APRENEM TOTS JUNTS
El primer comentari que ha cridat la meva atenció és sobre una experiència que explica la Montserrat Fons en un exemple d'ús pràctic a la vida habitual de l'aula. Es tracta simplement d'accions diàries a la vida dels nens i nenes i de la relació que mantenen amb les seves coses i també amb les coses dels altres. La pertinença dels objectes demostra la relació que tenim les persones amb les coses que ens envolten, per tant, hem d'ajudar i guiar als nostres alumnes a poder responsabilitzar-se dels seus objectes, (motxilla, estoig, llibretes, fulls amb les seves activitats...) de la mateixa manera que han de respectar els objectes dels altres. En la reflexió escollida, es proposa una manera directa i senzilla de fer un ús de la llengua escrita, fent que cada nen/a posi el seu nom en el seu propi esmorzar, per tant, en treballa de manera transversal els continguts de la lectura, de l'escriptura, la relació amb els objectes i amb els companys, l'autonomia...entre d'altres. Personalment, afegiria un consell o un repte per a cada nen/a i per les seves famílies; les coses de cadascun han d'estar marcades per ells mateixos, d'aquesta manera, es fa partícip també a la família i els nens i nenes tenen una relació encara més responsable sobre les seves pròpies coses.
Una experiència explicada en un comentari d'aquest bloc m'ha ajudat molt en la meva pràctica a l'aula. El fet d'aprendre llengües, és enriquir-se com a persona, i per tant, enriquir la nostra vida. És essencial ensenyar el contingut que sigui de manera real, motivant als nens i nenes. Pot ser a nosaltres ens agraden les classes purament teòriques o en les que no puguem participar d'alguna manera dinàmica? Doncs als nens i nenes encara més, per la seva curta edat, per la seva inexperiència i per la motivació del simple fet de viure intensament. Faig aquesta reflexió, perquè el fet d'ensenyar les llengües de manera divertida, fent representacions teatrals, deixant als alumnes escollir cançons per analitzar...i en definitiva, sent actius en tot moment, afavoreix la personalitat de cadascun, l'autonomia de les persones i l'ensenyament - aprenentatge és molt més enriquidor. Quina sort de la meva companya que ha rebut una formació en llengües d'una manera tan motivadora.
El següent comentari que penso que fa una continuació del que he reflexionat abans, fa referència a un article escrit per Anna Sanz i Mariona Monterde: "Conservem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit". És evident que gràcies amb la interacció amb els altres les persones aprenem i ens enriquim, tant de manera individual com de manera col.lectiva. La conversa es dona de manera espontània en la nostra vida, des dels més petits fins els més grans, per tant, sempre estem aprenent, ja que amb la interacció i relació amb els altres, es reprodueixen i es transformen els propis pensaments. Gràcies a la conversa, i en el nostre cas, a fer-la de manera contínua a les aules, es comparteixen idees, s'expressen sentiments, i es genera un ambient propici per ensenyar i aprendre en una mateixa direcció, respectant les opinions i punts de vista dels altres. Cal dir que com a futurs mestres, hem de ser els guies i hem de saber quines eines utilitzar en cada situació per afavorir el procés d'ensenyament - aprenentatge dels nens i nenes, i la conversa treballa moltíssims continguts curriculars.
L' últim comentari que he escollit, fa referència a un exemple d'ús literari exposat per Montserrat Fons en els seu llibre "Llegir i escriure per viure". El simple fet de parlar d'un ús literari ja ens fa endinsar-nos a la bellesa i dona lloc a que es generin sentiments i emocions més enllà dels continguts pròpiament dits. El que s'exposa tenint en compte la narració d'un conte qualsevol és no donar el final d'aquest, així doncs, es genera un ambient de suspens, de creació d'idees, de diferents pensaments...en definitiva, s'afavoreix la creativitat. Com ja sabem la creativitat mai s'ha de tallar, ja que ajuda al desenvolupament de la personalitat dels nens i nenes. Per tant, penso que treballar la creativitat des de la narració d'un conte o història és molt estimulant, afavoreix un ambient de formació de coneixement i augmenta l'autoestima dels nens i nenes a l'hora d'expressar les seves idees com a noves creacions o produccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada