L’article de M. Rosa Gil “Escriure textos reals en col•laboració: una tasca prescindible” en mostra aquesta idea a través d'algunes de les reflexions derivades amb la col•laboració d'una escola de Terrassa. Els exemples que podem veure al llarg de l'article són mostres de textos escrits per nens i nenes abans i desprès de la correcció, i reproduccions de diàlegs de nens.
La idea principal de l'article és el fet de que l'aprenentatge més significatiu es produeix quan es treballa en grup i de forma cooperativa, és a dir, que s'aprèn més a través de situacions reals ja que el fet de ser situacions reals crea un context molt més motivacional.
En aquest cas treballen els escrits per parelles on entre els dos membres es poden d'acord en les qüestions del text. A partir d'aquesta pràctica el que es produeix es un desenvolupament de la capacitat de reflexió i aprenentatge sobre la llengua, ja que es converteix en una eina d'expressió sobre els coneixements d'aprenentatge.
És molt important que els textos siguin lliures, és a dir, que no estiguin marcats prèviament, la funció del mestre és únicament la de donar suport als seus alumnes i gestionar l'aula.
A més, les mestres es converteixen en observadores dels alumnes i del seu intel•lectual, de tot allò que saben prèviament al treball que portaran a terme.
Per tant, M. Rosa Gil en aquest article promou que, l'aprenentatge de la llengua sigui col•lectiu però no guiat, exposa com hem pogut veure que és millor que cada alumne es guiï a si mateix i que la funció de mestre sigui només la de donar suport, és a dir, no ha de condicionar les decisions dels alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada