En aquesta segona part es parla de la seqüenciació didàctica, entenem per
seqüenciació didàctica la manera com s’articulen les activitats d’ensenyament
aprenentatge per assolir un contingut determinat.
En la lectura l’autora és partidària del treball per projectes que
respecten les diferents etapes que Jorba i Casellas (1996) assenyala per a un
cicle d’aprenentatge d’un dispositiu pedagògic constructivista; exploració, introducció, estructuració i
aplicació.
Podem ensenyar a llegir i a escriure mitjançant projectes de llengua,
tenint sempre en compte que és un procés que està format per moltes seqüencies
i que és llarg i complex.
Aquest projecte està seqüenciat de la següent manera:
- Creació de situacions a l’aula amb necessitat real d’usar la llengua escrita. Són les que defineixen el context on es durà a terme l’acte de llegir o escriure. Poden venir propiciades pel mestre o pels propis alumnes tot i que normalment apareixen de forma natural. Ajuden a concretar l’objectiu del que es va a fer.
- Recerca de solucions per satisfer la necessitat. fan propostes d’activitats per acostar-se a l’objectiu proposat. Això ajuda a esbrinar els coneixements previs i les competències procedimentals de cada nen i nena i compartir objectius d’aprenentatge específics.
- Resolució. Comprèn el desenvolupament de les accions, les activitats han de permetre construir coneixements.
- Experiència d’ús de la llengua escrita. Permet aprendre a llegir i escriure de manera contextualitzada per a diferents funcions.
- Reflexió. Quan s’acaba la tasca és necessari fer una reflexió-valoració dels processos realitzats i dels resultats obtinguts, hem de fer reflexionar sobre el producte final i sobre l’aprenentatge específic.
A continuació la autora dóna èmfasi al paper del mestre o la mestra en el
procés d’ensenyament aprenentatge de la lectura i escriptura. Des de la
perspectiva constructivista la funció principal del mestre en les interaccions
que es donen en qualsevol aprenentatge és la de crear zones de desenvolupament
proper. El paper del mestre té tres aspectes específics; conèixer el punt de
partida de cada alumne, intervenir per facilitar els aprenentatges i avaluar
per millorar la pràctica educativa.
1.
Conèixer el punt de partida de cada alumne.
Conèixer el punt de partida de cada alumne no és fàcil ja que cada alumne
és particular i diferent i perquè el punt de partida no és estable. Per això si
bé algunes activitats concretes poden permetre posar de manifest els
coneixements previs de l’alumnat en un moment determinat, el que permet
conèixer millor cada alumne és l’actitud permanent d’observació i
d’investigació del mestre.
Es tracta de fer activitats on els alumnes tinguin una mica d’autonomia a
l’hora d’escriure i de llegir i el mestre pugui observar i reflexionar sobre
els resultats obtinguts. A l’hora d’escriure s’ha de provar que escriguin, en
quant a la lectura el que han de fer és buscar hipòtesis sobre els textos i en
quant les dues s’ha d’esperar a que ells mateixos generin les preguntes i dubte
que els sorgeixen i reflexionar sobre això.
2.
Intervenir per facilitar aprenentatges
Un cop sabem d’on parteixen el mestre ha d’oferir situacions que permetin
fer avançar els alumnes. Les possibilitats d’intervenció son gairebé
il·limitades, podem trobar molts mètodes, des de la pregunta directa a un
alumne per desestabilitzar o confirmar els seus coneixements, fins la proposta
més indirecta a través del treball per grups, fomentar la recerca de solucions
fins a l’aportació directa de models de referencia o potser la combinació de
diverses estratègies. A la pràctica consisteix en un anar i venir constant de
deixar actuar, orientar, tornar a observar, tornar a intervenir, etc.
Bàsicament es intervencions que permeten apropar als alumnes a la lectura i
l’escriptura són formular reptes assequibles i orientar la recerca de
solucions.
També cal tenir en compte que el mestre o mestra ha de donar exemple i que,
molts dels alumnes a casa no tenen aquest referent ja que no veuen als seus
pares escriure i llegir, per tant, el que ha de fer el docent és fer d’aquest
referent i que vegin que ell també escriu i llegeix i quina postura corporal
poden adoptar, la concentració que han de tenir i que ells pensin que si el
mestre o ho fa ells també poden i es motiven per fer-ho.
Com a resum i reflexió m’agradaria destacar que la seqüència d’activitats,
a diferencia de una sola activitat, és un conjunt d’activitats que realitzem
per arribar a un aprenentatge significatiu, amb significatiu ens referim a
basats en experiències reals, basat també en la col·laboració, treball el
diàleg i diferents agrupaments flexibles. El que es duu a terme amb la
seqüència d’activitats és no atomitzar l’aprenentatge sinó generar-lo de forma
integrada. Potser hi ha persones que pensen que s’inverteix molt de temps en
preparar unes coses i deixem de banda altres, però si pensem de forma
globalitzada i no tant per separat, ens podem fixar que a l’hora que treballem
un tema en concret estem treballant altres continguts sense fer-ho explícitament.
En quant al paper del mestre voldria fer èmfasi en algunes idees clau en la
seva actuació. En primer lloc considero essencial el fet de conèixer el punt de
partida dels alumnes i a partir d’aquí reconduir les seves preguntes per
generar aprenentatge. Una altra idea destacable és el fet de veure el mestre
com a model a seguir i poder ensenyar als alumnes què es fa quan es llegeix o
quan s’escriu físicament, com per exemple la posició corporal, però sobretot
dels pensaments, que vegin que no som perfectes i que el mestre també pot
dubtar. El fet de veure el mestre com a model a seguir es coneix com
modelització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada