tres estils d’organització (gran grup, grup reduït i activitats individuals) s’han de combinar per poder arribar a les diferents finalitats que ens plantegem com a mestres. Les activitats en gran grup ens ajuden a acordar els objectius de treball, organitzar les tasques i posar en comú aspectes treballats i tenim la seguretat que s’ha explicat per a tots el mateix, evitant així, les desigualtats. D’altra banda, el resultat és insuficient ja que falta interacció més fluida entre iguals que és el que ens proporciona les activitats en grup reduït. Per fer aquests darrers agrupaments, s’ha de tenir en compte que no siguin fixos i que d’aquesta manera es puguin adoptar diferents rols. Crec que és molt necessari tenir en compte que el mestre en tot cas ha d’actuar com a guia i orientar els grups, per tant és necessària la seva intervenció. Per últim, trobem les activitats individuals, que ens serviran per duu a terme l’avaluació individual i durant el curs. Cal destacar una idea amb la que hi estic d’acord, que és que sense aquesta activitat interna individual de cadascú no s’aprèn, i crec que és el primer pas abans de duu a terme els altres estils d’agrupament. 

Font

En relació a l’espai, tindrem que tenir en compte: l’espai físic, el mobiliari i material i el tipus d’agrupament.

Pels agrupaments en gran grup utilitzarem una disposició en cercle, de manera que cap dels components es doni l’esquena amb un altre. Pels agrupaments en petit grup, caldrà tenir en compte fer-ho al voltant de taules (a través de combinacions segons l’espai físic del qual disposem) o en racons (que variarà segons el mestre/a i poden ser de diversos temes: racó de biblioteca, de missatges, de notícies, etc). Per últim, per les activitats individuals, tenint en compte que requereixen concentració personal, hauríem de tenir en compte l’opinió dels alumnes, deixant que cadascú es posi on es trobi més a gust (un fet que a part d’estar d’acord, jo ho vaig trobar a faltar durant la meva etapa a Primària). D’altra banda, s’ha de tenir en compte l’espai de fora de l’escola, ja que com ens diu al text, és un espai viu i fer una sortida pot facilitar la interacció entre textos escrits i els alumnes (per exemple veure els rètols amb els noms dels carrers).

El temps, és una variable que es pot considerar des de dos aspectes: el temps necessari per aprendre a llegir i a escriure i la durada de les activitats de la llengua oral i escrita.

Tot i que el punt de referència de saber llegir i escriure és als sis anys, cal tenir en compte que cada nen/a té un ritme individual. Estic totalment d’acord amb la idea que no es un fet preocupant que un nen/a de sis anys no sàpiga llegir, ja que el que s’ha de valorar és la capacitat de comprensió, no donar tot el pes a que desxifrin un text correctament. D’altra banda, crec que és molt important que es fomenti la lectura també fora de l’escola, amb implicació de la família.

En relació a la durada d’activitats, oscil·la entre 10 minuts o quart d’hora i l’hora i mitja, tot i que cada activitat dura segons uns factors: el grup d’alumnes, el tipus d’activitat, l’enfocament del treball i les circumstàncies del moment. És molt important tenir una planificació del temps i trobar l’equilibri amb els fets imprevistos.

Per últim, el text ens parla sobre els materials curriculars.

Els materials bàsics que trobem són: material de l’entorn, llibres, cartelleres, abecedari, fulls, llapis, goma, retoladors, etc. i destaca el fet que és interessant no utilitzar massa material, per tal de que es pugui transferir fàcilment l’aprenentatge tan a un lloc com a altre.

D’altra banda, es destaca la utilitat dels cartronets amb els noms dels infants ja que serviran de model i seran un punt de referència clau pel seu aprenentatge.

Respecte al tipus de lletra, pot ser molt variat: lletra lligada, lletra de pal, lletra script, etc. tot i que la que ha predominat a les aules catalanes ha sigut la lligada. Tot i la importància que té la cal·ligrafia a l’hora d’aprendre a escriure, no ha de ser el punt fonamental d’aquest aprenentatge, ja que s’han de tenir en compte altres aspectes a banda del traç.

En relació a la cal·ligrafia, ens mostra les raons per a què se li atorgui tanta importància a la lletra lligada i a continuació ens mostra la manera d’introduir-la. Per últim ens determina la importància que els alumnes tinguin referents i els materials que necessiten els alumnes per “entrenar-se”.